REDACCIÓ
Anna Solé, “tarragonina de tota la vida”, té la responsabilitat de visibilitzar Unió Democràtica de Catalunya (UDC) a la demarcació de Tarragona en la seva condició de cap de llista d’un partit que s’ha independitzat ja, encara que només sigui de Convergència Democràtica. Funcionària del cos Superior, té entre les seves aficions la lectura i l’esport. El que dóna peu a la primera pregunta tot seguit…
REPÚBLICA CHECA – Tenint present que us agrada l’esport. Quines sensacions us ha deixat la victòria de la selecció espanyola a l’Eurobàsquet?
ANNA SOLÉ – Cor partit. Hi ha una sèrie d’esportistes que han lluitat molt, i me n’alegro molt per ells amb independència d’on vinguin i on vagin. I per altre costat, m’agrada més un partit de Catalunya contra qui sigui.
RC – Vostès viuen un doble procés d’independència. La de Catalunya i la de Convergència Democràtica. Com la porteu la relativa a CDC?
AS – Doncs prou bé. No reneguem de res de què vàrem fer durant 37 anys i si alguna cosa ens ha quedat prou sòlida és la de mantenir-nos amb sentit de govern. Hem tingut poc temps per elaborar un programa, i en aquest poc temps hem fet el que mai creiem que seria possible en un moment tan summament complex per al nostre país.
CDC encara mana
RC – Considereu que CDC encara es creu que us pot donar ordres?
AS – Bé, en certa manera sempre hem estat els petits. I és allò de desfer-se dels fills, que sempre costa. Ha deixat anar el fill.
RC – Què enyoreu d’aquella relació?
AS – Jo enyoro sobretot el bon camí fet amb molts companys, amb els que vam compartir molts bons moments, projectes amb la il·lusió de fer créixer el partit. També és cert que jo he estat sempre en llocs de govern de caràcter tècnic, i això t’ajuda a no tocar tan de vegades la barrera política. Enyoro la companyonia que hi ha hagut en molts moments, però en la base. No enyoro la resta.
RC – Us declareu hereus de CiU. Què creieu que es pot recuperar?
A.S. – Doncs d’entrada un quadre gran de població moderada, com és la societat catalana; de centralitat, que és on s’han fet les polítiques de CiU durant tants anys: un quadre de seny i de raó, en definitiva, que és el per al que sempre ha destacat la societat catalana. Això és el que volem recuperar. Estic segura que mantenir massa temps aquests extremismes tan summament absurds, ens porta de manera inevitable a descosir el país. Nosaltres des de sempre hem sabut integrar. Conformem una societat molt variada, amb sentiments molt diversos, però si la situació s’extrema, el país es trenca. Si no som capaços de posar raó als sentiments, veig impossible trobar un camí on trobar-nos novament.
La corrupció
RC – Els polítics viviu enmig d’una onada de casos de corrupció…
AS – És un tema feixuc, que com a política em fa sentir molt malament. Jo em tinc per persona honesta, i he tingut sempre clar que el fer de polític és servir al país. Vaig estar satisfeta en el moment en què es va aprovar la llei de transparència, que com a diputada que he estat m’ha fet ensenyar gairebé les tripes, però m’és igual perquè en el moment en que una decideix ser una persona pública ja sap a què s’exposa. Si no ho tenim clar, la gent de casa nostra acabarà avorrint la política i als polítics. Som humans i no sabem fins on podem arribar i si d’aquesta aigua no en beuré. Però quan una persona té ben arrelats els valors que toquen, difícilment es doblega malgrat arribi a tenir temptacions.
RC– Quin plantejament fa Unió a partir del 28-S?
AS – Plantejament de dialogar sí o sí. Necessàriament plantejar estabilitat a tot preu.
RC – Unió faria president Artur Mas amb els seus diputats?
AS – Mentre continuï amb aquesta rauxa i mantenint la seva aposta per la Declaració Unilateral d’Independència, que no té cap mena de seguretat jurídica i legalitat, no el votarem a la investidura. I el nostre vot podria acabar sent decisiu, vés a saber…
RC – Són compatibles CDC i ERC a l’hora de formar govern?
AS – Jo ho puc dir després de viure una legislatura amb un acord de govern amb ERC. Me les he vist i desitjat per negociar certs temes sent com és Unió un partit amb base social i de suport a la persona. He vist dinàmiques de total incompatibilitat amb un govern amb aquests dos partits. Difícilment el país pot créixer quan la divisió de pensament és tan gran. Per molt que hagin posat la independència com a bandera, a l’hora de tocar dempeus a terra i preguntar-nos què passara a partir del dia 28, jo no veig viable un govern entre aquestes dues forces polítiques.
La força de l’independentisme
RC – Tan gran és la capacitat de seducció de la Independència?
AS – Crec que s’ha fet una bona campanya publicitària. S’ha jugat molt amb el sentiment, però tothom ha oblidat que amb el sentiment hi ha d’haver raó. He parlat amb botiguers aquests dies que em deien ‘miri, tinc el negoci a punt de tancar, i a mi ja m’és tot igual. Com si em llanço amb un paracaigudes des d’un penya segat’. I aquest missatge reuneix l’atractiu del desconegut. També en la certesa que Espanya tampoc ens acabarà deixant caure en picat, perquè depenen de nosaltres. On he pogut, he anat recordant que Espanya ja ha recentralitzat el que ha pogut, ha jugat amb temes molt sensibles per a nosaltres, però no oblidem els nivells d’hipoteca deixats per anteriors governs catalans que pagaran els meus besnéts.
RC– Esteu parlant del tripartit?
AS – Evidentment. Les arques de la Generalitat van quedar ben escurades. Jo recordo estant a la Generalitat durant els primers mesos de govern de Mas que no se sabia com pagar nòmines. Tenim memòria de peix. També tenim la nostra part de responsabilitat. És una falca que ningú ha recordat. Ho hem volgut tot, hem estirat més el braç que la màniga, així que senyors, més enllà de buscar culpables, aquí la culpa també és nostra. Contra Espanya tot? No, contra l’immobilisme d’aquest govern tot. Però no oblidem que a casa nostra hem de saber gestionar-nos d’una altra manera.
J.S. // Tarragona
REDACCIÓ
