Agost 2016 | Diari La República Checa

REDACCIÓ31 Agost, 2016

Tres dels exemplars de tortuga babaua trobats a la platja Llarga de Tarragona l’any 2014 han estat alliberats al mar aquest dimecres, després d’haver estat tractades en un centre de recuperació d’animals marins, al Prat de Llobregat (Baix Llobregat). S’ha equipat dues de les tortugues amb emissors via satèl·lit per fer-ne el seguiment, conèixer la seva ruta al mar i, així, ampliar el coneixement sobre la biologia d’aquesta espècie.

Tortugues babaues — Moment de màxima expectació, en què la tortuga està a punt d’arribar al mar

El naixement de tortugues és un fet molt poc habitual a les platges de Catalunya. L’octubre del 2014, es van detectar una trentena de tortugues acabades de néixer a la sorra de la platja Llarga de Tarragona. Gràcies a la col·laboració d’una veïna que va avisar el Cos d’Agents Rurals, la Xarxa de Rescat de Fauna Marina va poder rescatar 12 exemplars vius, però en estat molt crític. Després d’una primera estada a l’Estació Biològica de Canal Vell, al Parc Natural del Delta de l’Ebre, tres exemplars van tirar endavant i van ser traslladats a les instal·lacions de la Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins (CRAM) del Prat.

Tractaments per millorar la mobilitat

Les tortugues, que van néixer amb poc més de 5 centímetres i 25 grams, ara fan entre 25 i 29 centímetres i pesen entre 3 i 4,5 quilos. Durant el temps que han estat ingressades, han seguit diversos tractaments de rehabilitació per millorar els problemes de mobilitat que presentaven, que van superar. La dieta d’aquestes tortugues ha estat a base de peix blanc, peix blau i calamar. Rebuda l’alta veterinària, ja estaven preparades per iniciar la seva vida a mar obert. Els emissors via satèl·lit que s’han col·locat a dues de les tortugues permetran conèixer millor aquesta espècie amenaçada, de la qual es desconeixen molts aspectes dels seus primers anys, com per exemple les zones on s’alimenten.

Condicions òptimes de la costa tarragonina

La tortuga babaua (Caretta caretta), igual que la resta de tortugues marines, viu tot l’any al mar però entre els mesos de maig i agost les femelles surten per fer el niu. Les platges tarragonines tenen unes condicions òptimes per a la seva reproducció, tant per la composició de la sorra i la temperatura que assoleix com per la presència de posidònies mar endins. Així, l’Ajuntament de Tarragona ha impulsat diverses actuacions de millora per a la fauna protegida de les seves platges, així com una xarxa de voluntariat que durant la temporada de cria ressegueix el litoral tarragoní buscant possibles rastres de tortuga, ja sigui de mares que fan el niu o de cries que hagin pogut néixer.

Estudis genètics de la Universitat de Barcelona han revelat que l’estiu del 2014 com a mínim dues femelles van fer el seu niu a les platges de Tarragona, un fet històric a Catalunya i molt rellevant per a la protecció d’aquesta espècie. Els tècnics i els conservadors insisteixen en la importància de la col·laboració ciutadana en casos com aquest d’espècies protegides i en perill d’extinció. En aquest sentit, cal recordar que no s’han de manipular els exemplars trobats i avisar ràpidament al telèfon d’emergències de Catalunya (112).

REDACCIÓ31 Agost, 2016

Com, per desgràcia, era previsible les primeres passes del Govern dels perdedors a l’Ajuntament del Catllar han demostrat que més enllà de la retòrica de les paraules els fets objectius constaten que l’ambició i l’assoliment del poder a qualsevol preu han estat les causes reals que han determinat la presentació i execució de la moció de censura.

I quins són aquests fets? En primer lloc la utilització política de la revista municipal. Malament anem quan en la primera edició de la revista posterior a la moció de censura trobem una fotografia de l’actual equip de Govern en el lloc que anteriorment ocupaven els horaris dels autobusos. Nosaltres sempre havíem entès que la revista era una eina de comunicació al servei dels veïns dels Catllar per tal que poguessin tenir tota la informació referent a l’activitat que es generava al poble o bé que pogués ser útil per a la seva vida quotidiana. No ens hem mogut d’on érem i, per tant, demanem que la revista no es converteixi en un libel transmissor de propaganda política sinó que esdevingui aquesta eina d’informació útil per als veïns que dóna sentit a la seva publicació.

En segon terme, lamentem que els requeriments que hem fet des del grup municipal socialista no hagin obtingut cap resposta que no sigui el silenci més absolut. Ni tan sols s’han dignat a contestar-nos. I això que just després de la moció de censura vàrem demanar que se’ns habilitessin els mitjans materials i humans per poder desenvolupar la nostra acció política al servei de la ciutadania. No és cap caprici, és el que estableix la normativa vigent i el que està emparat per la llei. Doncs res. Ni tan sols una paraula de resposta hem merescut.

Finalment també hem constatat amb sorpresa que unilateralment s’hagi decidit anul·lar el ple municipal previst pel mes d’agost. Per què sigui improcedent? A priori no, però sí que ho és el fet que s’hagi decidit sense consultar amb els portaveus del diferents grups municipals tal i com estableix el reglament orgànic municipal de l’Ajuntament del Catllar.

En resum, les primeres accions (o més bé inaccions) de l’equip de Govern sorgit de la moció de censura apunten en la direcció dels pitjors tics de la vella política: fer i desfer a voluntat sense tenir present, ni tan sols respondre, als grups de l’oposició. El fet en sí mateix resulta encara més paradigmàtic si tenim present que el foment de la transparència i del pluralisme va ser un dels arguments adduïts pels perpetradors de la moció de censura per justificar la seva necessitat. On queda ara, doncs, aquest foment del pluralisme i de l’acció política que suma en favor del municipi?

No vull però quedar-me amb aquest trist balanç que augura un mandat orfe de realitzacions concretes. Sempre he defensat un Catllar en positiu que sumi en benefici de la majoria i no rectifico ara dels meus valors i compromisos morals. Per tant, reitero públicament la disposició absoluta del grup socialista a cercar punts d’acord i de trobada amb l’alcalde i la resta de regidors i regidores a fi i efecte d’impulsar tot allò que sigui útil per al progrés del Catllar. Ja sigui que estiguem parlant d’habilitar un semàfor o aprovar un nou servei municipal. Ara bé, això en cap cas arribarà per la via dels monòlegs o d’una actitud permanent de menyspreu a totes les opinions que no siguin les pròpies. És absurd, per exemple, ni tan sols respondre als reiterats requeriments formulats per un grup polític municipal. Com podem crear res de bo amb aquests comportaments prepotents?

Queden tres anys de mandat municipal i els interessos dels veïns i veïns del Catllar estan en joc, el nostre futur es decideix també ara. Cal ser ambiciós i treballar en positiu per assolir les reivindicacions dels catllarencs i catllarenques i això ens compromet tant als regidors de l’equip de Govern com als que ara estem a l’oposició. Amb humilitat, disposició al diàleg i des de la recerca de l’acord farem passes endavant. No fer-ho suposarà una pèrdua de temps. Aquesta almenys és la convicció del grup municipal socialista i d’aquest que us parla.

Antonio LÓPEZ
President del grup municipal del PSC a l’Ajuntament del Catllar

REDACCIÓ31 Agost, 2016

Estiu de caloroses intencions i suades còsmiques sense recança. Estiu de lectures universals i locals, també, en què la millor manera de combinar unes i altres és, mai més ben dit, llegir sobre l’univers des del punt on hi posa “Vostè es troba aquí”, Tarragona per exemple.

Aquest estiu, he tornat a la lectura de “L’anarquisme a Tarragona”, un estudi de l’historiador Clemente Soriano, publicat pel Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem d’Oliver. No és aquest un volum general sobre la història de les idees i les pràctiques àcrates o llibertàries a la ciutat de Tarragona sinó, tal com indica el seu subtítol, la història de l’anarquisme tarragoní de 1917 a 1924 a partir de dos dels seus protagonistes: Formós Plaja i Carme Paredes.

El 1911, l’anarquista Formós Plaja, fill d’un llibreter maçó i republicà federal, va haver de fer el servei militar a Tarragona. Aquí va conèixer Carme Paredes, qui seria la seva companya i en aquell moment filla del cantiner de la caserna. Acabada la mili, el 1912 s’establiren a Tarragona, al carrer de la Portella, 7, es casaren el 1914 i van tenir tres fills: Germinal, Acràcia i Camèlia.

A partir de les figures de Plaja i Paredes, Soriano pinta un fresc clar i rotund sobre els moviments socials de l’època a Tarragona i sobretot sobre el moment de la central anarcosindicalista en una ciutat on aquest moviment no tenia una presència destacada malgrat que els anys en què Plaja visqué aquí fossin els de l’expansió i consolidació de la CNT a tot el territori peninsular. A pesar del panorama llibertari migrat que l’activista hi trobà, aconseguí estendre les seves idees de forma que l’anarquisme esdevingué més important del que era en arribar sense arribar a ser predominant com sí que passava a la ciutat veïna de Reus.

En la seva etapa tarragonina, la parella Plaja-Paredes editaren des de la capital del Camp revistes com “Los Galeotes”, “Acracia” (un total de 17 números a partir de 1918) i “Fructidor” (1919), òrgan de la CNT a Tarragona, alhora que publicaren milers de fullets i llibres destinats a les obreres obrers de tot l’Estat amb títols com “La mujer” (8 edicions de 5.000 exemplars i 8 de 10.000) o “República y Anarquía” del Dr. N. Converti (160.000 exemnplars). En un editorial de la revista “Acracia” deixaven clar quins eren els seus principis com a anarquistes dient que: “Para ganar una batalla -decía Napoléon, el grande,- hacen falta tres cosas: dinero, dinero y dinero. Nosotros decimos: para ganar la batalla de las reivindicaciones proletarias hace falta CULTURA, CULTURA Y CULTURA”.

Amb ells, durant un temps, Tarragona esdevingué un dels centres editorials anarquistes de tot l’estat, una activitat que van fer, sovint, en total clandestinitat. És aquesta és una història que calia desenterrar per obrir escletxes en el discurs dominant que acostuma a voler convèncer-nos que aquí mai no passava res…, ni passa, ni passarà. Malgrat els manaires d’ahir i d’avui, la caspa no sempre ha estat la tarja de presentació de la tarragonina capital i durant un temps les obreres i obrers de tot l’Estat tenien present Tarragona com a un dels centres de l’edició anarquista o, si ho preferiu, de l’edició en general.

Jordi MARTÏ FONT
Regidor de la CUP a Tarragona

REDACCIÓ31 Agost, 2016

Cuatro años dura una Olimpiada, los mismos que suele durar una Legislatura. Durante esos cuatro años los deportistas se entrenan a diario, se prepararan y compiten por estar en unos Juegos Olímpicos; y sobre todo, por conseguir una medalla. En una legislatura, durante esos cuatro años un político trabaja a diario por cumplir con sus obligaciones como cargo público, que no son otras que trabajar por su ciudad, su autonomía o su país. Hay similitudes varias, entre un deportista y un político pero lamentablemente aún hay mucha distancia entre lo que representan unos y otros.

Lo que uno representa se define en valores, rasgos o adjetivos. Estos pueden ser positivos o negativos. Positivo seria honesto, negativo deshonesto. Una persona noble, no sería mezquina. Hay palabras para identificar todo tipo de personas según lo que hacen o la manera en la que se las mira.

Durante las dos últimas semanas, hemos disfrutado viendo competir en Río de Janeiro a deportistas de todo el mundo en diferentes modalidades deportivas. Por supuesto, estaban ‘los buenos y los no tan buenos’, pero de la mayoría solo se hablaba en positivo. De ellos, se destacaba su ilusión, su entrega, su sacrificio, su lucha, su coraje, el respeto a sus adversarios, su compañerismo y solidaridad en los deportes de equipo, su honor en la disputa. Ver las Olimpiadas era en muchos casos soñar con ellos, desear que lograran sus objetivos, que realizaran bien sus pruebas. Y al final, lo que más se disfrutaba no era verlos subir al pódium, sino verlos competir, con la entrega esfuerzo e ilusión que les caracteriza.

Al mismo tiempo, en un país llamado España, las elecciones del 26 de Junio dieron un medallero un poco más complejo que en otras ocasiones: unos resultados poco esperados, fruto del esfuerzo y sacrificio realizado por algunos; y de la mala gestión y la poca credibilidad que denotaban otros. Todo ello influenciado por la historia de unos, y la no historia de otros. Llegados a este punto, España entera mira lo que sucede en esta olimpiada política, donde se dice que están ‘los malos y los no tan malos’. Y de ellos se destaca la mala gestión, la poca credibilidad, la deshonestidad, la hipocresía, todo en su mayoría rasgos negativos.

Mismos tiempos, diferentes personajes, diferentes adjetivos, valores opuestos. Mientras unos, los deportistas, son modelos a seguir por los jóvenes y no tan jóvenes, otros, los políticos, son la crítica fácil de cualquiera. Admirar a un deportista es tan común como descalificar a un político. ¿Y todo eso por qué? Porque mientras unos son ejemplos de su día a día, de su lucha diaria por hacer realidad sus sueños, los otros no han estado a la altura de lo que se esperaba de ellos.

Lo que es cierto es que en política estos días algunos han trabajado muy duro. Lo fácil era quedarse en casa o irse a la playa para disfrutar de las medallas como han hecho otros, pero han preferido remangarse y proponer un pacto anticorrupción. Y no solo eso, se han armado de valor y coraje para sentarse frente a frente al ganador. Con esfuerzo y perseverancia le han hecho ceder para poner en marcha este país. El reto era importante. Todo el equipo naranja ha trabajado honestamente, respetando la voluntad de los españoles, para pactar ‘150 medidas para mejorar España’. Quizás, esta lucha incesante, esta presión constante al adversario, esta ilusión por conseguir un nuevo gobierno libre de corrupción y con propuestas que mejoren este país sea comparada algún día con algún equipo ganador en Río.

Yo seguiré soñando y trabajando para que llegue el día en que a los políticos se les identifique con los mismos valores que a los deportistas, y se hable de ellos con respeto y admiración. Seguramente ese día nuestros políticos comenzaran a ser ejemplos para todos los jóvenes y no tan jóvenes, y dedicarse a la política en este país será síntoma de coraje, sacrificio y esfuerzo. Será entonces, cuando este país llamado España, disfrutará viendo unas Olimpiadas políticas.

Imanol RICO
Portavoz Municipal de C’s en Cambrils

REDACCIÓ31 Agost, 2016

“Alguna cosa es mor en l’ànima quan un amic se’n va” cantaven en aquella bella però trista copla, i quina raó tenien. Fer-se gran és començar a anar a més enterraments que casaments i, en fi, això és una cosa que assumim com una part inextricable de la condició humana, així que la postura més raonable és acceptar-ho i seguir caminant. Sorgeix aquesta reflexió per la meva necessitat de purificació; no en va han estat diversos els éssers estimats que en els últims mesos han mort, provocant-me una immensa pena. I sí, és llei de vida, però fa mal igual.

Ja he comentat que de vegades tinc la sensació d’haver viscut dues o tres vides en una. I precisament una de les raons per sentir-me així és que estic envoltat per centenars i centenars de persones, sent el meu vincle afectiu més gran (i estant més repartit pel món) que el de la majoria. Per tant, el fet que tants éssers estimats m’abandonin no hauria d’estranyar-me. Al cap i a la fi, si eliminem les nostres emocions i ens cenyim a un punt de vista estrictament racional, és una qüestió estadística. Però és clar, a veure qui és el guapo que es posa a pensar en números i en possibilitats matemàtiques quan li comuniquen que un amic ha marxat per no tornar mai més…

ANGEL_JUARES — Ángel Juárez amb Guillermo Anderson

El passat 6 d’agost va morir Guillermo Anderson, cantautor i un dels artistes més importants d’Hondures i Llatinoamèrica. I un bon amic meu. Guillermo va ser membre fundador de la Red Internacional de Escritores por la Tierra (RIET), i va participar en cinc dels set Encuentros de Escritores por la Tierra celebrats fins al dia d’avui. La RIET va ser el nostre punt d’unió, i poc a poc, amb el pas dels anys, en els nostres espaiats però intensos moments compartits, es va anar creant una sòlida amistat malgrat estar separats pel ‘Charco’.

L’última vegada que vaig veure a Guillermo va ser el juny del 2015, quan va venir a Tarragona a recollir un Premi Ones, concedit per Mare Terra Fundació Mediterrània, l’ONG que presideixo. Li vam atorgar el guardó, segons vam explicar en la gala, per “impulsar a través de l’art i la música campanyes de defensa de l’educació, el medi ambient i la salut universal, per recuperar músiques tradicionals hondurenyes oblidades que corrien el risc de desaparèixer, per ser la veu d’un país necessitat de referents, i per haver-se convertit en l’ambaixador cultural d’Hondures al món”.

Aquell cap de setmana vam compartir moltes experiències i emocions. Guillermo ens va posar a tots els pèls de punta amb la seva actuació durant la cerimònia. Aquells que no el coneixien es van quedar amb la boca oberta pensant “però d’on ha sortit aquest home?”. També vam tenir temps per xerrar de les nostres coses. Jo li vaig explicar que en aquell moment estava rebent un tractament per combatre el càncer que m’havia atacat. I fixeu-vos quines coses té la vida, aquesta vida que pot ser tan fotuda com meravellosa, que un mes i mig després d’aquella trobada en Guillermo em va trucar per confessar-me que a ell també li havien detectat la mateixa malaltia. Durant aquests últims mesos vam parlar amb certa freqüència, ens vam donar ànims i ens vam donar suport mútuament, ja que sentíem que lliuràvem una lluita conjunta, que l’enemic era el mateix i que per tant havíem d’estar junts per derrotar-lo. Durant aquest temps la nostra amistat es va fer encara més forta. Malauradament, ell no ha tingut sort i ens ha dit adéu aviat… massa aviat.

Vaig voler escriure aquestes línies quan em vaig assabentar de la seva mort, però vaig decidir deixar passar un temps i fer-ho amb el cap fred. I és que aquestes coses cal fer-les quan un se sent preparat i ho desitja, i no quan se suposa que toca. Ara que ja estic llest, vull que tothom sàpiga que Guillermo Anderson era un artista incomparable, però també un ecologista conscienciat, una persona humil, un amic fidel i un exemple per a tothom. I sí, la vida té aquestes coses, que tan aviat emergeix com desapareix; ho assumeixo, i no obstant això se’m fa estrany pensar quan escolto les seves cançons que ell ja no es troba entre nosaltres. Per això volia dedicar-li aquest panegíric, per això volia compartir les meves llàgrimes amb vosaltres, per això vull creure amb més fe que mai en les paraules d’un altre amic desaparegut, Eduardo Galeano, qui va escriure que tots naixem i morim per tornar a néixer, i així serà per sempre, perquè la mort és mentida.

Ángel JUÁREZ
President de Mare Terra Fundació Mediterrània
i de la Red Internacional de Escritores por la Tierra

REDACCIÓ31 Agost, 2016

Una balena morta ha aparegut flotant aquest dimecres a unes tres milles del cap de Salou.

L’exemplar correspon a una ‘Balaenoptera pysalus’ i es trobava en estat de descomposició, segons ha informat Salvament Marítim.

L’animal mesurava entre deu i dotze metres de llargada i significava un perill per a la navegació de la zona, segons el Port de Tarragona, per la qual cosa s’ha posat en marxa un operatiu per retirar el cadàver.

Una embarcació de Salvament Marítim ha remolcat el cetaci fins a la dàrsena del moll de Cantàbria. El Port de Tarragona coordinarà la gestió de les restes.

REDACCIÓ31 Agost, 2016

Hi ha empleats que s’han posat en contacte amb el nostre diari per explicar les “condicions inhumanes” en que es traballa al Tanatori Municipal. “La violació dels drets dels traballadors és una vergonya. Quan se sàpiga el que passa realment a l’empresa la policia no tindrà un altre remei que intervenir i començar a investigar. Hi ha coses molt grosses. Hi ha molt per investigar”, ens explica un empleat – que diu estar amenaçat i per aixó demana l’anominat. “No sabeu el que es viu allà”, alerta.

El passat dimecres, a les 9 del mati, el conductor del Tanatori de Tarragona va ser enxampat per un radar mòbil dels Mossos d’Esquadra quan circulava a 136 Km/h al quilòmetre 1.170 de l’A7.

El conductor, XH, de 30 anys, i contractat per l’empresa SERFUMT el passat mes de maig com a peó, feia el trasllat d’un difunt de Tarragona al tanatori de Torredembarra.

El més curiós és que el jove conduïa de forma il·legal, atenent que havia perdut tots els punts del seu carnet de conduir.

Tal i com va publicar el nostre digital, l’empresa va decidir acomiadar-lo, al·legant que havia enganyat i mentit i amb el seu comportant va perjudicar la imatge i reputació de l’empresa mixta municipal.

A banda del seu acomiadament, X.H. també va ser jutjat per un delicte contra la seguretat del trànsit, havent estat condemnat a 32 dies de treballs a favor de la comunitat. En la fotografia que publiquem, en exclusiva, es pot comprovar que el vehicle de transport funerari circulava a 136 Km/h en un tram on la velocitat permesa és de 100 Km/h.

El nostre diari ha pogut saber que XH està estudiant la hipòtesi d’impugnar el seu acomiadament al considerar que el van obligar a transportar un cadàver quan el seu contracte laboral és de peó. Un fet que el gerent de Serfumt, Ignasi Puig, considera irrellevant perquè, argumenta, el que està en causa és que “ens ha mentit” i a l’amagar que no tenia punts al carnet des de feia dos anys.

Per evitar aquest tipus d’ensurt, l’empresa municipal va decidir demanar a tots als treballadors un certificat de la DGT que deixi clara la seva situació referent al seu permís de conduir.

Alguns partits polítics, com és el cas de ‘Ciutadans’, insten el govern de Ballesteros a donar explicacions sobre aquest fet, a l’hora que demanen per què un peó s’ha d’encarregar de traslladar difunts d’un municipi a l’altre.

REDACCIÓ31 Agost, 2016

Pot semblar increïble o tractar-se d’una escena d’una pel·lícula, però no ho és. És real i ha passat a Tarragona, més concretament a l’Avinguda dels Boscos. Un jove de 18 anys s’ha despertat aquest matí amb ferides d’arma blanca. No sap ni com ni quan. A tres quarts d’onze del matí, el jove ha avisat els Mossos d’Esquadra que estava ferit.

Els agents s’han desplaçat al domicili i han pogut comprovar que, efectivament, presentava dues ferides originades per un ganivet de petites dimensions.

Després d’algunes averiguacions, els Mossos han detingut un amic del jove que li feia companyia a casa, on havia passat la nit.

La detenció s’ha produït després que cap dels dos no hagin pogut esclarir com han succeït els fets i hagin donat unes explicacions confuses, segons la policia. Per la seva banda, els serveis d’emergència han traslladat la víctima en estat greu a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona.

Els Mossos esperen prendre declaració de nou a la víctima, que és de nacionalitat espanyola, per mirar de conèixer les circumstàncies del succés i determinar quina ha estat la implicació del detingut en els fets.

La situació del jove ferit és molt greu però la seva vida no corre perill.

REDACCIÓ31 Agost, 2016

El municipi de Salou serà la seu aquest proper cap de setmana del XIII imatge Campionat Internacional de F7 per a policies. De l’1 al 4 de setembre, fins a 20 equips de policies d’arreu del món es reuniran a la capital de la Costa Daurada al voltant d’una pilota de futbol.

L’International Police Association (IPA) organitza aquest torneig amb representants d’Itàlia, Canadà, Noruega, Dinamarca, la República Txeca i Romania. El Campionat, que en la seva totalitat serà desenvolupat per policies, començarà l’1 de setembre amb la cerimònia inaugural, on com si d’unes Olimpíades es tractés, hauran de desfilar tots els equips amb dos membres uniformats i amb la bandera dels seus països. Tot seguit començarà una competició on els 20 equips estaran repartits en quatre grups de 5 equips cadascun, d’on es classificaran 12 per a la fase final. Tots els partits es jugaran al Camp de futbol Municipal del Carrer Barenys.

El regidor de Seguretat Ciutadana i Mobilitat, David González, ha explicat que “es tracta d’una gran oportunitat poder acollir aquest campionat Internacional en el nostre municipi, i estem molt orgullosos de la implicació que hi ha hagut per part de les diferents forces del municipi.” “Donar a conèixer el nostre municipi, les nostres costums, les nostres platges i la nostra hospitalitat a la resta de participants d’arreu del món.”

Marc MOLINA

REDACCIÓ31 Agost, 2016

L’Ajuntament de Reus i REDESSA han signat un conveni de col·laboració Conveni PIMEC amb PIMEC, a través del qual es garanteix l’assessorament a empresaris i emprenedors que vulguin establir-se a Reus. Aquest conveni, signat pel regidor de Promoció Econòmica, Marc Arza, i pel President de PIMEC Baix Camp, José M Caballero, estableix tres linies d’actuació:

– Programa «Méntoring»: pensat pels nous emprenedors que es vulguin establir a Reus i que prèviament assessorats per l’equip tècnic de REDESSA, necessitin un assessorament específic per elaborar el pla de viabilitat de l’empresa.

– Organització d’activitats empresarials: obertes a la comunitat d’empreses de REDESSA i a tot el territori. Es tracta d’activitats formatives i jornades tècniques organitzades en coordinació amb el calendari d’activitats previst per l’Ajuntament i REDESSA.

– Programa d’assessorament estratègic: sessions d’assessorament estratègic adreçades als emprenedors i empresaris de pimes i microempreses que fa menys de 3 anys que han iniciat la seva activitat amb la finalitat d’incrementar el seu desenvolupament i creixement.

Marc MOLINA

Older Posts

Agost 2016 | Diari La República Checa

xxx Partners

DESPRÉS DE DOS ANYS, LES TORTUGUES TARRAGONINES SÓN LLIURES

Tractaments per millorar la mobilitat

Condicions òptimes de la costa tarragonina

ANTONIO LÓPEZ: I el foment de la transparència i del pluralisme?

JORDI MARTÍ: ‘Formós Plaja i Carme Paredes: rellegir l’anarquia a Tarragona’

IMANOL RICO: Olímpiadas políticas

ÁNGEL JUÁREZ: La mort és mentida’

APAREIX UNA BALENA MORTA A PROP DEL CAP SALOU

“HI HA MOLT PER A INVESTIGAR EN EL TANATORI DE TARRAGONA”, REVELA UN TREBALLADOR AMENAÇAT

UN JOVE ES DESPERTA FERIT AMB DUES GANIVETADES PERÒ NO SAP COM LES VA FER

SALOU ACULL EL MUNDIAL DE FUTBOL DELS POLICIES

L’AJUNTAMENT DE REUS I PIMEC RENOVEN CONVENI EN FAVOR DELS EMPRESARIS