1 Febrer, 2017 | Pàgina 2 de 2 | Diari La República Checa
Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
Em pregunto molt sovint: paga la pena, Sr. Milà? No entenc l’obstinació del regidor d’Urbanisme de Tarragona per mantenir-se en el càrrec, malgrat tota la polèmica i enrenou de la Budellera gate. Segurament deu haver-hi prou motius per a suportar tota aquesta tempesta política, mediàtica i fins i tot personal.
És de tots coneguda la professionalitat i el prestigi personal i professional de l’arquitecte Josep Maria Milà. Exactament per aquesta raó em sorprèn que vulgui continuar sotmès a una pressió que, vulgui o no, li acabarà passant factura fins i tot en la salut. Tard o d’hora el fang de la política ferirà de mort el seu prestigi i el seu llegat professional. Desconec els motius que l’empenyen a mantenir-se en el càrrec. Jo considero, honestament, que fa dies que hauria d’haver renunciat, sigui per decisió pròpia sigui aconsellat per l’alcalde.
Entenc que vulgui demostrar que és un home honrat i un professional exemplar, però en la política, sovint, el sistema funciona al revés: la presumpció de culpabilitat sol arraconar la innocència.
El fet d’ostentar el títol de càrrec públic, obre de bat a bat, el búnquer de la seva intimitat. No deixa de ser curiós que, el més prestigiós arquitecte de Tarragona (amb una carrera professional envejable) podria haver-se convertit en una llosa per l’executiu de Ballesteros, el qual era conscient que aquest escàndol podria esclatar en qualsevol moment. Tot el que faci i digui estarà sota sospita i això a banda del desgast personal, complica i molt el normal funcionament i la credibilitat del govern municipal.
Paga la pena que, dia sí dia també, hi hagi informacions, rumors i inventives sobre el ‘Milà connexions’? Una sortida a temps és, sempre, més dignificant. El pitjor és quan les circumstàncies t’obliguen a sortir per la porta del darrere, destrossant una vida d’esforç i treball.
Després d’analitzar els avantatges i inconvenients de tot aquest ‘merder’, insisteixo: paga la pena, Sr. Milà?
Coincidint amb el dia Mundial contra el Càncer, el proper dissabte, el projecte veurà la llum a la plataforma de micromecenatge TotSuma. La intenció és aconseguir 4.000 euros en 44 dies.
La pintora Yvonne Fuster i l’escriptora Rat Cebrián han posat en marxa ‘Si vols t’ho explico‘, una iniciativa que neix de les experiències personals que les autores han viscut al costat de les seves respectives mares afectades pel càncer.
Arran d’un poema que Cebrián va escriure-li a la seva mare, la narració explica les vivències, les pors i el ressorgiment d’una dona afectada per la malaltia. Els dibuixos que acompanyen el text són obra de la il·lustradora Yvonne Fuster a partir de fotografies.
Si s’aconsegueix el finançament, l’editorial In situ publicarà l’àlbum il·lustrat. També es farà arribar als hospitals i centres clínics interessats per transmetre un missatge positiu directament als malalts oncològics.
L’escriptora Rat Cebrián ha explicat que el projecte vol ser una crida a l’esperança davant una situació complicada que pot afectar qualsevol en algun moment determinat de la vida.
Els mecenes rebran compensacions segons el valor de les seves aportacions, que es podran fer fins al 20 de març, i començaran a rebre els exemplars a l’abril. En tots els casos, cada cop que un sumador es comprometi a adquirir un llibre n’estarà encarregant un altre que anirà destinat a persones afectades.
Les il·lustracions també es podran veure en una exposició a la Sala d’Àmbit cultural del Corte inglès, del 9 al 19 de febrer. La campanya s’acompanyarà de vídeos al Youtube i presencia a les xarxes socials.
En cas de defunció del cònjuge a Catalunya, el supervivent té uns drets que descriurem a continuació. Aquests drets son exclusivament per casos que el cònjuge supervivent estigués casat o en parella de fet, no en els casos que estigués divorciat judicialment o amb separació de fet.
