REDACCIÓ
El Nàstic de Tarragona acabarà l’any en una situació complexa: 12è, a 5 punts del play-off, a 12 del líder i a 7 del descens. Si estiguéssim parlant de què els granes juguen a segona divisió, segurament no ens semblaria una mala posició. Desgraciadament, estem al grup 2 de la Primera RFEF, i els números dels de Raül Agné han de millorar per força si al final de temporada es vol celebrar alguna cosa més que la permanència.
Per començar, les dades com a visitants són de les pitjors de la categoria: tan sols 2 gols en 9 partits i 4 punts de 27. A més, la majoria de rivals que el Nàstic ha visitat són de la part baixa de la taula. Per tant, es preveu una volta de lliga encara més dura.
El pitjor de tot plegat no són les estadístiques, sinó la imatge que dóna l’equip en alguns duels on la possessió del conjunt tarragoní no passa de mig camp. Recordem Algesires o Andorra, matxs molt decebedors pels aficionats granes. La resta de partits es podrien resumir amb 3 paraules: manca de punteria.
Com a locals, les dades milloren considerablement: 13 gols en 9 partits i 19 punts de 24. De fet, i estic segur que molts seguidors hi estaran d’acord, el Nàstic es transforma quan juga al Nou Estadi. “És normal”, pensaran alguns. Tanmateix, la cara de l’equip és totalment diferent.
El desig de Reis
Els fitxatges d’hivern s’apropen, una bona ocasió per reforçar les parcel·les més dèbils de l’equip. Essent sincer, només demanaria un ‘killer‘ que fos capaç d’aprofitar les bones passades de Robert Simón, Albarrán, Joan Oriol i Bonilla, entre altres. En definitiva, un jugador capaç d’acabar amb la poca efectivitat que demostra tenir la plantilla lluny de Tarragona.
El 9 de gener, el Nàstic tornarà a enfrontar-se al líder del grup, que en aquest cas és l’Albacete, una altra bona oportunitat per treure’s les espines d’altres jornades com l’anterior a Palamós. Esperem que -ara sí- l’aprofitin.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
