REDACCIÓ27 Maig, 2023
Victòria contundent del Gimnàstic de Tarragona per tres gols a zero enfront del CD Alcoyano. Un triomf que certifica la seva participació en la Copa del Rei la temporada vinent. El duel s’ha decidit a la primera meitat amb triplet dels Fernández. I és que allò que tant costava les altres jornades, aquesta s’ha obtingut fàcilment. Potser perquè els dos equips ja estaven pràcticament salvats, i per tant no hi havia res important en joc. O potser perquè els de Dani Vidal ja no tenien cap pressió al damunt.
El xoc es posaria de color grana ben aviat. Al minut 1, Guillermo deixava enrere una pilota llarga que aprofitava Pablo Fernández per a endinsar-se dins de l’àrea i afusellar amb violència la porteria rival. Res podia fer Stopajnik per a evitar l’u a zero. Els de Dani Vidal continuarien trepitjant l’accelerador, cercant el gol de la tranquil·litat. Trilles tindria una oportunitat amb una rematada de cap que marxava fora.
El conjunt alacantí, per la seva banda, intentava empatar amb un xut potent des de la frontal d’Agüero que desviava Manu García. Poc després, una errada doble de Quintanilla i de Manu García gairebé els hi costa l’u a u. Però quan el Nàstic semblava tenir més dubtes, Marc Fernández rematava a plaer una centrada d’Andy que augmentava la distància en el marcador. La culminació d’una primera part perfecta la signaria Guillermo gràcies a una jugada assajada executada al mil·límetre per Marc Fernández. El 19 grana rematava de forma magnífica la centrada, i Stopajnik tan sols podia tocar lleugerament l’esfèric amb la punta dels dits abans que es confirmés el tres a zero en el minut 42′.
Ja en el segon temps i a causa del resultat, el ritme de partit baixaria força. Seria moment per a donar oportunitats a joves de la casa com Boaz i Albert Querol. Ocasions de gol, poques. Andy ho provaria sense èxit des de lluny al 59′. L’Alcoyano també comptaria amb algun intent perillós amb un remat de cap de Fran Miranda que aturava Manu García. La més clara, però, arribaria al 64′ amb un obús llunyà de Rubio que s’estavellava contra el pal de la porteria grana. Amb absolutament tot decidit, el duel acabaria sense gaires al·licients.
Finalment, victòria del Nàstic per a segellar la seva participació en la Copa del Rei de la temporada vinent. Després d’una temporada confusa i amb més decepcions que no pas èxits, el conjunt tarragoní haurà d’esperar un any més per a tornar a Segona Divisió. Un camí, el del retorn al futbol professional, que ja s’allarga durant 5 anys. Esperem, això sí, que la campanya vinent es jugui fins a la darrera jornada amb possibilitats d’assolir l’anhelat ascens.
Alineacions
Nàstic: M. García (P), Joan Oriol, Trilles (Boaz 55’), Quintanilla, Tirlea, Gorostidi (Montes Arce 76’), Montalvo, M. Fernández (Pochetino 55’), Andy (Albert Querol 72’), Guillermo, Pablo Fernández (Marc Álvarez 55’).
CD Alcoyano: Stopajnik (P), Lobato (Armental 60’), Álvaro V., Fran Miranda, J. A. Soler, Agüero (Alcaina 76’), Liberto, Koke Saiz (Pablo Carbonell 60’), Lillo, Rubio, Akono (José Carlos 60’).
Gols
Pablo Fernández (1’), Marc Fernández (23’), Guillermo (42’)
Targetes
Trilles (52’) per part del Nàstic. Agüero (52’) i José Carlos (75’) per part del CD Alcoyano.
Àrbitre
Imanol Irurtzun Artola (col·legi navarrès)
Observacions
Partit corresponent a la jornada 38 del grup 2 de Primera Federació disputat al Nou Estadi Costa Daurada, Tarragona.