Els drets que té el vidu supervivent són:
A) El dret al parament de l’habitatge
B) L’any de viduïtat
C) L’usdefruit universal en cas de successió intestada
D) La quarta vidual
A)Sobre el dret al parament de l’habitatge conjugal, està regulat a l’article 231-30 del Codi Civil de Catalunya el qual estableix que el cònjuge supervivent no separat judicialment o de fet tindrà la propietat de la roba, del mobiliari i dels estris que formin part del parament de l’habitatge conjugal. Aquests bens recollits en aquest article son bens propis del supervivent, per tant no es poden incloure en la reclamació de llegítima per part de qui tingués dret. Per tant, per aquesta redacció del text queden excloses els bens de les segons residencies.
En el punt segon de l’article 231-30, estableix que no es poden incloure en aquest dret una sèrie de bens amb alt valor per l’herència com son les joies, els objectes artístics o històrics, ni altres bens del cònjuge premort que tinguin valor extraordinari amb relació al nivell de vida del matrimoni i al patrimoni relicte. Tampoc ho son els mobles de procedència familiar si el cònjuge premort n’ha disposat per actes d’última voluntat a favor d’altres persones.
wedding rings
B)L’any de viduïtat, està regulat a l’article 231-31 del Codi Civil de Catalunya on es regula que el cònjuge supervivent no separat judicialment o de fet que no sigui usufructuari universal del patrimoni del premort té dret a uns beneficis que son:
– Continuar usant l’habitatge conjugal limitat a 1 any.
– Ésser alimentat a càrrec del patrimoni també limitat a 1 any, d’acord amb el nivell de vida que havien mantingut del cònjuges i amb la importància del patrimoni.
Aquest dret es intransferible als seus hereus en cas de no haver-lo pogut gaudir el cònjuge supervivent.
Aquest benefici es exclusiu al règim econòmic de separació de bens, ja que el cònjuge supervivent es pot trobar que la vivenda era exclusiva del causant i aquest mitjançant per testament, deixant-lo a favor d’unes determinades persones, aquestes obliguen al cònjuge supervivent a sortir de la vivenda ja que no seria seva. Per evitar un possible perjudici com s’ha exposat, per això s’ha creat la figura de l’any de viduïtat.
En el punt segon de l’article 231-31, estableix els casos on el cònjuge supervivent perd els dret de l’ús i de ser alimentat pel patrimoni. Els motius son, si el supervivent durant l’any següent a la mort del seu cònjuge es torna a casar o passa a viure maritalment amb una altra persona i també si s’abandona o negligeix greument als fills comuns en potestat parental. Però en cas que el cònjuge supervivent hagués gaudit dels drets durant 6 mesos i al mes següent, per exemple es casés amb una altra persona, perdria el drets esmentats però mai hauria de tornar l’import dels aliments percebuts.
C)L’usdefruit universal en cas de successió intestada del cònjuge vidu, està regulat a l’article 442-3 i següents del Codi Civil de Catalunya.
La successió intestada es la que el causant no fa testament de cap mena i per tant, la successió es tramita per l’orde successori regulat a l’article 442-1 i 442-2 del mateix Codi Civil de Catalunya.
En cas de mort del cònjuge, el supervivent depenent si existeixen fills del causant, tindrà uns drets o uns altres, per aquest motiu, si existeixen fills del causant, el supervivent tindrà dret a l’usdefruit universal de l’herència, en canvi si no hi ha fills del causant, el supervivent serà l’hereu de ple domini, però mantenint els pares del causant el dret de llegítima.
Aquest usdefruit universal del cònjuge supervivent s’estén a les llegítimes, però no als llegats ordenats en codicil, a les atribucions particulars ordenades en pacte successori a favor d’altes persones ni a les donacions per causa de mort.
D)La quarta vidual, està regulat a l’article 452-1 i següents del Codi Civil de Catalunya.
Es un dret que es dona al cònjuge supervivent, on la finalitat es compensar a aquest pel desequilibri causat per la mort del seu cònjuge o parella de fet, reconeixent el dret a obtenir la quantitat necessària per atendre les seves necessitats, fins a un màxim de la quarta part del actiu hereditari líquid, ja que el cònjuge supervivent ha de mantenir el mateix nivell de vida del matrimoni, però s’ha de remarcar que la quarta vidual no es un lucre hereditari, sinó un mitjà de subsistència vidual, per tant, en cas que la vídua tingui una capacitat econòmica pròpia suficient, i per tant, no li causi la mort del cònjuge un desequilibri, no tindrà dret a reclamar-lo.
En l’article 452-2 del mateix Codi, estableix que no es tindrà dret a reclamar la quarta vidual en unes determinades situacions:
– Per renuncia feta després de la mort del causant
– Per matrimoni o convivència marital amb una altra persona després de la mort
– Per mort del cònjuge vidu o parella estable sense haver-lo exercit.
– Per suspensió o privació de la potestat del cònjuge vidu o convivent en unió estable de parella, per causa que li sigui imputable, sobre els fills comuns amb el causant.
Per últim, s’ha de dir que a l’article 232-5 del Codi Civil de Catalunya, s’estableix una compensació econòmica per raó de treball, on el matrimoni ha d’haver estat celebrat amb el règim econòmic de separació de bens i un dels cònjuges hagi dedicat més temps al treball per a la casa i per tant l’altre cònjuge hagi obtingut un increment patrimonial superior. Aquest dret s’obté per divorci, nul·litat o mort d’un dels cònjuges. Aquest es un dret molt poc conegut en procediments sobretot de divorci, ja que en les famílies on la dona o l’home es dedica a cuidar els fills i fer les feines de casa i l’altre cònjuge es el que treballa, aquest últim obté un increment patrimonial gràcies a que l’altre part està fent una feina no retribuïda mentres dura el matrimoni, i per tant, al moment de cessament de la convivència el que no ha treballat fora de la vivenda, pot reclamar una compensació econòmica al cònjuge que sí ha treballat.
En cas de defunció del cònjuge treballador, si el supervivent rep una part de la herència que creu que no es suficient per la feina realitzada durant els anys al treball de la vivenda i als fills renunciant a la vida laboral (aquest càlcul s’ha de realitzar cas per cas i amb les regles de l’article 232-5.3 i 4), aquest pot reclamar als bens de l’herència com a be personalíssim.
Albert SAMPER Advocat col·laborador de Canalda Advocats
Una mestra de pàrvuls observa les nenes que dibuixen. Pregunta a una d’elles: «Tu què pintes?» La nena respon: «Déu.» «Però si ningú no sap com és Déu!» —objecta la professora. «Doncs ara ho sabran!» —respon la petita.
La veritat és que qualsevol experiència religiosa autèntica comporta una intuïció del Misteri que no poques vegades aconsegueix captar algun tret de la cara de Déu; però conèixer Déu requereix estar obert a la seva revelació, sense la qual només podríem arribar a algunes aproximacions.
Per exemple, una d’elles ens diu que la creació és un acte gratuït. Sant Felip Neri observava: «El sol dóna la seva llum, el foc la seva calor, l’arbre obre els seus braços i ens ofereix els seus fruits; l’aigua i l’aire i tota la naturalesa anuncien la generositat del Creador.» No cal ser un sant per advertir que la vida és en si un regal de Déu: la nostra, la de les plantes, animals i natura tota, amb els seves universos innombrables. O és que tot ho hem fet nosaltres?
Aquest any 2017 em proposo comentar alguns aspectes de la doctrina social de l’Església. I en aquest primer em fixo en la gratuïtat dels dons rebuts, regal de Déu, perquè aquesta gratuïtat de la creació, i també de la salvació en Crist, inspira tota la doctrina social, ja que és a la base del manament de l’amor fratern. Si nosaltres hem rebut tant sense merèixer, com podem passar de llarg quan veiem una persona necessitada?
