REDACCIÓ
Garratibada. Així és com em vaig quedar després d’escoltar Pere Aragonés (ERC) en plena sessió parlamentària. Interpel·laven al senyor Aragonés sobre el vodevil que protagonitzen cada dia ERC i Junts per Catalunya al Govern de Catalunya acusant-se mútuament de deslleialtat.
Aquell dia havíem viscut un episodi sense precedents com ho és el fet que els consellers d’ERC havien abandonat la reunió del seu propi executiu per “protestar” contra les filtracions que presumptament havien dut a terme els seus socis de Govern (elegits per ells, consensuats amb ells i amb voluntat de continuïtat després de les eleccions, segons ells mateixos juren i perjuren cada dia.)
Doncs bé, potser perquè no sabia quina cara posar per justificar tant de despropòsit el senyor Aragonès es va despenjar amb una afirmació que devia fer tremolar les parets de totes les facultats de periodisme del país. Literalment va dir: “que ningú faci cas de les filtracions, i si hi ha mitjans de comunicació que les critiquen que no les publiquin. Demanem responsabilitat als mitjans.”
Parin màquines, amics i amigues! El matrimoni de conveniència i el mal Govern d’ERC i dels incondicionals del senyor Puigdemont fa aigües per tot arreu i la culpa de tot és dels… periodistes que publiquen les filtracions. No és de qui interessadament mou les filtracions –que com han recordat molts periodistes n’hi ha per triar i remenar entre les mateixes files d’ERC-, no és d’un Govern incapaç que no té ni el bri de coherència mínima de demanar lleialtat i confidencialitat als seus mateixos membres, no, no. La culpa de tot és dels mitjans de comunicació que publiquen les filtracions… La culpa dels seus errors sempre és dels altres, aquesta és la resposta dels líders independentistes a tots els desgavells que provoquen. En aquest cas, dels periodistes i dels mitjans de comunicació catalans.
De traca! Potser sorprendrà al senyor Aragonès però la filtració és una de les receptes bàsiques del periodisme com sap qualsevol alumne de primer curs de ciències de la informació. El que hauria de saber i fer un responsable polític (més si vol ser president de la Generalitat) és que si no confia en el Govern del que forma part el que hauria de fer és exigir lleialtat política als membres d’aquest Govern i si manté la desconfiança sortir d’aquest Govern en lloc de carregar contra les filtracions i contra el periodisme independent que es limita a explicar allò que els membres del seu Govern li han filtrat.
Fixeu-vos si tot plegat és trist que els mateixos dirigents d’ERC que qualifiquen a Junts per Catalunya de ser els representants de “la dreta catalana” i d’acusar-los constantment de deslleialtat volen tornar a pactar i governar després de les eleccions amb aquesta mateixa “dreta catalana” i amb aquests “deslleials que no són de fiar” i a més presentar-ho “com un projecte d’esquerres”. Potser després diran que la culpa de tot és dels periodistes però caldria exigir a un responsable polític un mínim de coherència. Quina imatge, quina poca exemplaritat, estan donant als seus mateixos votants?
Què és el que volen en realitat? Seguir la batalla campal que protagonitzen amb Junts per Catalunya des del Govern quatre anys més? No diuen que són la dreta i que no són de fiar? No són de fiar i són de dretes però és vol seguir governant amb aquesta dreta deslleial en nom d’un projecte progressista… En què quedem?
Com a diputada socialista vull reiterar el compromís del PSC amb una societat catalana cívica i plural amb mitjans de comunicació independents. I fixeu-vos que no he dit mitjans de comunicació “amics” com fan els independentistes, sinó mitjans de comunicació independents que fiscalitzin amb rigor al poder polític, element essencial del que ha de ser una democràcia desenvolupada.
I també el compromís del PSC amb un Govern que mereixi aquest nom, que governi per millorar la vida de la gent, que ja toca a Catalunya. Un Govern amb un president que no culpi de les filtracions als periodistes sinó que sigui capaç d’oferir un Govern amb un mínim de coherència i de responsabilitat polítiques, condició sine qua non per fer quelcom de positiu. Un Govern de progrés, en definitiva, liderat per Miquel Iceta.
Rosa Maria IBARRA
Diputada al Parlament del PSC per Tarragona
REDACCIÓ
