Arxius de audiència nacional | Diari La República Checa

REDACCIÓ5 Desembre, 2019
foto_3582176.jpg

L’advocat de Jolis amb la querella

La defensa del CDR Ferran Jolis, empresonat des del passat 23 de setembre en el marc de l’Operació ‘Judes’, ha presentat aquest dijous als jutjats de Sabadell una querella pel tracte rebut des de la seva detenció fins al seu empresonament vulnerant els seus drets fonamentals. Una querella que en els pròxims dies també presentarà l’advocat de Jordi Ros.

Xavier Pellicer, advocat d’Alerta Solidària, recorda que aquesta vulneració sistemàtica de drets fonamentals com el de defensa, per exemple, va culminar amb unes declaracions que en “qualsevol país democràtic no tindrien validesa jurídica”. Carles Perdiguero, advocat de Jolis, diu que l’objectiu final és que s’obri una investigació per un delicte de detenció il·legal i contra la integritat moral.

Ferran Jolis i Jordi Ros són els únics CDR empresonats a Soto del Real als que l’Audiència Nacional no va reconèixer que se’ls hagués vulnerat els seus drets en el moment de ser detinguts. Als altres cinc se’ls va anul·lar la seva ordre de presó fa tres setmanes en considerar que no van rebre la informació necessària en la vista en què es va decidir el seu ingrés a la presó. Tot i això, finalment se’ls va ratificar la presó preventiva.


REDACCIÓ21 Novembre, 2019
foto_3550369-1.jpg

El jutge torna a decretar presó per 4 CDR

Polèmica judicial amb els CDR a Madrid. El titular del jutjat d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, ha tornat a dictar presó provisional per als quatre CDR acusats de terrorisme a qui la Sala Penal de l’AN va anul·lar l’ordre d’empresonament, segons fonts jurídiques.

El magistrat ha pres la decisió aquest dimecres després de repetir la vista de mesures cautelars d’Eduardo Garzón, Guillem Xavier Duch, Xavier Buigas i Alexis Codina, que estan empresonats al centre penitenciari de Soto del Real des de fa gairebé dos mesos.

La Sala Penal de l’AN va declarar nul·les les ordres de presó perquè va considerar que es va vulnerar el dret a defensa dels detinguts perquè no es va proporcionar informació essencial als advocats. García Castellón ha mantingut la decisió que ja va prendre el 26 de setembre quan va enviar a la presó els set CDR detinguts en el marc de l’Operació Judes.

Segons les defenses, el jutge de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, hauria rebutjat que els quatre empresontas declaressin a la vista judicial d’aquest dimecres

A la vista d’aquest dimecres les defenses han sol·licitat l’alliberament dels empresonats mentre que la fiscalia i l’acusació particular han demanat que es mantingui la presó provisional. Cap dels acusats ha declarat, ja que, segons han criticat les defenses, el magistrat ho ha rebutjat.

Els lletrats de la defensa dels quatre CDR empresonats consideren que és una “anomalia” perquè creuen que amb la nul·litat de l’ordre de presó s’hauria d’haver permès la declaració. Cap d’ells va declarar a l’anterior vista de mesures cautelars.


REDACCIÓ7 Novembre, 2019
foto_3548538.jpg

Detenció d’un dels CDR a Sabadell

Un dels CDR empresonat per l’operació Judes, Ferran Jolis, va declarar davant de la Guàrdia Civil que van rebre un encàrrec per una ocupació del Parlament de Catalunya amb la intenció que el president de la Generalitat, Quim Torra, “s’hi quedés tancat a dins per al dia D”.

Així ho recull el sumari de la causa, i que inclou una acta amb la declaració que va fer Jolis davant de la Benemèrita el 24 de setembre pocs minuts abans de la mitjanit. Segons la declaració, a Jolis li van demanar consell sobre si era viable garantir les comunicacions durant una setmana i sense límit de despeses. A més, va dir que l’encàrrec podia venir de part de “presidència”, tot i que en un altre moment ho atribueix a un “CNI català”.

Els membres dels CDR investigats per terrorisme a l’Audiència Nacional haurien rebut l’encàrrec d’un suposat “grup secret” denominat “CNI Català” d’assaltar i ocupar el Parlament el dia en què s’havia de conèixer la sentència de l’1-O -el “dia D”- amb l’objectiu de “resistir-hi una setmana”, amb el president de la Generalitat, Quim Torra, dins. Segons el sumari, el fi últim del “pla de conspiració” era “subvertir l’ordre constitucional”.

Segons un informe de la Guàrdia Civil del 13 de setembre, el 8 d’octubre de 2018 Xavier Buigas comunica a Ferran Jolis que un suposat “grup secret” denominat “CNI Català” s’havia posat en contacte amb ell “perquè aportés la infraestructura logística necessària” amb l’objectiu “d’ocupar el Parlament de Catalunya, i defensar-lo posteriorment”. En converses posteriors, Jolis concreta que l’ocupació s’havia de dur a terme el dia en què s’havia de conèixer la sentència de l’1-O -el “dia D”- i calia “resistir-hi una setmana”.


REDACCIÓ30 Octubre, 2019
eduard_garzon_CDR.jpg

L’Audiència Nacional celebrarà el proper 13 de novembre una vista per revisar la presó d’Eduard Garzón, empresonat des del passat 23 de setembre com a líder de l’Equip de Resposta Tàctica dels Comitès de Defensa de la República (CDR) i que ha demanat la seva posada en llibertat.

Serà la Secció Segona de la sala penal l’encarregada d’estudiar el recurs d’apel·lació presentat per la defensa de Garzón contra el seu ingrés a la presó, que es veurà en una vista a porta tancada i a la qual no acudirà el detingut.

Segons els indicis recollits durant un any per la Guàrdia Civil, podien haver incorregut en els delictes de pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d’explosius i conspiració per causar estralls

Garzón està considerat com el cap dels set components dels CDR detinguts per ordre de l’Audiència Nacional i que van ingressar a la presó per ordre del jutge que els investiga per terrorisme, Manuel García Castelló.

Altres dels arrestats que van anar a la presó de forma provisional i sense fiança són Ferran Jolís, Jordi Ros i Xavier Duch. Van ser detinguts en l’operació Judes acusats d’integrar una organització “jerarquitzada” que pretenia instaurar la república catalana per “qualsevol via, incloses les violentes”.

 

 


REDACCIÓ21 Octubre, 2019
gonzaloBoye.jpg

La titular del jutjat central d’instrucció número 3 de l’Audiència Nacional, Maria Tardón, ha autoritzat l’entrada i registre de diverses dependències, inclosa l’habitatge a Madrid de l’advocat Gonzalo Boye, coordinador de la defensa jurídica de l’expresident Carles Puigdemont, en el marc d’una operació contra el blanqueig de capitals.

Agents de la UDEF, Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal, és l’encarregada d’aquesta operació que persegueix un delicte contra la salut pública. Les actuacions estan sota secret.

La Policia Nacional escorcolla altres dues propietats a Madrid de dos suposats testaferros en el marc d’una recerca per blanqueig de capitals lligat al narcotràfic.

Boye i Carles Puigdemont

Gonzalo Boye està present en l’escorcoll en el marc d’una recerca de l’Audiència Nacional en la qual, en principi, no s’espera que es practiquin detencions.

En els altres dos registres estan presents dos suposats testaferros, en aquesta recerca per blanqueig de capitals que està declarada secreta.

Aquest advocat ha defensat al narcotraficant gallec Sito Miñanco i en l’actualitat és coordinador de la defensa jurídica de l’expresident Carles Puigdemont, a Bèlgica.

La investigació i els escorcolls no tenen res a veure amb la defensa jurídica que presta Gonzalo Boye a l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, que està reclamat per la justícia espanyola.

 


REDACCIÓ18 Octubre, 2019
tsunami_democratic.jpg

La Guàrdia Civil ha clausurat, per ordre de l’Audiència Nacional, tots els dominis de ‘Tsunami democràtic’, des de la qual s’està cridant la mobilització contra la sentència del procés, han informat fonts de la investigació.

Tanmateix, la mateixa plataforma ja ha redirigit la pàgina web en un altre domini, ubicat fora de l’estat espanyol, perquè segueixi funcionant.

Ara mateix, torna a estar operativa tant la pàgina web, com el portal per descarregar-se l’app de la plataforma, amb la qual preveuen comunicar les properes mobilitzacions.

Fins ara, el Tsunami només ha convocat la concentració a l’aeroport, el proper dilluns ja que des de llavors no ha fet cap altra cita oficial. Anima, en els darrers comunicats, a baixar-se l’app per tenir més gent connectada. Segons les darreres xifres, hi ha 280.000 adherits al canal de Telegram i 15.000 en l’aplicació.

El ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ja ha informat que s’està investigat qui hi ha la darrere de les webs.

 


REDACCIÓ3 Octubre, 2019
policia-1oct.jpg

Tot just quan es compleixen dos anys dels fets de l’1 d’octubre, no persones que van resultar ferides a conseqüència de la repressió policial van interposar una querella a l’Audiència Nacional per un ‘crim de lesa humanitat’ contra les comandaments del dispositiu policial i alguns polítics.

La denúncia s’adreça a l’exsecretari d’Estat de Seguretat José Antonio Nieto, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, l’exdelegat del govern espanyol a Barcelona Enric Millo, l’excap de la Policia Nacional a Catalunya Sebastián Trapote o l’excap de zona de la Guàrdia Civil a Catalunya Ángel Gozalo.

L’Associació d’Afectats per l’1-O, l’Advocacia per la Democracia, Atenes Juristes pels Drets Civils i ferits, són les entitats que han presentat la querella a l’Audiència Nacional.
Els querellants els acusen “d’atac sistemàtic i planificat” contra la població civil.

 


REDACCIÓ1 Octubre, 2019
cdr.jpg

El jutge Manuel Garcia-Castellón pondera la possibilitat d’il·legalitzar els Comitès de Defensa de la República (CDR), tal com va sol·licitar el Sindicat ‘Manos Límpias’ el passat mes de gener.

La justícia havia arxivat provisionalment la causa, atenent que en aquell moment no hi havia cap indici que posés en relleu una actitud violenta per part dels CDR, qui, segons el sindicat d’extrema dreta, es tracta del braç armat de la CUP.

Ara, després de l’empresonament dels set membres dels CDR acusats de terrorisme, el magistrat de l’Audiència Nacional podria revisar la causa per determinar si realment hi ha proves clares que vinculin aquests comandos amb la violència.

 


REDACCIÓ22 Agost, 2019
dmasague1.jpg

No hi ha dues sense tres. I això també és una realitat en relació al judici del cas Torredembarra que hauria de començar el 30 de setembre a l’Audiència de Tarragona. L’ajornament es deu a l’elevada activitat prevista en aquest òrgan judicial ha obligat a posposar la vista fins a mitjans de gener, en una data encara per concretar.

Inicialment, el judici s’havia de celebrar l’octubre passat, però ja es va ajornar al febrer. Aleshores, però, tampoc no es va poder fer per la incompatibilitat d’alguns advocats que es trobaven a Madrid amb motiu del judici de l’1-O al Tribunal Suprem. Entre els processats hi ha l’exalcalde Daniel Masagué -que s’enfronta a quatre anys i mig de presó-, regidors i tècnics.

Daniel Masagué, exalcalde de Torredembarra

En concret, la Fiscalia Anticorrupció sol·licita quatre anys i mig de presó i nou d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic per a l’exalcalde de CiU acusat dels delictes de malversació i prevaricació per la presumpta adjudicació a dit del lloguer de dos locals. A més de Masagué, entre els encausats hi ha cinc regidors i exregidors, tres extècnics municipals, un advocat i dos empresaris, la majoria dels quals s’enfronten a penes d’entre dos i quatre anys de presó.

La investigació s’emmarca en la peça separada número 1 del conegut com ‘cas Torredembarra’ de presumpta corrupció al municipi. La causa, que s’instrueix als jutjats del Vendrell, consta de fins a nou peces separades i és l’origen de la investigació del cas del 3%, de suposat finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

Els fets que es portaran a judici es remunten als anys 2011 i 2012. Entre els encausats hi ha l’aleshores alcalde, Daniel Masagué; els regidors José Oviedo (PP), Juan Pérez (ADT), Santi Ardèvol (CiU), Francisca Felguera (UDC) i Pere Font (CiU); la cap de contractació municipal, Montserrat Córcoles; el coordinador d’Urbanisme, Jaume Vila, i l’enginyer municipal, Vicenç Ruiz.

A més, també estan encausats en la peça separada número 1 l’advocat Xavier Xifrà, i els empresaris locals Vicente Sánchez i Rafael Jiménez. El novembre del 2014 jutge va desvincular d’aquesta peça la regidora Èlia Rodríguez (UDC) i els empresaris Jordi Sumarroca -vinculat a l’empresa Teyco- i Blas Niubó. A més, l’exregidor Ignasi Duran (GIT) i la interventora municipal, Esther Agulló, que també estaven inclosos en la causa, van morir l’any passat.

En el seu escrit d’acusació, la Fiscalia Anticorrupció considera que els implicats van impulsar dos contractes d’arrendament de dos locals al municipi, malgrat que eren sabedors que “eren contraris a la llei” i que suposaven una “pèrdua de diners de l’Ajuntament”.

Un dels locals està ubicat al carrer Riera de Gaià i actualment ocupa la comissaria de la policia local, tot i que inicialment estava pensat perquè fos un magatzem “ja sigui d’arxiu definitiu de documentació com de maquinària o de vehicles dels diferents serveis municipals.

L’altre està ubicat als carrers Priorat i Garraf, a la zona de Clarà, i estava pensat per “assajos de grups municipals, dels Nois de la Torre -la colla castellera- i d’altres associacions culturals”. Tot i això, el local s’ha mantingut tancat i sense ús.

El ministeri públic subratlla que, en ambdós casos, “els acusats van actuar sent conscients que els locals no eren únics ni singulars, que no hi havia urgència per llogar-los i que existien obstacles insalvables per a la legalitat dels expedients”.

L’exalcalde Daniel Masagué s’enfronta a quatre anys i mig de presó per un delicte continuat de malversació de fons públics i a nou d’inhabilitació especial per a l’exercici de càrrec públic. La regidora Francisca Felguera, a tres anys de presó i vuit d’inhabilitació; els regidors José Oviedo, Pere Font i Santiago Ardèvol, i la cap de contractació, Montserrat Córcoles, a quatre anys de presó cadascun per malversació continuada i a nou anys d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic per un delicte continuat de prevaricació.

daniel masague
Masagué en l’interior d’un cotxe policial

L’exregidor Juan Pérez, l’enginyer Vicenç Ruiz i els empresaris Rafael Jiménez i Vicente Sánchez s’enfronten a dos anys de presó per un delicte continuat de malversació i a quatre d’anys d’inhabilitació per un delicte continuat de prevaricació. L’advocat Xavier Xifrà, a tres anys i mig de presó per malversació i, el coordinador d’Urbanisme, Jaume Vila, a cinc anys d’inhabilitació per prevaricació.

En concepte de responsabilitat civil, el ministeri públic interessa la nul·litat dels dos contractes d’arrendament i que els encausats retornin al consistori les quantitats abonades pels locals -222.759 euros pel local del carrer Priorat i 107.708 euros pel local del carrer Riera de Gaià-.

Avenços en el cas Torredembarra
Mentrestant, l’11 de juliol el jutjat d’instrucció número 1 del Vendrell va processar i deixar a punt de judici a l’exalcalde Masagué, tres membres de la família Sumarroca i una quinzena de persones. Aquest procediment agrupa diverses branques de la investigació, com ara les relacions amb la constructora Teyco -peça número set-; l’adjudicació del pàrquing de Filadors -peça número cinc-; l’adjudicació a Nordvert del servei de neteja i de recollida de la brossa -peça número cinc- i les obres de la piscina municipal -peça número nou-.

El magistrat Josep Bosch veu indicis de prevaricació, malversació de fons públics i suborn en l’actuació de Masagué i dels propietaris de la constructora Teyco, que hauria pagat 1,5 MEUR en comissions il·legals a l’exalcalde –mitjançant dues societats de Masagué- a canvi d’adjudicacions d’obres com les de l’aparcament de Filadors.

D’altra banda, el jutge també investiga possibles irregularitats en la contractació del servei de neteja viària de Torredembarra i en l’empresa Nordvert, adjudicatària del servei. La resolució també esmenta possibles irregularitats en les obres de la piscina, del cementiri i del camp de futbol municipals, que haurien afavorit les empreses Vicsan i Griñó, de les quals l’exalcalde també podria haver rebut pagaments. A més, el jutjat apunta que l’exalcalde també podria haver defraudat l’IRPF a Hisenda entre els anys 2010 i 2013.

 


REDACCIÓ9 Juliol, 2019
feina-arriba-tard.jpg

Els treballadors que arribin tard veuran com l’empresa se’ls descompti de la nòmina el temps de retard. L’Audiència Nacional acaba de desestimar una demanda de la CGT, a la qual s’hi van adherir diversos sindicats contra la companyia Contact Center Attento Llamadas.

La representació sindical també reclamava la devolució de les diferències retributives que haguessin pogut ocasionar aquestes pràctiques.

D’acord amb la sentència, l’empresa tindrà potestat per restar les hores que el treballador que està en el seu lloc de treball. Això no suposa una multa ja que “quan no existeix una efectiva prestació de serveis per part del treballador no es merita cap salari més enllà dels casos previstos legal o convencionalment” La sentència preveu que no es pot reclamar la part del sou “per períodes de temps per ínfims que siguin” en què l’empleat no fa la seva feina. El jutge determina també  que la distribució irregular de la jornada laboral és una “facultat empresarial”.

La demanda es remunta al 6 de maig d’aquest any quan la representació legal de la CGT va denunciar que es restaven els períodes proporcionals al retard a la nòmina i que l’empresa no permetia als treballadors compensar-los amb altres períodes de treball.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter