REDACCIÓHi ha dos racons de la nostra geografia lligats a sant Magí, copatró de Tarragona amb santa Tecla. Són racons molt discrets, que tenen precisament l’encant de romandre amagats excepte per als seus devots. Un és ciutadà, l’ermita del Portal del Carro, i l’altre és rural, el santuari de Sant Magí de la Brufaganya.
Tots dos estan relacionats amb la vida d’aquest sant, del qual, per la seva antiguitat, se saben poques coses: era de Tarragona, va viure al segle III, va fer miracles, com treure aigua de les penyes, i va morir màrtir en temps de l’emperador Dioclecià.
Tarragona celebra el 19 d’agost la seva festa com «la festa major petita», amb nombrosos actes populars que serveixen per a gaudi també de molts turistes que arriben a la ciutat en aquestes dates estiuenques.
Desitjo que siguin festes molt agradables per a tots, en les quals no ens oblidem dels que passen necessitat entre nosaltres. I al mateix temps, penso que podem extreure alguna lliçó d’utilitat contemplant la vida del sant i els escenaris esmentats.
L’ermita, d’una nau, situada al final del carrer del Portal del Carro, és un lloc de devoció que convido a visitar als qui potser encara no el coneixen. M’alegro molt de la cura amb què és mantinguda, la mateixa amb què la conservava Mn. Joan Tomàs Bartolí, antic capellà administrador, a qui va ser dedicada una bonica estàtua allí a la vora.
Els molts exvots que guarda la capella són mostra de devoció popular i estima pel Sant. Dimarts que ve serà, com cada any, incessant la processó de gent que va i ve pel carrer fins a l’ermita per participar en alguna de les misses que s’hi diuen aquest dia.
Abans viurem la simpàtica arribada de l’aigua de Sant Magí, transportada en carros des de la llunyana Brufaganya, al terme de Pontils, de la Conca de Barberà. Vet aquí una altra bella tradició que s’ha de mantenir. Els esforçats portadors la recullen de fonts llunyanes i la porten fins a Tarragona enllaçant així els escenaris de la vida del màrtir.
I és aquesta condició del martirologi la que motiva la meva última reflexió. És molt improbable que a nosaltres, com a ell, se’ns demani el sacrifici de les nostres vides, però sí que Déu ens demana el testimoni de la fe que a vegades xoca amb altres imperis menys recognoscibles: el dels diners, el negoci del plaer sigui com sigui, l’ambient de l’egoisme. Que sant Magí ens protegeixi i ajudi en la seva festa.
Jaume PUJOL
Arquebisbe de Tarragona
REDACCIÓ
0 comments
Raimon
5 Setembre, 2014 at 12:05 am
Senyor Jaume Pujol,
m’he quedat molt sorprès de la frase que ha utilitzat: “És molt improbable que a nosaltres, com a ell, se’ns demani el sacrifici de les nostres vides…” utilitza l’expressió “improbable”, i jo em pregunto perquè en ple segle XXI no ho descarta del tot?. Pensa encara avui que és improbable però no impossible que Déu ens demani el sacrifici de les nostres vides? Em penso que li heu tret massa suc al vostre Déu i li heu fet dir masses coses incongruents.
Que sant Magí també ens protegeixi de Bisbes que pensen com vostè.