Arxius de tsjc | Diari La República Checa

ÚLTIMA HORA
REDACCIÓ5 Juliol, 2019
buch3.jpg

El conseller d’Interior, Miquel Buch, haurà de tornar a comparèixer davant del jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que investiga el referèndum de l’1 d’octubre.

Ha estat citat per l’alt tribunal català com a investigat. Haurà de comparèixer el 16 de juliol. La justícia l’imputa els delictes de desobediència i prevaricació quan era alcalde de Premià de Mar. Buch va facilitar, presumptament en el seu municipi, l’organització l’1-O.

El magistrat del Tribunal de Justícia de Catalunya, Jordi Segu, ha convocat al polític el proper dimarts 16 de juliol, tot i que el tribunal ja va arxivar una causa pel seu paper en l’organització de l’1-O com a president de l’Associació Catalana de Municipis, al costat de l’expresidenta de l’Associació de Municipis per la Independència Neus Lloveras.

 


REDACCIÓ3 Juliol, 2019
cup_reus2.jpg

La regidora, Marta Llorens, ha acatat la Constitució

L’independentista Carles Pellicer torna a ser, de nou, alcalde de Reus després del ple extraordinari celebrat aquest dimecres a la tarda. Ho diem de nou perquè és la segona vegada que promet en càrrec en menys d’un mes.

El TSJC va anul·lar dimarts el seu nomenament arran d’una denúncia del cap de llista de VOX a Reus per la fórmula de promesa de la Constitució que van usar els regidors de la CUP en la investidura del passat 15 de juny.

Carles Pellicer, reelegit alcalde de Reus

En la repetició de la presa de possessió de l’acta de regidors, els representants cupaires han fet servir fórmules iròniques i crítiques amb la Carta Magna.

Posteriorment s’ha celebrat un altre plenari per ratificar les decisions que s’havien adoptat fins ara per garantir la seguretat jurídica davant d’un hipotètic recurs.

 


REDACCIÓ3 Juliol, 2019
noemi_llauradó_.jpg

Noemi Llauradó, presidenta de la Diputació

Després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi decretat nul la constitució del plenari de l’Ajuntament de Reus perquè la CUP no va jurar adequadament la Constitució Espanyola, hi ha qui qüestioni si aquesta sentència judicial afecta a la presidència de la Diputació de Tarragona. Aquest dimarts al migdia, la republicana Noemi Llauradó va ser elegida per comandar els destins de l’ens supramunicipal.

El dubte que s’imposa ara mateix és saber si l’elecció de Llauradó – que és regidora d’ERC a Reus – per presidir la Diputació pot ser anul·lada, com a conseqüència de la decisió del TSJC. És que si no és regidora oficial – no ha jurat el càrrec – hi ha dubte sobre si pot ser candidata a presidir l’ens supracomarcal.

El nostre digital ha consultat diferents juristes, els quals entenen que Noemi Llauradó no podia ser elegida presidenta de la Diputació de Tarragona quan havia perdut l’estatut de regidora. O sigui fins que no es torni a constituir el ple reusenc, els regidors electes, però – arran de la decisió judicial – no són regidors oficialment. Un fet que podria tenir conseqüències en la presidència de la Diputació.

Tots confien que la repetició de la constitució del plenari de l’Ajuntament de Reus – i la votació adequada de la CUP a l’hora de jurar o prometre la constitució – serveixi per sanar la nul·litat dictada per l’alt tribunal.

En contacte amb la Junta Electoral, ens han explicat que si bé és cert que l’elecció de Llauradó com a presidenta va tenir lloc abans de la sentència del TSJC, també és veritat que en aquests moments s’obre una incògnita. S’espera que els regidors de Reus puguin ‘sanejar’ aquesta anomalia de forma immediata, a fi d’evitar ‘infectar’ tots els actes que impliquin els regidors de Reus.

Les mateixes fonts asseguren que per cautela i mentre s’espera el desenllaç del plenari convocat per a aquesta tarda, la presidenta de la Diputació hauria d’abstenir-se de signar documents oficials, atenent la situació rocambolesca que s’ha produït. Tots confien que la repetició de la constitució del plenari de l’Ajuntament de Reus – i la votació adequada de la CUP a l’hora de jurar o prometre la constitució – serveixi per sanar la nul·litat dictada per l’alt tribunal.

La presidenta de la Diputació, la republicana Noemi Llauradó, en declaracions al nostre digital diu estar confiada que aquesta tarda se solucionarà tot. “Aquesta tarda esperem resoldre-ho tot i passar pàgina”, ha conclòs Llauradó.

 


REDACCIÓ25 Juny, 2019
lluis_salvador.jpg

Lluis Salvadó i Oriol Junqueras

El Ministeri Públic ha sol·licitat a la magistrada titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona que elevi al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) una exposició raonada perquè investigui l’ebrenc Lluís Salvadó pel referèndum del primer d’octubre de 2017. Salvadó és diputat al parlament i, per tant, aforat.

En el seu escrit, el ministeri públic creu que ara és el moment d’enviar l’ex-secretari d’Hisenda al TSJC després d’escoltar diverses declaracions i d’haver rebut els informes de la policia judicial sobre els documents intervinguts durant els registres del 20-S.

Al parer de la fiscalia, Salvadó podria haver comès els delictes de malversació, prevaricació, desobediència, revelació de secrets i organització criminal.

 


REDACCIÓ6 Juny, 2019
antifrau.jpg

Josep Gili està en litigi amb l’ajuntament de Torredembarra

Tot i que el republicà Eduard Rovira no ha pres encara possessió com a alcalde de Torredembarra ho farà el proper dia 15 de juny –, els problemes judicials i anades i tornades als jutjats en aquell municipi no cessen. A banda de les querelles criminals presentades contra el regidor de Governació, el socialista José Garcia, el cap de la policia local i el mateix alcalde, ara l’Oficina Antifrau ha tret el cap en la capital de la Torre. Això perquè l’inspector de la policia Josep Gili, va presentar una denúncia sobre la (polèmica) creació de plaça d’inspector en la Policia Local de Torredembarra.

Josep Gili va presentar una denúncia a l’Oficina Antifrau de Catalunya, dirigida per l’expresident del TSJC Miguel Ángel Gimeno, per considerar que s’ha creat una plaça d’inspector a mida del candidat

Gili va guanyar la plaça de cap de la policia municipal, però va ser suspès pel govern d’Eduard Rovira a causa de la seva imputació en un procés judicial. Ara mateix, Josep Gili és el coordinador del pla de mobilitat i senyalització municipal, però no té cap poder directe sobre el cos policial. Actualment, està de baixa mèdica.

Gili ha acudit a la justícia per reclamar la seva plaça i evitar que l’ajuntament continués amb l’objectiu de crear una plaça d’inspector que, segons Josep Gili, podria estar feta a mida de l’actual cap de la policia, Miguel Marchal. De fet, això mateix és el que va denunciar a l’Oficina Antifrau, a través d’un escrit presentat el passat més d’abril. Com a conseqüència d’aquesta queixa formal, l’oficina antifrau s’ha interessat pel cas i estudia si s’ha comès alguna infracció penal.

Antifrau s’ha interessat per la denúncia de Josep Gili

L’oficina Antifrau després de decidir obri un expedient sobre els fets denunciats, ha ‘convidat’ el denunciant a “(…) facilitar-nos qualsevol altra informació o documentació que disposeu o obtingueu en el futur, acreditativa o relacionada amb els fets denunciats (…)”.

De moment, l’ajuntament, presidit pel republicà Eduard Rovira, ha decidit suspendre la plaça d’inspector. Un fet que podria servir per confirmar les sospites que el concurs era un ‘traje a mida’. Ara caldrà esperar nous esdeveniments d’una novel·la rocambolesca que promet no ser gens avorrida.

 


REDACCIÓ31 Maig, 2019
bus3-1280x960.jpg

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ha denunciat “un nou cas” de mala praxi en l’Empresa Municipal de Transports (EMT), presidida per la regidora socialista Bego Floria. Els republicans fan referència al fet que el Tribunal Superior de Justícia (TSJC) hagi estimat parcialment un recurs contra el procés de selecció del gerent de l’EMT celebrat el 2016 en convocatòria pública, que afectaria l’orde final dels resultats de l’avaluació i per tant la selecció del gerent.

Bego Floria és la presidenta del consell d’admnistració

ERC, pendent dels nous episodis judicials, ha fet pública la seva indignació pels dubtes que afecten l’empresa municipal de transports, gestionada pel PSC. El partit de Pau Ricomà exigeix responsabilitats a l’empresa encarregada del procés de selecció del gerent i a la regidora Bego Floria, en qualitat de presidenta del consell d’administració.

Els republicans es comprometen amb un model de gestió transparent

Els republicans recorden que el seu representant al consell d’administració de l’EMT, el regidor Jordi Fortuny, va posicionar-se en contra del procediment emprat i del resultat obtingut (en relació al gerent) perquè mancava claredat en les puntuacions i la persona seleccionada era manifestament afí al PSC.
D’acord amb ERC, el procés de selecció es podia resoldre per designació directa de l’equip de govern però es va optar per un procediment de convocatòria pública que hauria d’haver garantit la transparència i igualtat d’oportunitats dels candidats al càrrec.

La formació independentista lamenta que l’ombra de l’opacitat i les males praxis esquitxin, un cop més, la gestió de Begoña Floria i del PSC al capdavant d’una empresa municipal.

Els republicans es comprometen amb un model de gestió transparent i objectiva que no plantegi cap dubte sobre el procediment i que garanteixi els drets dels aspirants a les convocatòries públiques a Tarragona.

 


REDACCIÓ15 Maig, 2019
foto_3499804.jpg

El president Quim Torra entrant al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

El president de la Generalitat, Quim Torra, ja és al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per declarar com a investigat per desobediència a les resolucions de la Junta Electoral Central (JEC) sobre els llaços grocs i les pancartes relatives als presos que penjaven dels edificis públics. Torra estava citat a dos quarts d’onze del matí i ha entrat al palau de justícia a les 10.21 hores.

Membres del Govern, partits i entitats independentistes han volgut donar suport al president al passeig Lluís Companys acompanyant-lo des de l’Arc del Triomf fins a les portes del tribunal. També s’ha apropat a saludar Torra el president del Parlament, Roger Torrent, que després ha hagut de marxar perquè presideix un tribunal d’oposicions de lletrats.

El fiscal constata que Quim Torra va desatendre el mandat de la JEC “conscient i deliberadament”

El president ha entrat al tribunal amb la seva dona i amb els advocats Gonzalo Boye i Jaume Alonso-Cuevillas. Entre les persones que s’hi han congregat hi havia diversos representants de Junts per Catalunya, com Laura Borràs, Josep Costa, Eduard Pujol, Albert Batet i Elsa Artadi, així com el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, i el d’Educació, Josep Bargalló, entre d’altres.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l’ha citat a declarar després d’admetre a tràmit una querella de la Fiscalia Superior per desobediència, on el fiscal superior, Francisco Bañeres, constatava que Torra va desatendre el mandat de la JEC “conscient i deliberadament”, mantenint “encara que fos de manera encoberta o simbòlica” símbols i cartells “de la mateixa naturalesa ideològica i partidista, representativa únicament dels postulats d’una part de la societat”.

 


REDACCIÓ2 Abril, 2019
quimtorra.jpg

El president de la Generalitat, Quim Torra

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acordat imputar el president de la Generalitat, Quim Torra, arran de la querella del Ministeri Públic que l’acusa de desobediència per no complir l’ordre de la Junta Electoral de retirar els llaços grocs de edificis públics.

En la seva querella, Fiscalia  constatava que Torra va desatendre el mandat de la Junta ‘conscientment i deliberadament’, mantenint ‘encara que fos de manera encoberta o simbòlica’ símbols i cartells ‘de la mateixa naturalesa ideològica i partidista, representativa únicament dels postulats d’una part de la societat’, en al·lusió a la pancarta que Torra va penjar posteriorment al Palau de la Generalitat, a la Plaça Sant Jaume.

 


REDACCIÓ12 Març, 2019
foto_3470074.jpg

El president de l’Audiència de Tarragona, Javier Hernández, ha titllat de “greuge” i de situació “inacceptable” que el Govern no prevegi construir el nou Fòrum Judicial en els propers anys i que la ciutat continuï com “l’única capital catalana” sense un nou equipament d’aquestes característiques.

Els dos responsables judicials en una roda de premsa

D’acord amb Hernández, no es tracta només d’un problema de modernització de l’equipament o de confort, sinó que la manca d’espai actual fa “molt difícil” implementar els nous models d’organització i treball que reclama “un sistema modern de justícia”. L’únic projecte constructiu garantit a hores d’ara a la demarcació és el nou Palau de Justícia de Tortosa, que s’inaugurarà al setembre, segons Hernández.

El Departament de Justícia, segons el president de l’Audiència, els ha confirmat que el Fòrum Judicial “no es farà ni aquest any, ni el següent, ni probablement en els tres o quatre anys propers” i això, ha dit, converteix el projecte en un problema “greu i crònic”.

Hernández ha apuntat que, durant molts anys, han adoptat una posició de col·laboració, de compromís i de confiança en la planificació del Departament, però que la manca de planificació fa que hi identifiquin “una situació de greuge cap a Tarragona”.

El jutge ha contraposat la situació amb els “dos equipaments nous en un període de 30 anys” a Girona, amb la Ciutat de la Justícia de Barcelona i amb les infraestructures “potents i molt adequades” de què disposa Lleida. Segons el magistrat, a Tarragona la situació “comença a ser inacceptable”.

Reunió de la Sala de Govern del TSJC a l’Audiència de Tarragona

Javier Hernández ha explicat que els problemes d’espai als jutjats penals fins i tot impedeixen activar alguns mecanismes de millora com ara un nou servei d’execució, i que l’edifici de l’Audiència tindria “un greu problema” si hagués d’incorporar una nova unitat judicial. “La situació és molt preocupant i comença a ser de difícil comprensió”, ha insistit. Hernández ha recordat que la raó que esgrimeix el Govern és pressupostària, però ha defensat que la política consisteix en identificar prioritats i que el projecte de Tarragona n’és una “d’evident”.

Per contra, el president del màxim òrgan provincial ha avançat que, segons les previsions del Departament de Justícia, el nou edifici judicial de Tortosa s’inaugurarà al setembre. L’immoble, que ha suposat una inversió de 5,3 milions d’euros, tindrà 3.500 metres quadrats i permetrà concentrar a l’entorn de la plaça dels Estudis tota l’activitat judicial de la capital del Baix Ebre.

Un vuitè jutjat d’instància a Reus 
Per la seva banda, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, ha fet un repàs a la situació dels òrgans judicials de la demarcació i ha recordat que “els punts més problemàtics” continuen estant al partit judicial de Reus i, en menor mesura, al Vendrell.

Barrientos ha recordat que l’any passat es va posar en marxa a Reus el jutjat de primera instància número 7, amb competències exclusives de temes de família, el qual ha permès “alleujar” la càrrega de treball de la resta d’òrgans. Tot i això, ha assenyalat que continua pendent el vuitè jutjat d’instància de Reus, que també podria assumir competències de família, incapacitats i internaments, i que permetria que la jurisdicció civil al partit judicial quedés “ben atesa en termes raonables”.

La Sala de Govern del TSJC, que s’ha reunit aquest dimarts a l’Audiència de Tarragona, s’ha compromès a “redistribuir les competències” entre el jutjat social de Reus i el de Tortosa, de manera que el primer transfereixi algunes causes de l’àmbit laboral al de la capital del Baix Ebre, atès que té una càrrega de feina “molt inferior”.

D’altra banda, el president del TSJC ha explicat que la nova oficina judicial del Vendrell, implementada fa prop de quatre anys, disposa des del febrer d’un pla de reforç del servei comú d’execució, que solia acumular retards. Segons Barrientos, un nou equip d’actuació prèvia col·labora en la gestió dels escrits i de les 15.000 executòries que estan pendents de tramitació al conjunt del partit judicial.

El president del TSJC, Jesús María Barrientos amb el president de l’Audiència de Tgn

4.000 demandes per les clàusules sòl
D’altra banda, Jesús María Barrientos ha il·lustrat la situació de col·lapse del jutjat de primera instància número 8 de Tarragona, que des del juny del 2017 té la competència provincial dels assumptes derivats de les clàusules abusives en contractes hipotecaris. Si el raonable seria que rebés entre 1.000 i 2.000 demandes en un any, segons el president del TSJC, aquest òrgan n’ha ingressat més de 4.000 en tot just un any i mig -fins a final del 2018-.

Barrientos ha explicat que el jutjat disposa d’un reforç amb un jutge d’adscripció territorial i que l’oficina també s’ha reforçat per a col·laborar en la tramitació de demandes. Tot i això, ha reconegut que ni la dimensió judicial ni de l’oficina són “suficient per donar una resposta en temps a aquest tipus de procediments”. Alhora, el ha alertat que el volum de litigis es traslladarà aviat a la secció primera de l’Audiència de Tarragona perquè, de forma gairebé sistemàtica, les sentències s’acostumen a recórrer en apel·lació.

 


REDACCIÓ17 Desembre, 2018
torrent.jpg

Inés Arrimades amb Roger Torrent

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha registrat la querella de Cs contra el president del Parlament, Roger Torrent, i els membres independentistes de la Mesa per “no complir” la suspensió dels diputats de JxCat i ERC processats pel Tribunal Suprem.

La querella es va presentar divendres passat i segons va informar als mitjans la líder de Cs a Catalunya, Inés Arrimadas, és per un delicte de desobediència perquè la Mesa “segueix sense complir les resolucions dels tribunals”.

Cs ja va anunciar que presentarien aquesta querella quan el Parlament va aprovar un dictamen que rebutjava aquesta suspensió i l’han presentada ara perquè el Tribunal Constitucional ha ratificat aquesta suspensió.

El Suprem va dictaminar la suspensió de diputats de JxCat i ERC encausats pel procés independentista, però el ple del Parlament va rebutjar aquesta suspensió i va aprovar un mecanisme per substituir temporalment aquests diputats sense que perdessin l’acta.

El TSJC registra una querella contra Torrent

Segons Arrimadas, això vol dir que no s’ha complert la decisió del Tribunal Suprem: “Segueix sense complir-se amb el que va dir el Tribunal Suprem, que és que aquests senyors han d’estar suspesos i ara mateix es poden seguir comptant els seus vots en els plens. I això no es pot permetre”.

La recepció de la querella, que ja s’ha registrat, i que per repartiment, la decisió sobre si s’admet o no ha recaigut en la magistrada Maria Eugenia Alegret.

 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter