Arxius de tsjc | Diari La República Checa

REDACCIÓ22 Maig, 2020
tsjc_judici-1280x1707.jpg

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estimat els recursos interposats per Vox contra la decisió de el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, de prohibir la celebració d’una manifestació en cadascuna de les quatre capitals catalanes demà, dissabte, entre les 11,30 i les 12,30.

La Sala del Contenciós-Administratiu de l’alt tribunal català ha declarat nul·la la resolució del titular d’Interior i dóna llum verda a les manifestacions, que hauran de ser en cotxe i durant mitja hora.

Els magistrats han considerat “no proporcionada” la prohibició de Marlaska, “tot i que respongui a una finalitat legítima” com és controlar el contagi de l’Covid-19.

Interior havia argumentat que les manifestacions anunciades pel partit d’Abascal eren “incompatibles” amb els riscos associats a la pandèmia originada pel virus COVID-19 i també amb les limitacions imposades a la circulació o trànsit de vehicles i persones en l’estat d’alarma que segueix en vigor. A això s’unia, segons el Departament d’Interior, un “dèficit” pel que fa a mesures de seguretat específiques de les concentracions de vehicles previstes.

Les raons de la prohibició de el dret fonamental de reunió no convencen tribunal. “Trobant a les portes de la cinquena pròrroga de l’estat d’alarma, cal constatar (és un fet notori) que la pandèmia ha remès considerablement, presentant, doncs, la situació sanitària, un escenari sensiblement millor que l’analitzat pel Tribunal Constitucional respecte a la ciutat de Vigo”, argumenta la Sala, que es refereix a la decisió de TC de no admetre a tràmit la demanda d’empara interposada per n sindicat que pretenia manifestar a Vigo (Pontevedra) el passat 1 de maig.

Res indica que la manifestació en vehicles que pretén realitzar el partit polític Vox pugui traduir-se en perjudicis significatius per a la vida o la salut de les persones

El Tribunal català considera que, en l’actual context, “no sembla que sigui de rebut prohibir una manifestació a vehicles quan resulta que, ordinàriament, les persones poden passejar per la ciutat durant franges horàries generoses, sense límit numèric, sota l’única condició de fer-ho guardant les distàncies i amb mascareta”.

“Res indica que la manifestació en vehicles que pretén realitzar el partit polític Vox pugui traduir-se en perjudicis significatius per a la vida o la salut de les persones”, afegeix.

Els jutges afirmen que admetre una prohibició basada en “meres conjectures” suposaria “una fallida clara d’el dret fonamental de reunió i manifestació pacífica, a més d’un perillós precedent”.

La Sala precisa que la concentració dels manifestants de Vox a les capitals catalanes no es produirà abans de les 11:30 hores i haurà de concloure a les 12:30 hores.

PUBLICITAT
Advertisement


REDACCIÓ28 Abril, 2020
jutges.jpg

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ordenat a la Generalitat donar, en termini de 24 hores, material de protecció contra el coronavirus a tots els empleats integrats en el sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (Siscat).

En l’acta d’aquest dimarts, la Sala del Social estima les mesures cautelaríssimes demanades pel sindicat Usoc, i requereix a la Generalitat que lliuri “el material mínim imprescindible per garantir la salut i seguretat” en el lloc de treball de tot el personal integrat en el Siscat.

Els magistrats llisten en el seu requeriment el material que sol·licita el sindicat: bates impermeables, mascaretes FPP2 i FPP3, ulleres de protecció, guants, davantals i polaines, a més que es faci test de la Covid-19 al personal, i detalla que en aquest cas el termini de 24 hores és per començar a fer les proves diagnòstiques.

Usoc requeria a la Generalitat que lliuri “el material mínim imprescindible per garantir la salut i seguretat” en el lloc de treball de tot el personal

En l’argumentació, els magistrats remeten a acords similars que ha pres la mateixa Sala, que ja ha adoptat mesures cautelaríssimes similars després de les peticions de Metges de Catalunya (el dimarts 31 de març), del sindicat de Mossos d’Esquadra USPAC (el dimecres 1 d’abril), i de la Trisindical de Mossos (dimarts 6), i en tres ocasions per demandes vinculades al personal d’ambulàncies.

En canvi, divendres passat el TSJC va rebutjar per primera vegada requerir la Conselleria adoptar aquestes mesures davant una demanda sindical per a personal d’ambulàncies no empleat directament per la Generalitat.

Els magistrats també s’expressen en l’acte, com han fet en acords anteriors, que són conscients de l’escassetat del material de protecció, si bé apunten: “No integra l’objecte d’aquesta resolució, ni de la nostra competència, declarar la prioritat que les autoritats governatives han d’establir amb vista a distribuir els equips de protecció de les persones treballadores”.

 


REDACCIÓ24 Abril, 2020
tsjc_judici-1280x1707.jpg

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat el processament dels diputats d’ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó per l’organització de l’1-O.

Els considerats “arquitectes” del referèndum seran jutjats pels delictes de desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets pel seu paper en els preparatius de l’1-O. Aquest divendres, el TSJC ha desestimat el recurs de reforma interposat per Jové i Salvadó, en què denunciaven vulneracions de drets fonamentals.

Jové, exsecretari general d’Economia, i Salvadó, exsecretari d’Hisenda, han de personar-se mensualment al jutjat i tenen retirat el passaport i no poden sortir del país. Així mateix, la jutge els ha imposat una fiança de responsabilitat civil de 2,8 milions d’euros a Jové i 1,6 milions a Salvadó.

La magistrada Maria Eugènia Alegret, en la interlocutòria de processament, considera que Jové i Salvadó “van planejar que calia preparar les estructures d’Estat i un adequat finançament per quan Catalunya comptés amb la independència”, i que Jové va participar en l’organització i en obtenir finançament, entre altres actes.

Jové i Salvadó van ser detinguts en el macrooperatiu de la policia espanyola del 20-S, que es va saldar amb 41 escorcolls i una quinzena d’alt càrrecs detinguts, amb l’objectiu d’aturar el referèndum de l’1-O.

 

 


REDACCIÓ3 Març, 2020
trapero_trist.jpg

Ha estat sens dubte una declaració valenta. Sobretot perquè el lletrat d’administració de justícia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya podria haver dit que no se’n recordava. Però no ho ha fet. Ha respost a totes les preguntes que fi van ser formulades per les defenses i acusació en el judici contra la cúpula d’Interior per la celebració del referèndum de l’1 d’octubre.

Joaquin Martínez, a través de videoconferència, ha explicat de forma detallada i clara que la magistrada instructora Mercedes Armas va demanar als cossos policials que actuessin amb “paciència, prudència i contenció” durant l’1 d’octubre. D’aquesta manera, l’alt funcionari judicial va corroborar la versió donada per l’exmajor dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero.

Martínez no ha pogut explicar qui havia convidat el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez De los Cobos a una reunió que havia sol·licitar el major Trapero

A la compareixença en qualitat de testimoni al judici que enfronta a l’Audiència Nacional, ha relatat que la jutgessa Armas va advertir Trapero i el coordinador del dispositiu policial de l’1-O, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos que la jornada seria “difícil” i que confiava en la “professionalitat” dels agents. Així mateix, Martínez va indicar que Pérez de los Cobos va reconèixer que es va trobar amb “situacions difícils” aquell dia, encara que el coordinador va transmetre al TSJC que les va mantenir “sota control”.

Martínez no ha pogut explicar qui havia convidat De los Cobos a una reunió que havia sol·licitar el major Trapero. Ningú és capaç de dir com es va assabentar el coordinador policial de la trobada entre el cap dels Mossos i la jutgessa. Tot una incògnita….

 


REDACCIÓ14 Gener, 2020
torra-tsjc.jpg

Quim Torra sortint del TSJC

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no ha admès a tràmit una querella i una denúncia presentades contra el president de la Generalitat, Quim Torra, que l’acusaven d’estar relacionat amb els CDR detinguts per terrorisme, d’estar al darrere de Tsunami Democràtic i d’incitar els aldarulls que es van produir a l’octubre.

El TSJC considera que no s’ha acreditat que el president tingués relació amb tots aquests fets. L’Associació de Juristes Europeus Prolege l’acusava de delicte de col·laboració amb banda armada, tinença il·lícita d’explosius i estralls en grau de conspiració.

El tribunal constata que la querella només relata les informacions filtrades a la premsa del sumari dels CDR, “sense aportar un altre principi de prova o element objectiu que permeti valorar l’existència d’aquests delictes”. A més, remarca que el magistrat d’aquesta causa a l’Audiència Nacional tampoc ha considerat que hi hagi indicis contra Torra.

Pel que fa a la denúncia presentada a fiscalia per Lex Catellana Gabinete Jurídico, remarca que tampoc concorre en els fets que s’exposen el delicte de desordres públics, ni tan sols de forma indiciària. “No es descriu o aporta cap principi de prova sobre el que Torra estigui al darrere de la marca Tsunami Democràtic ni de les protestes violentes del mes d’octubre”, continua el TSJC, que remarca que tampoc la policia ha presentat cap atestat al respecte.


REDACCIÓ2 Gener, 2020
foto_3590412.jpg

El TSJC ha admès la querella contra Buch

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès a tràmit una querella presentada per la fiscalia contra el conseller d’Interior, Miquel Buch, i el sergent dels Mossos d’Esquadra Lluís Escolà acusats d’haver prestat servei d’escorta a l’expresident Carles Puigdemont fora d’Espanya mentre cobrava com a assessor del departament.

En la querella, la fiscalia, que va actuar a instàncies de C’s, els acusa de prevaricació i malversació de fons públics, delictes que ara investigarà el TSJC. La instrucció de la causa ha recaigut sobre la magistrada Mercedes Armas. Escolà va ser nomenat assessor en matèria el juliol del 2018, però va deixar el càrrec a petició pròpia el març del 2019.

Abans, durant i després d’aquest període, la fiscalia veu acreditat que ha estat fent d’escorta de l’expresident tot i que estaven en situació de “cerca i captura”. El mateix dia que es va presentar la querella, el novembre passat, Buch va assegurar que “en cap cas” va nomenar un assessor per fer d’escorta de Puigdemont. “No està ni entre les meves competències ni en la meva voluntat”, va assegurar.

En una interlocutòria, el TSJC considera que el relat de la fiscalia conté els “indicis suficients” per admetre a tràmit la querella per prevaricació i malversació de fons públics i investigar els fets. A més, no descarta que la investigació es pugui estendre a més persones si durant la instrucció es considerés que haguessin “assessorat” a Buch i Escolà en qualitat de “còmplices, cooperadors o encobridors dels fets”.


REDACCIÓ2 Gener, 2020

El conseller d’Interior, Miquel Buch, podria acabar assegut a la banqueta dels acusats per haver permès que un sergent dels Mossos actués com a escorta de l’expresident Carles Puigdemont. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha admès a tràmit una querella de la Fiscalia contra el conseller.

La querella del Ministeri Fiscal, interposada al novembre, acusava Miquel Buch dels delictes de prevaricació i malversació, en concloure que un mosso que va ser assessor del conseller va exercir al mateix temps les funcions d’escorta de Puigdemont després d’haver abandonat Espanya.

L’alt tribunal ha admès a tràmit la querella en considerar que el relat del Ministeri Públic conté “indicis suficients” de la comissió de “cada un dels delictes” que s’imputen al governant.

 


REDACCIÓ19 Desembre, 2019
foto_3588081.jpg

Quim Torra davant dels mitjans

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat que “només” el Parlament el pot inhabilitar i ha anunciat que demanarà als grups parlamentaris que li van donar suport i aquells que s’hi vulguin afegir que “així ho expressin en una votació” a la cambra.

“A mi no m’inhabilitarà un tribunal amb motivacions polítiques, només ho pot fer el Parlament”, ha dit en una declaració institucional des del Palau de la Generalitat després que el TSJC l’hagi condemnat a un any i mig d’inhabilitació per desobediència.

Pel cap de l’executiu català “ha de quedar palès on rau la sobirania del poble de Catalunya”. El president considera que la seva sentència “ja estava escrita” per una justícia “partidista i completament injusta”, i ha anunciat un recurs imminent al Suprem.


REDACCIÓ19 Desembre, 2019
quim_torra4-1280x960.jpg

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha condemnat el president de la Generalitat a un any i mig d’inhabilitació i a una multa de 30 mil euros. Els magistrats consideren que el cap de l’executiu català és culpable de desobediència per no haver retirat, tal com li havien ordenat, els llaços grocs del Palau de la Generalitat.

Diu el tribunal en la sentència que el president ‘va desobeir la decisió de la decisió de la Junta Electoral Central que, un cop convocades les eleccions del passat 28 d’abril, va ordenar la simbologia partidista exhibida en edificis públics, ho va comunicar en temps i forma i va donar un termini per a l’esmentada retirada sense que això fos atès’.

La sentència encara no és ferma.

 


REDACCIÓ18 Desembre, 2019
javier-hernandez-1280x960.jpg

El magistrat Javier Hernández

Ja està desfet el misteri. Ja se sap el nou destí de l’expresident de l’Audiència Provincial de Tarragona, Javier Hernández. El magistrat presidirà la Secció d’Apel·lació de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La notícia s’ha conegut aquest dimecres, després que la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial hagi resolt el concurs.

Javier Hernández va exercir les funcions de president de l’Audiència de Tarragona durant una dècada. El passat 30 d’octubre, Joan Perarnau va ser designat com a substitut d’Hernández per un mandat, inicial, de 5 anys.

Joan Perarnau Moya va prendre possessió del càrrec la setmana, en un acte protocol·lari presidit per Jesús Maria Barrientos, president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i per la consellera de Justicia de la Generalitat.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter