Arxius de Generals 2019 | Diari La República Checa

REDACCIÓ12 Març, 2019
supremo.jpg

El futur dels candidats proposats per ERC i JxCat que romanen en presó preventiva pel “Procés” depèn del que decideixin sobre ells la Junta Electoral, que ha de determinar si són elegibles, i el Tribunal Suprem, al qual competeix donar-los permís per prendre possessió i decidir sobre la seva possible suspensió de funcions.

La decisió de les formacions independentistes situa al Congrés dels Diputats en l’avantsala d’un nou terreny per explorar, ja que, tot i que poden ser electes donada la seva situació actual, poguessin no accedir als seus actes o no exercir com a parlamentaris.

La primera fase de dubtes que cal aclarir és si Oriol Junqueras, previsible número u d’ERC per Barcelona; Raül Romeva, candidat al Senat; i Jordi Sánchez, Jordi Turull i Josep Rull, caps de llista de JxCat per Barcelona, ​​Lleida i Tarragona, respectivament, poden ser elegibles a les urnes del 28 d’abril.

La Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), article 6, enumera les causes per la qual un ciutadà és “ineligible”. Cap d’elles encaixa amb l’estat actual de Junqueras, Romeva, Sànchez, Rull i Turull, perquè no tenen sentència.

Diu que no poden ser elegibles “els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes de rebel·lió, terrorisme, contra l’administració pública o contra les institucions de l’Estat” quan la sentència hagi decretat “la inhabilitació per a l’exercici del dret de sufragi passiu o la inhabilitació absoluta o especial o de suspensió per a ocupació o càrrec públic en els termes que preveu la legislació penal”.

No tenen sentència, però sí un ordre de processament i la presó provisional, i per això, en virtut de l’article 384 bis de la Llei d’enjudiciament criminal, “el processat que estigui exercint una funció o càrrec públic quedarà automàticament suspès en l’exercici del seu càrrec mentre duri la situació de presó”.

Aquest acte va abocar a la suspensió com a diputats a Catalunya dels càrrecs presos o fugits. Es dóna la circumstància que tots els presos que ara volen presentar-se a les generals van ser elegits a les eleccions autonòmiques del 21-D per al Parlament català malgrat que ja estaven a la presó.

El reglament del Congrés destaca en el seu article 21.2: “El diputat quedarà suspès en els seus drets i deures parlamentaris quan, concedida per la Cambra l’autorització objecte d’suplicatori i ferma la interlocutòria de processament, es trobés en situació de presó preventiva i mentre duri aquesta”.

Comença la segona fase de dubtes. Atès que els presos catalans són elegibles, què farà el Suprem quan vegi que han estat elegits el 28A? ¿Els deixarà sortir a acatar la Constitució per prendre possessió de la seva acta? ¿Enviarà l’ordre de processament al Congrés i al Senat? Quan?

Fonts del Suprem expliquen que abans de plantejar aquesta decisió, cal esperar a la Junta Electoral Central, l’òrgan encarregat de dictaminar si les candidatures són vàlides d’acord amb la legislació electoral.

Com és probable que ho siguin, ja que no es preveu sentència del judici del “Procés” abans de la tardor, la pilota tornarà al camp del Suprem.

El tribunal intervindria una vegada que els propis presos electes donin el primer pas per a sol·licitar, primer l’acta, i després la jura o promesa, moment en el qual és necessària la seva presència al Parlament i, amb això, el permís del Suprem.

Fonts parlamentàries subratllen també la importància del moment en què el tribunal transmeti l’ordre de processament. Si aquest arriba a les taules parlamentàries abans que els presos prenguin possessió, ¿quedaran inhabilitats per acatar el nou càrrec?

I si arriba després de l’imprescindible acatament de la Constitució, ¿hauran pogut complir tots els procediments previs per ser diputats i senadors?

Perquè aquests procediments, lliurament de credencials, declaració de béns, etc, es poden fer per delegació, així que no haurien d’anar al Congrés per a això ni Junqueras, ni Turull, ni Rull, ni Sánchez.

Al que sí han d’anar obligatòriament és a la promesa o jura del càrrec de diputat en el ple de la Cambra, en la sessió constitutiva del 21 de maig, i llavors el Suprem hauria de donar el consegüent permís per sortir temporalment de presó.

Si el Suprem finalment envia l’ordre de processament, seran les taules de les diputacions permanents del Congrés i del Senat o les taules de les pròxima legislatura les que apliquin la decisió sobre què fer amb Junqueras i els altres presos.

Podria donar-se una tercera fase d’incògnites perquè, independentment de quan siguin suspesos o no els candidats catalans, aquests podrien no renunciar mai als seus actes, i en aquest cas, el Congrés de la XIII Legislatura tindria un arc parlamentari inusual de 346 escons en lloc dels 350. Si hi renuncien, corre llista i entraria el següent de la candidatura.

El Congrés, en definitiva, s’enfronta a una etapa d’incertesa, una més, donada l’absència d’antecedents, encara que no la seva inexistència.

Perquè hi ha un precedent i és il·lustratiu: el de l’exdiputat Ángel Alcalde Linares, en la llista de terroristes buscats per la Unió Europea per la seva relació amb ETA. El seu processament per això mateix va prescriure el 1999.

Estava a la presó preventiva des de l’estiu de 1988 i el Suprem va decidir la seva excarceració després de resultar elegit diputat per HB en substitució de Josu Muguruza, qui va ser assassinat a Madrid.

El Tribunal va argumentar llavors que el diputat electe estava emparat per la immunitat parlamentària, i per això, per poder jutjar-lo, es feia necessari demanar el suplicatori al Congrés dels Diputats.

Es va fer el tràmit i el 12 de desembre de 1989 el Ple de la Cambra va decidir concedir-lo.

Alcalde va aprofitar aquest lapse de temps per escapolir-se i romandre en parador desconegut fins a la seva reaparició en un acte a favor dels presos d’ETA a 2003.

A Euskadi, de fet, si es compten més situacions semblants, com les de Josu Ternera el 1988, Joan Carles Yoldi el 1986 i José Ignacio Pikabea el 1980.

En 2016, amb Arnaldo Otegi, les circumstàncies van variar. EH-Bildu el va designar com el seu candidat a lehendakari tot i trobar-se inhabilitat, encara que en llibertat.

 


REDACCIÓ11 Març, 2019
llaços-grocs.jpg

La JEC ordena la retirada de símbols independentistes dels edificis públics

La Junta Electoral Central (JEC) ha requerit al president de la Generalitat, Quim Torra, que ordeni en un termini màxim de 48 hores la “immediata retirada de les banderes ‘estelades’ o llaços grocs que puguin trobar-se a qualsevol edifici públic dependent de la Generalitat”. Ho fa en atenció a una demanda de Ciutadans que havia emplaçat l’àrbitre electoral a pronunciar-se sobre els símbols independentistes i en favor de l’alliberament dels presos. Segons la JEC, “el llaç groc i la bandera ‘estelada’ són símbols partidistes utilitzats per formacions electorals que concorren a les eleccions”.

En el cas del llaç groc, segons la JEC, “perquè s’ha utilitzat per recordar a dirigents o candidats que pertanyen a formacions polítiques que es troben en situació de presó preventiva”. En el de l’estelada perquè “també s’utilitza com a símbol de determinades formacions polítiques”.
“Tots dos són signes que poden ser legítimament utilitzats per aquestes formacions polítiques en la seva propaganda electoral, però no pels poders públics que han de mantenir una rigorosa neutralitat política”.

La JEC traslladarà aquest acord a les Juntes Electorals Provincials de Catalunya i recorda que es pot interposar un recurs contenciós-administratiu a la Sala Tercera del Tribunal Suprem en un termini de dos mesos.

 


REDACCIÓ11 Març, 2019
joseprull.jpg

Jordi Roca, diputat del PP al Congrés

Si bé és cert que els membres de Junts per Catalunya mantenen el silenci vers les llistes a les eleccions generals ‘preparades’ per Carles Puigdemont, el PP no calla i decideix criticar que una persona de Terrassa – es refereix a l’exconseller de Territori Josep Rull – encapçali la candidatura per Tarragona. El diputat popular, Jordi Roca, està “sorprès pel fet que la candidatura de Puigdemont al Congrés per la província de Tarragona l’encapçali algú de Terrassa sense cap vincle amb la província”.

Roca ha denunciat que “potser a Barcelunya els hi sona el mateix Terrassa que Tarragona però els hi diem clar i català que són entitats polítiques ben diferents”. Així, s’ha preguntat “quina defensa pensa fer de la província en les eleccions nacionals el partit de Puigdemont si imposa algú sense cap vincle amb nosaltres?”

El diputat tarragoní ha afegit que “mentre nosaltres parlarem de temes importants com les infraestructures o els llocs de feina, l’energia o l’aigua, l’economia o la sostenibilitat del desenvolupament, les pensions, la demografia o els imposts, la candidatura de Puigdemont només donarà servei a les seves paranoies personals”.

Per últim, ha conclòs que “cal recordar que Puigdemont ens imposa als tarragonins un candidat a qui va deixar tot penjat anant al seu despatx mentre el mateix Puigdemont fugia dins del maleter d’un cotxe amb traïdoria i nocturnitat”.

 


REDACCIÓ11 Març, 2019
laura-borràs_elsa-artadi.jpg

Les conselleres Elsa Artadi i Laura Borràs amb Quim Torra

Les conselleres de la presidència i de Cultura, Elsa Artadi i Laura Borràs, seran rellevades del govern de la Generalitat. Això perquè s’incorporaran a les llistes electorals de Junts per Catalunya.

En el cas de Laura Borràs, per sumar-se com a número dos a la llista de JxCat al Congrés per Barcelona, ​​haurà de deixar el càrrec de consellera de Cultura com a molt tard el diumenge 24 de març, de manera que la del proper dimarts dia 19 serà, amb tota probabilitat, l’última reunió del Govern a la qual assistirà, segons ha indicat Artadi.

Per la seva banda, la consellera de la Presidència, que ocuparà el segon lloc a la llista que encapçalarà Joaquim Forn a l’alcaldia de Barcelona en les eleccions municipals del 26 de maig, no té aquesta urgència temporal, però la intenció de Torra és anunciar la seva relleu simultàniament al de Borràs.

Per triar el perfil de les substitutes, Quim Torra consultarà els exconsellers de la Presidència i de Cultura cessats pel Govern de Mariano Rajoy en virtut de l’article 155 de la Constitució, Jordi Turull i Lluís Puig.

 


REDACCIÓ4 Març, 2019
sergiodelcampo.jpg

Joan Ruiz (PSC) saludant a Jordi Roca (PP)

Aquest dimarts es dissolen les corts generals després que el president del govern, el socialista Pedro Sánchez hagi convocat eleccions pel proper 28 d’abril. Els diputats, el passat dijous, en el darrer plenari, han decidit deixar enrere les seves discrepàncies i rivalitats polítiques per aflorar els seus sentiments i relacions d’amistat.

Molts han abandonat el Congrés dels Diputats conscients del seu futur (polític) incert. Uns s’acomiadaven per no tornar i d’altres per si no repeteixen com a diputats. Aquesta no ha estat una legislatura fàcil. Hi ha hagut molt enfrontament i polític. Molta tensió. Molta guerra dialèctica. Per tant, és més que evident que els partits, de cara a la propera legislatura, pugui protagonitzar alguns canvis.

Els ‘inquilins’ del Congrés després de 28 d’abril seran, en molts casos, novells, sobretot si tenim en compte l’erupció de VOX. Alguns ja saben que lideraran les candidatures, però hi ha d’altres que desconeixen si la cúpula de la seva formació política els tindran en compte.

Sergio del Campo (Ciutadans) i Ferran Bel (PDeCAT)

Si ens fixen en la demarcació de Tarragona, sembla que no hi haurà sorpreses. Joan Ruiz (PSC), Jordi Salvador (ERC), Jordi Roca (PP), Ferran Bel (PDeCAT), Sergio del Campo (Ciutadans) reuneixin pràcticament tots els requisits per continuar ostentant l’estatut de diputat. No es preveuen dificultats perquè tornin a liderar les llistes electorals de les seves circumscripcions. Qui encara no ho té clar és el diputat i alcalde d’Altafulla Fèlix Alonso. El periodista està sent obligat a lidiar amb algunes complicacions relacionades amb els partits que donarien suport a la seva possible candidatura. Aquest dijous sortirem de dubtes.

Les properes setmanes són crucials per determinar qui encapçalarà les candidatures al Congrés dels Diputats i qui les integrarà. Tots ells fan una valoració positiva del seu pas per la ‘casa de la democràcia’, tot i que reconeixen que hi ha molta feina per fer. Coincideixen en la pròrroga d’un altre mandat per poder desencallar i finalitzar alguns dels seus projectes.

Fèlix Alonso sempre ha defensat Altafulla des del Congrés

Els diputats tarragonins també s’han acomiadat ‘per si de cas’. Les seves funcions com a parlamentaris està finalitzada. Fins que no es constitueixin les noves Corts només estaran ‘operatius’ els membres de la Diputació Permanent del Congrés.

A l’hora de l’adéu, s’han vist algunes llàgrimes i moltes abraçades. Queden enrere esbroncades i moments difícils, tots ells defensant les postures de les seves formacions polítiques.

Pels que no tornis a les corts generals sempre els quedarà en la memòria que han estat ‘ses senyories’ per un temps. Ara toca que els ciutadans jutgin la seva feina com a diputats.

 


REDACCIÓ18 Febrer, 2019
albert_rivera.jpg

Rivera no vol pactes amb els socialistes

El comitè executiu permanent de Ciutadans ha aprovat no pactar amb els socialistes després de les eleccions espanyoles del 28 d’abril.

El secretari general del partit taronja, José Manuel Villegas, ha explicat als periodista que l’executiva ha ratificat “el criteri de que Ciutadans no pactarà ni amb el PSOE ni amb Pedro Sánchez” per configurar un futur govern de l’Estat.

El número dos de Cs ha argumentat que el president del govern espanyol “se n’ha d’anar a l’oposició” pels seus “intents de pactar amb els separatistes” i després de governar gràcies al suport de l’independentisme. “Cap vot que vagi a Ciutadans servirà perquè Sánchez segueixi com a president del govern [espanyol]”, ha insistit Villegas.

 


REDACCIÓ18 Febrer, 2019
batet-1.jpg

Meritxell Batet podria repetir com a cap de llista

El PSC votarà els seus candidats per les quatre circumscripcions catalanes –, ​​Tarragona, Lleida, Girona i Barcelona – per a les eleccions generals del 28 d’abril en un Consell Nacional Extraordinari, que se celebrarà el cap de setmana del 2 i 3 de març.

Així ho ha acordat la comissió executiva de la formació en la reunió que ha mantingut aquest dilluns a la seu del PSC a Barcelona, ​​segons ha informat en roda de premsa el secretari d’organització, Salvador Illa.

L’avançament electoral ha precipitat la confecció de les llistes, que no es farà mitjançant primàries, sinó a través d’una votació secreta entre els candidats que aportin els avals suficients: 150 en el cas de Barcelona i un 5% del cens socialista a la resta de demarcacions.

A partir d’aquí serà quan es confeccioni la resta de la llista, que es votarà posteriorment.

Illa ha eludit fer travesses sobre qui han de ser els candidats i, en el cas de Barcelona, ​​si ha de repetir com a cap de llista Meritxell Batet, si bé ha precisat: “Estem molt satisfets de la feina que ha fet la ministra Batet, però hem de ser respectuosos amb els processos democràtics oberts en el partit”.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES



Newsletter