REDACCIÓ
Andreu Buenafuente ha demostrat sempre el seu enamorament cap a Reus. Humorista, presentador, artista… 30 anys de radio i televisió a la seva esquena. Ens ha demostrat ser un esclau de la persistència i de fer les coses que un realment té ganes de fer. Ha estat el convidat d’honor per a la celebració del primer aniversari de WOW Reus. Ens confessa que no li agrada la paraula ‘èxit’ i ens explica els projectes que té en un futur proper.
REPÚBLICA CHECA: WOW neix a Reus. Com a reusenc com ho veus?
ANDREU BUENAFUENTE: M’agrada molt que neixi a Reus, d’arrel i d’aquí. Sobretot m’agrada perquè és modern, tenim un nou llenguatge de treball en equip, de compartir coneixement, emprenedoria. M’agrada que això passi en aquesta ciutat. Detecto una inquietud i un caràcter, que d’alguna manera, em confirma lo que sempre he pensat de Reus: que és una ciutat que li agrada de veritat estar a primera línea.
RC: Què és més fàcil: crear una nova empresa i amb èxit o fer flexions com Bustamante?
AB: (riu) Segurament fer les flexions com Bustamante perquè és perseverança i entrenar molt, però una empresa és entrar en un món pràcticament d’atzar i on hi ha tants factors externs que en cap moment es pot assegurar l’èxit. Concepte que, per altra banda, no m’agrada parlar molt d’èxit, crec que és una etiqueta buida.
RC: Has fet radio, televisió, teatre, cinema… Què et falta per fer? Tens algun projecte a la vista?
AB: Si, tot i que cinema pràcticament no n’he fet, ja que va ser més una curiositat amb el documental “El culo del mundo”. Ara estic amb una història amb el meu company Berto. Ens agradaria fer algo més seriós en cinema. Ens estem retroalimentant l’un amb l’altre amb la poca energia que ens deixa el programa. No estem entregats al 100%, sinó al 200% en un programa de matinada. Però sempre hi ha coses per fer i em sento amb moltes ganes i molta maduresa. M’agradaria pensar que encara hem de fer una de molt grossa.
RC: A l’esdeveniment WOW t’han llençat un repte.. aprendre anglès. Tens un any per davant…
AB: Doncs si, i de fet arriba en un moment especialment interessant per fer-ho. En el món de l’empresa t’has d’internacionalitzar, però en el món de la comunicació això és molt ‘fotut’. No és que vulgui fer ara humor en anglès, però si que m’agradaria perfeccionar. Penso que uns del horitzons propers ha de ser Amèrica ja sigui jo o la meva productora.
RC: Hi ha algun personatge pendent que t’agradaria entrevistar?
AB: M’agradaria parlar amb el Papa de Roma! Però el vigent, no el suplent. Un cop vaig parlar amb un Bisbe de Solsona i em va agradar molt. No comparteixo absolutament res amb el seu pensament, però són persones molt interessants.
RONDA RÀPIDA
_______________________________
RC: Whatsapp o fer un cafè?
AB: Fer un cafè, però mirant el whatsapp
RC: Televisió o radio?
AB: Ostres no em facis escolir… Les estimo tant a les dues que em resulta impossible triar
RC: Cervesa o Vermut de Reus?
AB: Vermut de Reus, però només un. A mi em puja molt…
RC: Mar o muntanya?
AB: Muntanya. És on visc últimament i m’estic enamorant molt d’ella.
RC: Monòleg o acudit?
AB: Sóc més de monòleg, però respecto molt l’acudit. De fet, al meu pare se li donava molt bé explicar acudits. Era tan immens que, potser per això em vaig decantar pels monòlegs, no podia millorar-lo.
RC: Escriure o pintar?
AB: Pintar. Pinto moltíssim, dibuixo molt. Per a mi és una expressió, una passió. En veritat no l’interessa a ningú.. però es de les coses bones del gènere.
RC: Riure o fer riure?
AB: Ostres, molt bona aquesta… Toques un tema delicat perquè sempre penso: I a mi… qui em fa riure? Però realment, i pel que he experimentat, fer riure és curatiu. D’alguna manera aquella energia et torna.
Santi CORDÓN // Reus
REDACCIÓ
