Andreu Buenafuente ha demostrat sempre el seu enamorament cap a Reus. Humorista, presentador, artista… 30 anys de radio i televisió a la seva esquena. Ens ha demostrat ser un esclau de la persistència i de fer les coses que un realment té ganes de fer. Ha estat el convidat d’honor per a la celebració del primer aniversari de WOW Reus. Ens confessa que no li agrada la paraula ‘èxit’ i ens explica els projectes que té en un futur proper.
Andreu Buenafuente
REPÚBLICA CHECA: WOW neix a Reus. Com a reusenc com ho veus?
ANDREU BUENAFUENTE:M’agrada molt que neixi a Reus, d’arrel i d’aquí. Sobretot m’agrada perquè és modern, tenim un nou llenguatge de treball en equip, de compartir coneixement, emprenedoria. M’agrada que això passi en aquesta ciutat. Detecto una inquietud i un caràcter, que d’alguna manera, em confirma lo que sempre he pensat de Reus: que és una ciutat que li agrada de veritat estar a primera línea.
RC: Què és més fàcil: crear una nova empresa i amb èxit o fer flexions com Bustamante?
AB: (riu) Segurament fer les flexions com Bustamante perquè és perseverança i entrenar molt, però una empresa és entrar en un món pràcticament d’atzar i on hi ha tants factors externs que en cap moment es pot assegurar l’èxit. Concepte que, per altra banda, no m’agrada parlar molt d’èxit, crec que és una etiqueta buida.
RC: Has fet radio, televisió, teatre, cinema… Què et falta per fer? Tens algun projecte a la vista?
AB:Si, tot i que cinema pràcticament no n’he fet, ja que va ser més una curiositat amb el documental “El culo del mundo”. Ara estic amb una història amb el meu company Berto. Ens agradaria fer algo més seriós en cinema. Ens estem retroalimentant l’un amb l’altre amb la poca energia que ens deixa el programa. No estem entregats al 100%, sinó al 200% en un programa de matinada. Però sempre hi ha coses per fer i em sento amb moltes ganes i molta maduresa. M’agradaria pensar que encara hem de fer una de molt grossa.
RC: A l’esdeveniment WOW t’han llençat un repte.. aprendre anglès. Tens un any per davant…
AB:Doncs si, i de fet arriba en un moment especialment interessant per fer-ho. En el món de l’empresa t’has d’internacionalitzar, però en el món de la comunicació això és molt ‘fotut’. No és que vulgui fer ara humor en anglès, però si que m’agradaria perfeccionar. Penso que uns del horitzons propers ha de ser Amèrica ja sigui jo o la meva productora.
RC: Hi ha algun personatge pendent que t’agradaria entrevistar?
AB:M’agradaria parlar amb el Papa de Roma! Però el vigent, no el suplent. Un cop vaig parlar amb un Bisbe de Solsona i em va agradar molt. No comparteixo absolutament res amb el seu pensament, però són persones molt interessants.
RONDA RÀPIDA
_______________________________
RC: Whatsapp o fer un cafè?
AB:Fer un cafè, però mirant el whatsapp
RC: Televisió o radio?
AB:Ostres no em facis escolir… Les estimo tant a les dues que em resulta impossible triar
RC: Cervesa o Vermut de Reus?
AB:Vermut de Reus, però només un. A mi em puja molt…
RC: Mar o muntanya?
AB:Muntanya. És on visc últimament i m’estic enamorant molt d’ella.
RC: Monòleg o acudit?
AB:Sóc més de monòleg, però respecto molt l’acudit. De fet, al meu pare se li donava molt bé explicar acudits. Era tan immens que, potser per això em vaig decantar pels monòlegs, no podia millorar-lo.
RC: Escriure o pintar?
AB:Pintar. Pinto moltíssim, dibuixo molt. Per a mi és una expressió, una passió. En veritat no l’interessa a ningú.. però es de les coses bones del gènere.
RC: Riure o fer riure?
AB:Ostres, molt bona aquesta… Toques un tema delicat perquè sempre penso: I a mi… qui em fa riure? Però realment, i pel que he experimentat, fer riure és curatiu. D’alguna manera aquella energia et torna.
Prop de 200 persones han omplert el SoldeNit de Reus en la primera nit de la segona temporada de la startup reusenca “We Own the World” (WOW). A les 20 h ha donat inici a una nit plena de sorpreses, emprenedoria i sobretot molt bon humor.
El membre de l’equip de WOW encarregat de conduir l’esdeveniment, Víctor Rubio, ha fet un repàs dels començaments d’Andreu Buenafuente fins a l’actualitat, destacant la tasca emprenedora del presentador.
Buenafuente, amb l’humor que ens té acostumats, ha assegurat que no li agrada gens la paraula ‘emprenedoria’ per desfasada. Segons el reusenc s’hauria de dir com antigament: ‘Buscar-se la vida’. També ha adreçat paraules als polítics, remarcant que “si volen que siguem emprenedors, haurien de facilitar crear una empresa”.
