28. Març 2024

Arxius de Unió | Diari La República Checa

REDACCIÓ10 Febrer, 2016

 

Esquerra Republicana i la CUP han carregat de valentcontra la nova composició dels consells d’administració de les cinc empreses 100% municipals (Transports, Mitjans de Comunicació,CUP_erc Smausa, Desenvolupament Econòmic i Aparcaments) perquè consideren que Ballesteros ha volgut premiar i afavorir els seus socis de govern (PP i Unió).

Després de signat el pacte “reaccionari, de dretes i conservador”, el PSC suma un conseller i el PP, el principal beneficiat, passa de 2 a 4 representants als consells d’administració.  Els perjudicats: Ciutadans i Esquerra que passem de 2 a 1. Aquest canvi no ha agradat en absolut als republicans i als ‘cupaires’. El qualifiquen d’una maniobra grollera per “anul·lar i marginar l’oposició”, segons les paraules de Laia Estrada.

Premiar el transfuguismeCUP_eRC_
En una roda de premsa conjunta, i abans que se celebri la Junta de Portaveus, ERC i la CUP han volgut manifestar la seva estupefacció pel gir a la dreta del govern Ballesteros, a l”estendre la catifa al partit de la corrupció” (en al·lusió al PP) i en premiar el transfuguisme del portaveu d’Unió, Josep Maria Prats i la seva promesa de contribuir que el mandat sigui plàcid.

‘Cupaires’ i republicans han coincidit a l’hora d’emprar paraules per qualificar la decisió de l’equip de Ballesteros: prepotència, manca de diàleg, poca transparència, absolutisme…
La nova composició dels consells d’administració dels ens municipals, segons ERC i CUP, no reflecteix la realitat existent a la sala de plens ni respecta els vots de la ciutadania. Prova d’això és que el major partit de l’oposició ha perdut un representant en cada empresa.CUP_erca

L’única explicació plausible per entendre “aquesta imposició” de l’alcalde Ballesteros és, segons Laia Estrada, és evitar la “dinàmica d’oposició que estàvem assumint, atenent que en els darrers quatre anys l’oposició brillava per la seva absència”.

Menysprear l’a oposició
“Ens volen anul·lar com a oposició”, ha coincidit Estrada i Ricomà. El portaveu d’ERC ha anat més enllà al lamentar l’actitud “de prepotència innecessària” practicada per el batlle socialista. “Ha volgut deixar clar que aquí manen ells”, remarcat Pau Ricomà, alhora que Laia Estrada es comprometia a seguir “plantant batalla” i a “qüestionar” encara que això molesti el nou tripartit de la Plaça de la Font. Amb aquests canvis als consells d’administració de les empreses municipals, tant ERC com CUP creuen que PP, PSC i Unió podran guardar molts ‘secrets’ sota les catifes. Però, els dos partits de l’oposició prometen continuar aixecar-les i denunciar tot allò que és passible de constituir una il·legalitat, ja que “no ens podran tapar la boca”.

 

 


REDACCIÓ18 Gener, 2016

floria2
La regidora Bego Floria

La tinent d’alcalde i portaveu de l’equip de govern socialista, Begoña Floria, ha donat corda a la marxa enrere de l’anunci d’un futur pacte amb PP i UDC amb un article d’opinió que publiquem en aquest diari digital.

A l’espera que tot estigui lligat i ben lligat, i en política això vol dir moltes coses, Floria aplana el camí recordant que els pressupostos municipals, aprovats amb el vot favorable d’aquestes dues formacions més l’abstenció de CDC, ha estat la clau que explica el pas endavant d’un PSC en minoria. El tripartit podria ser tornat públic la primera setmana de febrer.

“Tots tres -assenyala Floria al seu article- han estat a l’altura de donar estabilitat al full de ruta econòmic d’una ciutat, com Tarragona, que en l’incert panorama general que hi ha a Catalunya i Espanya requereix especialment una situació d’estabilitat per poder avançar”.

Alejandro Fernández i Ballesteros en un ple
El pacte podria ser oficial la primera setmana de febrer

La portaveu socialista també aprofita per carregar contra la resta de grups de l’oposició. “Dos no negocien si un no vol. Això és el que hem de tenir en compte a l’hora d’avaluar què ha passat amb els partits més propers ideològicament als socialistes des de la vessant d’esquerra, com ERC i ICV (excloc la CUP perquè en el seu ADN no està donar suport en temes importants a governs que ells etiqueten com a capitalistes).

