Sant Magí va ser un ermità que va viure entre el segle III i IV després de Crist. Va escollir la muntanya de Brufaganya com el seu espai per viure durant 30 anys. Amb l’arribada de Publio Dacià a Tarragona perseguint els cristians d’acord amb l’edicte de l’emperador Maximià, Magí va sortir a convèncer-los de la fe. Va ser fet presoner, tot i que va escapar miraculosament de la ciutat per la porta del Carro, posteriorment nomenada com a “porta de Sant Magí”.
El sant va retornar a la muntanya, on se’l va tornar a fer captiu. Va ser portat de nou a Tarragona i en el torrent del riu Gaià va fer sortir unes fonts d’aigua per calmar la set dels seus vigilants. Finalment va ser degollat el 25 d’agost de l’any 306.