Durant la nit han intervingut antics WOW Speakers que han llençat reptes a Andreu. Aprendre anglès en els propers 12 mesos de mà del WOW speaker Andrew Funk o lluir el logotip de WOW al programa ‘En el aire’ es troben entre els reptes acceptats per Buenafuente.
A la recta final, l’equip de WOW ha fet entrega del carnet de WOW al showman, que es converteix així en el 11è Wower Speaker.
Un ‘selfie’ conjunt amb tots els assistents ha tancat una nit que la família wower recordarà per molt de temps.
Victor Rubio és un emprenedor reusenc, de 27 anys, finalista al programa ‘Imagine Creativity Center’. Un programa de l’emprenedor català Xavier Verdaguer que apropa a “dreamers” de tot el món a San Francisco, durant un mes, per a treballar en quatre reptes i aplicar la innovació.
A l’actualitat és professor d’un màster de comunicació 2.0 a la Universitat Abat Oliba CEU i emprenedor en sèrie. Creador de dues startups, Reus Europa i We Own the World (WOW) i en fase de muntar una tercera (Naturmate). Ha cursat estudis d’Administració d’empreses, Publicitat i Periodisme.
Imagine és… en quatre paraules…
Un programa que pretén canviar el món. Una experiència, una empresa, una beca. En definitiva: un somni i un repte.
Víctor amb el logotip de Imagine a la mà
Com funciona?
Doncs els primers dies vaig demanar el vot per internet. Vaig entrar a tot arreu per que fós així, però anava veient com els meus companys anaven tenint més vots. I més vots. Fins que ahir vaig decidir que ja n’hi havia prou. Tinc una setmana per disfrutar. Una setmana en la que sóc un dreamer oficial. I faré el dreamer. Així que per això avui he sortit al carrer amb les meves armes de dreamer a fer que tothom sigui una part d’això. El que faig avui és parar a la gent pel carrer i que em dediquin un parell de minuts. Els hi ensenyo el meu vídeo i si creuen que sóc un bon candidat fem un parell de coses. Només per dedicar-me el seu temps es guanyen una polsera groga “handmade” Imagine. I si em donen el seu vot, porto una samarreta blanca en la que els hi llenço una pregunta: Si fossis a San Francisco 24 hores, què hi faries? I m’ho escriuen. Avui a la tarda faré públiques totes les frases i si guanyo la plaça, hauré de fer la més sonada. M’ho estic passant pipa. Probablement, no guanyi més vots, perquè no és tant viral, però l’experiència és el que compta en aquesta vida. M’ho he de prendre amb filosofia.
Quan vas decidir participar?
El 12 de desembre de l’any passat. Aquell dia va venir a un dels esdeveniments per emprenedors que muntem a Reus (WOW), en Jordi Valls. El Jordi va parlar d’aplicacions per lligar, cosa que va ser molt graciosa, i em va començar a explicar el seu pas per Imagine. Què havia fet per a ser un dreamer. Les experiències, l’actitud i tot el que li va reportar. Com li va canviar la vida. En aquell moment vaig començar a pensar en la idea de presentar-me. Ganes, dormir poc, de passió per la vida i per la innovació… Sentia que era una cosa que podia estar més que bé. Mirava vídeos de candidats d’anteriors edicions i tenia tot un caire molt màgic. Alguna cosa que em deia que jo hi havia de passar per allà. M’hi veia reflexat. Per actitud. I ja, per acabar de convèncer-me, després de Nadal ens les vàrem arreglar per a què el fundador d’Imagine, en Xavier Verdaguer, vingués a Reus a fer de “wowspeaker” i allà vaig acabar de veure que participar a Imagine és una cosa necessària per a qualsevol persona que, com jo, té unes ganes boges de canviar la manera de fer les coses en aquest món. I des d’aleshores no he parat d’intentar-ho.
Ara ets finalista. És dur arribar-hi?
Dur? Si resulta dur arribar a la final d’un somni és que no és un somni. És molt gratificant. Jo estic gaudint molt. Quan em vaig tornar a presentar vaig anar a on tot va començar fa cinc mesos. Aquell dia havia escrit a la carretera la paraula Imagine. I allà estava, cinc mesos després, gastada per la pluja, bruta, però allà. Va ser una senyal. Això no és dur. Dur és no saber què vols a la vida. Si tu ho saps, el que s’ha de fer és trobar la manera d’aconseguir-ho. Això intento amb tot cada dia, i òbviament, aquests mesos per Imagine. Parlava l’altre dia amb la meva mare i em deia, “ara que ets finalista toca esperar a veure què diu la gent”. Vaig dir-li que no, que ara és quan sóc dreamer. Després el jurat decidirà si vaig al Silicon o no, però ara és quan puc fer el dreamer, res d’esperar… A per totes.
Quin és el premi?
L’oficial, que és un mes al Silicon Valley, treballant al programa Imagine, i coneixent les millors empreses del planeta i gent amb cervells ultrapoderosos. I el segon és poder aportar el granet de sorra a reptes dels patrocinadors que aquest any són molt potents. També, una tercera via, que és ser un dreamer. Poder dir que sóc un dreamer és un premi.
Rubio en una conferència
Què es necessari per poder participar?
Actitud, i actitud. I més actitud. A l’edició anterior, a la qual em vaig quedar a la final i no hi vaig poder participar, s’havia de presentar una idea. Però en aquest cas, l’únic ha sigut enviar el nostre currículum i fer un vídeo de presentació explicant per què som bons dreamers. Si tu tens unes ganes terribles de menjar-te el món, Imagine és el teu lloc. Si creus que pots aportar una part de tu, és el teu lloc. Si creus que la teva passió, la teva actitud i les teves aptituds poden ajudar a un projecte, Imagine és el teu lloc.
Crec que el més important és no rendir-se. Però el més bo de Imagine és això, que encara que no hi participis activament et fa canviar. I, no t’has de rendir mai. Sempre trobar l’alternativa. Ara que sóc a la final, una de la part de les votacions és el número de “likes” que tingui la meva candidatura.
I ara que portem cinc dies de votacions en tinc molt poques, sóc el número sis. I això no em fa rendir-me, m’he adonat que potser no guanyo via Facebook, però no m’impedeix disfrutar d’aquesta setmana i fer coses diferents. No serà qui té més likes, però potser sí sóc qui més disfruta aconseguint els likes. Crec que Imagine va d’això.
Contra quantes persones “lluites” a la final?
Som deu dreamers que hem arribat a la final. I queda una plaça. Les altres onze ja les han ubicat. Però no és una lluita; a les lluites hi ha guanyadors i perdedors, i molts cops hi ha joc brut. Ara que tinc una mica d’experiència sobre Imagine, puc dir que les 10 persones que arriben a la final ja són dreamers, per la seva actitud, sinó no arribarien tan sumament lluny, per que és un procés complicat. I ara el que toca és disfrutar d’aquesta setmana i fer que a moltíssima gent li agradi la presentació i que els membres del jurat creguin, amb unes proves que ens han anat fent tota la setmana, que som el dreamer que serà a l’edició d’enguany.
Comptes amb el recolzament popular?
Sí. Molt i d’una manera molt especial. Jo que sóc una mica “monyes”, m’emocionen aquestes coses. Quan diumenge, la meva amiga María em va trucar i em va dir que estava a la final, vaig tornar-me beneit. De fet, encara no he dormit gaire dels nervis. Quan vaig publicar a les xarxes que era finalista va haver-hi moltíssima gent, inclòs aquella gent que fa anys que no hi parles, que em van trucar per felicitar-me, van escriure coses sobre mi, van compartir el meu somni per un minut. Tot es viu molt a flor de pell. Són només set dies per a gaudir d’aquesta sensació, així que intento no perdre’m ni un segon. No sé, crec que això ja fa que pagui la pena l’esforç.
Com pot participar la gent comú?
Tocant la guitarra a Reus per atraure vots
La part de la participació de la gent és entrant al meu enllaç i mirant el vídeo. Si agrada, doncs amb un like ja m’esteu apropant al Silicon aquest mes de Juliol. És un fet molt simple. El que més gràcia em fa és, si guanyo la plaça, fer alguna de les bajanades que m’han escrit a les samarretes. També ajudeu, per que hi ha idees molt bones que m’encantaria fer per allà.
Quan finalitzen les votacions?
El diumenge 1 de juny a la nit. I dilluns al matí sabrem qui és l’afortunat o afortunada que acompanyarà als altres onze dreamers cap a San Francisco el 30 de juny.
Què en pensen els teus amics d’aquesta aventura?
Els meus amics estan amb mi a totes hores. Ells m’han ajudat a fer el meu vídeo de presentació. Ells són qui aquesta setmana tiren de mi o de la meva part de feina quan m’estic dedicant a Imagine. I ells són el meu motor en gaire bé tot. Què t’he de dir… Són els meus amics. A banda, ells treballen amb mi a WOW, i coneixen tot el que significa per mi Imagine. Han estat aportant idees sempre, amb una il·lusió exclusiva. I han pregonat la meva candidatura als quatre vents. Fins i tot es van posar de foto de perfil a les seves xarxes un Imagine Creativity Center vota Víctor Rubio. Com et deia, la gent aquesta setmana m’ha fet sentir molt feliç i ells els que més. De fet, el vídeo és obra de la Maria, algunes idees són de l’Edu i la Marta i, no sé què més dir-te, són la raó per la qual molts dies, d’esgotament, vaig cap a la feina i tiro les coses endavant.
Formes part de Wow…
Si, en sóc el fundador, juntament amb els meus amics. L’Edu, la Marta, Maria, Joel i Javi. Aquesta és una experiència que sí ha canviat la meva vida. El que em fa fruir de tots els sants dies i el que m’ha apropat a Imagine i a un estil de vida que sempre havia somniat i creia impossible. Avui, a més, tanquem la primera ronda d’esdeveniments del nostre primer projecte. I els sentiments es magnifiquen molt més.
REDACCIÓ4 Octubre, 2014