I també amb Ciutadans, una formació que en l’àmbit local encara no ha fixat un criteri clar i dóna contínues batzegades en els posicionaments però on jo creia que ens podríem entendre en temes de ciutat”.

 


REDACCIÓ16 Gener, 2016

A Unió encara no han pres una decisió sobre qui substituirà Duran Lleida com a president del Comitè de Govern i ni tan sols si aquesta substitució es farà efectiva o el càrrec desapareixerà, encara que, de moment, el cap més visible passarà a ser el secretari general de la formació, Ramon Espadaler, que va ser el conseller d’Interior del govern liderat per Artur Mas.

espadaler, duran i marti
Duran, ESpadaler i Martí Barber en un acte a Tarragona

Un dels polítics més emblemàtics de Catalunya, Josep Duran i Lleida, abandona el comitè del govern d’Unió Democràtica de Catalunya, com a conseqüència dels resultats electoral del passat 27S i 20D.

Durant la seva intervenció al Consell Nacional del partit, Duran, que portava 29 anys ininterromputs en el càrrec, ha expressat que “no s’entendria” que, després dels resultats de les eleccions del 27 de setembre i del 20 de desembre, “tot seguís igual “.

“Unió no ha aconseguit representació ni al Parc de la Ciutadella ni a San Jerónimo”, ha dit el dirigent nacionalista en referència al Parlament i al Congrés, tot i que ha afegit que “això no vol dir que la situació sigui irreversible”, encara que, en la seva opinió “la gent no entendria que les coses seguissin igual”.

“La nit del 20 de desembre, al carrer Nàpols (seu del partit), vaig dir que assumiria responsabilitats, ja vaig recordar que quan se sabés el calendari electoral a Catalunya assumiria responsabilitats i és l’hora de ser conseqüent”, ha dit Duran, qui ha dit deixar el càrrec “amb la consciència molt tranquil·la”.

Visiblement emocionat i amb la veu entretallada, Duran ha assegurat que seguirà militant en el partit “mentre tingui vida” i ha recordat que “Unió no és Duran”.

 

 


REDACCIÓ21 Desembre, 2015

20D_eleccionsEls votants de Reus han donat la victòria a En Comú Podem, amb 8.729 vots i el 18,36% del total, un resultat molt renyit amb Ciutadans, amb 8.071 suports i el 16,97%, seguits del PSC, ERC i DiL, molt igualats.

Ferran Bel i Carles Pelllicer
Ferran Bel i Carles Pelllicer

L’entrada de les dues noves formacions ha desbancat els líders de les eleccions generals de 2011, que van ser CiU -que té l’alcaldia del municipi- i després PP, relegant-los a la cinquena i sisena posició.

El PSC s’ha mantingut com a tercera força amb 7.712 vots, el 16,22% del total -després perdre en 2011 la primera posició-, mentre que ERC ha escalat fins al quart lloc amb 7.396 vots, el 15,56%, triplicant els resultats anteriors de 2.746 suports -el 6,13% -.

DL ha caigut fins a representar el 15,19% dels votants, amb 7.222 paperetes, davant de les 13.770 que va guanyar CiU a 2011, quan va quedar primera amb més del 30,71% dels vots, mentre que el PP ha perdut gairebé la meitat dels votants, obtenint 6.241 -el 13,13% – enfront dels 11.502 suports de l’anterior legislatura -25,65% -.

Les eleccions municipals d’aquest any van donar la victòria a CiU, amb el 21% dels vots i set regidors, amb la CUP-PA com a segona força amb el 17% del suport i sis regidors, seguida de Ciutadans i el PSC, amb quatre regidors, i ERC i el PP, amb dos.

 


REDACCIÓ12 Desembre, 2015

ENTREVISTA

20D_eleccions


Martí Barberà és el cap de llista d’Unió al Congrés dels Diputats per la circumscripció de Tarragona. Actualment és regidor a Valls i diputat en funcions a Madrid. En aquesta conversa mantinguda amb el nostre diari, el candidat explica el que va sentir després del resultat del 27S i que espera de les eleccions del pròxim dia 20. No manifesta cap tipus de rancúnia contra Convergència, però recorda que la majoria dels ciutadans no volen la independència de Catalunya, almenys, de moment. Es presenta com una persona oberta al diàleg i a la negociació al conflicte polític entre Catalunya i Espanya. També es refereix a l’entrada de la Guàrdia Civil a la seu de Convergència pel famós 3%.

mbm2
Martí Barberà a Tarragona

RC – Què ha après durant aquests quatre anys al Congrés?
MB – Se n’aprèn molt. Acabes sabent com funciona realment la política a Madrid i com és legislar i negociar amb els ministeris els interessos de Catalunya. Malgrat haver estat una etapa de majoria absoluta del PP, en moltes qüestions hem aconseguit defensar aspectes importants pels catalans. Ha estat una experiència molt positiva.

