REDACCIÓ
Mai has preguntat al teu germà, pare o mare com està? Mai no has assegut al seu costat d’algú i li has dit en quina situació es troba? Jo ara mateix necessitaria que algú m’ho preguntés. Sembla que la bona cara, l’aparença i l’èxit ho arregla tot, és, en definitiva, la finalitat de tothom.
Com el nostre dia a dia, les màscares, és a dir la nostra aparença donen una imatge però amaguen un fons que ens explica quelcom molt profund de nosaltres, i el mateix passa amb les màscares, ja que els col·leccionistes, per saber d’elles sempre mirem la part de darrere, ja que és molt més important per nosaltres. Ens dóna informació sobre antiguitat, originalitat i ús, factors determinant per nosaltres.
“Per molt bonica que siguis, si no tens un fons interessant, no em serveixes”
En aquest cas jo us presento avui el fons d’aquesta Ntomo dels Bamana de Mali, utilitzada en rituals d’iniciació, concretament és l’obra que dóna la paraula als més joves en el moment de la seva immersió al culte. Aquesta obra per sota té un aspecte fort i agressiu, no obstant el seu interior ens explica qui és i pel que ha passat.
Ha sigut una obra que ha patit diverses reparacions i que ha perdut molt de massa original per canviar-la per una espècie de pastilla de trossos de fusta, entre d’altres. El seu interior; polit, gastat i amb moltes “ferides” ens indica el perquè d’aquestes reparacions, ha estat molt utilitzada i ballada, però hem de mirar amb cura per adonar-nos d’aquestes qüestions.
“Amb ferides, trencada, reparada… segueixo ballant”
En la meva opinió, tots som com aquesta màscara. Encara que tinguem ferides, les tapem amb el que sigui i continuem ballant, continuem amb el nostre dia a dia, fins que un dia ens trenquem i patim molt.
El nostre interior, com el de la màscara, fruit d’aquest patiment presenta ferides que potser mai es curaran o bé trigaran molt, aquestes ens deixen unes marques que en algun moment o altre es deixaran veure, tant per a bo com per a mal.
“Encara penses que no m’has de preguntar com estic? Tu no saps ni la meitat de coses que tinc al meu cap.”
Amb aquest escrit vull que si veieu, sabeu o coneixeu algú que estigui fent coses fora de la seva vida habitual, encara que no les faci, si el veieu en el seu màxim exponent o bé defallit, li pregunteu com està, si es troba bé i si és feliç. Amb això l’ajudareu i creixereu aprendreu coses que no sabíeu, tant de vosaltres mateixos com dels altres.
“Que hi ha més bonic que fer feliç i donar tranquil·litat a algú altre? RES”
REDACCIÓ