Julián Marías va dir que cal intentar imaginar Déu i la vida eterna que en ell ens espera no com si anéssim a parar a un núvol on els àngels estarien tocant l’arpa. Això resultaria avorrit i Déu detesta l’avorriment. A Déu el coneixem sobretot per la revelació que d’ell ens ha fet Jesucrist —«Qui m’ha vist a mi ha vist el Pare»— i per la mateixa paraula de Jesús coneixem l’Esperit Sant.
Hem de ser agraïts amb Déu i tenim moltes ocasions per a això, des de contemplar el somriure d’un nen fins a un paisatge meravellós. Això no obstant, també podem sentir la seva presència en la vida ordinària, en les petites coses, i llavors hem de correspondre-li. Molts de nosaltres hem après des de petits una pràctica de petits gestos: agenollar-se davant el sagrari, beneir la taula, donar les gràcies quan ens donen alguna cosa o ens obren una porta…
Només llavors la nostra vida serà una sembra d’amor i pau. En la mesura de les nostres possibilitats transformarem el món.
† Jaume PUJOL Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
L’Ajuntament de Valls s’ha adherit al procés participatiu de la reforma horària que s’ha endegat a nivell nacional i que impulsa canvis horaris perquè puguem gaudir de més llibertat en la gestió del nostre temps. Aquesta iniciativa ciutadana, formada per un grup divers de persones expertes i independent de qualsevol organització, vol impulsar una transformació positiva en la nostra societat a través d’un canvi d’horaris. A partir d’aquest propòsit inicial han impulsat el procés per la reforma horària que ha de permetre un canvi real en els horaris a través d’un gran pacte nacional i d’una llei per a la reforma horària.
En el marc d’aquest procés participatiu des de la Regidoria de Participació Ciutadana de Valls hem programat dues activitats al Convent del Carme durant aquest mes de gener. El passat divendres, 13 de gener, a les 18 hores, el promotor de la reforma horària i diputat al Parlament, Fabian Mohedano, va explicar la iniciativa a la ciutadania de Valls.
Mohedano va parlar dels hàbits horaris cívics, que potencien la igualtat entre les persones, les nostres capacitats de bona relació i la nostra salut i benestar i el públic va poder participar amb diferents aportacions. La conclusió va ser que cal gaudir de més llibertat en la gestió del nostre temps. I és que sincronitzant els nostres hàbits horaris amb els de la resta del món i amb un ritme més ordenat, aconseguirem guanyar temps al temps i, en definitiva, millorar en salut i qualitat de vida. E
l procés participatiu continua amb una segona activitat que es farà el proper dia 25 de gener a les 19.30h, on el consultor Xavier Peralta conduirà un taller on la ciutadania vallenca podrà fer aportacions i suggeriments a la iniciativa. Els eixos de debat seran el teixit productiu, l’educació, la cultura i l’oci, l’administració, el comerç i el consum i la mobilitat. Per a participar en aquesta activitat cal inscriure’s prèviament a participacio@valls.cat.
Des de l’Ajuntament de Valls creiem que és necessari canviar els nostres hàbits horaris per tal de millor en benestar i guanyar en qualitat de vida: ja sigui a través de compactar la jornada laboral per sortir abans de la feina; introduir horaris laborals més flexibles d’entrada i sortida; avançar les hores dels àpats, tant del dinar com del sopar o sincronitzar els horaris de les empreses, institucions i actors socials i culturals. Es tracta d’ordenar el temps i adaptar-nos als estàndards europeus i a la cronobiologia de les persones per guanyar en salut i benestar.
Núria GAVARRÓ Regidora d’ERC a l’Ajuntament de Valls de Participació ciutadana i Igualtat
Jo vinc d’una família humil i molt treballadora. Tant treballadora que el dia que va morir Franco, van fer una copeta de cava, van escoltar un trosset de la santa espina, van brindar per la llibertat i se’n van tornar a treballar perquè s’havien d’apriar les bèsties i hi havia molta feina al de fora.
De ben petita mon pare ja em prenia a les manifestacions de Barcelona de l’11 de setembre, sempre i quan caigués en diumenge o per casualitat no toqués vermar perquè sinó, penjàvem unes estelades al tractor i cap a la feina.
El republicanisme em ve de tots costats.
Vaig tenir la sort de poder escoltar moltes de les històries en primera persona, de boca de la meva besàvia. M’explicava històries de lluita, de guerra, de supervivència, d’exili, de presó, de repressió i d’humiliació però sempre me les va explicar amb el cap ben alt, convençuda i orgullosa d’allò en el que creia.
Als 14 anys em vaig fer militant d’Esquerra perquè el meu pare ho era i jo sempre he volgut ser com ell. Ell no és creient però sempre ha tingut fe en Esquerra, sempre. És de les poques persones que sempre ha confiat en el partit, fins i tot quan jo dubtava, quan les coses anaven justes i ens desacreditaven per tots costats, ell sempre em deia “si són on són és perquè saben el que es fan” o “no et creguis tot el que diuen que hi ha molta gent que no vol que se sàpiga tot allò bo que fa el partit”. I jo me’l vaig creure, vaig seguir apostant per aquest partit de formiguetes, que va fent la feina mica a mica, poquet a poquet, però sense parar.
Un partit ple de gent treballadora, humil i desinteressada que lluita per un objectiu comú.
I aquesta perseverança, aquesta constança en la feina, ens ha portat fins al lloc on som avui. Ens ha portat a ser la gent que dirigeix el timó, la gent que dissenya el camí i la gent que està fent complir el somni. Perquè aquest somni ens el mereixem, se’l mereixen els homes i dones com el meu pare, que no han deixat mai de creure que era possible, que quan molts s’amagaven de ser independentistes, ell si convenia ho cridava als 4 vents.
Que quan la gent es creia que no hi havia arguments per voler un país millor, ell te’n donava un sac ple. Que quan les vaques eren grasses i tothom es creia que ja es vivia prou bé, ell et deia que amb identitat pròpia es podia viure millor. I gràcies a homes i dones com ell, que no han aturat mai la lluita, aviat tots viurem en un país millor.
I recordeu si lluitem pacificament, respectuosament, i incansablement, el somni és nostre.
Heura MUSTÉ Presidenta de l’Executiva Local Tots Som Bràfim – Esquerra
15 anys de presó és la condemna que el Ministeri Fiscal sol·licita per Ramon Franch, l’únic acusat per la mort d’una veïna dels Pallaresos, que està desapareguda des de fa un any i mig. L’home està processat per un delicte d’homicidi.
D’acord amb la Fiscalia, aquest agent immobiliari va decidir matar Carmen Gallart i desfer-se del seu cos per evitar la celebració d’un judici en què ella l’acusava d’estafa. El cadàver de la víctima no ha aparegut, però els Mossos d’Esquadra sospiten que Franch l’hauria ocultat en algun indret del Pirineu. Per la seva banda, l’acusació particular sol·licita una pena de 20 anys de presó per assassinat. El judici se celebrarà amb jurat popular a l’Audiència de Tarragona, possiblement abans de finals d’any.
Ramon Franch
Ramon Franch i Carmen Gallart mantenien un litigi per estafa que es remunta a l’any 2006. Aquell any, la dona va contractar els serveis de la immobiliària Franch, situada en plena Rambla Nova de Tarragona, amb l’objectiu de posar a la venda una casa que tenia a la platja del Miracle i adquirir un habitatge a la zona de la Muntanyeta, al barri de Sant Pere i Sant Pau.
L’empresari va fer creure a la dona que tenia un comprador per al seu domicili i, aquesta, va demanar un préstec per comprar el segon habitatge. Totes dues operacions les va gestionar l’acusat, que es va embutxacar una comissió de 45.000 euros. Com que la primera operació va resultar un engany, la dona es va veure obligada a demanar més préstecs i a desfer-se de les seves propietats per pagar els deutes.
Com a conseqüència d’aquests fets, Gallart va presentar una querella contra Franch pels delictes d’estafa i falsedat documental. El cas havia d’arribar a judici els dies 29 i 30 de setembre del 2015. Franch s’enfrontava a una petició de la fiscalia de fins a sis anys de presó, quinze mesos de multa i una indemnització d’1,5 MEUR.
Segons el fiscal, però, en tenir coneixement del senyalament del judici i davant les greus conseqüències a què hauria de fer front, Franch va intentar arribar a un acord econòmic amb Carmen Gallart en diverses ocasions perquè s’apartés del procediment. Com que els intents van ser infructuosos, el processat va decidir acabar amb la vida de la dona i fer desaparèixer el seu cos per impedir la seva localització, segons el ministeri públic.
Un cop traçat el pla, “amb consciència i voluntat d’ocasionar-li la mort”, Franch va demanar prestat un cotxe a una coneguda amb l’excusa de fer vigilàncies a la seva dona per una presumpta infidelitat. Tan bon punt va disposar del vehicle, l’agent immobiliari va tintar els vidres del cotxe per impedir que pogués ser reconegut i va iniciar diversos seguiments a la dona amb l’objectiu de localitzar-la durant els mesos de maig i juny del 2015.
Cap a les 11 del matí del 18 de juny del 2015, Franch va trobar la dona al carrer als Pallaresos “aconseguint voluntàriament o forçada, que s’introduís en el vehicle”. En un indret i moment només coneguts per ell, segons el fiscal, la va matar. Més tard, l’agent immobiliari va estacionar el vehicle a l’interior del seu pàrquing, situat a la Baixada del Toro de Tarragona. Allà, “estant viva o després d’haver-la matat”, va introduir la dona al maleter del vehicle prestat.
L’anàlisi de diverses restes de sang localitzades al vehicle van confirmar que pertanyien a Carme Gallart, de 65 anys. Els investigadors, que mantenen que la dona no va desaparèixer voluntàriament, sospiten que Franch s’hauria desfet del cadàver en algun indret del Pirineu d’Osca. A més, el rastre del seu telèfon mòbil va revelar que l’home havia fet el mateix viatge un mes abans, possiblement per realitzar alguna mena de preparatiu sobre el terreny.
El fiscal sosté que, des del 18 de juny del 2015, Carme Gallart no ha donat senyals de vida. Així, no consta que hagi contactat amb cap familiar ni que hagi realitzat cap operació als seus comptes bancaris. Per la seva banda, els Mossos d’Esquadra van detenir Franch el 16 de març del 2016. El jutjat d’instrucció número 3 de Tarragona va decretar el seu ingrés a presó per un delicte d’homicidi amb ocultació de cadàver.
En el seu escrit d’acusació, el fiscal sol·licita una pena de 15 anys de presó per homicidi i la prohibició d’aproximar-se als familiars de la dona a un radi d’un quilòmetre durant un període de 20 anys i de comunicar-se amb ells. A més, la fiscalia sol·licita que l’home indemnitzi els familiars de la dona -els seus pares i dos fills- amb un total de 600.000 euros.
REDACCIÓ1 Febrer, 2017
Em pregunto molt sovint: paga la pena, Sr. Milà? No entenc l’obstinació del regidor d’Urbanisme de Tarragona per mantenir-se en el càrrec, malgrat tota la polèmica i enrenou de la Budellera gate. Segurament deu haver-hi prou motius per a suportar tota aquesta tempesta política, mediàtica i fins i tot personal.
Exactament per aquesta raó em sorprèn que vulgui continuar sotmès a una pressió que, vulgui o no, li acabarà passant factura fins i tot en la salut. Tard o d’hora el fang de la política ferirà de mort el seu prestigi i el seu llegat professional. Desconec els motius que l’empenyen a mantenir-se en el càrrec. Jo considero, honestament, que fa dies que hauria d’haver renunciat, sigui per decisió pròpia sigui aconsellat per l’alcalde.