RC – Un bon grapat de catalans, però, creu que a Madrid no se’ls defensa prou…
MB – Potser si els vots haguessin estat més decisius per governar, podríem fer una altra cosa i molt bé. Tot i així, en l’àmbit educatiu, Medi Ambient o canvi climàtic s’ha avançat molt…

RC – Què espera del 20D ara que es presenta en una llista separada de convergència?
MB – M’agradaria que la gent votés el diputat del territori. Els resultats seran peculiars a causa de la fragmentació partidària. La ciutadania hauria d’avaluar la feina feta, els que sempre han dialogat i buscat el pacte i el bé per Catalunya…

RC – Què representa per vostè ser el cap de llista d’UDC per Tarragona?
MB – És un orgull. M’agrada formar part d’un equip que vol defensar una forma de fer política humanista, que pensa en les persones i vol defensar Catalunya abans que tot, amb base en la negociació i el diàleg. La gent vol solucions.

RC – Defenseu el dret a decidir però esteu en contra l’actual manera de fer que protagonitza ‘Junts pel Sí’ i la CUP, oi? 
MB – Som confederals. Entenem que la solució implica dialogar i negociar amb l’estat d’igual a igual. En els darrers quatre anys, el PP ens ha maltractat i menystingut. Això no es pot tolerar. No obstant això, no podem arribar a un trencament perquè la majoria dels ciutadans no el vol i no comptem amb el suport de la UE. Entenem que s’ha de millorar l’autonomia i l’autogovern. mbm1Sembla que recentment Mariano Rajoy va oferir a Artur Mas la possibilitat de canviar el model d’estat (oferint les condicions del País Basc, Navarra i de Canàries), però Mas volia el model de la CUP. A Catalunya s’ha protagonitzat un canvi que la gent comença a adonar-se que al darrere hi ha interessos que només pretenen dissimular les sigles de CDC, alguns problemes i mantenir el poder. Artur Mas ha anat renunciant a paràmetres que eren bàsics per Convergència a canvi de ser president.

RC – Hi hauran eleccions anticipades al març?
MB – Anticipar eleccions no és bo, però tenir un president subjecte a la voluntat de la CUP encara és pitjor. Sigui quina sigui l’opció, Catalunya tindrà serioses dificultats per sortir de l’atzucac.

RC – A Unió us alegreu amb aquest final de Mas?
MB – Ni sí ni no. Estem satisfets amb la nostra coherència. No ens ha resultat fàcil. El camí que està seguint Mas tampoc agrada a molts dels seus i estan provocant greus tensions a CDC.

RC – Com serà la vostra campanya electoral?
MB – Intentarem buscar solucions al conflicte existent entre Catalunya i Espanya. Hem de cercar ponts de diàleg. Apaivagar els, trobar consensos i analitzar les sortides i possibilitats.

RC – Quines són? N’hi ha?
MB – Amb unes condicions com les que té el País Basc estaríem millor com a país? Hi ha uns que s’han ofuscat amb la independència sense saber si la majoria la volia. Doncs ara que fem? Ho trenquem tot perquè sí? Un 47,8% defensa un estat propi. No és la majoria. Europa amb aquest percentatge no ens defensarà ni voldrà perdre temps amb la qüestió al·legant que és interna. La solució (o part d’ella) passa, sens dubte, pel diàleg. Mas i Rajoy hauran de buscar un consens. Unió vol ser útil i un actiu en aquesta contribució positiva.martí-barberà

RC – Després dels resultats electorals de les autonòmiques, Unió podria tenir problemes per finançar-se?
MB – Unió existeix des de l’any 31 i hem viscut de molts colors. Ara tindrem menys gent professional de la política i més militants de base. Ara tenim un futur al davant i les mans lliures per defensar exactament les nostres propostes.

RC – Què se sent a Unió quan es veu la Guàrdia Civil entrar a la seu de Convergència?
MB – Un moment complicat pel partit que és objecte d’aquesta investigació. La Guàrdia Civil fa la seva feina. Alguns polítics, quan ha interessat, hem aprofitat electoralment els escorcolls policials i no hem tingut massa en compte la presumpció d’innocència. Ara, quan no ens va tan bé, critiquem i demonitzem la Guàrdia Civil. No s’entén. Vull pensar que el partit en qüestió ho ha fet tot bé i que el jutge ja decidirà si són o no responsables. Hem de respectar la presumpció d’innocència quan ens va bé i quan és moment ens és menys favorable.

RC – Què li sembla la judicialització del procés sobiranista?
MB – La ciutadania és intel·ligent. El PP va guanyar les eleccions amb majoria absoluta el 2011. El poble li va donar eines per fer-nos sortir de la crisi. Es va equivocar en les polítiques socials i el poble el vas castigar en les municipals i autonòmiques. A Catalunya, l’electorat demana canvis en un model esgotat, però no vol que es trenqui amb Espanya. El poble marca els camins i tots els que tenim responsabilitats polítiques hem de moure fitxa. I moure fitxa vol dir dialogar amb fermesa i defensar honestament els interessos de Catalunya.

mbm3RC – Per què creu que s’hauria de votar a Unió?
MB – Durant els darrers quatre anys hem sabut negociar, hem intentat defensar amb tota la nostra energia els interessos dels catalans i de Catalunya. Crec que som útils. És cert que amb un govern amb majoria absoluta és difícil pactar i negociar si ell no vol, però vam ser molt insistents.

RC – Criticareu la corrupció a Convergència?
MB – S’ha de criticar la corrupció de tot tipus i de tot arreu. No podem ni hem de mirar les sigles. És obvi que s’ha de criticar allò que no s’ha fet bé i els plantejaments que creiem que no s’ajusten a la realitat. Defensarem l’honestedat i la neteja del sistema. Hem de tenir en compte que amb un 47,8% no es pot pensar que tenen una majoria absoluta.

RC – Com veu que ‘Junts pel sí’ ara depenguin de la CUP per investir el seu candidat a president?
MB – Crec que segueixen les directrius democràtiques sorgides de les seves assemblees. Són persones preparades, que s’hi dediquen i són la pitjor oposició que pots tenir, però la millor oposició que pot haver per defensar el poble. Vigilen i controlen. És cert que no penso igual que ell, però hem de tenir clar que si es fiquen en algun assumpte, saben el que estan fent. Són persones de paraula.

RC – Ironia del destí… Aquells que es van fer fora de les places de Catalunya pel 15M, s’han convertit ara fonamentals pel sistema… Els que els detestaven ara els volen al costat…
MB – El 15M era transversal. Anava més enllà de la CUP. El que no entengui que l’és la ciutadania qui mana, té els dies comptats. El poble demana un canvi, però es mostra reticent a la independència. Si no li fem cas ens estarem equivocant i haurem de pagar una factura imprevisible. El poble vol que es dialogui i no que es facin més ruptures.mbm4

RC – S’acusa Artur Mas d’haver destrossat CiU; fracturat la societat i substituït l’estelada per la senyera… Què en pensa?
MB – Home, el símbol oficial és la senyera. És cert, però, que l’estelada ha guanyat una rellevància en aquest procés. Alguns han aprofitat la feblesa de Mas per allunyar la gent de la pau i de l’ordre. Hi ha una simbiosi creada per satisfer interessos partidistes i personalistes. No s’ha pensat massa en els interessos generals de Catalunya. S’ha trencat la cohesió social… Crec que tothom és conscient de les tensions…

RC – Arribarem a veure els tancs per la Diagonal, tal com va dir Joan Tardà?
MB – Això són titulars que venen diaris. No vendran els tancs, podem estar tranquils. No passarà res d’excepcional. Es continuarà pagant les pensions, no s’intervindran els ajuntaments… Racionalment, tots sabem que no passarà res. La gent no vota cohibida. El 27S tothom va votar el llibertat. Sabem que la UE no permetrà que es trenqui l’estabilitat… Ningú arrasarà ni atacarà Catalunya. La ciutadania no és analfabeta.

RC – Si no surt reelegit, què farà?
MB – Sóc regidor a Valls i no pateixo perquè tinc la meva professió de mestre.

RC – Però es viu molt bé de la política…
MB – Jo vaig viure bé en la política com també fent de mestre. L’objectiu no són els diners, però sí el projecte.

RC – Què pensa del fanatisme islàmic i dels darrers atemptats perpetrats per radicals?
MB – No es tracta d’una qüestió d’islamisme. Es tracta d’un grup de radicals que volen copsar poder i influència en territoris i en la seva economia. L’islam no és una religió bel·licista, ans el contrari. S’ha de fer compte per no barrejar coses…

RC – Però tenim el món civilitzat amb por… 
MB – Hem de fugir dels enfrontaments i els radicalismes que només condueixen a l’odi. La societat europea ha aconseguit un bon nivell de benestar social i qualsevol lluita que es vulgui fer en contra la seguretat i aquest benestar s’ha de fer mitjançant normes MBMdemocràtiques i no per les armes i utilitzant l’amenaça i la força. Els canvis s’han de fer per la via democràtica i s’ha de pensar en una millor de la redistribució de la riquesa.

RC – Ha plorat mai per la política?
MB – No. No acostumo a expressar les meves alegries i tristors. Però no puc amagar que he viscut moments molt difícils.

RC – Heu perdonat a Convergència que Unió no tinguin representació al Parlament de Catalunya?
MB – Ha estat una decisió de la ciutadania. No podem responsabilitzar CDC, Junts pel Sí o ERC. El poble va decidir i hem d’acceptar. Es va trencar la federació quan vam creure oportú conscients dels pros i dels contres. Pensem que les coses s’han de fer dins de la legalitat i buscar el millor per Catalunya sense enfrontar-se inútilment. Vam sortir del vaixell en el moment oportú. No obstant aixó, vam tenir poc temps per defensar el nostre projecte, per tant el resultat electoral – si ho analitzem amb fredor – és normal.

RC – Què va sentir el 27S en veure que el somni d’Unió s’esfumava?
MB – Estic orgullós del meu partit, però hem de reconèixer que hi ha coses que no s’han fet prou bé. Hem d’aconseguir que el nostre missatge i projecte arribin a més gent sense que ningú ens faci la traveta i que els mitjans públics ens oblidin, ens ignorin o ens bloquegin.

RC – TV3 us fa boicot?
MB – No estem contents del tracte que ens dóna. Els mitjans públics de Catalunya no són prou equilibrats i la majoria defensa el frontisme i això es nota molt.

 


REDACCIÓ3 Desembre, 2015

Jordi Jané va aconseguir el 2011 un resultat històric per a CiU
Jordi Jané va aconseguir el 2011 un resultat històric per a CiU

20D_eleccions

 

 

1-1-1-1-1-1 no és l’esquema tàctic de Luis Enrique en un partit de Copa contra un equip de Segona B. És el vaticini dels resultats electorals que es poden viure a la demarcació a les eleccions espanyoles del 20 de desembre, que comencen a caminar en format campanya clàssica aquesta mitjanit.

Les sales de màquines dels partits treballen seriosament amb la hipòtesi que les sis grans formacions (PSC, Ciutadans, ERC, Democràcia i Llibertat, PP i En Comú Podem) acabin repartint-se els sis escons que la província de Tarragona envia al Congrés dels diputats.

Un resultat històric, fruit dels nous temps, i que deixaria en l’oblit una fita també de traca al seu dia: la victòria el 2011 de C i encara U en nombre de vots davant dels socialistes, amb l’actual conseller d’Interior, Jordi Jané, com a cap de llista. El marcador va ser un 2-2-2 entre convergents, PSC i PP que ara com ara és materialment impossible de reproduir.

La dispersió de vot fruit del naixement i consolidació de noves forces fan possible un repartiment igualitari dels seients tarragonins sempre i quan no es produeixin diverses variables. Una d’aritmètica, consistent en què o bé el primer dobli en vots al darrer partit o que el segon faci el mateix amb el cinquè, el que provocaria majories fruit de l’aplicació de la Llei D’Hondt.

La segona és la mobilització del mes de 20% de votants que encara no saben què faran. Un segment inestable com la nitroglicerina que pot alterar els càlculs més afinats, fins i tot si acaben escollint quedar-se a casa. Tot dependrà si la polarització entre el sí i el no a la independència de les darreres eleccions autonòmiques reviu o bé es transforma en un referèndum entre el sí i el no a Rajoy, o en una consulta entre mantenir o rebutjar el bipartidisme.

Una forquilla de no més del 3%

Albert rivera estarà aquest dissabte a Tarragona
Albert Rivera estarà aquest dissabte a Tarragona

Fonts de diferents partits especulen sobre el petit marge existent a la demarcació entre socialistes, republicans i ciutadans per fer-se amb la victòria en nombre de vots sinó en escons. La forquilla que els separa no superaria el 3%, que és precisament el marge d’error de la majoria de les enquestes (i d’haver-les n’hi ha).

