Arxius de cas torredembarra | Diari La República Checa

REDACCIÓ22 Agost, 2019
dmasague1.jpg

No hi ha dues sense tres. I això també és una realitat en relació al judici del cas Torredembarra que hauria de començar el 30 de setembre a l’Audiència de Tarragona. L’ajornament es deu a l’elevada activitat prevista en aquest òrgan judicial ha obligat a posposar la vista fins a mitjans de gener, en una data encara per concretar.

Inicialment, el judici s’havia de celebrar l’octubre passat, però ja es va ajornar al febrer. Aleshores, però, tampoc no es va poder fer per la incompatibilitat d’alguns advocats que es trobaven a Madrid amb motiu del judici de l’1-O al Tribunal Suprem. Entre els processats hi ha l’exalcalde Daniel Masagué -que s’enfronta a quatre anys i mig de presó-, regidors i tècnics.

Daniel Masagué, exalcalde de Torredembarra

En concret, la Fiscalia Anticorrupció sol·licita quatre anys i mig de presó i nou d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic per a l’exalcalde de CiU acusat dels delictes de malversació i prevaricació per la presumpta adjudicació a dit del lloguer de dos locals. A més de Masagué, entre els encausats hi ha cinc regidors i exregidors, tres extècnics municipals, un advocat i dos empresaris, la majoria dels quals s’enfronten a penes d’entre dos i quatre anys de presó.

La investigació s’emmarca en la peça separada número 1 del conegut com ‘cas Torredembarra’ de presumpta corrupció al municipi. La causa, que s’instrueix als jutjats del Vendrell, consta de fins a nou peces separades i és l’origen de la investigació del cas del 3%, de suposat finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

Els fets que es portaran a judici es remunten als anys 2011 i 2012. Entre els encausats hi ha l’aleshores alcalde, Daniel Masagué; els regidors José Oviedo (PP), Juan Pérez (ADT), Santi Ardèvol (CiU), Francisca Felguera (UDC) i Pere Font (CiU); la cap de contractació municipal, Montserrat Córcoles; el coordinador d’Urbanisme, Jaume Vila, i l’enginyer municipal, Vicenç Ruiz.

A més, també estan encausats en la peça separada número 1 l’advocat Xavier Xifrà, i els empresaris locals Vicente Sánchez i Rafael Jiménez. El novembre del 2014 jutge va desvincular d’aquesta peça la regidora Èlia Rodríguez (UDC) i els empresaris Jordi Sumarroca -vinculat a l’empresa Teyco- i Blas Niubó. A més, l’exregidor Ignasi Duran (GIT) i la interventora municipal, Esther Agulló, que també estaven inclosos en la causa, van morir l’any passat.

En el seu escrit d’acusació, la Fiscalia Anticorrupció considera que els implicats van impulsar dos contractes d’arrendament de dos locals al municipi, malgrat que eren sabedors que “eren contraris a la llei” i que suposaven una “pèrdua de diners de l’Ajuntament”.

Un dels locals està ubicat al carrer Riera de Gaià i actualment ocupa la comissaria de la policia local, tot i que inicialment estava pensat perquè fos un magatzem “ja sigui d’arxiu definitiu de documentació com de maquinària o de vehicles dels diferents serveis municipals.

L’altre està ubicat als carrers Priorat i Garraf, a la zona de Clarà, i estava pensat per “assajos de grups municipals, dels Nois de la Torre -la colla castellera- i d’altres associacions culturals”. Tot i això, el local s’ha mantingut tancat i sense ús.

El ministeri públic subratlla que, en ambdós casos, “els acusats van actuar sent conscients que els locals no eren únics ni singulars, que no hi havia urgència per llogar-los i que existien obstacles insalvables per a la legalitat dels expedients”.

L’exalcalde Daniel Masagué s’enfronta a quatre anys i mig de presó per un delicte continuat de malversació de fons públics i a nou d’inhabilitació especial per a l’exercici de càrrec públic. La regidora Francisca Felguera, a tres anys de presó i vuit d’inhabilitació; els regidors José Oviedo, Pere Font i Santiago Ardèvol, i la cap de contractació, Montserrat Córcoles, a quatre anys de presó cadascun per malversació continuada i a nou anys d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic per un delicte continuat de prevaricació.

daniel masague
Masagué en l’interior d’un cotxe policial

L’exregidor Juan Pérez, l’enginyer Vicenç Ruiz i els empresaris Rafael Jiménez i Vicente Sánchez s’enfronten a dos anys de presó per un delicte continuat de malversació i a quatre d’anys d’inhabilitació per un delicte continuat de prevaricació. L’advocat Xavier Xifrà, a tres anys i mig de presó per malversació i, el coordinador d’Urbanisme, Jaume Vila, a cinc anys d’inhabilitació per prevaricació.

En concepte de responsabilitat civil, el ministeri públic interessa la nul·litat dels dos contractes d’arrendament i que els encausats retornin al consistori les quantitats abonades pels locals -222.759 euros pel local del carrer Priorat i 107.708 euros pel local del carrer Riera de Gaià-.

Avenços en el cas Torredembarra
Mentrestant, l’11 de juliol el jutjat d’instrucció número 1 del Vendrell va processar i deixar a punt de judici a l’exalcalde Masagué, tres membres de la família Sumarroca i una quinzena de persones. Aquest procediment agrupa diverses branques de la investigació, com ara les relacions amb la constructora Teyco -peça número set-; l’adjudicació del pàrquing de Filadors -peça número cinc-; l’adjudicació a Nordvert del servei de neteja i de recollida de la brossa -peça número cinc- i les obres de la piscina municipal -peça número nou-.

El magistrat Josep Bosch veu indicis de prevaricació, malversació de fons públics i suborn en l’actuació de Masagué i dels propietaris de la constructora Teyco, que hauria pagat 1,5 MEUR en comissions il·legals a l’exalcalde –mitjançant dues societats de Masagué- a canvi d’adjudicacions d’obres com les de l’aparcament de Filadors.

D’altra banda, el jutge també investiga possibles irregularitats en la contractació del servei de neteja viària de Torredembarra i en l’empresa Nordvert, adjudicatària del servei. La resolució també esmenta possibles irregularitats en les obres de la piscina, del cementiri i del camp de futbol municipals, que haurien afavorit les empreses Vicsan i Griñó, de les quals l’exalcalde també podria haver rebut pagaments. A més, el jutjat apunta que l’exalcalde també podria haver defraudat l’IRPF a Hisenda entre els anys 2010 i 2013.

 


REDACCIÓ25 Juny, 2019
masague.jpg

Quan fa 5 anys de la detenció de Daniel Masagué, alcalde de Torredembarra, per un cas de corrupció, ja se sap que el judici d’una de les peces – la número 1 – tindrà lloc el proper 30 de setembre, a l’Audiència Provincial de Tarragona. És possible que el judici s’allargui fins al 18 d’octubre. Entre els processats, en el conegut com a Cas Torredembarra, hi ha l’exalcalde Daniel Masagué —que s’enfronta a quatre anys i mig de presó—, exregidors i tècnics municipals. N’hi ha nou peces separades que seran jutjades.

En concret, la Fiscalia Anticorrupció sol·licita quatre anys i mig de presó i nou d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic per a l’exalcalde de CiU acusat dels delictes de malversació i prevaricació per la presumpta adjudicació a dit del lloguer de dos locals. A més de Masagué, entre els encausats hi ha cinc regidors i exregidors, tres ex tècnics municipals, un advocat i dos empresaris, la majoria dels quals s’enfronten a penes d’entre dos i quatre anys de presó.

Els fets que es portaran a judici es remunten als anys 2011 i 2012. Entre els encausats hi ha l’aleshores alcalde, Daniel Masagué; els regidors José Oviedo (PP), Juan Pérez (ADT), Santi Ardèvol (CiU), Francisca Felguera (CiU) i Pere Font (CiU); la cap de contractació municipal, Montserrat Córcoles; el coordinador d’Urbanisme, Jaume Vila, i l’enginyer municipal, Vicenç Ruiz.

A més, també estan encausats en la peça separada número 1 l’advocat Xavier Xifrà, i els empresaris locals Vicente Sánchez i Rafael Jiménez. El novembre del 2014 jutge va desvincular d’aquesta peça la regidora Èlia Rodríguez (CiU) i els empresaris Jordi Sumarroca —vinculat a l’empresa Teyco— i Blas Niubó. Cal recordar que l’exregidor Ignasi Duran (GIT) i la interventora municipal, Esther Agulló, que també estaven inclosos en la causa, van morir l’any passat.

En el seu escrit d’acusació, la Fiscalia Anticorrupció considera que els implicats van impulsar dos contractes d’arrendament de dos locals al municipi, malgrat que eren sabedors que «eren contraris a la llei» i que suposaven una «pèrdua de diners de l’Ajuntament».

La Guàrdia Civil va detenir Daniel Masagué

Un dels locals està ubicat al carrer de la Riera de Gaià i actualment ocupa la comissaria de la policia local, tot i que inicialment estava pensat perquè fos un magatzem «ja sigui d’arxiu definitiu de documentació com de maquinària o de vehicles dels diferents serveis municipals». L’altre està ubicat als carrers del Priorat i del Garraf, a la zona de Clarà, i estava pensat per «assajos de grups locals, dels Nois de la Torre i d’altres associacions culturals». Tot i això, el local s’ha mantingut tancat i sense ús.

El Ministeri Fiscal subratlla que, en ambdós casos, «els acusats van actuar sent conscients que els locals no eren únics ni singulars, que no hi havia urgència per llogar-los i que existien obstacles insalvables per a la legalitat dels expedients». A més, la fiscalia indica que la cap de contractació va justificar la contractació directa —sense concurs o licitació— per evitar els informes desfavorables del secretari i l’interventor. També critica que els dos lloguers fossin tractats en plenari a través de la fórmula de «qüestions sobrevingudes» per quedar fora de l’ordre del dia.

Anticorrupció constata que, en tots dos casos, la taxació dels locals per a la fixació del preu la van fer serveis externs i que, a més, es va integrar en els contractes d’arrendament una opció de compra que a l’inici de l’expedient no es contemplava. En el seu escrit, la fiscalia recorda que el setembre de 2012 l’Oficina Antifrau ja va dirigir un informe a l’alcalde Masagué en què l’advertia de les irregularitats dels lloguers i instava el consistori a exercir les funcions de control i fiscalització interna.

El secretari municipal, Rafael Orihuel, va emetre un informe en què exposava les irregularitats comeses. L’Ajuntament, a través de l’advocat Xavier Xifrà, va emetre un altre informe en què justificava l’actuació del consistori. Anticorrupció subratlla que el lletrat va cobrar 12.000 euros per l’informe, «diners que no estaven justificats i que va assumir el senyor Masagué».

Daniel Masagué a la sortida dels jutjats del Vendrell

L’exalcalde Daniel Masagué s’enfronta a quatre anys i mig de presó per un delicte continuat de malversació de fons públics i a nou d’inhabilitació especial per a l’exercici de càrrec públic. La regidora Francisca Felguera, a tres anys de presó i vuit d’inhabilitació; els regidors José Oviedo, Pere Font i Santiago Ardèvol, i la cap de contractació, Montserrat Córcoles, a quatre anys de presó cadascun per malversació continuada i a nou anys d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic per un delicte continuat de prevaricació.

L’exregidor Juan Pérez, l’enginyer Vicenç Ruiz i els empresaris Rafael Jiménez i Vicente Sánchez s’enfronten a dos anys de presó per un delicte continuat de malversació i a quatre d’anys d’inhabilitació per un delicte continuat de prevaricació. L’advocat Xavier Xifrà, a tres anys i mig de presó per malversació i, el coordinador d’Urbanisme, Jaume Vila, a cinc anys d’inhabilitació per prevaricació.

En concepte de responsabilitat civil, el ministeri públic interessa la nul·litat dels dos contractes d’arrendament i que els encausats retornin al consistori les quantitats abonades pels locals: 222.759 euros pel local del carrer Priorat i 107.708 euros pel local del carrer Riera de Gaià.

 


REDACCIÓ19 Febrer, 2019
daniel_masague.jpg

daniel masague
Daniel Masagué és un dels principals imputats en el cas Torredembarra

El primer judici del cas Torredembarra, que havia de començar aquest dilluns a l’Audiència de Tarragona, s’ha ajornat fins al setembre per la celebració del judici de l’1-O al Tribunal Suprem.

La decisió s’ha pres per la incompatibilitat d’alguns advocats que aquests dies són a Madrid, com Xavier Melero i Judit Gené. De fet, el judici per la coneguda com a peça dels lloguers havia d’arrencar l’octubre passat, però aleshores també es va ajornar. Ara la previsió és que la vista comenci el 30 de setembre i pugui allargar-se fins el 18 d’octubre. Entre els processats hi ha l’exalcalde Daniel Masagué -que s’enfronta a quatre anys i mig de presó-, regidors i tècnics.

En concret, la Fiscalia Anticorrupció sol·licita quatre anys i mig de presó i nou d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic per a l’exalcalde de CiU acusat dels delictes de malversació i prevaricació per la presumpta adjudicació a dit del lloguer de dos locals. A més de Masagué, entre els encausats hi ha cinc regidors i exregidors, tres extècnics municipals, un advocat i dos empresaris, la majoria dels quals s’enfronten a penes d’entre dos i quatre anys de presó.

La investigació s’emmarca en la peça separada número 1 del conegut com ‘cas Torredembarra’ de presumpta corrupció al municipi. La causa, que s’instrueix als jutjats del Vendrell, consta de fins a nou peces separades.

Paquita Felguera amb el seu advocat

Els fets que es portaran a judici es remunten als anys 2011 i 2012. Entre els encausats hi ha l’aleshores alcalde, Daniel Masagué; els regidors José Oviedo (PP), Juan Pérez (ADT), Santi Ardèvol (CiU), Francisca Felguera (UDC) i Pere Font (CiU); la cap de contractació municipal, Montserrat Córcoles; el coordinador d’Urbanisme, Jaume Vila, i l’enginyer municipal, Vicenç Ruiz.

A més, també estan encausats en la peça separada número 1 l’advocat Xavier Xifrà, i els empresaris locals Vicente Sánchez i Rafael Jiménez. El novembre del 2014 jutge va desvincular d’aquesta peça la regidora Èlia Rodríguez (UDC) i els empresaris Jordi Sumarroca -vinculat a l’empresa Teyco- i Blas Niubó. A més, l’exregidor Ignasi Duran (GIT) i la interventora municipal, Esther Agulló, que també estaven inclosos en la causa, van morir l’any passat.

En el seu escrit d’acusació, la Fiscalia Anticorrupció considera que els implicats van impulsar dos contractes d’arrendament de dos locals al municipi, malgrat que eren sabedors que “eren contraris a la llei” i que suposaven una “pèrdua de diners de l’Ajuntament”.

Un dels locals està ubicat al carrer Riera de Gaià i actualment ocupa la comissaria de la policia local, tot i que inicialment estava pensat perquè fos un magatzem “ja sigui d’arxiu definitiu de documentació com de maquinària o de vehicles dels diferents serveis municipals. L’altre està ubicat als carrers Priorat i Garraf, a la zona de Clarà, i estava pensat per “assajos de grups municipals, dels Nois de la Torre -la colla castellera- i d’altres associacions culturals”. Tot i això, el local s’ha mantingut tancat i sense ús.

El ministeri públic subratlla que, en ambdós casos, “els acusats van actuar sent conscients que els locals no eren únics ni singulars, que no hi havia urgència per llogar-los i que existien obstacles insalvables per a la legalitat dels expedients”.

El fiscal anticorrupció José Grinda

A més, la fiscalia indica que la cap de contractació va justificar la contractació directa -sense concurs o licitació- per evitar els informes desfavorables del secretari i l’interventor. També critica que els dos lloguers fossin tractats en plenari a través de la fórmula de “qüestions sobrevingudes” per quedar fora de l’ordre del dia.

Anticorrupció constata que, en tots dos casos, la taxació dels locals per a la fixació del preu la van fer serveis externs i que, a més, es va integrar en els contractes d’arrendament una opció de compra que a l’inici de l’expedient no es contemplava.

En el seu escrit, la fiscalia recorda que el setembre de 2012 l’Oficina Antifrau ja va dirigir un informe a l’alcalde Masagué en què l’advertia de les irregularitats dels lloguers i instava el consistori a exercir les funcions de control i fiscalització interna.

El secretari municipal, Rafael Orihuel, va emetre un informe en què exposava les irregularitats comeses. L’Ajuntament, a través de l’advocat Xavier Xifrà, va emetre un altre informe en què justificava l’actuació del consistori. Anticorrupció subratlla que el lletrat va cobrar 12.000 euros per l’informe, “diners que no estaven justificats i que va assumir el senyor Masagué”.

Delictes de prevaricació i de malversació de fons públics
L’exalcalde Daniel Masagué s’enfronta a quatre anys i mig de presó per un delicte continuat de malversació de fons públics i a nou d’inhabilitació especial per a l’exercici de càrrec públic. L’exegidora Francisca Felguera, a tres anys de presó i vuit d’inhabilitació; els regidors José Oviedo, Pere Font i Santiago Ardèvol, i la cap de contractació, Montserrat Córcoles, a quatre anys de presó cadascun per malversació continuada i a nou anys d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic per un delicte continuat de prevaricació.

L’exregidor Juan Pérez, l’enginyer Vicenç Ruiz i els empresaris Rafael Jiménez i Vicente Sánchez s’enfronten a dos anys de presó per un delicte continuat de malversació i a quatre d’anys d’inhabilitació per un delicte continuat de prevaricació. L’advocat Xavier Xifrà, a tres anys i mig de presó per malversació i, el coordinador d’Urbanisme, Jaume Vila, a cinc anys d’inhabilitació per prevaricació.

En concepte de responsabilitat civil, el ministeri públic interessa la nul·litat dels dos contractes d’arrendament i que els encausats retornin al consistori les quantitats abonades pels locals -222.759 euros pel local del carrer Priorat i 107.708 euros pel local del carrer Riera de Gaià-.

 


REDACCIÓ13 Juny, 2017

EXCLUSIVAL’empresari Blas Niubó és el propietari d’un àtic, situat davant l’actual auditori de Torredembarra. Tenia intenció d’independitzar l’àtic de la resta de l’edifici. Però el secretari i altres tècnics municipals no ho veien clar, d’acord amb la llei, i van emetre informatiu desfavorable. Comença, doncs, una caça de bruixes i una querella criminal amb l’objectiu d’apartar-les de les seves funcions a l’ajuntament. La Guàrdia Civil sospita, d’acord amb unes converses telefòniques, que s’havia orquestrat un pla contra els funcionaris públics. En aquesta conxorxa podria estar implicat el mateix l’exalcalde i l’aleshores interventora de l’Ajuntament de Torredembarra. L’objectiu era decapitar tot el sistema de control d’Urbanisme perquè persones de confiança de Masagué poguessin donar llum verda a expedients sospitosos i en alguns casos perjudicials als interessos de l’ajuntament. El jutge ja investiga aquest nou escàndol. 

secretariTorreTorredembarra, en l’àmbit judicial, no deixa de sorprendre o definitivament ja no ens sorprèn gens. Recentment, es va obrir el judici oral contra l’actual secretari de l’ajuntament torrenc (i altres funcionaris) per un presumpte delicte de prevaricació en relació a legalització del ‘cas de l’àtic’ de l’edifici propietat de l’empresari Blas Niubó, imputat en una de les peces del cas Torredembarra. La denúncia la va interposar l’arquitecte José Maria Crespo, persona molt propera a l’empresari Blas Niubó.

El denunciant va requerir al jutge que s’apartés totes les persones querellades “(…) de tots els assumptes personals i professionals, així com els que fan referència a la Societat Protectora d’Animals de Torredembarra”. José Maria Crespo, d’acord a un document datat de 07/06/2011 que aquest diari ha tingut accés, fonamenta la seva sol·licitud en considerar que si no se’ls aparta de les seves actuals funcions “podrien destruir proves de cara a un futur judici” o continuar cometent presumptes delictes.

C0nnexió delictiva
El més curiós de tot aquest entramat és que l’Àrea de Delinqüència de la Guàrdia Civil, intercepta unes converses telefòniques que podrien posar en relleu “una possible connexió entre el ‘cas de l’àtic’ (propietat de l’empresari Blas Nuibó, imputat en el cas Torredembarra) i la querella interposada per l’arquitecte Crespo contra el secretari municipal perquè el funcionari públic no emetia informes favorables a les pretensions de l’arquitecte, al servei de Blas Niubó. Aquest cas està sent investigat pel Jutjat número 8 del Vendrell.

daniel masague
Daniel Masagué el dia que va ser detingut

En una de les transcripcions de les escoltes telefòniques podem llegir que el dia 27/05/2014, l’exalcalde Daniel Masagué va trucar a Blas Niubó citant-lo i a l’arquitecte Crespo (el querellant) a una reunió a l’alcaldia. Un dia abans, Masagué es reuniria amb Esther Agulló, interventora de la seva confiança. En una de les converses també es pot saber José Maria Crespo es va reunir amb l’arquitecte Jaume Vila, un home de la total confiança de Daniel Masagué.

400 mil euros d’indemnització
La trobada entre Blas Niubó i Crespo, segons les escoltes realitzades per la Guàrdia Civil, va anar bé i que “(…) havia d’analitzar el tema de la demanda penal i la indemnització”. S’entén que el pla orquestrat passava per exigir una indemnització de 400 mil euros al secretari i als tècnics municipals. “(…) Hem pactat (amb l’Esther) que els 400 mil euros els faríem trimestral perquè els pressupostis quadressin”.

De fet, en la conversa enregistrada el dia 28 de maig del 2014, Blas comenta a Esther Agulló que ni ella ni l’alcalde haurien de parlar amb l’advocat Oscar Bru (imputat en el cas Torredembarra) perquè “t’enganyarà i et trairà”. En relació a l’objectiu de demanar als funcionaris municipals querellats una indemnització, Blas Niubó recorda a Esther Agulló que “(…) a aquest senyor (secretari municipal) l’alcalde el pot apartar de la feina per prevaricació i sobre el tema econòmic, els 400 mil euros – que ho demani –, perquè com ha prevaricat no és l’ajuntament el responsable subsidiari.jutge torredembarra

De moment sí, però després se li pot demanar els 400 mil euros”. Esther Agulló, segons les gravacions, contesta que Blas Niubó té raó. Blas Niubó també deixa clar que el jutge podria embargar els sou als denunciats i suspendre’ls de la feina.

Recorda que l’arquitecte Jaume Vila havia declarat a favor de l’arquitecte Crespo (autor de la denúncia) i ho va fer “molt bé”. Niubó també explicava a Esther Agulló que s’havien “consensuat les coses” amb l’alcalde Masagué.

‘Joder’ l’Auditori
En una de les converses captades per la Guàrdia Civil, més concretament el 13 de juny del 2014, Blas Niubó emplaça l’arquitecte Crespo a una reunió, a les 20 hores, amb Daniel Masagué per tal que expliqui al batlle “les coses que queden per fer”. En la mateixa trucada, Niubó deixa clar que li va dir a l’alcalde que “en relació a l’Auditori”, de seguida que “Crespo arregli el tema dels ‘4 pajaritos’ (referint-se al secretari i els tècnics municipals denunciats) i un cop es guanyi la sentència t’ajudarem a ‘joder’ l’Auditori Terra, però si no, no (…)”.
Els investigadors entenen que el contingut de les converses interceptades no deixen, marge a dubtes: apartar els funcionaris per aconseguir els seus propòsits personals.

torre_GCInvestigats, de nou
La Guàrdia Civil està convençuda que Daniel Masagué, Esther Agulló, Jaume Vila, José Maria Crespo i Blas Niubó eren els protagonistes d’un pla preconcebut per perjudicar l’ajuntament i fer creïble la denúncia per prevaricació, tràfic d’influència i malversació contra els quatre funcionaris denunciats: Rafael Orihuel (secretari municipal), Magda Suñer, (arquitecte municipal), Elena Cosculluela (cap servei jurídic d’Urbanisme) i Antonio Ripoll (arquitecte municipal).

El jutge ha decidit obrir una peça separada per investigar aquesta possible conxorxa contra els funcionaris municipals. Jaume Vila i Blas Niubó estan imputats – també ho estan en la peça principal del ‘cas Torredembarra –  per la comissió de presumptes delictes contra l’administració.

El secretari municipal, Rafael Orihuel, que no ha volgut fer cap comentari a aquest digital, ja va ser citat a declarar sobre aquest nou escàndol a Torredembarra.

 


REDACCIÓ20 Desembre, 2016

Eduard Rovira, l’alcalde de Torredembarra, ha confessat avui que li “molesta” que l’escàndol de corrupció amb comissions d’obra pública relacionat amb l’antiga Convergència, anomenat cas de Torredembarra, comenci a patir alguns endarreriments. A lentitud podria ser provocada pel fet que el jutge que instrueix el cas tenia dedicació exclusiva i ara començarà a estar en el repartiment d’altres casos.

roviraL’edil republicà ha recordat que el retard de les sentències judicials provoquen “incògnites i interrogants” que fan mal i no ajuden a recuperar la normalitat política i social del municipi.
Eduard Rovira, després del tradicional esmorzar amb els periodistes, ha confessat que agents de la Guàrdia Civil s’han desplaçat en diverses ocasions a l’ajuntament per recopilar informació útil per a la investigació del cas Torredembarra.

A banda d’això, d’ençà que Rovira és el president del govern municipal, s’ha fet arribar documentació “dubtosa” referent als mandats de Daniel Masagué a la fiscalia.
De recordar que el cas Torredembarra ha permès obrir nou peces separades, algunes d’elles encara sota secret de sumari. Per aquest cas, l’exalcalde va ser empresonat i hi ha polítics i empresaris implicats en aquesta presumpta trama de corrupció.

Govern ‘consolidat’
D’altra banda, Rovira ha fet referència a la “consolidació” del govern municipal. “En els darrers mesos hem fet molta feina de despatx, la qual fructificarà el 2017”, ha dit l’alcalde, insistint que “s’està treballant per millorar la maquinària municipal i resoldre molts problemes de la ciutadania”.

roviraAra per ara, l’edil reconeix que “la nostra feina no és visible al carrer”, però el 2017, es podrà apreciar que “no hem estat parats”. El treball en aquest darrer ha estat, essencialment, burocràtic.
L’any que ve, els torrencs podran gaudir d’una part del Teatre, de la piscina (durant tot l’estiu) i de millores en l’asfaltament d’alguns carrers.
A nivell polític, Rovira diu que “la cosa està molt tranquil·la” i treu pit a l’hora de dir que no hi ha hagut cap escàndol o conflicte rellevant al seu executiu.

Reconeix que algunes accions de l’oposició han transcendit a la plaça pública amb alguna vehemència, però “això no ha perjudicat” l’acció del govern.


REDACCIÓ5 Juliol, 2016

Arran de l’escàndol de corrupció que va néixer a Torredembarra,, el 26 de juny de 2014, el jutge continua investigant les seves ramificacions. De la peça principal, l’instructor ha considerat la necessitat d’obrir-ne d’altres, atenent l’entrellat existent. 

ametlla
Entrada de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, aquest matí

Agents de la Guàrdia Civil (de paisà) estan practicant, en aquest moment, més de 35 escorcolls a diferents punts de la geografia catalana i en alguns municipis de Madrid. L’operació ‘Tèrmica’ està relacionada, segons ha pogut saber aquest digital, amb l’empresa de consultoria Efial. No es descarten detencions (empresaris i excàrrecs públics) en el marc d’aquesta intervenció que s’està duent a terme amb més visibilitat a Terres de l’Ebre, més concretament als Ajuntaments de Tortosa, Ametlla de Mar, Vandallòs i Ascó. Consistoris que són o han estat governats per Convergència i Unió.gc

Contractacions a dit
Hi ha ajuntaments que no seran sotmesos a registres, però rebran la visita dels agents perquè les sigui facilitada alguna documentació especifica i rellevant per la investigació que, per cert, està sota secret de sumari. A Barcelona, el punt d’atenció, estarà a la seu de la consultora Efial, la qual, durant molts anys, va ser contractada a dit per assessorar ajuntaments liderats per alcaldes convergència.

Sembla que, per ara, l’Ajuntament de Torredembarra es queda al marge d’aquesta operació, tot i que aquesta peça separada neix de les denúncies efectuades per l’exregidora republicana, Montse Gasull.

Contractes milionaris 
Fa temps que Efial està sota la mirada de la justícia per la seva relació perillosa i més que dubtosa amb el partit que, aquest cap de setmana, debatrà en congrés la seva refundació.

A la demarcació són molts els ajuntaments que han sol·licitat, independentment de la quantitat, un informe extern a Efial. També ho van fer alguns consistoris socialistes.guardia_civil_
Cal recordar el jutjat número 1 de Tortosa va iniciar una investigació, ara fa 2 anys, sobre la vinculació del soci majoritari d’Efial i gerent de la societat urbanística municipal de la Cala Gestió, Antoni Martos. Arran d’aquesta investigació – l’empresa Cala Gestió hauria adjudicat a Efial, entre els anys 2010 i 2012, dos contractes que ultrapassaven els 800 mil euros.

L’alcalde d’aleshores, el convergent Andreu Martí – que va perdre les eleccions a favor d’ERC – va ser imputat juntament amb Antonio Martins. El mateix cas va passar a Ascó. Un jutge de Gandesa va decidir investigar la vinculació d’Antoni Martos en la contractació d’Ascó Serveis a la seva empresa Efial per un valor superior als 350 mil euros i un altre any d’assistència econòmica, financera, tributària i comptable en l’àrea urbanística, conscient que estava cometent un il·lícit.

(Ampliarem informació)

 


REDACCIÓ28 Juny, 2016

grangellAquest diumenge va fer dos anys que va esclatar l’escàndol de corrupció a Torredembarra. L’equip de govern liderat, aleshores pel convergent Daniel Masagué, va ser detingut, després d’un escorcoll de més de 14 hores per part de la Guàrdia Civil.

La peça principal ha donat lloc a diferents peces separades, algunes de les quals continuen sota secret de sumari. En aquesta trama corrupta estan processats polítics, empresaris i advocats. Alguns d’ells van ser empresonats provisionalment.

Segons ha pogut saber aquest digital, el proper dijous, dia 30, el jutge instructor Josep Bosch ha citat a declarar als Jutjats del Vendrell, en qualitat de testimoni, l’exalcalde socialista Enric Grangel.

El magistrat pretén esclarir alguns detalls relacionats amb la investigació relacionada amb la peça 6, actualment sota secret de sumari.

 


REDACCIÓ6 Abril, 2016

Els investigats Jordi Sumarroca, la seva neboda Susanna i el seu oncle Joaquim, implicats en el cas del 3%, no hauran de declarar, finalment, els propers dies 13 i 14 d’abril.

El jutge instructor, Josep Bosch, ha decidit ajornar aquesta compareixença perquè els tres membres de la família Sumarroca disposin de temps per consultar tota la informació documental que sustenta la causa.
interlocutoriaEn la interlocutòria, el magistrat defensa la suspensió de les declaracions dels tres imputats (ara investigats) arran de l’operació Petrum, una peça separada del cas Torredembarra, perquè “no ha estat possible la unió i l’exhibició de les peces de convicció” que integren la peça separada.

Declarar causa complexa
En el document judicial, a què ha tingut accés aquest digital, Josep Bosch sol·licita a la Fiscalia Anticorrupció que, atenent tractar-se d’una causa “d’especial complexitat”, es posicioni sobre la possibilitat d’allargar la instrucció d’acord amb la LEC i informi sobre si acompanya la tesi de la complexitat del procés. A posteriori, el magistrat demanarà a les personades que, si ho desitgen, presentin al·legacions.
Cal recordar que, en aquesta peça, s’investiga el pagament de suposades comissions irregulars a Convergència, a canvi d’adjudicacions d’obra pública durant els mandats del president Jordi Pujol. El jutge pretén aconseguir una justificació creïble per les diferents transferències bancàries que les empreses de la família Sumarroca han realitzat a dues societats de l’exalcalde Daniel Masagué. Un fet que podria constituir un delicte de suborn.

 


REDACCIÓ30 Març, 2016

La Justícia ha donat la raó a l’Ajuntament de Torredembarra en el cas de la supressió del complement de productivitat del cap de la Policia Local, Josep Gili.  El 2010 es va decidir concedir un ‘plus’ salarial en concepte de productivitat al màxim responsable de la policia perquè a banda d’exercir les funcions d’inspector en cap havia de fer altres tasques extraordinàries, atenent la manca de comandaments intermedis (sergents).

josep gili
Josep Gili al davant de González i Grangel

Després d’esclatar l’escàndol de corrupció a l’Ajuntament de Torredembarra i amb la caiguda de Daniel Masagué com a alcalde, els seus successors van haver de fer mans i mànigues per estalviar.

Després d’analitzar i valorar alguns casos, el consistori va decidir suprimir, entre d’altres, el suplement de productivitat de Josep Gili, el cap de la policia que, actualment està en apartat de les seves funcions a causa de la seva condició d’imputat.

Gili va recórrer a la justícia per dirimir aquest conflicte, al·legant que la decisió del consistori és “arbitrària”, ja que no obeeix a “criteris objectius sinó a motius subjectius”.

Ajuntament es defensa…
Per la seva banda, l’Ajuntament, ara presidit pel republicà Eduard Rovira, va defensar la seva actuació recordant al jutge que “(…) el 25 de juliol del 2014 es va signar un pacte per a la governabilitat de Torredembarra, on es va convenir, entre altres aspectes, reglamentar els pagaments de les productivitats i s’eliminarien les existents que es consideraven arbitràries (…)”.

policia_torre
Josep Gili està apartat de la policia

A demès, el govern municipal, després d’esclarir que el complement de productivitat no és un acte administratiu sinó un concepte retributiu, considera que no hi ha motius per continuar pagant un ‘plus’ al cap de la policia, atenent que “la plantilla del cos de seguretat s’ha vist dotada de dos comandaments intermedis (incorporació de dos sergents al 17 de febrer del 2012 i al 29 de maig del 2014) que fan que la relació del responsable policial amb la resta del personal adscrit a l’àrea de Governació no sigui tan directa”.

El consistori fonamenta la seva decisió en el fet que Josep Gili, com a cap de la policia, va deixar de realitzar part de les tasques i responsabilitats extraordinàries, les quals van ser assumides pels dos comandaments. Així, està justificada la supressió del complement de productivitat.

Gili apartat de les seves funcionssetencia_torre
El Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Tarragona va dictar sentència (ferma) a favor de l’Ajuntament de Torredembarra, deixant per terra les pretensions del cap de la Policia Local, Josep Gili.

En la sentència, a què aquest digital ha tingut accés, el magistrat recorda que el complement de productivitat és una retribució complementària que exigeix, per a la seva percepció, una valoració del funcionari que permeti el seu abonament, valoració que ha de ser periòdica i que no atorga drets per a exercicis posteriors.
Cal recordar que el cap de la Policia Local de la Torre està suspés de les seves funcions i imputat.

 


REDACCIÓ24 Març, 2016

El jutge que investiga el mega procés de corrupció de Torredembarra no dóna abast. La feina se li acumula, atenent la complexitat del cas.

jutge torredembarra
El jutge Josep Bosch, de camisa arremangada

El magistrat Josep Bosch, titular del Jutjat número 1 del Vendrell, ha decidit sol·licitar a l’Agència Tributària, informes sobre els 1,4 milions d’euros que la família Sumarroca va pagar a l’excalcalde de Torredembarra, el convergent Daniel Masagué.

El jutge instructor pretén saber si hi ha connexió entre les comissions i l’adjudicació d’obres públiques municipals a l’empresa Teyco, com les del Pàrquing Filadors. Aquesta peça (la número 7) se centra, essencialment, en la investigació del famós 3% (operació Petrum), on es presumeix que els governs de Jordi Pujol adjudicaven obres públiques a canvi d’una comissió il·legal a Convergència.

TEYCO
Teyco és una constructora propera a CDC

Per esclarir tot aquest enrenou i intentar saber el seu grau d’implicació i responsabilitat, el magistrat citarà, en qualitat d’imputades (ara la nomemclatura jurídica és investigada) les empreses Teyco, Teycotel BCN, Teycotel Gestió Hotels, Teycotel Cap Roig, Castellbell Residencial, Star Law, Revi, Trebaxtron, Aquambiente serveis per al sector de l’aigua, Daloi i Maes (Masagué n’és el propietari). Aquestes empreses estan vinculades, directa o indirectament, a la família Sumarroca (Joaquim, Susanna i Jordi) i a Mariano Judez.

El jutge pretén arribar fins al final per esclarir unes transferències (nou en total) de les empreses Star Laws, Teycotel, Revi i Teyco a les dues empreses Daniel Masagué. Les transferències sumen 1.431.529 euros i el magistrat diu que “no tenen lògica econòmica”.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter