Arxius de tsjc | Diari La República Checa

REDACCIÓ7 Octubre, 2019
foto_3258865.jpg

El TSJC investiga al republicà Lluís Salvadó

La magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Maria Eugènia Alegret ha citat a declarar com a investigat, en la mateixa causa judicial que Josep Maria Jové, a l’exsecretari d’Hisenda de la Generalitat i actual diputat d’ERC al Parlament Josep Lluís Salvadó.

Salvadó ha estat citat pel 19 de novembre, l’endemà del judici per desobediència al president de la Generalitat, Quim Torra, pels delictes de malversació de fons públics, desobediència greu i revelació de secrets, en considerar que hi ha indicis contra ell de la seva participació en l’organització del referèndum de l’1-O i de la preparació “d’estructures d’estat” com la Hisenda pròpia i d’un full de ruta per sostenir econòmicament el Govern després d’una suposada independència.

Salvadó va ser arrestat el 20-S del 2017 per ordre del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, però en les eleccions d’aquell desembre es va convertir en aforat. Des d’aleshores, la seva situació legal havia quedat en uns llimbs i en la interlocutòria de processament tampoc no quedava clara. La magistrada d’Instrucció 13 va enviar al TSJC una exposició raonada per investigar Salvadó, cosa que ara l’alt tribunal català ha acceptat.


REDACCIÓ23 Setembre, 2019
torra.jpg

Torra no farà cas a l’ordre del Tribunal Superior

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha notificat al president de la Generalitat, Quim Torra, el requeriment perquè retiri la pancarta que demana l’alliberament dels líders polítics empresonats que hi ha al balcó de la Generalitat.

En saber-se divendres passat que el TSJC ordenaria la retirada, Torra ja va anunciar que no ho faria i que recorreria la decisió, que considera una “vulneració flagrant” del dret a la llibertat d’expressió i d’opinió.

El requeriment del TSJC és fruit d’una demanda presentada per l’entitat Impulso Ciudadano, que sosté que la pancarta no representa tots els ciutadans i que no hi ha cap fonament jurídic per haver-la col·locat.

 


REDACCIÓ16 Setembre, 2019
torra.jpg

El president  Quim Torra

La defensa del president Quim Torra ha aconseguit que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya admetés a tràmit la seva recusació contra dos dels magistrats – Jesús Maria Barrientos president del TSJC i Mercedes Armas – que l’hauran de jutjar per un delicte de desobediència.

L’alt tribunal accepta la petició del cap de govern de Catalunya i ordena que Barrientos i Armas siguin apartats de la causa fins que ‘incident de la recusació. Ara per ara, el TSJC suspèn la tramitació de la causa. El judici contra Quim Torra, agendat pels dies 24 i 25 de setembre, podria ser ajornat.

 


REDACCIÓ11 Setembre, 2019
quim_torra-e1552565000500.jpg

El jutge encarregat de jutjar la causa de desobediència del president Quim Torra li ha demanat que arregli alguns defectes de forma que presenta l’escrit de recusació contra el president del TSJC Jesús Maria Barrientos. .

D’acord amb el document, filtrat a la premsa, el magistrat de l’alt tribunal exigeix al cap del govern català que el signi l’escrit, que l’ha presentat sense fer-ho. I després que presenti la documentació a què fa referència.

Torra ha recusat el president del TSJC, Jesús María Barrientos, i la magistrada Mercedes Armas. La sala civil i penal ha obert una peça separada d’incident de recusació per resoldre si finalment Barrientos i Armas poden o no jutjar el president de la Generalitat. La paradoxa és que serà el mateix Barrientos a qui li pertoqui decidir-ho.

 


REDACCIÓ9 Setembre, 2019
quim_torra.jpg

El president Quim Torra

El judici contra el president de la Generalitat per desobediència està agendat pels dies 25 i 26 de setembre. Però, la polèmica està servida.

El cap de l’executiu català té previst demanar la recusació del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Maria Barrientos, per una flagrant falta d’imparcialitat.

Torra entén que el representant de l’alt tribunal s’ha posicionat sobre els presos polítics, sobre la suposada neutralitat dels espais públics, sobre els llaços grocs, sobre la resolució de la Junta Electoral Central i fins i tot sobre la seva ideologia i posicionament polític.

El president de la Generalitat entén que Barrientos no està capaç per jutjar-lo de forma objectiva i imparcial.

 


REDACCIÓ7 Setembre, 2019
Pauricomà-1280x960.jpg

Pau Ricomà signant la carta

L’alcalde de Tarragona, el republicà Pau Ricomà, s’ha adreçat al president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Barrientos. Ho ha fet a través d’una carta oficial. En la missiva, l’edil demana a Barrientos que revoqui l’ordre – operació Toga – de protecció permanent i presencial dels Mossos d’Esquadra de les seus judicials, vigent des del passat mes de febrer.

Ricomà, a banda d’entendre que no hi ha motius acreditatius per mantenir l’ordre, considera que hi altres opcions – coordinades amb els agents de seguretat – que poden garantir la seguretat dels espais públics. L’ordre en vigor – detalla la carta – suposa que més de mig miler d’efectius de Mossos siguin obligats a protegir seus judicials i afecta de manera directa la disponibilitat dels efectius de Mossos d’Esquadra dificultant la prestació del servei públic que la policia ha de prestar a la ciutadania”.

Per aquest motiu, l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, ha reclamat que “s’acabi amb una situació que compromet els efectius policials en un moment en què fan falta en tasques molt més necessàries”.

L’Associació Catalana de Municipis (ACM) ha elaborat una carta que ha fet arribar als alcaldes i alcaldesses dels 53 municipis catalans amb jutjat amb l’objectiu que l’enviïn a Jesús María Barrientos per demanar-li que faci marxa enrere, així com una moció en el mateix sentit que ha enviat a tots els pobles i ciutats de Catalunya perquè, si s’escau, sigui aprovada per ple.

La carta que signen els alcaldes descriu que el dispositiu Toga obliga al Cos de Mossos d’Esquadra a una vigilància policial presencial i permanent de les seus judicials de les Audiències Provincials i dels 49 partits judicials de Catalunya. Una patrulla està destinada a vigilar el jutjat que se li ha adscrit, i només la poden abandonar si passa una cosa greu, així i tot, amb autorització expressa dels comandaments.

Carta   de Pau Ricomà al president del TSJC

 


REDACCIÓ19 Juliol, 2019
espia.jpg

 La Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha acordat incoar diligències informatives per investigar si en els jutjats i tribunals de Catalunya s’han produït accessos indeguts per a activitats d’inspecció, control o seguiment no previstes en la Llei orgànica del poder judicial.

L’òrgan de govern dels jutges ha pres aquesta decisió després que, fa uns dies, a les pantalles dels ordinadors d’alguns jutges i magistrats de Catalunya aparegués un missatge sobre la “vigència i aplicabilitat” de la instrucció 3/2018 de la Secretaria d’Administració i Funció Pública de la Generalitat informant de la possibilitat d’accés als elements que conformen les TIC al servei de l’Administració de Justícia per dur a terme activitats de “control i seguiment”, incloses les estacions de treball i infraestructures comunes.

Segons la informació facilitada al Consell per diferents jutges i magistrats, posteriorment confirmada per la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el missatge incloïa una menció final que indicava que l’ús de l’ordinador implica una “manifestació expressa” del coneixement dels termes i condicions de la instrucció i incloïa una pestanya de “confirmació de lectura” que forçosament havia de ser polsada per seguir utilitzant el dispositiu.

La Comissió Permanent recorda que els fitxers de dades existents en els jutjats i tribunals de Catalunya són, en bona mesura, tractaments de dades jurisdiccionals i que, en no poques ocasions, les dades incorporades als tractaments es corresponen amb les categories especials dels articles 9 i 10 de la Llei Orgànica de Protecció de Dades i els articles 9 i 10 del Reglament Europeu de Protecció de Dades, que fan referència als que permeten la identificació de la ideologia, afiliació sindical, religió, orientació sexual, creences o origen racial o ètnic; així com a condemnes i infraccions penals.

Afegeix la comissió que els responsables dels tractaments són els òrgans jurisdiccionals, únics que poden autoritzar l’accés a les dades; i que la possibilitat d’accedir-hi per a l’exercici de funcions d’inspecció i control es limiten a les establertes en la pròpia Llei Orgànica del Poder Judicial i no en cap altra norma o acte administratiu, com seria una simple instrucció. A més, l’accés s’ha de limitar a l’imprescindible, el que exclou la possibilitat d’accessos generals o indiscriminats; i s’ha de fer amb coneixement individualitzat del responsable de tractament i sota la seva supervisió.

Per tot això, el CGPJ, en la seva condició d’autoritat de control en matèria de protecció de dades respecte dels tractaments de caràcter jurisdiccional, ha acordat incoar diligències informatives per investigar possibles accessos indeguts a tractaments jurisdiccionals per a activitats d’inspecció, control o seguiment no previstes en la Llei Orgànica del Poder Judicial.

També ha encomanat al Centre de Documentació Judicial (CENDOJ) que realitzi les comprovacions tècniques corresponents per determinar si s’han produït aquests accessos indeguts als jutjats i tribunals de Catalunya i, si escau, l’abast dels mateixos i la forma en què es s’haurien produït.

Finalment, la Comissió Permanent ha acordat requerir la Generalitat perquè suspengui provisionalment tota activitat d’inspecció, control o seguiment sobre tractaments jurisdiccionals i perquè, en el termini de quinze dies, informi de manera detallada de tots els accessos que s’hagin dut a terme en jutjats i tribunals de Catalunya.

 


REDACCIÓ5 Juliol, 2019
buch3.jpg

El conseller d’Interior, Miquel Buch, haurà de tornar a comparèixer davant del jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que investiga el referèndum de l’1 d’octubre.

Ha estat citat per l’alt tribunal català com a investigat. Haurà de comparèixer el 16 de juliol. La justícia l’imputa els delictes de desobediència i prevaricació quan era alcalde de Premià de Mar. Buch va facilitar, presumptament en el seu municipi, l’organització l’1-O.

El magistrat del Tribunal de Justícia de Catalunya, Jordi Segu, ha convocat al polític el proper dimarts 16 de juliol, tot i que el tribunal ja va arxivar una causa pel seu paper en l’organització de l’1-O com a president de l’Associació Catalana de Municipis, al costat de l’expresidenta de l’Associació de Municipis per la Independència Neus Lloveras.

 


REDACCIÓ3 Juliol, 2019
cup_reus2.jpg

La regidora, Marta Llorens, ha acatat la Constitució

L’independentista Carles Pellicer torna a ser, de nou, alcalde de Reus després del ple extraordinari celebrat aquest dimecres a la tarda. Ho diem de nou perquè és la segona vegada que promet en càrrec en menys d’un mes.

El TSJC va anul·lar dimarts el seu nomenament arran d’una denúncia del cap de llista de VOX a Reus per la fórmula de promesa de la Constitució que van usar els regidors de la CUP en la investidura del passat 15 de juny.

Carles Pellicer, reelegit alcalde de Reus

En la repetició de la presa de possessió de l’acta de regidors, els representants cupaires han fet servir fórmules iròniques i crítiques amb la Carta Magna.

Posteriorment s’ha celebrat un altre plenari per ratificar les decisions que s’havien adoptat fins ara per garantir la seguretat jurídica davant d’un hipotètic recurs.

 


REDACCIÓ3 Juliol, 2019
noemi_llauradó_.jpg

Noemi Llauradó, presidenta de la Diputació

Després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi decretat nul la constitució del plenari de l’Ajuntament de Reus perquè la CUP no va jurar adequadament la Constitució Espanyola, hi ha qui qüestioni si aquesta sentència judicial afecta a la presidència de la Diputació de Tarragona. Aquest dimarts al migdia, la republicana Noemi Llauradó va ser elegida per comandar els destins de l’ens supramunicipal.

El dubte que s’imposa ara mateix és saber si l’elecció de Llauradó – que és regidora d’ERC a Reus – per presidir la Diputació pot ser anul·lada, com a conseqüència de la decisió del TSJC. És que si no és regidora oficial – no ha jurat el càrrec – hi ha dubte sobre si pot ser candidata a presidir l’ens supracomarcal.

El nostre digital ha consultat diferents juristes, els quals entenen que Noemi Llauradó no podia ser elegida presidenta de la Diputació de Tarragona quan havia perdut l’estatut de regidora. O sigui fins que no es torni a constituir el ple reusenc, els regidors electes, però – arran de la decisió judicial – no són regidors oficialment. Un fet que podria tenir conseqüències en la presidència de la Diputació.

Tots confien que la repetició de la constitució del plenari de l’Ajuntament de Reus – i la votació adequada de la CUP a l’hora de jurar o prometre la constitució – serveixi per sanar la nul·litat dictada per l’alt tribunal.

En contacte amb la Junta Electoral, ens han explicat que si bé és cert que l’elecció de Llauradó com a presidenta va tenir lloc abans de la sentència del TSJC, també és veritat que en aquests moments s’obre una incògnita. S’espera que els regidors de Reus puguin ‘sanejar’ aquesta anomalia de forma immediata, a fi d’evitar ‘infectar’ tots els actes que impliquin els regidors de Reus.

Les mateixes fonts asseguren que per cautela i mentre s’espera el desenllaç del plenari convocat per a aquesta tarda, la presidenta de la Diputació hauria d’abstenir-se de signar documents oficials, atenent la situació rocambolesca que s’ha produït. Tots confien que la repetició de la constitució del plenari de l’Ajuntament de Reus – i la votació adequada de la CUP a l’hora de jurar o prometre la constitució – serveixi per sanar la nul·litat dictada per l’alt tribunal.

La presidenta de la Diputació, la republicana Noemi Llauradó, en declaracions al nostre digital diu estar confiada que aquesta tarda se solucionarà tot. “Aquesta tarda esperem resoldre-ho tot i passar pàgina”, ha conclòs Llauradó.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter