29. Abril 2024

17 Octubre, 2017 | Pàgina 2 de 3 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ17 Octubre, 2017

Consideren que l’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez “no s’ajusta a dret”. Afirmen que el delicte de sedició és d’ordre públic i que per tant hauria de ser jutjat als jutjats de Barcelona i no a l’Audiència Nacional


REDACCIÓ17 Octubre, 2017

Jaume Descarrega, president de la delegació de Tarragona del Col·legi de Psicologia de Catalunya, fa balanç del Psicurt, on s’han inscrit més de 300 curtmetratges. Confessa estar satisfet amb la resposta de la ciutadania i d’haver aconseguit, almenys durant uns dies, parlar de cinema i psicologia. Espera que en la pròxima edició hi hagi més implicació de les entitats públiques i també dels mitjans de comunicació. No obstant això, agraeix la col·laboració de tots els que han fet possible l’èxit de la segona edició d’aquesta iniciativa que comença a ser referència a Tarragona.

Jaume Descarrega | Foto: Ràdio Ciutat TGN

Com qualificaria el Psicurt?
Des del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) l’entenem com un projecte interdisciplinari que relaciona els àmbits cultural, educatiu, social i de salut, gràcies al lligam establert entre dues disciplines com són el Cinema i la Psicologia.

Quin és l’objectiu d’aquest festival?
Pretén, essencialment, sensibilitzar la societat de la importància de tenir cura de la Salut Mental alhora que promoure la creació artística.

El Psicurt és, com se sap, un Festival de Curtmetratges sobre Salut Mental organitzat per la Delegació de Tarragona del COPC que, tal com diuen les seves bases, té com la intenció d’apropar a la ciutadania els diferents àmbits de la salut mental, prevenció, promoció i intervenció, a través del cinema i concretament dels curtmetratges que en pocs minuts són capaços de remoure l’espectador emocional i cognitivament, fent-te sentir i reflexionar al voltant d’històries que exploren la diversitat de relacions entre els éssers humans.

Binomi Cinema-Psicologia
Està convençut que aquest festival apropa la ciutadania a la salut mental?
Ja sigui per les persones que ens han acompanyat al llarg de les projeccions, o també el professorat i els més de 800 alumnes de centres educatius, amb els quals hem pogut realitzar a les aules diferents tallers, ens ha permès debatre al voltant de la salut mental i l’equilibri emocional des d’àmbits com la salut, educatiu, social, familiar, etc.

Quants curts s’han presentat?
En aquesta 2a edició s’han inscrit un total de 303 curtmetratges en la secció Oficial del PSICURT en les categories de ficció i animació de producció espanyola i en qualsevol de les llengües oficials de l’estat espanyol i amb una durada màxima de 20 minuts, 16 curtmetratges en la Secció EDUCURT en la seva categoria destinada a estudiants d’Educació Secundària Obligatòria (E.S.O), Batxillerat (Bat) i Cicles Formatius amb una durada màxima de 15 minuts i finalment s’han inscrit un total de 9 equips en la categoria EDUCURT EXPRÉS destinada a estudiants d’Educació Secundària Obligatòria (E.S.O) , Batxillerat (Bat) i Cicles Formatius i Universitat que han hagut d’enregistrar les seves produccions amb una durada màxima de 5 minuts durant el cap de setmana del Festival, fent servir com a element obligatori una pinça d’estendre roba i tres localitzacions de la ciutat de Tarragona proposades per l’organització, en el moment de l’inici del Concurs.

303 curtmetratges
Quin balanç fa del Psicurt 2017?
Només de sortida, cal tenir en compte l’important increment d’inscripcions a la secció oficial, un 261% més que la primera edició, que ha fet que passem dels 116 curtmetratges inscrits a la primera edició a un total de 303 en la d’aquest any 2017. Això demostra el creixent interès dels creadors cinematogràfics per participar en el Festival, i s’ha traduït també en el nombre de curtmetratges finalistes que ha passat de 25 curtmetratges seleccionats l’any 2016 a 34 aquest 2017.
Però si les estadístiques ajuden a quantificar resultats, nosaltres ens quedem sobretot amb l’aspecte qualitatiu, amb els comentaris tan positius que hem pogut rebre del públic assistent al llarg d’aquesta segona edició i que ens ha demanat de quina manera poden participar per fer difusió d’aquest projecte pensant ja, un cop acabada la gala final, en la tercera edició del 2018.

S’ha complert la fita proposada?
Així ho valorem nosaltres, el públic assistent i els diferents directors i membres de l’equip dels curtmetratges finalistes que ens han ofert poder comptar amb ells per a qualsevol proposta d’activitat relacionada amb les seves produccions cinematogràfiques. Ens va fer molt de goig poder inaugurar el Psicurt amb la pel·lícula que representarà a Espanya en la 90 edició dels Oscar per competir a la categoria del premi a la Millor Pel·lícula de Parla no Anglesa, Estiu 1993.

Agraïm moltíssim a la seva directora, la Carla Simon, que encara i no poder estar amb nosaltres per temes d’agenda de promoció de la pel·lícula ens fes arribar un vídeo enregistrat en el qual ens desitjava els millors auguris pel Psicurt. Encara i no poder comptar amb la seva presència, les actrius Bruna Cusí i Isabel Rocatti van enriquir la projecció del llargmetratge amb un interessant i molt participatiu col·loqui amb el públic assistent que omplia la sala de gom a gom.

Quantes persones han passat pel Psicurt d’enguany?
Hem tingut un total de 1.136 assistents que han participat en els dos tallers realitzats al Pòsit de Pescadors amb centres educatius, les dues Màsters Class a la Universitat Rovira i Virgili i les diferents projeccions cinematogràfiques a la sala d’Actes de l’Antiga Audiència

Quines ‘modificacions’ es pretenen incorporar de cara a l’any vinent?
Encara estem tancant les valoracions finals d’aquesta edició imprescindibles per poder valorar quines novetats incloure per la propera edició, però de ben segur que ens haurem d’esforçar per a ser creatius i aconseguir encara més la implicació dels joves i de diferents institucions per aconseguir que sigui un festival consolidat.

Alguna crítica
Quin és el pressupost d’aquest festival?
El pressupost del festival és d’uns 30.000 euros que no hauria estat possible sense les aportacions econòmiques dels diferents patrocinadors: Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Repsol, Diputació de Tarragona, Ajuntament de Tarragona, Generalitat de Catalunya, Port de Tarragona i el digital La República Checa.

Està satisfet amb la implicació de les institucions públiques i privades en aquest projecte?
Estem satisfets i realment sorpresos molt positivament en alguns casos i força decebuts en molts d’altres. Un projecte que busca potenciar la salut mental entre la ciutadania hauria de tenir llista d’espera per tal de poder figurar entre els patrocinadors i col·laboradors d’un festival com aquest. Apostem per l’optimisme i la implicació respecte a la classe política i els mitjans de comunicació. Esperem i desitgem que així sigui i que això permeti gaudir d’una llarga vida al Psicurt.

 


REDACCIÓ17 Octubre, 2017

 

 

Agents de la Guàrdia Civil s’han desplaçat a les instal·lacions de l’edifici d’Emergències de Catalunya (112) a Reus per sol·licitar informació sobre l’operatiu de la jornada del referèndum d’autodeterminació de Catalunya que es va celebrar el passat 1 d’octubre.

Els agents de la Benemèrita, actuant com a policia judicial, pretenen recavar la màxima informació possible – en aquest cas conversacions – sobre l’actuació i protocol que van seguir els Mossos d’Esquadra durant la convocatòria electoral, suspesa pel Tribunal Constitucional.

Els agents de la Guàrdia Civil, que havien aparcat els dos vehicles sense logotipar, a la porta de l’edifici de la Generalitat, ja han abandonat les dependències del 112.

 

 


REDACCIÓ17 Octubre, 2017

El grup parlamentari popular ha sol·licitat la compareixença a la cambra catalana del vicepresident i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, i del conseller d’Empresa i Coneixement, Santi Vila, perquè valorin el “degoteig constant” de empreses que han traslladat la seva seu social fora de Catalunya pel conflicte independentista

El líder del PPC, Xavier Garcia Albiol

El líder del PPC, Xavier Garcia Albiol, ha negat que els presidents de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament, siguin presos polítics perquè, d’entrada, “no són polítics, no els ha votat ningú “.

Albiol ha criticat que “alguns juguin a la confusió” respecte a la situació dels dos líders de les principals entitats independentistes catalanes, que ahir van entrar a la presó per sedició perquè se’ls acusa de promoure el setge a la Guàrdia Civil el 20 de setembre.

“Ni a Catalunya ni a Espanya es posa a la presó a ningú per les seves idees”, ha assegurat Albiol, que ha insistit que “aquest és un país civilitzat en què es respecta la democràcia i l’estat de dret”.

En aquesta línia, el popular ha sostingut que la justícia actua “sobre fets greus” que tenien per objectiu obstaculitzar l’actuació de la justícia: “No et pots pujar a un cotxe de la guàrdia civil per dirigir-te a la massa o als manifestants”.

