06. Maig 2024

18 Octubre, 2017 | Pàgina 2 de 2 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ18 Octubre, 2017

A les primeres declaracions del major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, a la jutgessa Carmen Lamela, de l’Audiència Nacional, el major defensa l’actuació dels mossos als escorcolls del 20 de setembre, per part de la Guardia Civil, i nega que hi hagués cap intenció dels manifestants d’entrar al departament d’Economia de la Generalitat.

En els audios de la primera declaració de Trapero, fets públics pel Diari Ara i Rac1, s’escolta com el major assegura que en cap moment els manifestants volen entrar a la seu del departament d’Economia per atacar la benemèrita i que són els agents de la Guardia Civil, que es troben a l’interior del departament, qui mal interpreta l’actitud dels manifestants. Segons Trapero, “els agents no tenen visió directa dels manifestants i interpreten a través de les càmeres que volen entrar, però no hi ha cap intrusió de ningú. Ni en aquell moment ni en cap altre”.

Una altra de les preguntes fetes a Trapero per la jutgessa Lamela és la referida a la necessitat dels agents i la seva comitiva judicial de sortir d’Economia. El major explica que se’ls va oferir, en tot moment, el cordó dels mossos perquè poguessin sortir de l’edifici tots junts. Segons sembla, la secretaria judicial es va negar a sortir si no ho feia en companyia dels guàrdies civils, se’ls va preguntar si ja havien acabat la diligència i davant la resposta afirmativa, els mossos van ajudar a sortir a tots a través del cordó d’agents fet al carrer.

És en aquest punt quan la secretaria judicial decideix que no vol sortir i truca demanant auxili al jutjat de guàrdia. Trapero assegura que, en aquest moment, els mossos ja tenien el cordó policial fet i que si no van sortir de l’edifici va ser perquè la Guardia Civil els va comunicar que la diligència no havia acabat, que tenien certs problemes informàtics i que encara tardarien unes hores a sortir.

Un altre dels audios importants és el que fa referència als vehicles de la Guardia Civil aparcats prop d’Economia i que van quedar malmesos i amb les rodes punxades. Trapero especifica que en cap moment sabien que en els vehicles podria haver armes fins que un dels agents els hi diu. És a partir d’aquí quan es fan tots els possibles per evitar que ningú pugui tenir accés a aquestes armes. En aquest sentit, es redirigeix l’helicòpter de mossos cap a la zona perquè en tot moment tingui visual dels vehicles, s’intenta que els agents que hi havia de paisà s’acostin als cotxes per envoltar-los, però les accions resulten impossibles de materialitzar perquè, en aquells moments, els vehicles estaven en una zona en la que hi havia entre 10 i 12 mil persones, una barrera difícil de passar.


REDACCIÓ18 Octubre, 2017

La presència de dos vaixells caçamines al Port de Tarragona res té a veure amb l’eminent posada en marxa de l’article 155 de la Constitució, arran del conflicte entre Espanya i Catalunya.

Un dels vaixells atracats al Port | Foto: TGNdiari

L’Autoritat Portuària de Tarragona, presidida per Josep Andreu, ha esclarit en un comunicat que els vaixells que han atracat a Tarragona aquest matí, poc després de les 10,  estan fent “operacions planificades i comunicades”, les quals estan previstes des del passat 19 de setembre.

Es tracta d’operacions MCM (mesures contra mines) en els canals d’accés al recinte portuari. L’APT deixa clar que aquestes mateixes pràctiques ja es van dur a terme l’any 2008, però “és necessari actualitzar dades” periòdicament.

Segons el Port de Tarragona, els dos vaixells abandonaran Tarragona demà al migdia.

 


REDACCIÓ18 Octubre, 2017

Després d’un nou escàndol relacionat, aquest cop, amb  l’empresa d’aparcaments de Tarragona, la CUP torna a exigir una actitud de transparència per part de l’equip de govern liderat pel socialista Josep Fèlix Ballesteros i que es doni a conèixer que s’està fent amb la norma interna sobre les despeses dels consells d’administració.

La formació independentista assegura que, des que el digital La República Checa va fer públic, l’escàndol de la despesa amb la targeta de l’EMT, l’ajuntament no ha fet res per fiscalitzar millor les empreses municipals i sospita que els freqüents viatges a Madrid pagats amb aquesta targeta puguin estar relacionats amb els 47.000€ que l’AMT va pagar a l’empresa Isora Solutions per suposades sessions de coaching als treballadors/es. La formació independentista demanarà explicacions i exigirà el desenvolupament d’una norma interna el proper plenari així com els propers consells d’administració.

El passat 23 de juny es va fer entrega al Consell d’Administració de l’EMT l’informe de revisió de les despeses de la targeta de crèdit de l’ex-gerent, el Sr. Mario Cortes Ayen, elaborat pel Sr. Xavier Moisés Falcó, que tenia per objectiu “revisar la justificació i motivació de les despeses de la targeta de crèdit de l’exgerent, Sr. Mario Cortes Ayen”.

A causa de les limitacions detectades en el desenvolupament de l’informe, el sr. Xavier Moisés Falcón, adreçava al Consell d’Administració de l’EMT, una sèrie de recomanacions que considerava que “hauria d’implementar de forma urgent”, que són:

1)    Desenvolupar una norma interna que regeixi els criteris sobre desplaçaments, assistència a cursos, despeses de manutenció, despeses de representació i la seva forma de justificació i implementar mesures de control i seguiment.

2)    En relació al expedients de viatges o desplaçament, desenvolupar una pauta uniforme d’informació a incloure, on es detalli, com a mínim, la data, el motiu i els empleats que hi ha participat.

3)    Limitar o suprimir el pagament per mitjà de targetes de crèdit.

4)    Des d’un punt de vista administratiu, no comptabilitzar cap despesa sense el corresponent document justificatiu.

Després de cinc mesos des de l’elaboració d’aquest informe, la CUP considera que ha passat prou temps com perquè les diferents presidències i en concret la de l’EMT ja hagin desenvolupat la “norma interna que regeixi els criteris sobre desplaçaments, assistència a cursos, despeses de manutenció, despeses de representació i la seva forma de justificació i implementar mesures de control i seguiment”. Així com la “pauta uniforme d’informació a incloure, on es detalli, com a mínim, la data, el motiu i els empleats que hi ha participat”, en relació al expedients de viatges o desplaçament.

Per aquest motiu la portaveu del Grup Municipal de la CUP i membre dels consells d’administració s’ha adreçat a les Presidències de les empreses municipals sol·licitant que als propers consells d’administració es lliuri aquesta normativa, i en cas que no es disposi d’ella, que s’expliquin els motius pels quals gairebé mig any més tard perquè es fes públic l’escàndol de la targeta de l’EMT, encara no s’hagin implementat les pertinents mesures correctives.

Igualment, ha sol·licitat a la Presidència de l’AMT que el proper Consell d’Administració es donin explicacions i es faciliti la documentació que acrediti en què s’han gastat aquests 47.000€, després que diversos treballadors hagin assegurat que no van rebre formació de l’empresa Isora Solutions i que desconeixien que s’estigués impartint.

 


REDACCIÓ18 Octubre, 2017

Dos presos polítics més. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez són els dos nous presos polítics a l’Estat espanyol, en aquest cas com a conseqüència de ser presidents d’Òmnium i l’ANC. S’afegeixen a molts altres, com Alfon o Bódalo per dir dos noms, que mai no han deixat d’existir en aquest estat demofòbic que no només empresona gent pel seu pensament polític sinó, sobretot, segons els seus recursos econòmics.

Les presons espanyoles, com moltes dels altres estats que es dieun democràtics, són plenes de gent tancada per petits delictes i en poquíssims casos tenen lloc per als grans lladres. De fet, els grans lladers continuen governant i gestionant, que diuen ells.

Tornem, però, a Cuixart i Sánchez. Hi tornem perquè l’Estat espanyol, mostrant un cop més que en el seu si la separació de poders és un contingut de la carrera de Ciències Polítiques i poca cosa més, va fent demostracions de força que cada cop ensenyen més la poteta de la seva manera de fer. I el monstre que hi va darrere no és cap gosset o gatet sinó un estat dictatorial tant com els sigui possible.

Acusats de fer resistència civil, fins i tot malgrat mediar per tal que la Guardia Civil pogués retirar-se de la seva ocupació dels edificis de la Generalitat a la recerca de “culpables” del referèndum, l’Audiencia Nacional, tribunal d’excepció, els acusa d’un delicte de sedició de l’article 544 del codi penal. Acusats de promoure concentracions davant la seu de la Conselleria d’Economia, han ingressat a Soto del Real per aplicació de mesures cautelars “davant del risc) d’una “destrucció de proves” o la convocatòria de noves manifestacions.

Les proves són clares i no les destruiran, perquè hi ha vídeos que mostren com els dos van intentar i van aconseguir deixar sortir els guàrdies civils que havien assaltat la seu d’Economia. No importa massa res. Només importa el càstig, el sadisme que suposa tancar algú a la presó només com a escarment i exemple per a milions de persones que han perdut la por i que ja no aturarà ningú. Bé, sí, potser pot aturar alguna cosa i alguna gent qui no segueixi el mandat del poble i no faci allò per a què va ser posat, que no era res més que implementar els resultats del referèndum de l’1-O i, si aquests eren clarament a favor de la república catalana, proclamar-la.

Que així sigui i que els trileros esdevinguin record d’un passat en què Mas era Casetadetròs. Llibertat Cuixart i Sánchez i república catalana, ja!

Jordi MARTÍ FONT
Regidor de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ18 Octubre, 2017

No, no i no. Home, no!!! Potser ara s’han ultrapassat tots els límits possibles i imaginaris. Estic indignat i preocupat amb la democràcia. Fa dies que noto que alguna cosa no va bé en el nostre sistema democràtic, sobretot quan la intromissió política en la justícia per part del govern central és visible, notòria i demostrable.

Tenir la sensació que el Tribunal Constitucional no és independent em preocupa, però encara m’afligeix molt més quan noto que la independència i l’autonomia de la Fiscalia General de l’Estat han desaparegut. M’astora que la fiscalia hagi esdevingut en el braç executor de les voluntats de l’executiu liderat per Mariano Rajoy.

Entenc perfectament que l’estat no ha de tolerar les il·legalitats i ha de frenar qualsevol dèria independentista. Però la solució passa única i exclusivament pel diàleg. L’ús i d’abús de la força no apaivagarà els ànims d’un poble que comença a sentir-se oprimit i amenaçat. Empresonar els presidents d’Òmnium i de l’Assemblea Nacional Catalana és una estupidesa amb majúscules. Parlar de manifestacions tumultuàries i acusar-los de sedició és la prova provada que no es coneix l’arrel del problema català.

La magistrada hauria d’entendre que la veu del poble no se silencia amb empresonaments. Ans el contrari. Entre la justícia (injusta, poc creïble i cega) i el govern (poc dialogant i amenaçador) estan aconseguint que Catalunya es converteixi en una olla a pressió. Les posicions estan radicalitzades i el més lamentable és que, ara mateix, tinc la sensació que a alguns només veuen el conflicte espanyol-català amb ulls electoralistes.

Cal tenir clar que la repressió pot tenir ser eficaç momentàniament, però la llavor independentista continuarà germinant. La situació serà imparable i no hi ha cap tribunal, ni cap sentència que aturi tot aquest despropòsit. No ens podran matar a tots ni ficar-nos a tots a la presó.

Entenc que no podem continuar marejant la perdiu ni anar amenaçant un poble, desrespectant drets humans o coartant llibertats. Estic plenament d’acord que cal seure i parlar i si Rajoy i Puigdemont no ho podem fer, pressionats pels seus votants, que dimiteixen i que se n’encarregui uns altres. Cap poble pot estar segrestat ni enquistat en una amenaça permanent amb l’excusa d’una il·legalitat. Les lleis estan per respectar-les i també per a desobeir-les.

L’important és adequar-les a l’evolució normal i natural del poble. Hem de sortir d’aquest forat i la solució no és empresonar dirigents per les seves ideologies. La solució passa per l’empatia, reconèixer que hi ha un problema i tenir voluntat de resoldre’l. Si aquesta predisposició no existeix estem abocats al caos. És el que volem?

En la desgràcia no hi ha ni guanyadors ni vençuts. Tots hi perdem.

Ricard CHECA
Periodista