PUBLICITAT
Amb la pilota en joc, els dos conjunts es mostraven amb ganes de guanyar el partit. Possiblement, tots dos conjunts eren conscients de la importància d’aconseguir els tres punts aquesta jornada. Uns per a allunyar-se de la zona del descens, els altres per apropar-se a la salvació. En un duel amb tantes coses en joc, la polèmica no podia faltar a la cita. Ja al minut 3, David Fernández trepitjava Marc Fernández dins de l’àrea en una jugada prometedora. L’àrbitre, però, no xiulava res.
El Nàstic continuaria comptant amb les ocasions més clares en tornar de vestuaris. Gonzalo Cretaz trauria una sota pals a remat de Pablo Fernández. Els granes continuaven pressionant la porteria rival, però segons passaven els minuts cedien a poc a poc la pilota. El conjunt de La Rioja ho provaria diverses vegades des de la llunyania, però un Dani Parra molt atent sempre destrossava les seves esperances d’empatar el partit. De fet, amb la seva derrota se certificava el seu descens a Segona Federació.
La primera part començaria sense un dominador clar. El Nàstic buscava combinar de pressa per crear perill, i el Real Unión, per la seva banda, pretenia aprofitar les recuperacions al mig del camp per sortir ràpid per banda. En una d’aquestes jugades arribaria el primer gol dels visitants. Víctor Parada centrava una pilota des del lateral que semblava fàcil per a Dani Parra, però al porter del Nàstic li relliscava l’esfèric de les mans i el deixava mort dins de l’àrea petita. Jon Mikel aprofitava l’errada garrafal per a signar el zero a u. Lluny de retrets, l’afició responia amb aplaudiments i càntics per a animar l’equip i, en especial, a l’erràtic Parra.
El Real Unión dominaria l’inici de la segona meitat. Això sí, sense crear gaire perill en atac. Els millors minuts dels de Dani Vidal arribarien amb una sèrie de córners consecutius. El Nàstic assetjava l’àrea rival sense poder culminar cap jugada amb un gol. En un d’aquests serveis de cantonada, Pedro del Campo aconseguia rematar tot sol dins de l’àrea a boca de canó. No obstant això, la trajectòria li sortia centrada i Irazusta desviava amb alguna dificultat.
El Nàstic ha perdut un altre tren per a enganxar-se a la lluita pel play-off. Un nou empat al Nou Estadi condemna als de Dani Vidal a tornar a mirar cap avall en comptes de cap amunt. I és que les derrotes del Real Murcia i de la Real Sociedad B permetien als granes col·locar-se a tan sols dos partits de la zona noble de la classificació. Una oportunitat d’or davant d’Osasuna Promesas, que just estava per davant en la taula. El conjunt tarragoní, però, no va poder passar d’un trist empat a un.
L’alegria duraria poc, ja que els visitants empatarien un quart d’hora després de tornar de vestuaris. A més, Manu Garcia salvaria unes quantes ocasions de gol, mentre el Nàstic no aconseguia aprofitar cap aproximació. La pitjor notícia seria la lesió – novament – de Robert Simón. Finalment, empat a un que no li serveix a cap dels dos conjunts.
El Nàstic semblaria estar sense energies ni idees durant els segons 45 minuts. El Castelló, per contra, volia aprofitar la punxada de l’Eldense per retallar punts en la lluita pel lideratge del grup. Aquestes dues dinàmiques quedarien ben paleses durant la resta de l’enfrontament, amb uns orelluts que no deixaven sortir del seu camp al Nàstic.
El Gimnàstic de Tarragona torna al camí de la victòria contra el CD Calahorra en un partit que semblava estar decidit, però que finalment s’ha decantat per la mínima gràcies a un penal en els darrers minuts. I és que els granes s’havien arribat a posar dos a zero abans del descans. Una diferència que els visitants igualarien tan sols un quart d’hora després de tornar de vestidors. L’empat faria reaccionar els de Dani Vidal, que finalment aconseguirien el triomf amb una pena màxima executada per Javi Bonilla.
Les complicacions arribarien en tornar de vestidors. El Nàstic pensava que ja havia guanyat el partit, i el Calahorra els hi donaria una lliçó de futbol: mai s’han d’abaixar els braços per molta diferència que hi hagi en el marcador. Baselga faria el dos a zero al 50′, i Davo Fernández signaria la diana de les taules tan sols cinc minuts després. Els visitants comptarien amb més oportunitats que -per sort per al Nàstic- no acabarien en gol.
Però comencem pel principi. El Nàstic arrencaria el primer temps amb una pressió molt intensa. L’objectiu dels de Dani Vidal era aprofitar errors forçats per avançar-se en el marcador. No obstant això, el filial culer sovint trobava la manera de sortir jugant en curt, posant en molts problemes a la defensa grana. La primera ocasió seria per a Marc Fernández amb un xut a la mitja volta dins de l’àrea. Montes Arce també ho provaria sense èxit des de la frontal.
Els de Dani Vidal comptarien amb un parell d’oportunitats per empatar. Poc després del gol, Marc Fernández ho provaria de cap sense punteria. Nil Jiménez també perdonaria sol davant d’Arnau Tenas després d’una bona jugada individual de Joan Oriol. El 18 grana creuava massa l’esfèric, que acabava sortint per la línia de fons.
L’energia del nou tècnic semblava contagiar-se als jugadors. El Nàstic pressionava amunt i defensava amb solidesa, com un bloc, en definitiva, per fi com a un equip. Abans d’arribar als primers 5 minuts de partit, Guillermo es retrobaria amb el gol després de més de tres mesos de sequedat. El davanter rematava amb el cap una pilota morta dins de l’àrea per signar l’u a zero. A poc a poc, els granes acusaven el cansament i el filial donostiarra dominava la pilota. Així i tot, la defensa local resistia com a gladiadors, com feia temps que no es veia. Ander Martín posaria a prova Manu García amb un xut llunyà que aturaria sense problemes.
La tònica del segon temps seria força semblant a la del primer. El Nàstic pressionava amunt davant d’un filial txurriurdin que no renunciava a jugar en curt. Ocasions poques. Tant seria així, que els granes ampliarien la seva renda de gols des dels onze metres. Una caiguda d’Aarón Rey dins de l’àrea provocava una pena màxima que aprofitaria Joan Oriol. Malgrat els jocs psicològics del porter rival, el ‘capi’ no fallava i ho posava tot més de cara pels locals.
El Nàstic començaria la primera part més endollat que el rival. Guillermo comptaria amb una gran doble ocasió, sol dins de l’àrea petita, però el davanter fallava en les dues. Les pitjors notícies no tardarien a arribar. Pablo Fernández es lesionava al minut 22, i poc després l’Eldense feia el zero a u amb un remat de cap al primer pal de Nieto. Res sortia bé a can Nàstic, i el Nou Estadi començava a perdre la paciència.
Les males sensacions tornarien a quedar paleses ja des de l’inici del segon temps. Nieto enganxava una volea dins de l’àrea per signar la seva segona diana del partit. Les males notícies no s’acabarien aquí. Pedro del Campo, que havia vist una targeta groga en el primer minut, veuria la segona al minut 66. Un Nàstic tocat en tots els sentits. La lamentable passivitat defensiva dels jugadors granes deixaria la porta oberta a Jorquera per fer el tercer. La cirereta del pastís la posaria Cristian López amb un golàs des de la cantonada de l’àrea.
A partir d’aquí, futbol d’anada i tornada amb ocasions pels dos conjunts. El que sortiria perdent, però, seria el Nàstic, que encaixaria el segon gol de l’equip numantí, obra de Rubén Mesa. El mateix davanter local faria el tercer un parell de minuts després. La defensa grana li havia posat fàcil el hat-trick, que no havia aconseguit per haver fallat el penal. La cirereta del pastís dels horrors arribaria al 76′, quan una caiguda de Carrillo dins de l’àrea provocava una altra pena màxima. Un Dani Parra inspirat tornava a fer una doble intervenció per negar el quart gol dels locals.