Els socialistes inicien la campanya sense Pedro Sánchez, que en un principi estava previst visités Tarragona aquest mateix divendres dins de la gira que el secretari general del PSOE durà a terme per Catalunya de cara a donar suport a la seva aposta federalista. Ha caigut de l’agenda i no es preveu que se’l vegi per la demarcació perquè Ferraz el vol utilitzar en aquelles províncies pn els diputats encara ballen sense parella estable.

La patum que ja ha confirmat assistència, i de pas les expectatives que té el seu partit posades en Tarragona, és el presidenciable de Ciutadans, Albert Rivera. La cita és aquest dissabte 5 de desembre a les 11.30 hores a l’Auditori August del Palau de Congressos de Tarragona. Per la seva banda, la tradicional escena de la penjada de cartells presenta només l’heterodòxia d’un partit, per altra banda, poc donat a aventures: el PP, amb el regidor de Tarragona, Jordi Roca, com a cap de llista, l’ha decidit fer a… Reus.

Ballesteros continuarà com alcalde si surt senador
El debat etern entre les dues principals ciutats del territori també tindrà el seu apartat particular. El duel al Senat entre l’alcalde de la capital del Baix Camp, el convergent Carles Pellicer (cap de llista a la cambra alta), i el seu homòleg tarragoní, el socialista Josep Fèlix Ballesteros (número tres) donarà joc, especialment a l’hora de posar l’èmfasi en quines infraestructures són més necessàries per a la demarcació. Aquest darrer ja ha deixat clar que si surt escollir, “una possibilitat remota, continuaré com alcalde. Jo sóc bàsicament alcalde de Tarragona”.

J.S.

 


REDACCIÓ25 Novembre, 2015

OPINIO

Marta Borràs
Marta Borràs

Un altre any ens trobem en la necessitat imperiosa de commemorar el Dia internacional per l’eliminació de la violència envers les dones. Ja no sé quants en portem . He perdut el compte, però no podem deixar en l’oblit les dones que any rere any perden la seva llibertat i, a més a més, pateixen en les seves carns o en el seu interior uns danys molt difícils de superar, perquè els sofreixen a mans de les seves parelles.

Ja fa anys vaig viure una experiència que em va fer reflexionar. Jo era molt petita. Estàvem en l’època de Nadal, anàvem amb cotxe des de Cambrils al metge a Tarragona. Anava repassant mentalment tot el que volia que aquell any em portessin els Reis d’Orient i sospesava si m’havia portat bé o havia d’eliminar alguna joguina de la meva llista. Recordo que feia molt fred o potser jo em vaig quedar ben glaçada veient una dona que corria pel carrer Rovira i Virgili amb una cara desfigurada per la por i bruta de sang. Devia estar xisclant perquè la gent s’apartava quan ella passava pel seu costat. Evidentment jo desde dins del cotxe no sentia res, però sabia que alguna cosa no anava bé, perque ella corria amb la mà al cap i completament nua i descalça. El semàfor es va posar en verd i vam continuar el camí.

Són d’aquelles imatges que et queden gravades a la retina, i que, de tant en tant, tornen a aparèixer i et fan reflexionar sobre les nostres accions, el que nosaltres amb els nostres actes podem fer per ajudar a persones en situacions límit. I , si pot ser, ajudar-les abans d’arribar a aquests contexts tan desesperants per la víctima i per tot el seu entorn més immediat. Malauradament aquestes dones anònimes les tenim a tocar a la vora i necessiten recuperar la valentia que de ben segur han perdut. I nosaltres els hem de fer saber que tenen tot el nostre suport.

Cert és que la societat civil i les institucions cada cop estan més sensibilitzades en aquestes situacions dramàtiques i hi posen molts mitjans per poder ajudar a la víctima a començar de nou i refer-se. Però la prevenció és millor i una de les actuacions que no podem desatendre és l’educació en les escoles . Cal ensenyar a les nostres noies i nois que d’aquí pocs anys formaran una parella a tenir uns valors bàsics i fonamentals, com el respecte, la llibertat i la confiança. El respecte a ells mateixos i als altres, la llibertat de poder escollir i decidir i la confiança per poder assolir les seves fites.

Vull pensar que treballant tots junts i sumant esforços podrem aconseguir que mai més cap persona estigui sotmesa a la voluntat o a la ira de qualsevol altre. I tant de bo que la necessitat que vaig tenir de demanar per aquella dona unes botes i un abric, ja fa uns anys en la meva carta als Reis, quedi en el meu oblit.

Marta BORRÀS
Candidata d’Unió al Congrés per Tarragona


REDACCIÓ21 Novembre, 2015

OPINIO

 

 

Anna Solé, d'UDC
Anna Solé, d’UDC

Quatre anys després de l’inici del conflicte a Síria, i segons dades de l’ACNUR, més de tres milions de persones han abandonat la seva casa i han buscat refugi segur a països propers i a Europa. A més, uns sis milions i mig de sirians estan desplaçats dins del país. Els infants són els principals afectats per aquest conflicte: cinc milions i mig de menors estan desplaçats, segons la mateixa font i 10.000 han mort a causa de la guerra. Ens trobem amb la crisi de refugiats més gran des del genocidi de Ruanda, fa més de vint anys i Europa es troba amb una crisi humanitària sense precedents en temps de pau.

La crisi dels refugiats és la punta de l’iceberg d’un problema molt greu i estructural, d’un sistema econòmic injust que provoca desigualtat, conflictes i crisis mediambientals entre d’altres. I com podem abordar aquest gran drama humanitari més enllà dels plantejaments i accions immediates que s’estan duent a terme? No hi ha millor manera d’ajudar les persones refugiades que educar noves generacions en la convicció de canviar un món profundament desigual i injust. Hi ha moltes problemàtiques relacionades que es poden treballar, i particularment totes aquelles que es vinculen amb les migracions internacionals. I en aquest moment és vital que ens ho plantegem de manera seria i rigorosa, més quan els atemptats de París ens poden arrossegar a baixar el nivell de la pressió sobre aquesta crisi i ens pot fer entrar en un basal de dubtes respecte a les persones que estan venint. I precisament per això pren molta més força encara, la necessitat d’educar en valors, i d’inculcar a les noves generacions el respecte a la persona i a la seva dignitat. I especialment, també, en la solidaritat.

En el món global, no podem aclucar els ulls i tancar-nos en el nostre reducte. En el món global hem de tenir i mantenir els ulls oberts al que passa al nostre voltant, prop o lluny. Hem d’aplicar allò del que vulgui per a mi ho he de voler pels altres. Hem d’entendre que l’ajuda que ara podem oferir a les persones refugiades no tan sols serà una nova oportunitat per avançar col·lectivament en els àmbits humà, econòmic i cultural, sinó que és un deure com a éssers humans ajudar, donar la mà a qui en temps difícils ho necessita.

I hem d’entendre també la necessitat d’aconseguir l’establiment d’un desenvolupament humà sostenible des del diàleg i des de la reconstrucció del consens, tot cercant les millors vies que assegurin aquest desenvolupament. Més enllà dels problemes que cada país té plantejats i ha de resoldre, hem de tenir clar que els seus seran, són, els nostres problemes. I que sinó els afrontem, continuarem bastint un món fràgil en el que la dignitat de la persona quedarà relegada a un pur miratge.

Anna SOLÉ
Unió Democràtica de Catalunya


REDACCIÓ16 Novembre, 2015

OPINIO

 

C.J. Calderón
C. J. Calderón

Qui escriu aquest article porta quasi vint anys com a militant d’Unió Democràtica de Catalunya. El meu bateig per ablució va ser de la mà de dos companys de professió que ja formaven part del partit i amb qui m’uneix una gran amistat recíproca i als qui tinc una gran estima i admiració: Albert Vallvé i Xavi Magriñà. A més, gràcies a aquesta militància, he pogut conèixer més persones i fer noves amistats. Algunes d’elles ja no hi són al partit. Unes perquè ens han deixat i altres perquè han escollit seguir una ideologia que, si bé puc respectar, no comparteixo. Però espero i desitjo -perquè almenys així els tinc presents- que això no ens faci perdre l’amistat ni els lligams, com si que ha passat amb famílies i colles.

Aquestes amistats, cultivades durant anys, i aquelles que ja no hi són per ideologia, sembla ser que han sigut la llavor que en dos mesos i escaig hagin donat com a fruit l’alta d’una nombrosa i nova militància que s’incrementa més del triple dels que ja no hi són. Són gent més jove, amb molt de seny, entusiasmada, coherent amb la realitat que es viu, disposada a treballar en defensa de les persones, des de solidaritat i la responsabilitat, a favor de l’ocupació, dels emprenedors, dels autònoms, a favor del diàleg, de lluitar contra la pobresa, en defensa de la llibertat de creació i elecció de centres educatius, a favor de la legalitat i sobre tot, de no posar en perill la pertinença de Catalunya a la Unió Europea.

A la nova militància que ara comença, als simpatitzants que comparteixen valors i idees amb Unió, a aquells que ja he dit que no hi estan però hi són, i a aquelles altres persones que vulguin formar part del nostre projecte, permeteu-me que els digui, des de la meva personal experiència, que és més important el viatge que el destí, que arribar el primer no és primordial, vital, ni tant sols fonamental. El més essencial és arribar, aixecant-se cada vegada que un cau en el camí. I és molt més agradable viatjar ple d’esperança i il·lusió que arribar buit.

Aquesta trajectòria de gairebé vint anys militant a Unió i amb aquesta esperança i il·lusió acumulada durant aquest viatge que vaig iniciar el 1996 m’han impulsat a sortir de les trinxeres i presentar la meva candidatura per encapçalar la llista per Tarragona al Senat per Unió. Em presento junt amb l’ebrenc Antoni Polo i la prioratenca Núria Crivillé, escortats amb altres companys i companyes i amb l’ajuda i esforç de la resta de militància i més persones que ens recolzen. Formem un gran equip de persones per fer arribar el nostre missatge i fer front a les barbaritats que pretenen altres formacions polítiques, resultat de les eleccions del 27-S. A Unió no tenim ara cap fissura ni discrepància i tenim molt clar el que volem i desitgem per a Catalunya i per a totes les persones que hi convivim i integrem la mateix. Volem seguir fent-ho dins d’un marc de respecte, coherència, diàleg, pacte i, sobretot, legalitat. Tot plegat ens permetrà, per una banda, adaptar-nos a les noves necessitats, temps i inquietuds i, per l’altra, evitarem caure en un absurd que no ens reportarà cap benefici.

Si durant gairebé 30 anys hem tingut una norma anomenada Constitució (que sembla alguns han oblidat), per què no podem seguir així 30 anys més? Si s’escau s’hi poden introduir alguns retocs, mitjançant disposicions addicionals per exemple, però no caure en el gran error i disbarat històric com és instar als que hi vivim a Catalunya a complir només les normes del Parlament, quan, a més a més, aquests ni ens representen a tots, ni tan sols són majoria. Si fomenten i promouen desobeir totes les normes emanades de l’Estat, per què es presenten a les eleccions a Corts espanyoles?

Recordo que un dia va dir un amic i company també de professió i d’Unió, va recordar les paraules que va pronunciar en el seu dia un expolític amb alopècia androgènica, doctor en química orgànica i amb aspecte de nigromant: “Quién desafía al Estado, pierde”. Tenim en compte aquestes paraules i reflexionem doncs. Perquè alguns hagin de tapar les seves vergonyes, no hem de pagar la resta de catalans les conseqüències de la seva irresponsabilitat com a governants quan, a més, han fet i fan de la seva idea d’independència un negoci i no una ideologia.

Per finalitzar, vull mostrar els meus cordials agraïments a tots els companys/es que van votar en favor de la candidatura proposada per la Intercomarcal de Tarragona, i en especial a l’amic, company i millor alcalde, Joan Maria Sardà, per brindar-me la l’honor d’encapçalar la llista del Senat, i aprofito també per posar-me a disposició de totes aquelles persones que així ho vulguin.

Carlos Javier CALDERÓN
Cap de llista d’Unió al Senat per Tarragona


REDACCIÓ31 Octubre, 2015

Duran i Lleida parlant amb Martí Barberà i Ramon Espadaler, a Tarragona
Duran i Lleida parlant amb Martí Barberà

Josep Antoni Duran i Lleida, el cap de llista d’Unió per al 20D, entén que el govern de Rajoy s’equivoca si fa aplicar l’article 155 de la Constitució per frenar la resolució independentista de ‘Junts pel sí’ i la CUP. Duran i Lleida, tot i qualificar de ‘barbaritat’ la postura del bloc independentista que “no va enlloc”, adverteix que l’aplicació del dispositiu constitucional – que parlar de la suspensió de l’autonomia – castigaria tota Catalunya.

“Ja sé que està en la Constitució. Moltes vegades s’ha dit que doctrinalment és un article per no aplicar. No castigaria una determinada actitud de Junts pel Sí o de la CUP, sinó a tota la població de Catalunya”, ha advertit el democristià , que ha incidit que la solució passa per un acord polític.

En aquest sentit, ha considerat que mentre les respostes del president del Govern, Mariano Rajoy, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez i el líder de Ciutadans, Albert Rivera, “siguin només jurídiques i acudir als tribunals, no resoldrem seriosament la qüestió política de Catalunya”.