Aquests dies els mitjans de comunicació tendeixen a carregar les tintes cap al més que complex patiment humà, mostrant a una mare i a un pare, decidir l’esdevenir vital de la seva filla, m’ha arribat a les mans un exemplar extraordinari de la revista que porta per nom l’interrogant.
Ja fa uns anys que aquesta revista s’edita, i també fa uns quants anys que hi ha les mateixes persones que la fan possible, éssers als quals estimo i aprecio. Doncs bé, el numero 13 de la revista, elaborada per la Fundació Nou Barris, porta per capçalera: ús de la medicació, ús de la paraula, títol de les jornades de debat que aquesta fundació celebra també ja fa uns quants anys. El conjunt de les ponències recollides són de tal interès com el mateix títol del número 13 de la revista.
Fa un grapat d’anys que treballo en un centre de protecció a la infància i el debat sobre l’ús de la medicació i l’ús de la paraula, ha estat (i continua sent) una constant que afortunadament encara palpita en el desig d’uns quants. Però, malauradament, també és una constant, i aquesta de vegades palpita amb molta més força, els embuts que es troben al cap d’alguns responsables de l’educació i alguns responsables mèdics. Tal com l’embut del qual fa referència Graciela Essebag a l’editorial de l’esmentada revista, il·lustrada amb l’obra del Bosco.
L’extracció de la pedra de la bogeria, és el títol que porta una d’aquestes obres del Bosco, però jo em pregunto si no reflecteix paradoxalment, a tall de metàfora, l’obstinació d’uns quants; bé, crec que he estat una mica tou, més aviat diria l’obsessió estúpida d’alguns, més enllà d’aconseguir obturar l’angoixa de qui pateix.
La pedra del que no va, ens angoixa i ens neguiteja, però la química de colors, en algunes ocasions només adormeix i simplifica al subjecte, matant tot desig de trobar la màgia dels enigmes de l’inconscient que ens habita. Cal seguir pensant a rescatar el fet particular de cadascú de nosaltres, espero que ho descobriu llegint la revista, tal com jo ho he fet.
Armand MEDINA
Educador social