Eduard Rovira, l’alcalde de Torredembarra, ha confessat avui que li “molesta” que l’escàndol de corrupció amb comissions d’obra pública relacionat amb l’antiga Convergència, anomenat cas de Torredembarra, comenci a patir alguns endarreriments. A lentitud podria ser provocada pel fet que el jutge que instrueix el cas tenia dedicació exclusiva i ara començarà a estar en el repartiment d’altres casos.
L’edil republicà ha recordat que el retard de les sentències judicials provoquen “incògnites i interrogants” que fan mal i no ajuden a recuperar la normalitat política i social del municipi.
Eduard Rovira, després del tradicional esmorzar amb els periodistes, ha confessat que agents de la Guàrdia Civil s’han desplaçat en diverses ocasions a l’ajuntament per recopilar informació útil per a la investigació del cas Torredembarra.
A banda d’això, d’ençà que Rovira és el president del govern municipal, s’ha fet arribar documentació “dubtosa” referent als mandats de Daniel Masagué a la fiscalia.
De recordar que el cas Torredembarra ha permès obrir nou peces separades, algunes d’elles encara sota secret de sumari. Per aquest cas, l’exalcalde va ser empresonat i hi ha polítics i empresaris implicats en aquesta presumpta trama de corrupció.
Govern ‘consolidat’
D’altra banda, Rovira ha fet referència a la “consolidació” del govern municipal. “En els darrers mesos hem fet molta feina de despatx, la qual fructificarà el 2017”, ha dit l’alcalde, insistint que “s’està treballant per millorar la maquinària municipal i resoldre molts problemes de la ciutadania”.
Ara per ara, l’edil reconeix que “la nostra feina no és visible al carrer”, però el 2017, es podrà apreciar que “no hem estat parats”. El treball en aquest darrer ha estat, essencialment, burocràtic.
L’any que ve, els torrencs podran gaudir d’una part del Teatre, de la piscina (durant tot l’estiu) i de millores en l’asfaltament d’alguns carrers.
A nivell polític, Rovira diu que “la cosa està molt tranquil·la” i treu pit a l’hora de dir que no hi ha hagut cap escàndol o conflicte rellevant al seu executiu.
Reconeix que algunes accions de l’oposició han transcendit a la plaça pública amb alguna vehemència, però “això no ha perjudicat” l’acció del govern.
Arran de l’escàndol de corrupció que va néixer a Torredembarra,, el 26 de juny de 2014, el jutge continua investigant les seves ramificacions. De la peça principal, l’instructor ha considerat la necessitat d’obrir-ne d’altres, atenent l’entrellat existent.
Entrada de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, aquest matí
Agents de la Guàrdia Civil (de paisà) estan practicant, en aquest moment, més de 35 escorcolls a diferents punts de la geografia catalana i en alguns municipis de Madrid. L’operació ‘Tèrmica’ està relacionada, segons ha pogut saber aquest digital, amb l’empresa de consultoria Efial. No es descarten detencions (empresaris i excàrrecs públics) en el marc d’aquesta intervenció que s’està duent a terme amb més visibilitat a Terres de l’Ebre, més concretament als Ajuntaments de Tortosa, Ametlla de Mar, Vandallòs i Ascó. Consistoris que són o han estat governats per Convergència i Unió.
Contractacions a dit
Hi ha ajuntaments que no seran sotmesos a registres, però rebran la visita dels agents perquè les sigui facilitada alguna documentació especifica i rellevant per la investigació que, per cert, està sota secret de sumari. A Barcelona, el punt d’atenció, estarà a la seu de la consultora Efial, la qual, durant molts anys, va ser contractada a dit per assessorar ajuntaments liderats per alcaldes convergència.
Sembla que, per ara, l’Ajuntament de Torredembarra es queda al marge d’aquesta operació, tot i que aquesta peça separada neix de les denúncies efectuades per l’exregidora republicana, Montse Gasull.
Contractes milionaris
Fa temps que Efial està sota la mirada de la justícia per la seva relació perillosa i més que dubtosa amb el partit que, aquest cap de setmana, debatrà en congrés la seva refundació.
A la demarcació són molts els ajuntaments que han sol·licitat, independentment de la quantitat, un informe extern a Efial. També ho van fer alguns consistoris socialistes.
Cal recordar el jutjat número 1 de Tortosa va iniciar una investigació, ara fa 2 anys, sobre la vinculació del soci majoritari d’Efial i gerent de la societat urbanística municipal de la Cala Gestió, Antoni Martos. Arran d’aquesta investigació – l’empresa Cala Gestió hauria adjudicat a Efial, entre els anys 2010 i 2012, dos contractes que ultrapassaven els 800 mil euros.
L’alcalde d’aleshores, el convergent Andreu Martí – que va perdre les eleccions a favor d’ERC – va ser imputat juntament amb Antonio Martins. El mateix cas va passar a Ascó. Un jutge de Gandesa va decidir investigar la vinculació d’Antoni Martos en la contractació d’Ascó Serveis a la seva empresa Efial per un valor superior als 350 mil euros i un altre any d’assistència econòmica, financera, tributària i comptable en l’àrea urbanística, conscient que estava cometent un il·lícit.
Aquest diumenge va fer dos anys que va esclatar l’escàndol de corrupció a Torredembarra. L’equip de govern liderat, aleshores pel convergent Daniel Masagué, va ser detingut, després d’un escorcoll de més de 14 hores per part de la Guàrdia Civil.
La peça principal ha donat lloc a diferents peces separades, algunes de les quals continuen sota secret de sumari. En aquesta trama corrupta estan processats polítics, empresaris i advocats. Alguns d’ells van ser empresonats provisionalment.
Segons ha pogut saber aquest digital, el proper dijous, dia 30, el jutge instructor Josep Bosch ha citat a declarar als Jutjats del Vendrell, en qualitat de testimoni, l’exalcalde socialista Enric Grangel.
El magistrat pretén esclarir alguns detalls relacionats amb la investigació relacionada amb la peça 6, actualment sota secret de sumari.
Els investigats Jordi Sumarroca, la seva neboda Susanna i el seu oncle Joaquim, implicats en el cas del 3%, no hauran de declarar, finalment, els propers dies 13 i 14 d’abril.
El jutge instructor, Josep Bosch, ha decidit ajornar aquesta compareixença perquè els tres membres de la família Sumarroca disposin de temps per consultar tota la informació documental que sustenta la causa. En la interlocutòria, el magistrat defensa la suspensió de les declaracions dels tres imputats (ara investigats) arran de l’operació Petrum, una peça separada del cas Torredembarra, perquè “no ha estat possible la unió i l’exhibició de les peces de convicció” que integren la peça separada.
Declarar causa complexa
En el document judicial, a què ha tingut accés aquest digital, Josep Bosch sol·licita a la Fiscalia Anticorrupció que, atenent tractar-se d’una causa “d’especial complexitat”, es posicioni sobre la possibilitat d’allargar la instrucció d’acord amb la LEC i informi sobre si acompanya la tesi de la complexitat del procés. A posteriori, el magistrat demanarà a les personades que, si ho desitgen, presentin al·legacions.
Cal recordar que, en aquesta peça, s’investiga el pagament de suposades comissions irregulars a Convergència, a canvi d’adjudicacions d’obra pública durant els mandats del president Jordi Pujol. El jutge pretén aconseguir una justificació creïble per les diferents transferències bancàries que les empreses de la família Sumarroca han realitzat a dues societats de l’exalcalde Daniel Masagué. Un fet que podria constituir un delicte de suborn.
La Justícia ha donat la raó a l’Ajuntament de Torredembarra en el cas de la supressió del complement de productivitat del cap de la Policia Local, Josep Gili. El 2010 es va decidir concedir un ‘plus’ salarial en concepte de productivitat al màxim responsable de la policia perquè a banda d’exercir les funcions d’inspector en cap havia de fer altres tasques extraordinàries, atenent la manca de comandaments intermedis (sergents).
Josep Gili al davant de González i Grangel
Després d’esclatar l’escàndol de corrupció a l’Ajuntament de Torredembarra i amb la caiguda de Daniel Masagué com a alcalde, els seus successors van haver de fer mans i mànigues per estalviar.
Després d’analitzar i valorar alguns casos, el consistori va decidir suprimir, entre d’altres, el suplement de productivitat de Josep Gili, el cap de la policia que, actualment està en apartat de les seves funcions a causa de la seva condició d’imputat.
Gili va recórrer a la justícia per dirimir aquest conflicte, al·legant que la decisió del consistori és “arbitrària”, ja que no obeeix a “criteris objectius sinó a motius subjectius”.
Ajuntament es defensa…
Per la seva banda, l’Ajuntament, ara presidit pel republicà Eduard Rovira, va defensar la seva actuació recordant al jutge que “(…) el 25 de juliol del 2014 es va signar un pacte per a la governabilitat de Torredembarra, on es va convenir, entre altres aspectes, reglamentar els pagaments de les productivitats i s’eliminarien les existents que es consideraven arbitràries (…)”.
Josep Gili està apartat de la policia
A demès, el govern municipal, després d’esclarir que el complement de productivitat no és un acte administratiu sinó un concepte retributiu, considera que no hi ha motius per continuar pagant un ‘plus’ al cap de la policia, atenent que “la plantilla del cos de seguretat s’ha vist dotada de dos comandaments intermedis (incorporació de dos sergents al 17 de febrer del 2012 i al 29 de maig del 2014) que fan que la relació del responsable policial amb la resta del personal adscrit a l’àrea de Governació no sigui tan directa”.
El consistori fonamenta la seva decisió en el fet que Josep Gili, com a cap de la policia, va deixar de realitzar part de les tasques i responsabilitats extraordinàries, les quals van ser assumides pels dos comandaments. Així, està justificada la supressió del complement de productivitat.
Gili apartat de les seves funcions
El Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Tarragona va dictar sentència (ferma) a favor de l’Ajuntament de Torredembarra, deixant per terra les pretensions del cap de la Policia Local, Josep Gili.
En la sentència, a què aquest digital ha tingut accés, el magistrat recorda que el complement de productivitat és una retribució complementària que exigeix, per a la seva percepció, una valoració del funcionari que permeti el seu abonament, valoració que ha de ser periòdica i que no atorga drets per a exercicis posteriors.
Cal recordar que el cap de la Policia Local de la Torre està suspés de les seves funcions i imputat.
El jutge que investiga el mega procés de corrupció de Torredembarra no dóna abast. La feina se li acumula, atenent la complexitat del cas.
El jutge Josep Bosch, de camisa arremangada
El magistrat Josep Bosch, titular del Jutjat número 1 del Vendrell, ha decidit sol·licitar a l’Agència Tributària, informes sobre els 1,4 milions d’euros que la família Sumarroca va pagar a l’excalcalde de Torredembarra, el convergent Daniel Masagué.
El jutge instructor pretén saber si hi ha connexió entre les comissions i l’adjudicació d’obres públiques municipals a l’empresa Teyco, com les del Pàrquing Filadors. Aquesta peça (la número 7) se centra, essencialment, en la investigació del famós 3% (operació Petrum), on es presumeix que els governs de Jordi Pujol adjudicaven obres públiques a canvi d’una comissió il·legal a Convergència.
Teyco és una constructora propera a CDC
Per esclarir tot aquest enrenou i intentar saber el seu grau d’implicació i responsabilitat, el magistrat citarà, en qualitat d’imputades (ara la nomemclatura jurídica és investigada) les empreses Teyco, TeycotelBCN, Teycotel Gestió Hotels, Teycotel Cap Roig, Castellbell Residencial, StarLaw, Revi, Trebaxtron, Aquambiente serveis per al sector de l’aigua, Daloi i Maes (Masagué n’és el propietari). Aquestes empreses estan vinculades, directa o indirectament, a la família Sumarroca (Joaquim, Susanna i Jordi) i a MarianoJudez.
El jutge pretén arribar fins al final per esclarir unes transferències (nou en total) de les empreses StarLaws, Teycotel, Revi i Teyco a les dues empreses Daniel Masagué. Les transferències sumen 1.431.529 euros i el magistrat diu que “no tenen lògica econòmica”.
L’exalcalde de Torredembarra, després de conèixer les penes de presó i d’inhabilitació que demana la Fiscalia Anticorrupció pel cas dels lloguers irregulars dels dos locals, ha dit que té la consciència tranquil·la perquè les coses es van fer ben fetes i d’acord amb la legalitat.
Daniel Masagué diu que està tranquil
En declaracions al nostre diari, Daniel Masagué, per a qui el fiscal sol·licita 10 anys de presó i 16 d’inhabilitació per a càrrec públic, ha assegurat que durant el judici es demostrarà que “les coses estaven ben fetes” i es comprovarà “la meva innocència”.
L’exbatlle convergent és peremptori al garantir que totes les decisions que es van prendre sobre el lloguer dels locals tenien “informes positius”.
De recordar que la fiscalia Anticorrupció ha formalitzat acusació contra 14 persones, la majoria d’elles exregidors i funcionaris municipals que van estan implicats en aquest expedient. El cas dels lloguers és una de les peces separades del l’escàndol de corrupció de Torredembarra que va ser denunciat per la exregidora republicana Montserrat Gassull.
Si depengués de la Fiscalia Anticorrupció, l’exalcalde de Torredembarra, Daniel Masagué, passaria 10 anys a la presó a causa de la seva implicació en el cas dels lloguers irregulars dels dos locals contractats per l’Ajuntament.
El Ministeri Fiscal demana l’obertura del judici oral per a 14 persones i responsabilitat civil solidària contra ‘Utillajes Rafael Onieva’, ‘Dica Torredembarra’ i ‘Vescan Gestions’. La Fiscalia entén acusar com a partícip a títol lucratiu a ‘Gescat Vivendes en comercialització’.
La Fiscalia Anticorrupció demana penes d’entre tres i sis anys pel delicte continuat de malversació, quatre anys per malversació i inhabilitació especial per a l’ocupació o càrrec públic d’entre cinc i nou anys als catorze acusats.
En concepte de responsabilitat civil es demana la nul·litat dels dos contractes de lloguer i que es tornin els diners al consistori.
Pel local del carrer Garraf – l’actual comissaria de la Guàrdia Urbana – ascendeix a 222.759,88 euros i pel local del carrer Riera Gaià, que segueix buit i sense usar, 107.708,32 euros que hauran de tornar les empreses que el van llogar.
La Fiscalia també demana diferents responsabilitats civils als acusats fins als 330.000 euros. D’acord amb els dos fiscals anticorrupció, José Grinda i FernandoBermejo, els acusats van actuar “sabent” que els dos contractes eren “tan contraris a la llei com la pèrdua de diners de l’Ajuntament.
Els locals que seran objecte de judici
Aquest treball se centra en el lloguer amb dret a compra de dues naus durant el mandat de l’exalcalde Daniel Masagué,- en algun moment de l’acusació, el MF s’equivoca i canvi el nom de l’exalcalde (Jaume Masagué) – presumptament a dit i amb informes en contra.
Un dels locals segueix buit i sense ús i l’altre, després de mesos en la mateixa situació, es va arreglar i ara acull la comissaria de la Policia Local.
Per aquesta operació, l’exalcalde, quatre regidors, l’exinterventora, l’ex cap de contractació, l’exarquitecte municipal, l’exenginyer, un advocat i dos empresaris locals estan acusats de malversació i prevaricació.
La Fiscalia demana que se citi com a testimonis l’exalcalde socialista Enric Grangel i la republicana Montse Gassull, qui va destapar tot aquest escàndol.
ELS ACUSATS I PENES SOL·LICITADES
El fiscal a l’esquerra de la foto i el jutge a la dreta
Daniel Masagué – pel delicte continuat de prevaricació inhabilitació especial per ocupar càrrec públic durant 9 anys i pel delicte de malversació entre 4 i 6 anys de presó i inhabilitació absoluta durant 7 anys. Xavier Xanfrà –pel delicte de malversació, la de tres anys a sis de presó i inhabilitació absoluta durant 7 anys Montserrat Córcoles – pel delicte continuat de prevaricació, la d’inhabilitació especial per a càrrec públic durant 9 anys i pel delicte de malversació, la de 4 anys de presó i inhabilitació absoluta durant 7 anys. Jaume Vila Fontcuberta – pel delicte de prevaricació, la inhabilitació especial per a càrrec públic durant 5 anys. Vicenç Sánchez – pel delicte de prevaricació, la inhabilitació per a càrrec públic durant 4 anys Esther Agulló – pel delicte continuat de prevaricació, la inhabilitació especial per ocupar càrrec públic durant 8 anys i pel delicte continuat de malversació, la de tres anys i sis mesos de presó i inhabilitació absoluta durant 7 anys. Juan Pérez –pel delicte de prevaricació, la d’inhabilitació especial per càrrec públic durant 4 anys i pel delicte de malversació dos anys de presó i inhabilitació absoluta durant 4 anys Rafael Jiménez Onieva – pel delicte de prevaricació, la d’inhabilitació especial per càrrec públic durant 4 anys i pel delicte de malversació dos anys de presó i inhabilitació absoluta durant 4 anys Vicenç Ruiz – pel delicte de prevaricació, la d’inhabilitació especial per càrrec públic durant 4 anys i pel delicte de malversació dos anys de presó i inhabilitació absoluta durant 4 anys PaquiFelguera – pel delicte continuat de prevaricació, la d’inhabilitació especial per càrrec públic durant 8 anys i pel delicte continuat de malversació 3 anys de presó i inhabilitació absoluta durant 7 anys José Oviedo –pel delicte continuat de prevaricació, la d’inhabilitació especial per càrrec públic durant 9 anys i pel delicte continuat de malversació quatre anys de presó i inhabilitació absoluta durant 7 anys Ignasi Durán – pel delicte continuat de prevaricació, la d’inhabilitació especial per càrrec públic durant 9 anys i pel delicte continuat de malversació quatre anys de presó i inhabilitació absoluta durant 7 anys Pere Font – pel delicte continuat de prevaricació, la d’inhabilitació especial per càrrec públic durant 9 anys i pel delicte continuat de malversació quatre anys de presó i inhabilitació absoluta durant 7 anys Santiago Ardèvol –pel delicte continuat de prevaricació, la d’inhabilitació especial per càrrec públic durant 9 anys i pel delicte continuat de malversació quatre anys de presó i inhabilitació absoluta durant 7 anys.
Montse Gassull i Eduard Rovira en una foto d’arxiu
Montse Gassull, l’exregidora d’ERC que va denunciar a la Fiscalia Anticorrupció el cas Torredembarra, va presentar a l’actual alcalde de la ciutat, Eduard Rovira, un escrit – a que el nostre diari ha tingut accès – on reclama que l’exbatlle Daniel Masagué torni a l’ajuntament més de 25 mil euros (25.070.50 €) derivats de la defensa jurídica de tres expedients d’índole personal.
D’acord amb Gassull, el consistori va pagar les despeses resultants de la defensa jurídica de Daniel Masagué. “L’exalcalde no ha guanyat cap cas dels procediments judicials. Ans el contrari, en el primer cas ha perdut i ha ocasionat a l’ajuntament i una sanció per part de l’Agència Catalana de Protecció de Dades de la Generalitat”. A demès, i d’acord amb el relat de l’exregidora republicana, l’ajuntament també va haver de pagar les costes derivades d’una querella criminal que Daniel Masagué va interposar contra la mateixa Gassull i que la jutgessa va acabar arxivant-la, el passat mes de setembre, per manca de fonament delictiu.
En el seu escrit, l’exregidora sol·licita a Eduard Rovira que doni instruccions perquè es busqui la documentació corresponent a aquests expedients i que fiscalitzi si s’han pagat més minutes pels “assumptes personals” de Daniel Masagué, els quals “no es poden atribuir a altres membres de la corporació perquè no estan ni implicats ni van ser ells qui van iniciar cap expedient”. En definitiva: Gassull pretén que l’exbatlle torni els diners a l’ajuntament en el cas que el consistori s’hagi fet càrrec del seu pagament (amb diners públics).
Aquest matí, el jutge que investiga el finançament il·legal de CDC presidirà a l’obertura de la caixa forta on hi ha guardada documentació referent al cas i que pertany a un dels directius de l’empresa pública Infraestructures de Catalunya (antiga Gisa). El magistrat va citar Josep Antoni Rosell i el seu advocat perquè assisteixin a l’obertura la caixa, on se sospita que Rosell s’ha amagat documents després d’assabentar-se dels escorcolls policials a la seu de Convergència. De fet, l’empresari va entregar la caixa a un amic seu perquè despistar, així, la Guàrdia Civil, però el seu amic no va voler complicar-se la vida i va decidir informar els investigadors.
Rosell, que va ser detingut dimecres, va quedar divendres en llibertat amb càrrecs després de declarar davant el jutge Josep Bosch, que li va retirar el passaport i el va obligar a comparèixer cada mes al jutjat.
REDACCIÓ20 Desembre, 2016
L’edil republicà ha recordat que el retard de les sentències judicials provoquen “incògnites i interrogants” que fan mal i no ajuden a recuperar la normalitat política i social del municipi.
Ara per ara, l’edil reconeix que “la nostra feina no és visible al carrer”, però el 2017, es podrà apreciar que “no hem estat parats”. El treball en aquest darrer ha estat, essencialment, burocràtic.
El Ministeri Fiscal demana l’obertura del judici oral per a 14 persones i responsabilitat civil solidària contra ‘Utillajes Rafael Onieva’, ‘