Així, ha defensat que l’ingrés a la presó de Sànchez i Cuixart és “un exemple per al conjunt de la societat”, ja que s’evidencia que “ningú està per sobre del bé i del mal” quan es jutja “a unes persones que han considerat que podien actuar d’una manera impune”.

 


REDACCIÓ17 Octubre, 2017
Xavier_Sabaté_opinió.jpg

He pensat sempre que la legítima però de moment sempre fracassada lluita del moviment independentista a Catalunya estava mancada de rigor en el seu plantejament i que , a més de ser creïble per l’èpica que genera, no acabaria de ser majoritari i, per tant, factible, fins que no estigués fonamentat sobre bases més sòlides que non pas: ” en sortirem”, ” el poble català al llarg de la història ja ha demostrat suficients èxits “. O, encara pitjor, prometre fites que ja es veu que no són assolibles per una majoria de la població.

Per contra, mai no ens parlen de com podem arribar a ser independents sense un servei d’intel·ligència, bàsic perquè qualsevol país pugui sobreviure. La majoria d’estats europeus en tenen fa segles i avui un país sense servei d’intel·ligència no sobreviuria més enllà de pocs mesos. Tampoc com ens ho faríem per tenir aigua – al menys a gairebé tota la província de Tarragona depenem de la que ve d’Aragó per si a algú se li ha oblidat -. No ens diuen d’on trauríem l’energia – la portem de fora de Catalunya tant petroli i gas com una part de l’elèctrica – .

Com es munta d’un dia per l’altre un sistema judicial que apliqui tot un corpus legal al marge de l’existent – ja s’està comprovant aquests dies que ni abans de començar es pot – i com ens dotem de jutges en un plis-plas. Què faríem al marge del sistema econòmic i monetari d’Europa – ja es veu el pànic que ha fet marxar de Catalunya 600 empreses en pocs dies amb respostes de les nostres estimades autoritats com ” no passa res , se’n van als Països Catalans ” que són de traca valenciana per continuar la broma d’això dels Països Catalans – .

Què passaria si poséssim a tota la població en la disjuntiva d’haver de triar entre acatar les lleis de l’Estat o les catalanes , entre elles les de pagar impostos. Com muntem un exèrcit que en paraules de l’actual President de la Generalitat és imprescindible en qualsevol país avançat. I així un llarg etcètera.

Davant d’aquestes preguntes, tot són respostes angelicals i beatífiques: ja es negociarà i a l’Estat no li tocarà altre remei que passar-nos els papers i els diners, l’aigua i l’energia, les pensions i la nacionalitat a qui la vulgui conservar, les pensions … tot es resoldrà perquè aquesta Espanya que cada cop ens estima més – els productes catalans, els nostres esportistes i qualsevol cosa que es sospiti que és catalana cada cop és més odiada. I serà més barat perquè tindrem més recursos i perquè ho sabem fer millor que aquests malbaratadors, ganduls i ignorants d’espanyols com massa sovint s’ha fet circular I tothom hem citat en alguna ocasió la maleïda dita de Francesc Pujols– fins i tot usada en l’acte oficial de l’11 de setembre de 2012 al Parc de la Ciutadella – : ” Arribarà un dia que els catalans ho tindrem tot gratis quan anem pel món ”

Som els millors, els escollits per Déu. Com a la Bíblia ja es va prometre al poble d’Israel” Vés a reunir els ancians d’Israel i digues-los: “El Senyor, el Déu dels vostres pares, el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob, se m’ha aparegut i m’ha dit: He decidit d’intervenir a favor vostre, perquè he vist com us tracten a Egipte; us trauré de l’opressió d’Egipte per portar-vos al país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus, un país que regalima llet i mel.” ( Llibre de l’Èxode, capítol 3.16:17) I al Deuteronomi 26:9 ” i ens va dur a aquest lloc i ens lliurà aquesta terra, terra que regalima llet i mel “. No m’estendré en les interpretacions dels experts bíblics sobre els significats del producte làctic i el de les abelles que es pot relacionar amb abundància, manca de preocupacions, felicitat i vida eterna solucionada.

Però tot això comença a trontollar quan ja es veu que la via unilateral no rebrà per l’altra banda més que trompades de tot signe : des de garrotades injustificables i condemnables com les del u d’octubre fins a impediments de tot tipus, entre ells l’aplicació de la justícia amb totes les conseqüències. I no sembla que hi hagi cap Jehovà que ens pugui deslliurar d’aquests inconvenients.

Banalitzar la Constitució actual és molt fàcil, però trobar i consensuar unes normes no va ser gens fàcil i tampoc no ho serà reformar-la. Com tampoc no ho serà si n’hem de fer una a Catalunya , que s’haurà de fer es digui Constitució o nou Estatut. Per cert, els meus amics independentistes no volen parlar mai de les constitucions dels països democràtics on no es pot ni plantejar cap mena de separació. A mi no em sembla bé, però no he vist en cap projecte de nova Constitució catalana que es contempli la separació d’una part del territori català en el futur si així fos la seva voluntat – per exemple la província de Tarragona, per cert bastant maltractada, amb les comarques més pobres i amb més atur- . I molt menys que això es pugui fer amb una votació sense cap mena de quòrum i per un sol vot de diferència. Per cert, a tots els països democràtics les Constitucions són molt valorades i respectades i si algú atempta contra elles totes preveuen sancions greus. L’argentina en el seu article 21 fins i tot obliga els ciutadans a defensar-la: “Todo ciudadano argentino está obligado a armarse en defensa de la Patria y de esta Constitución, ”

Tot i així, sempre dic als amics independentistes que la seva lluita és legítima però que es precipiten. Es van precipitar Francesc Macià, Lluís Companys i ara Mas-Puigdemont encara que en el moment d’escriure aquestes línies no se sap ben bé. O generen més adeptes i arriben a una majoria molt àmplia. Perquè d’allò que no volen parlar mai, és que no hi ha la majoria suficient a Catalunya per assolir la independència. Prescindiran de la resta de catalanes i catalans per proclamar una independència que dem moment només és al Parlament per mor de la llei electoral ? I pensen esgrimir com a vàlid un referèndum que fins i tot els observadors internacionals que ells van portar no consideren vàlid perquè no tenia cap mena de garantia ? Algun dia podran reconèixer amb la mà al cor que una consulta sense junta electoral, sense gent a les taules escollida per sorteig, sense interventors, convocat amb la meitat del Parlament i proclamant els resultats el President de la Generalitat abans de conèixer els resultats no es pot considerar vàlida ? Algun dia ens podran dir què passa si a unes futures eleccions hi ha una majoria per un vot més en una consulta que una altra composició parlamentària s’inventa decideix tornar a adherir-se a Espanya ? Tot aquest reguitzell d’absurds és propi d’un nou país que no fa les coses bé ? Aquest no és el país que fins i tot els qui creiem que Catalunya té dret a decidir el seu futur, volem.

Per tant, o recuperem primer aquí la unitat civil o no val acusar-nos entre nosaltres que ” per culpa vostra no som majoria”. Cadascú ha de poder defensar les seves idees – per cert, sense entrar a la presó -. Però o retrobem els punts d’unió per refer un catalanisme imprescindible en el món que vivim, sabent les limitacions i les dependències de qualsevol país, que són cada cop més, o estem abocats a un conflicte d’incalculables conseqüències durant anys. Qui pensi que val la pena malgrat tot, endavant. Però llet i mel no en rajarà anem on anem. El poble d’Israel ho pot certificar.

Xavier SABATÉ

 


REDACCIÓ17 Octubre, 2017

La inestabilitat política a Catalunya podria perjudicar Tarragona. Això perquè Seat ha posposat la data en què farà públic el nom del seu nou SUV (tot terreny urbà) que llançarà en 2018. L’empresa, amb seu a Martorell, tenia previst donar a conèixer el nom (Alborán, Aranda, Àvila, i Tarraco) del nou vehicle no més tard del 15 d’octubre i, de moment, no ha comunicat el moment en què ho farà ni quin format s’adoptarà per realitzar l’anunci.

En principi, l’automobilística, filial del grup Volkswagen, planejava donar-li l’anunci un realç informatiu de primer nivell, però els esdeveniments polítics de les últimes setmanes i dies han provocat un canvi de plans.

El nou SUV de Seat portarà per primera vegada un nom escollit per votació popular després d’un concurs en què han participat milers de persones i en el que han arribat a l’última fase quatre propostes finalistes: Alborán, Aranda, Àvila, i Tarraco.

Les votacions entre els finalistes es van acabar el passat 25 de setembre, per la qual cosa l’anunci del nom final ja només depèn del fet que es trobi una data adequada.

Alborán és una illa d’Almeria; Aranda és el nom d’una població de Burgos, a més d’una comarca d’Aragó; Tarraco fa referència a com era coneguda Tarragona en l’època romana i Àvila és la ciutat de Castella-Lleó.

En total, la companyia ha rebut 10.130 propostes de topònims de la geografia espanyola (de 133.000 participants) per batejar el seu nou SUV, que serà de grans dimensions.