Arxius de UDC | Diari La República Checa

porn
REDACCIÓ22 Juny, 2016

 

OPINIOEn aquesta campanya electoral hem escoltat pocs missatges engrescadors, els nostres polítics s’han limitat a repetir la rastellera de tòpics dels darrers anys, talment com si ningú  s’atrevís a “posar el ventre en perill”. La política, en campanya, ha optat per l’escenografia, l’impacte mediàtic assolit mitjançant frases vàcues, i les posades en escena que ens reculen a litúrgies ancestrals. Propostes? Les justes amb escadussers continguts.

Partits, tradicionalment moderats, han radicalitzat missatges i programes per arribar a una terra promesa que ha mutat en el paradís perdut. Una vegada més la llei del pèndol s’ha imposat i ha esmicolat la centralitjosep_maria_pratsat, la qual havia  esdevingut, en el decurs de la història contemporània del nostre país, el pont amb el que s’havien teixit les aliances que possibilitaren el progrés i fonamentaren l’estat del benestar.

Els extrems a Catalunya ja no es toquen, els separa l’erm. Però a  pagès saben que la terra  necessita reposar per tornar a donar fruit. Aquest és el context en el que ens hem mogut en els darrers anys: els uns i els altres, amb mi o contra mi; tanmateix els temps d’aventures, de messianismes salvífics i de miratges embolcallats amb pàtines d’intel·lectuals reciclats en tertulians al servei del règim imperant, tenen la caducitat anunciada. Culpabilitzar l’altre de les misèries pròpies ja no sedueix ningú, prometre la lluna en un cove és el recurs dels ingenus i elevar les ocurrències a la categoria de dogma és la constatació més fefaent de l’orfenesa ideològica i de la mediocritat.

Són temps d’incerteses. Les èpoques dels garantismes i les seguretats difícilment tornaran. Els que hauran de gestionar aquest moment històric ho hauran de fer passant el rasclet, des del diàleg, la moderació i la centralitat. En aquest espai hi trobarem tots aquells que, des del catalanisme moderat, lluitaran per fer un país cohesionat, amb justícia social, benestar i progrés. Hi serà, òbviament, Unió Democràtica de Catalunya. Altres el van abandonar de manera maldestra i ara volen tornar-hi, sense ser conscients, potser, que els ciutadans tenen memòria i que a cada bugada es perd un llençol.

Per això sobta que Artur Mas, president de Convergència, faci una crida a la “la bona gent d’Unió” perquè els voti. Resulta que la “bona gent” són 64.726 vots. Els que mesos endarrere eren titllats de traïdors, àdhuc de botiflers, de poc valents, d’endeutats i de mesells resulta que, de cop i volta, per intercessió divina, s’han convertit en necessaris, ja que poden ajudar a minimitzar l’ensulsiada. A Unió no ens agraden les batzegades, ni els estirabots, ni els servilismes. Hem perdut patrimoni, militants, responsabilitats, ens queda la dignitat i la voluntat de treballar per Catalunya i la seva gent des de la tradició del catalanisme polític, per això en aquestes eleccions votarem en blanc i a  aquells que volen seduir “la bona gent d’Unió” els remetria als versos de Salvador Espriu que es recullen en el poemari “Per a la bona gent”:

No t’oblidis de l’arbre

                        de l’alta quietud.

                        Si les arrels asseques

                        També t’agostes tu.

 

Josep Maria PRATS BATET
Regidor a l’Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ10 Abril, 2016

 

MARTI_B
Martí Barberà

OPINIOTorna a arribar el 9 d’abril, moment important per a la història d’Unió i de Catalunya, i moment també per recordar el passat més immediat i el més arrelat. En aquest darrer any, s’han produït molts canvis, i segurament és l’inici d’una nova etapa de la política a Catalunya, a Espanya, a Europa, i també per a Unió. Per això, és important fer una mirada enrere.

Aquests darrers dies he anant llegint el recull de textos d’en Miquel Coll i Alentorn que va fer INEHCA per retre-li homenatge, com un dels pilars fonamentals d’Unió Democràtica amb motiu dels 25 anys de la seva mort. I voldria destacar-ne especialment els seus discursos sobre democràcia cristiana a Catalunya.

Amb l’arribada de la República al 31, es posiciona en el pla polític aquesta democràcia cristiana amb la qual sorgeix, un 7 de novembre de 1931, el primer partit demòcrata-cristià a Catalunya: Unió Democràtica de Catalunya.

Miquel Coll i Alentorn escriu: “Amb l’apassionament i la polarització de forces que comportava l’ambient d’aquell temps i que resultaven també imposats per la naturalesa de la llei electoral que va regir en aquell període, Unió Democràtica no va poder ésser llavors gaire més que un partit testimoni, però la seva acció va ésser eficaç i sovint exemplar”.

Poc abans del naixement d’Unió, Manuel Carrrasco i Formiguera és escollit diputat a Corts el 28 de juny de 1931 sota el partit Acció Catalana, però poc després la defensa de la pàtria catalana i de la democràcia cristiana el fan entrar a militar a Unió Democràtica. És des d’allí on defensa la llibertat, el dret a l’autodeterminació donant veu a la democràcia cristiana i on dóna suport a les institucions democràtiques contra l’atac a les llibertats catalanes que significava l’inici de la guerra el juliol de 1936. Als militants d’Unió, com Carrasco, se’ls perseguia, condemnava i afusellaven o bé per defensar la nació i la sobirania catalana o bé per defensar la democràcia cristiana i ajudar els catòlics que eren perseguits. Diu Coll i Alentorn reproduint a Churchill “Mai tants no van deure tant a tan pocs”.

Carrasco va ser empresonat, condemnat a mort i afusellat pels feixistes a Burgos, el dia 9 d’abril de 1938 per defensar el drets, les llibertats i la sobirania de Catalunya. La seva actitud davant la mort va ser valenta com la seva vida defensant els seus valors. Cada 9 d’abril, Unió Democràtica i Unió de Joves li retem homenatge a la seva memòria i als valors que defensava, perquè va ser un gran dirigent i, per sobre de tot, una persona coherent amb les seves idees fins a donar la vida per les seves conviccions.

El seu afusellament, doncs, ens convida un any més a reflexionar i a renovar el nostre compromís amb una Catalunya plena i amb la defensa d’una societat bastida sobre els principis que emanen de l’humanisme d’arrel cristiana, valors plenament vigents en un moment com el que estem vivint com a comunitat nacional compromesa socialment.

Martí BARBERÀ i MONTSERRAT
President de la intercomarcal d’Unió de Tarragona

 


REDACCIÓ18 Gener, 2016

floria2
La regidora Bego Floria

La tinent d’alcalde i portaveu de l’equip de govern socialista, Begoña Floria, ha donat corda a la marxa enrere de l’anunci d’un futur pacte amb PP i UDC amb un article d’opinió que publiquem en aquest diari digital.

A l’espera que tot estigui lligat i ben lligat, i en política això vol dir moltes coses, Floria aplana el camí recordant que els pressupostos municipals, aprovats amb el vot favorable d’aquestes dues formacions més l’abstenció de CDC, ha estat la clau que explica el pas endavant d’un PSC en minoria. El tripartit podria ser tornat públic la primera setmana de febrer.

“Tots tres -assenyala Floria al seu article- han estat a l’altura de donar estabilitat al full de ruta econòmic d’una ciutat, com Tarragona, que en l’incert panorama general que hi ha a Catalunya i Espanya requereix especialment una situació d’estabilitat per poder avançar”.

Alejandro Fernández i Ballesteros en un ple
El pacte podria ser oficial la primera setmana de febrer

La portaveu socialista també aprofita per carregar contra la resta de grups de l’oposició. “Dos no negocien si un no vol. Això és el que hem de tenir en compte a l’hora d’avaluar què ha passat amb els partits més propers ideològicament als socialistes des de la vessant d’esquerra, com ERC i ICV (excloc la CUP perquè en el seu ADN no està donar suport en temes importants a governs que ells etiqueten com a capitalistes).

I també amb Ciutadans, una formació que en l’àmbit local encara no ha fixat un criteri clar i dóna contínues batzegades en els posicionaments però on jo creia que ens podríem entendre en temes de ciutat”.

 


REDACCIÓ16 Gener, 2016

A Unió encara no han pres una decisió sobre qui substituirà Duran Lleida com a president del Comitè de Govern i ni tan sols si aquesta substitució es farà efectiva o el càrrec desapareixerà, encara que, de moment, el cap més visible passarà a ser el secretari general de la formació, Ramon Espadaler, que va ser el conseller d’Interior del govern liderat per Artur Mas.

espadaler, duran i marti
Duran, ESpadaler i Martí Barber en un acte a Tarragona

Un dels polítics més emblemàtics de Catalunya, Josep Duran i Lleida, abandona el comitè del govern d’Unió Democràtica de Catalunya, com a conseqüència dels resultats electoral del passat 27S i 20D.

Durant la seva intervenció al Consell Nacional del partit, Duran, que portava 29 anys ininterromputs en el càrrec, ha expressat que “no s’entendria” que, després dels resultats de les eleccions del 27 de setembre i del 20 de desembre, “tot seguís igual “.

“Unió no ha aconseguit representació ni al Parc de la Ciutadella ni a San Jerónimo”, ha dit el dirigent nacionalista en referència al Parlament i al Congrés, tot i que ha afegit que “això no vol dir que la situació sigui irreversible”, encara que, en la seva opinió “la gent no entendria que les coses seguissin igual”.

“La nit del 20 de desembre, al carrer Nàpols (seu del partit), vaig dir que assumiria responsabilitats, ja vaig recordar que quan se sabés el calendari electoral a Catalunya assumiria responsabilitats i és l’hora de ser conseqüent”, ha dit Duran, qui ha dit deixar el càrrec “amb la consciència molt tranquil·la”.

Visiblement emocionat i amb la veu entretallada, Duran ha assegurat que seguirà militant en el partit “mentre tingui vida” i ha recordat que “Unió no és Duran”.

 

 


REDACCIÓ28 Desembre, 2015

Pau Pérez, durant un plenari
Pau Pérez, durant un plenari

L’equip de govern socialista ha salvat el primer matx-ball de la temporada gràcies als vots favorables del regidor d’Unió, Josep Maria Prats, i els quatre dels grup municipal del PP a la seva proposta de pressupostos municipals pel 2016.

El PSC ha aconseguit sumar així la majoria absoluta de 14 regidors i configurar un panorama polític que obre les portes a acords “estables” en un futur, en paraules d’un Alejandro Fernández que ha defensat el seu posicionament tant per remarcar el caràcter “central” del seu partit en la governabilitat de la ciutat com per impedir una pròrroga de pressupostos que ha titllat de poc menys que catastròfica.

(veure ampliació)

 


REDACCIÓ21 Desembre, 2015

Josep Maria Prats, fins ara regidor del grup municipal de CiU, ha “escenificat” la ruptura anunciada pels mitjans durant el cap de setmana.
Albert Abelló i Cristina Guzmán defensaran les sigles de CDC i Prats, per la seva banda, les d’UDC.

prats
Prats parlant amb membres del Comitè local

Les causes, segons el democristià, han estat que en el moment de formar coalició es tenia un projecte polític de regeneració de la ciutat i des de fa un temps, “CDC ha mirat cap a un plantejament de país que no comparteixo i si no és pel país, tampoc és per Tarragona” i, per tant, el projecte de ciutat varia. Tot i així, ha volgut deixar clar que no ha tingut cap problema amb els altres regidors del grup municipal.

També ha afirmat que Unió sempre ha apostat pel diàleg i “treballarem per crear un govern fort a la ciutat i estem disposats a ser el pont entre les forces polítiques de la ciutat”. Tanmateix, ha remarcat que això “no vol dir que tinguem ganes d’entrar al govern”.

Possibles pactes
Prats ha dit que escoltarà ofertes per pactar (negociar) amb aquells que “tinguin una mentalitat de govern, no anirem amb qualsevol”. Com a exemple, sense dir el nom (CUP), ha afegit que “no anirem amb partits que la seva obsessió és aixecar catifes, empaitar la corrupció i que aturen el funcionament de la ciutat” perquè “els polítics ens hem de dedicar a governar i no a xafardejar”.

El vot d’Unió a l’Ajuntament “pot ser molt important en vista de la composició del saló de plens”. Tot i així, el partit no sap si donarà suport al PSC per aprovar els pressupostos pel 2016.

Amb els que governen no trenquen per…
Davant les crítiques, Prats ha dit que cada grup decideix per si mateix, regint-se pel principi de subsidiarietat. Això vol dir que cadascú pren les seves pròpies decisions sense rebre ordres de Barcelona. Amb aquesta afirmació ha volgut deixar clar que el motiu de la ruptura “no va ser una trucada del Comitè de Govern”.

prats3
UDC ha ‘donat’ la cara davant la premsa

Aquesta decisió ja “s’estava madurant des de feia temps” i es va prendre perquè no es podia treballar amb un partit que “va amb el pas canviat”. Divendres, per evitar que relacionessin la decisió amb els resultats del 20d, Prats va comunicar la decisió de trencament a Albert Abelló, portaveu de CiU al consistori.

UDC ha posat al dia al secretari de l’Ajuntament i estan esperant que aquest els digui els passos que han de seguir per trencar “d’immediat”.

Avui el comitè local “s’ha reunit per donar la cara i escenificar” el que divendres van mig negar davant la premsa, tant Prats com Martí Barberà -president de la Intercomarcal-, que ja ho sabia durant la roda de premsa que va convocar divendres. El candidat al Congrés va dir que “hi havia mala maror”.

Prats ha destacat que no va mentir a ningú i que “ens vam equivocar en la forma de comunicar-ho, suposo”.

Per concloure, el líder d’Unió a Tarragona ha dit que de cara a les eleccions municipals del 2019, Prats ha dit que es presentaran en solitari i que presentaran un gran projecte de ciutat.

Jonathan OCA
jonathan@larepublicacheca.com

 


REDACCIÓ21 Desembre, 2015

20D_eleccionsEls votants de Reus han donat la victòria a En Comú Podem, amb 8.729 vots i el 18,36% del total, un resultat molt renyit amb Ciutadans, amb 8.071 suports i el 16,97%, seguits del PSC, ERC i DiL, molt igualats.

Ferran Bel i Carles Pelllicer
Ferran Bel i Carles Pelllicer

L’entrada de les dues noves formacions ha desbancat els líders de les eleccions generals de 2011, que van ser CiU -que té l’alcaldia del municipi- i després PP, relegant-los a la cinquena i sisena posició.

El PSC s’ha mantingut com a tercera força amb 7.712 vots, el 16,22% del total -després perdre en 2011 la primera posició-, mentre que ERC ha escalat fins al quart lloc amb 7.396 vots, el 15,56%, triplicant els resultats anteriors de 2.746 suports -el 6,13% -.

DL ha caigut fins a representar el 15,19% dels votants, amb 7.222 paperetes, davant de les 13.770 que va guanyar CiU a 2011, quan va quedar primera amb més del 30,71% dels vots, mentre que el PP ha perdut gairebé la meitat dels votants, obtenint 6.241 -el 13,13% – enfront dels 11.502 suports de l’anterior legislatura -25,65% -.

Les eleccions municipals d’aquest any van donar la victòria a CiU, amb el 21% dels vots i set regidors, amb la CUP-PA com a segona força amb el 17% del suport i sis regidors, seguida de Ciutadans i el PSC, amb quatre regidors, i ERC i el PP, amb dos.

 


REDACCIÓ14 Desembre, 2015

20D_eleccions

 

Gran absència avui a Tarragona. El míting final d’Unió Democràtica de Catalunya ha quedat orfe en la seva posada en escena. Josep Antoni Duran i Lleida, l’estendard dels democristians, no ha vingut a fer costat a Martí Barberà perquè estava indisposat, segons apunten fonts del partit, tenia unes dècimes de febre.

Martí Barberà, aquest vespre
Martí Barberà, aquest vespre

El míting, que ha aplegat a més de 150 persones, ha començat amb més 20 minuts de retard de l’hora que estava previst.

Els de Tarragona ‘hi van’
El candidat al Congrés per Tarragona, Martí Barberà, ha destacat la feina feta durant quatre anys. Des del 2011, el diputat d’UDC guanya per golejada als altres diputats del territori. El balanç, segons les dades facilitades pel mateix Barberà, és si més no cridaner. Ell ha fet 267 intervencions en comissió i ple, els socialistes Joan Ruiz i Francesc Vallès n’han fet 26 i 32, respectivament. Alejandro Fernández del PP, ha intervingut 30 vegades i Joan Bartomeu només 15.

A banda, Barberà ha expressat que actualment Catalunya va per un camí “dolent”, molt allunyat del que vol el seu partit i ha destacat que el vot útil és el d’UDC. Aquest ha estat el missatge que s’ha volgut transmetre durant tot l’acte electoral que s’ha portat a terme al Refugi 1 del Moll de Costa.

Un diputat … almenys
El candidat ha destacat que els diputats al territori es distribuiran d’un en un. Està convençut que el pròxim 20 de desembre aconseguiran representació a Madrid perquè “som els únics que podem portar solucionar per Catalunya”. També ha recordat a l’anterior parella de ball d’Unió, CDC, dient que “hi ha gent que ha canviat el fet de defensar i buscar solucions pel només anar a fer el paperet”.

Barberà recolzat per Espadaler i Sánchez Llibre
Barberà amb Espadaler i Sánchez Llibre

No hi havia en Duran però n’hi havia altres
Josep Sánchez Llibre, diputat al Congrés, ha acompanyat a Ramon Espadaler, secretari general del partit per aconseguir el “vot útil” dels tarragonins.
“La sensació que palpem en la societat és que estem progressant adequadament”, la gent està meditant i reflexionant i “el nostre missatge està calant”, així d’optimista s’ha presentat Espadaler però ha avisat els seus fidels que “no ens podem asseure i hem de seguir treballant”.

Una de les preocupacions que té més pes en la societat catalana, segons el líder del partit humanista, és el pacte entre la CUP i Junts x Sí, “que està portant Catalunya a un carreró sense sortida” i a més, ha ressaltat que la imatge d’Artur Mas s’està debilitant perquè ha passat de ser “un president fort davant de Madrid” a ser “un president feble davant la CUP”.

El vot útil és el d’UDC, el vot que es destina a les marques blanques tunejades d’altres partits és llençar el vot, ha conclòs Espadaler.

Jonathan OCA
jonathan@larepublicacheca.com

 


REDACCIÓ1 Desembre, 2015

OPINIO

J.M. Prats
Josep Ma. Prats

Explica la història que el Tsar Pere I de Rússia, anomenat “el gran”, va voler modernitzar i occidentalitzar l’estat rus, per tal d’homologar-lo als principals corrents culturals absolutistes del segle XVII.

El símbol de la magnificència fou St. Petersburg, la nova capital a la costa del Bàltic, que evidenciava el poder del Pare de totes les Rússies.

Entre les extravagàncies destaca l’edicte que el tsar va promulgar, l’any 1698, que establia l’obligatorietat de què tots els homes de l’imperi anessin amb la barba afaitada, seguint la moda europea masculina d’anar ben rasurats.

La decisió fou rebutjada per la societat moscovita, que identificava les seves llargues barbes en un referent d’identitat. Pere I, davant les reticències dels seus súbdits, va imposar càstigs corporals (sovint intercanviables per multes pecuniàries) a tot aquell rus que incomplís la disposició reial del tsar.

Els deliris megalòmans, produïts per l’obcecació delirant de l’autòcrata, portaren la societat russa a un atzucac . Salvant la distància i respectant el tempushistòric, l’exemple serveix per il·lustrar el moment polític actual que viu Catalunya. Un 48% de la societat catalana recolzà amb els seus vots un projecte polític que proposava la desconnexió amb l’Estat espanyol i instava al Govern de la Generalitat a crear estructures d’Estat.

La proposta no comptà amb el suport de la majoria de ciutadans, tanmateix els diputats electes de CDC, d’ERC i de la CUP, aprovaren, el 9 de novembre, la Resolució 1/XI del Parlament de Catalunya que contempla, en el segon punt, l’inici d’un procés de creació d’un Estat català en forma de república, la qual cosa dispara el tret de sortida de la declaració unilateral d’independència de Catalunya.

Aquests dies assistim a un sainet polític que no té equivalent en l’Europa contemporània. Els estira i arronsa entre les forces independentistes per repartir-se les quotes de poder aboquen la societat al desencís i minen la credibilitat internacional de Catalunya. Enmig del marasme, alguns partits volen obtenir la complicitat dels Ajuntaments per justificar una il·legalitat que només pot conduir al desconcert i a la fragmentació.

Tarragona no queda al marge de l’estratègia independentista, per això, en el proper plenari que es celebrarà el propvinent dilluns, alguns partits presenten una moció de suport a la Resolució 1/XI del Parlament. Com a conseller d’Unió votaré No perquè aposto pel diàleg entre el govern de Catalunya i el govern de l’Espanya, diàleg que no exclou un referèndum pactat amb l’Estat espanyol, que serveixi per decidir, de forma democràtica i legítima, quin és el futur polític que desitgen tots els catalans. Winston Churchill havia escrit que “el valor és el que es necessita per aixecar-se, però també és el que cal per asseure’s i escoltar”.

I el meu No es sustenta en què la Resolució, en el seu punt primer, afirma que compta amb una majoria de vots i d’escons, però és obvi que no té la majoria absoluta dels vots dels electors del 27 de setembre. La proposta d’Unió passa perquè les decisions es prenguin de forma netament democràtica, fent que cadascuna d’elles gaudeixi de la majoria de vots de la ciutadania.

Unió és un partit inequívocament europeista i sempre ha defensat que no farà res que pugui deixar a Catalunya al marge de la Unió Europea, quelcom que és contrari a la Resolució la qual només contempla posar en coneixement de l’Estat i de la Unió Europea la creació d’un nou Estat. El redactat sobiranista contradiu l’aposta d’Unió de garantir en tot moment la seguretat jurídica, sense dur a terme una declaració unilateral d’independència i un procés constituent que menystingui la legalitat.

El punt sisè del text aboca a tots els catalans a la desobediència de la legalitat vigent, afirmant que el Parlament no es supeditarà a les decisions de l’Estat i en particular del Tribunal Constitucional, atemptant així contra els principis legals i democràtics que conformen el nostre estat de dret i del benestar que, entre tots, hem ajudat a construir. Finalment la Resolució pretén iniciar, en el termini màxim de trenta dies, la tramitació de les lleis de procés constituent, de seguretat social i d’hisenda pública, quelcom que suposa deixar a tots els ciutadans en mig d’una forta inseguretat jurídica que va en contra del que defensem des d’Unió Democràtica.

Nosaltres treballem per enfortir les institucions no per dinamitar-les. Creiem, emparant-nos en la frase de Calderón, “que el valor és fill de la prudència, no de la temeritat”. El meu No és un Sí al diàleg, a la seguretat jurídica, a Europa i a la cohesió social i territorial de Catalunya. És un Sí al respecte democràtic, a l’estabilitat econòmica, a la creació d’ocupació…

Al capdavall, és un Sí a la convivència democràtica, que és el gran patrimoni del catalanisme integrador. No esperem que ens passi com a Pere el Gran, respectem la voluntat de la majoria, ja que “els que no volen ser vençuts per la veritat, seran vençuts per l’error” (Sant Agustí).

Josep M. PRATS BATET 
Conseller d’Unió Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ31 Octubre, 2015

Duran i Lleida parlant amb Martí Barberà i Ramon Espadaler, a Tarragona
Duran i Lleida parlant amb Martí Barberà

Josep Antoni Duran i Lleida, el cap de llista d’Unió per al 20D, entén que el govern de Rajoy s’equivoca si fa aplicar l’article 155 de la Constitució per frenar la resolució independentista de ‘Junts pel sí’ i la CUP. Duran i Lleida, tot i qualificar de ‘barbaritat’ la postura del bloc independentista que “no va enlloc”, adverteix que l’aplicació del dispositiu constitucional – que parlar de la suspensió de l’autonomia – castigaria tota Catalunya.

“Ja sé que està en la Constitució. Moltes vegades s’ha dit que doctrinalment és un article per no aplicar. No castigaria una determinada actitud de Junts pel Sí o de la CUP, sinó a tota la població de Catalunya”, ha advertit el democristià , que ha incidit que la solució passa per un acord polític.

En aquest sentit, ha considerat que mentre les respostes del president del Govern, Mariano Rajoy, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez i el líder de Ciutadans, Albert Rivera, “siguin només jurídiques i acudir als tribunals, no resoldrem seriosament la qüestió política de Catalunya”.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter