REDACCIÓ
I després diuen que les esquerres més incisives, aquelles que estan destinades a produir canvis, emergeixen des dels discursos més populistes.
Aquests dies preparant-nos per sentir paraules estèrils, d’aquestes figures representatives dels ciutadans que se’n diuen polítics, m’ha sorprès el cartell d’un bon home, apropiant-se de les representacions d’una cultura fetitxista com va ser la de l’època pop.
Inevitablement una proposta tan ridícula com populista, aquest cartell, és la més viva representació d’una apropiació. Un acte despietat sense cap tipus de rigor, ni gust. Però ja que ens ho han donat, podem fer la següent reflexió: Penso que si a aquest bon home destacava per la seva singularitat, que segur que coses bones té, i així ho deuen admetre les persones més properes a ell, la seva representació repetitiva, ajuda a convertir-lo en un producte en sèrie, homogeni, sense diferències, carregant-se allò genuí, que tenim qualsevol ésser humà, fins i tot ell.
Walter Benjamin ja ho anunciava ja fa un grapat d’anys, el triomf del popular. Cal pensar què allò que és popular ven, i a sobre dona vots. Lluny queda el Benjamin que destacava el valor iconogràfic de la societat de consum resumit amb les tres lletres p, o, p, pop.
El pop va ser el resultat d’un estil de vida, la manifestació d’una cultura popular que és caracteritzava pel consumisme i on els objectes deixaven de ser únics per ser pensats com a productes en sèrie.
Una apropiació indeguda, pretensiosa, fins i tot arriba a ser graciosa, encara que la gràcia cau del costat del ridícul més inoperant. Després del mareig que provoca tanta repetició, on la representació d’aquesta cara ens pot aparèixer fins i tot en somnis, potser podem confondre alguna d’aquests rostres somrients amb la nostre. Borges deia: “cualquier destino, por largo y complicado que sea, consta en realidad de un solo momento: el momento en el que el hombre sabe para siempre quién es”. Esperem fer-nos aquesta pregunta aquells que votem.
Armand MEDINA
Educador Social
REDACCIÓ
