Arxius de audiència nacional | Diari La República Checa

REDACCIÓ22 Setembre, 2020
audiencia-nacional.jpg

El judici a l’Audiència Nacional contra els tres acusats de formar part de la cèl·lula gihadista que va atemptar a Catalunya el 17 d’agost de 2017 ja té data, se celebrarà des del 10 de novembre, més de tres anys després de la matança que va deixar 16 morts i centenars de ferits als carrers de Barcelona i Cambrils.

Poques setmanes abans del tercer aniversari dels atemptats, ja es van formular els escrits d’acusació tant de la Fiscalia com de les acusacions contra Driss Oukabir, Mohammad Houli Chemlal i Said Ben Iazza, els detinguts que, si bé no van participar directament, sí haurien pertangut a el grup que va idear i va dur a terme els atacs.

Els sis suposats autors tant de l’atropellament massiu a la Rambla de Barcelona com al passeig marítim de la localitat tarragonina de Cambrils van morir abatuts per agents dels Mossos d’Esquadra la mateixa nit o en dies posteriors.

Oukabir, Houli i Iazza porten tres anys en presó preventiva. El tribunal posa data a la vista oral abans que es compleixin els quatre anys de presó, evitant així que puguin quedar en llibertat provisional.

La Fiscalia de l’Audiència Nacional en el seu escrit d’acusació afirmava que els acusats es trobaven en el “entorn” de l’imam de Ripoll (Barcelona) Abdelbaki És Satty, que va morir un dia abans en l’explosió d’un habitatge a Alcanar (Tarragona) on es preparaven els explosius per atemptar a Barcelona.

Així ho sosté la fiscal Ana Noé, que demana per a ells entre 8 i 41 anys de presó. Assenyala que l’acusat Mohammad Houli Chemlal, que va resultar ferit per l’explosió d’Alcanar, i per a qui es demana la pena més alta pels delictes de pertinença a organització terrorista, tinença, dipòsit i fabricació d’explosius, i conspiració per cometre estralls terroristes, “va formar part d’una cèl·lula criminal local seguidora dels postulats de l’organització terrorista Estat Islàmic reunida al voltant de la figura de el mort imant que va ser de les comunitats ‘el Fath’ i ‘Annour'”, de Ripoll.

En el cas de Oukabir, la fiscal sol·licita 36 anys de presó pels mateixos delictes que Houli Chemlal, ja que estava “plenament assentat” en la cèl·lula terrorista a la que va integrar “a mitjans de 2017”. Subratlla que Driss Oukabir estava “aïllat del seu entorn habitual i disposat per a la consecució dels seus fins”, la qual cosa es demostra amb la seva participació en el “trasllat de substàncies explosives” des de l’habitatge de l’imant fins a Alcanar i amb lloguer de furgonetes.

El tercer d’ells, Ben Iazza s’enfronta a la menor petició de pena, 8 anys per col·laboració amb la cèl·lula, per prestar a Younes Abouyaqoub una furgoneta que era propietat del seu oncle, que utilitzava en el seu negoci d’alimentació, “sabent que anava a ser usada per a l’adquisició i transport de productes químics “.

L’escrit d’acusació de Fiscalia també assenyala que va prestar la seva documentació personal, per ocultar la veritable identitat del comprador dels productes químics, “amb la finalitat d’ajudar-los en la consecució dels seus fins de fer-se amb els precursors necessaris per a l’elaboració de substàncies explosives”.

La Fiscalia no acusa cap dels tres sospitosos pels 16 assassinats terroristes comesos en l’atropellament de la Rambla i el tiroteig a Cambrils, ja que considera que cap hauria participat directament en els atemptats, per molt que pertanyessin a la cèl·lula gihadista responsable de els mateixos.

Per la seva banda, l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) sol·licita penes de presó permanent revisable per a dos dels tres presumptes membres de la cèl·lula terrorista que va cometre els atemptats de Barcelona i Cambrils de el 17 d’agost de 2017.

En concret, l’AVT, en qualitat d’acusació popular en aquest procediment, demana aquesta condemna per Driss Oukabir i Mohamed Houli Chemlal per 15 assassinats comesos en l’atropellament de la Rambla de Barcelona i al passeig marítim de Cambrils, a diferència de la Fiscalia de l’Audiència Nacional, que no els acusa d’assassinat.

 


REDACCIÓ17 Juliol, 2020
foto_3405171.jpg

La família Pujol, contra la paret

El jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata ha tancat la instrucció de la peça principal del ‘cas Pujol’ i proposa jutjar tota la família per organització criminal.

El magistrat procedeix contra l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol i Soley, la seva dona, Marta Ferrusola, i els seus set fills i considera que formaven una organització criminal que “ha aprofitat la seva posició privilegiada en la vida política, social i econòmica catalana durant decennis per acumular un patrimoni desmesurat, directament relacionat amb percepcions econòmiques derivades d’activitats corruptes”.

De la Mata considera que els fets investigats serien constitutius de delictes d’organització criminal o associació il·lícita, blanqueig de capitals, contra la Hisenda Pública i falsedat documental.

 


REDACCIÓ9 Juny, 2020
foto_3537570.jpg

Reclamen que s’imputi els càrrecs d’assassinat als autors

Les víctimes dels atemptats del 17 i 18 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils i l’associació 11-M Afectats per Terrorisme han demanat que s’ampliï l’escrit de processament del cas per incloure-hi també el delicte d’assassinat. A principis de gener l’Audiència Nacional tancava la instrucció i acusava els tres imputats de terrorisme, però no del que ara demanen la seixantena de víctimes i l’associació.

A Driss Oukabir i a Mohamed Houli Chemlal se’ls atribueix integració en organització terrorista; fabricació, tinença i dipòsit de substàncies i aparells explosius de caràcter terrorista, i estralls de caràcter terrorista en grau de temptativa. A Said ben Iazza se li atribueix col·laboració.

Després d’analitzar l’escrit de la instrucció, la seixantena de víctimes i l’associació hi mostren la discrepància i demanen que Oukabir i Chemlal siguin processats també per quinze delictes d’assassinats terroristes consumats, per 140 en grau de temptativa i per 140 delictes de lesions terroristes.

Tant a ells dos com a Iazza, també demana que se’ls atribueixi un delicte d’estralls imprudents i 29 delictes de lesions imprudents per les lesions causades per les explosions d’Alcanar. A més, per a Iazza sol·liciten un delicte de transport, dipòsit i tinença d’explosius i un delicte d’estralls en grau de temptativa.


REDACCIÓ1 Juny, 2020
trapero4.jpg

L’Audiència Nacional reprendrà el proper 8 de juny el judici contra el major Josep Lluís Trapero i la cúpula d’Interior per l’1-O. El cas estava ja a la recta final quan es van haver de suspendre les sessions arran de l’estat d’alarma pel coronavirus.

El 8 de juny està previst que s’anunciïn les conclusions definitives del Ministeri Fiscal. És quan se sabrà si el ministeri públic manté el delicte de sedició o el rebaixa. El dia 15 començaran els escrits de conclusions amb l’informe de Fiscalia i els dies 16 i 17 es reserven per als informes de les defenses i l’última paraula, encara que no està previst que Trapero digui res.

El judici es reprendrà a la seu de l’Audiència Nacional del carrer Gènova, a Madrid, a partir de les 10 h del matí. L’Audiència Nacional obre la porta a les defenses per seguir les vistes mitjançant el sistema de videoconferència des de Barcelona. I per això els dóna un termini de dos dies per poder demanar-ho.

Mesures Covid-19
El judici es retransmetrà en streaming a través d’un senyal a la qual podran accedir els mitjans de comunicació que ho sol·licitin. Per poder garantir el dret a seguir el judici i fer-ho compatible amb les mesures per la Covid-19, l’accés a les sales de vistes estarà restringit a un nombre concret de professionals dels mitjans de comunicació per garantir les mesures de prevenció adoptades a conseqüència de la pandèmia de coronavirus, i el principi de publicitat de les actuacions judicials.

PUBLICITAT


REDACCIÓ6 Març, 2020
audiencia1-1280x689.jpg

Falten dues setmanes perquè l”excursió’ judicial del major Trapero i la resta de la cúpula d’Interior s’acabi. La darrera sessió està prevista pel 19 de març, tot coincidint amb el Dia del Pare.

Durant poc més de dos mesos, l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares, a 25 quilòmetres de l’Audiència Nacional del carrer Gènova, tanca les seves portes pel judici de la segona part del procés. A partir de la setmana que ve, les sessions es faran des del centre de Madrid, en l’edifici al costat del Tribunal Suprem, on els líders independentistes van ser jutjats.

Trapero amb la seva advocada Olga Tubau

En les dues primeres setmanes, la presència de mitjans de comunicació a les portes de l’audiència era important. Ara mateix, queden una desena de periodistes seguint el judici. Enrere queda el show mediàtic.

A les 9 del matí, els agents de la Policia Nacional obren les portes de l’edifici, expropietat del Grup Rumasa de Ruiz Mateos, adquirit pel Ministeri de Justícia. En aquest mateix edifici s’han celebrat judicis importants i mediàtics, com el cas Gürtel. La sessió té previst començar a les 10 del matí, tot i que mai la puntualitat no és el fort d’aquest tribunal. En poques ocasions s’ha començat abans de les 10h20. No és d’estranyar que els periodistes que fan la cobertura del judici vinguin carregats de menjar. No hi ha cap bar o restaurant al costat de l’edifici judicial que està ubicat en un polígon.

Audiència Nacional a San Fernando de Henares

Els acusats, Josep Lluis Trapero, Pere Soler i Cèsar Puig, solen arribar una mitja hora abans de l’hora prevista. L’exsecretari i l’exdirector general solen arribar en un taxi compartit. El major Trapero sol arribar acompanyat de la seva advocada Olga Tubau i altres responsables policials i de la conselleria d’Interior. Tots acostumen a vestir de fosc. A les portes del jutjat sol haver-hi una càmera de TV3 i poc més. Els acusats no solen fer declaracions ni a l’entrada ni a la sortida. Els magistrats arriben en cotxes oficials i accedeixen per un dels accessos laterals de l’edifici.

Per accedir a l’edifici, és imprescindible passar per l’arc de seguretat i identificar-se. Els policies lliuren la targeta corresponent als processats, testimonis, públic i periodistes. A la planta -1 de la seu judicial hi ha dues sales adaptades. Una pels redactors i l’altre pels locutors. En totes dues, es pot seguir la sessió a través diferents pantalles de TV. Alguns periodistes – molt pocs – tenen una acreditació especial que els autoritza a accedir a la sala de vistes.

La sala està preparada per acollir mega judicis. Hi ha capacitat per a un important nombre d’advocats i representants del Ministeri Fiscal. Hi ha diferents pantalles de TV. Un cordó custodiat per dos policies del CNP separa els seients dels acusats del públic. Ara mateix els quatre seients estan buits. Els tres processats (Trapero, Soler i Puig) s’han assegut a prop dels seus defensors. La quarta acusada, la intendent Teresa Laplana, no assisteix per motius de salut. Davant dels bancs dels processats hi ha una taula per on estan ‘desfilant’ els testimonis.

La sala està presidida per dues banderes (l’espanyola i l’europea) i la foto de Sa Majestat el rei. A l’entrada de la sala de vistes, se solen concentrar públic, periodistes i alguns acompanyants dels acusats. El major Trapero no sol deixar-se veure gaire.

Els testimonis són conduïts a una sala especial abans de la seva declaració i els advocats solen mantenir-se al despatx reservat per a ells. Hi ha un detall que diferencia aquest judici del dels líders independentistes. Tot i estar prohibit l’ús del mòbil a la sala, la magistrada i presidenta del tribunal Concepción Espejel és bastant permissiva i els policies també.

A títol de curiositat podem dir que la jutgessa sol beure coca-cola, mentre que els altres dos magistrats solen beure aigua en una tassa. El fiscal Rubira sol portar una cantimplora i una tassa. Cèsar Puig i alguns dels advocats, de vegades, porten les ampolles d’aigua (reciclables) disponibles en els vehicles de Cabify.

Però el més ‘interessant’ de la sessió, a banda de les declaracions dels testimonis, és, sens dubte, el moment en què el públic (solen ser amics, familiars o companys de feina dels acusats o estudiants) estableix contacte amb els processats. Les abraçades són assídues. Molts intenten transmetre una injecció d’ànims als acusats.

De fet, ara mateix, Josep Lluís Trapero té un semblant molt menys tens i carregat. Sol sortir al hall de l’edifici quan se n’adona que persones de la seva esfera professional o d’amistat s’han desplaçat a Madrid per seguir el judici en directe.

Els dijous, César Puig, Pere Soler i Trapero solen agafar l’AVE que els porta a Catalunya, on poden tenir una vida normal i allunyada de la pressió mediàtica i judicial. Han passat dos mesos de judici i encara queda el pitjor.

És important saber si el Ministeri Fiscal modificarà la tipificació de l’acusació i rebaixarà la pena sol·licitada. Cal recordar que la cúpula d’Interior està sent jutjada per sedició. Alguns podrien passar onze anys a la presó…

La defensa diu que “la cosa va bé”…

 


RICARD CHECA4 Març, 2020
justo_medrano3-1280x722.jpg

La desfilada de comissaris dels Mossos d’Esquadra per la sala de vistes de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares continua. Els responsables policials, citats com a testimonis en el judici contra la cúpula d’Interior, intenten aportar ‘llum’ a l’estratègia emprada durant el procés i celebració del referèndum. Curiosament, en el dia d’avui hem sentit com la defensora del major Trapero i alguns comandaments referir-se a la consulta independentista com “referèndum il·legal”.

En la jornada d’avui, la defensa i l’acusació s’han endinsat en qüestions tècniques i de planificació. L’interrogatori més contundent i també més ‘bronco’ ha estat sens dubte el de l’intendent Miquel Justo Medrano, que en 2017 exercia les funcions de cap d’operacions de la Comissaria d’Informació dels Mossos. El responsable policial, amb tranquil·litat, amb un discurs perfecte i un discurs molt ben preparat, ha compartit amb el tribunal el dispositiu que s’havia dibuixat per l’1 d’octubre.

Ha dit que tot estava preparat pensant en la col·laboració entre Mossos, Guàrdia Civil i Policia Nacional. Una cooperació que va acabar explotant quan el Diego Pérez de los Cobos va decidir no respectar el pacte establert. El caos va acabar imposant-se quan tant la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van decidir actuar pel seu compte, al marge dels Mossos.

La policia catalana, en adonar-se que l’havien marginat ha decidit dissenyar la seva pròpia estratègia d’actuació, “canviant el mètode”. Havia prioritzat on era més fàcil actuar ja sigui per l’escassa presència de votants o altres condicionants.

Els agents d’informació també van dedicar més atenció als grups independentistes radicals, l’extrema dreta i els antisistema. Un dels punts de major preocupació era el Port de Barcelona per la important presència dels antiavalots de la policia espanyola.

L’advocada del major Trapero ha estat molt incisiva en el seu qüestionari, però permetia que el testimoni acabés el seu raciocini, que matisés i aportés informació de calibre per entendre el funcionament d’aquests dispositius especials. Justo Medrano ha estat generós en els detalls. Ha recordat que s’havien comissat 423 urnes i tancat més de 110 centres. Ha deixat clar que mai no ha donat ni ha rebut ordres per vigilar, perseguir o espiar guàrdies civils o agents de la Policia Nacional.

Interrogatori ‘bronco

Justo Medrano abandonant l’Audiència Nacional

Arribat el torn de preguntes del tinent fiscal Miguel Ángel Carballo, l’escenari ha canviat radicalment. Les maneres i l’actitud del representant del Ministeri Fiscal ha contribuït a un interrogatori bronco i poc adequat i aconsellable.

A banda d’interrompre constantment el testimoni, Carballo, amb l’únic propòsit d’exemplar l’intendent en una alguna contradicció, ha protagonitzat un moment veritablement desagradable. El nerviosisme ha guanyat terreny. El rum-rum entre el públic – on a més de dirigents dels Mossos hi havia una trentena d’estudiants de Dret i d’ADE de les Universitats Carlos III i Complutense – s’ha fet notar. El fiscal feia preguntes però no esperava les respostes (“Me lo ha parecido entender. Es igual” o Sí, sí, diga… Es igual”). Carballo tenia un objectiu clar i mentre no assolia el propòsit menystenia la declaració de l’intendent.

Però, el fiscal pensava que Justo Medrano seria més de domesticar i no ha estat així. S’ha mostrat dur i inamovible. “Com ja li he dit”, “Insisteixo”, “Em reitero”, “Repeteixo”, “Si em permet contestar”… Aquestes han estat algunes de les frases fetes servir per ‘calmar’ la poca amabilitat i sensibilitat del fiscal que ha arribat a dir que no entenia l'”actitud” del sotscap de la comissaria d’Informació dels Mossos.

El tinent fiscal Miguel Ángel Carballo

Ha insistit perquè el mosso respongués amb un sí o no si la policia catalana tenia “la certesa que els organitzadors intentarien fer el referèndum” i si hi havia “l’esperança que amb les accions policials que s’havien preparat no s’arribaria a celebrar el referèndum”.

Davant la persistència incomprensible del fiscal, la magistrada i president del tribunal, Concepción Espejel ha hagut d’intervenir-hi ordenant que es deixés que el testimoni acabés el seu raonament i que contestés a les preguntes formulades. Però, Carballo insistia en la seva ruta de cercar contradiccions encara que, de vegades, les seves preguntes o apreciacions estaven fora de lloc o mereixien una radical reprovació. Segurament el fiscal s’està desesperant perquè el seu relat comença a fer aigües per tot arreu. I això, és clar, provoca nervis i neguit…

 


REDACCIÓ3 Març, 2020
césar_puig-1280x720.jpg

Continua el judici contra la cúpula de la conselleria d’Interior de Catalunya a l’Audiència Nacional. Un dels acusats és l’advocat vallenc, que en 2017 exercia les funcions de secretari d’Interior. La Fiscalia demana 11 anys de presó per un delicte de sedició.

Cèsar Puig, exsecretari d’Interior a Catalunya

Aquest matí, quan Cèsar Puig ha arribat a la seu judicial de San Fernando de Henares, compartint taxi amb l’exdirector general dels Mossos d’Esquadra, Pere Soler, ha parlat amb larepublicacheca.cat. Puig ha dit que estava fort anímicament i s’ha confessat satisfet amb el desenvolupament del judici. “Creiem que ens va bé”, però tot i això no vol cantar victòria perquè “cal veure com acaba”.

En la sessió d’avui, en què estaven citats a declarar diferents comissaris de la policia catalana, un grup d’advocats que formen part de la Plataforma Juristes per la República s’han desplaçat a Madrid, més concretament a l’Audiència Nacional per “donar ànims a Cèsar Puig”. Alguns dels juristes eren de Valls, terra natal de l’exsecretari del departament d’Interior durant el procés independentista.


REDACCIÓ2 Març, 2020
ricard_judici_trapero.jpg

L’activitat continua a la sala de vistes de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares. Segueix el judici contra l’excúpula dels Mossos d’Esquadra durant el procés.

En la banqueta dels acusats s’asseuen l’exsecretari i exdirector dels Mossos i el major i la intendenta del cos policial. Fiscalia demana un màxim d’11 anys de presó, inhabilitació per un delicte de sedició, entre d’altres. Està previst que el judici quedi vist per sentència el proper 19 de març, coincidint amb el Dia del Pare. Aquesta setmana està previst que declarin testimonis de relleu. Passarà per l’Audiència Nacional el secretari del TSJC, l’exconseller d’Interior Jordi Jané, l’exsecretari d’Economia Josep Maria Jové i l’exsecretari de Govern Jaume Vidal de Ciurana, alguns dels quals ja van declarar durant el judici al Suprem. Les declaracions arribaran després de les contradiccions entre comandaments de la Brimo i de la Guàrdia Civil sobre el 20-S a Economia.

Així, aquest dilluns estan citats a declarar el comissari en cap dels Mossos a Barcelona d’aquella època, Joan Portals, que haurà de justificar la seva actuació durant el 20-S i l’1-O, i el comissari Emili Quevedo, de la Comissaria General Tècnica de Planificació de la Seguretat, que al Suprem va responsabilitzar l’expresident Carles Puigdemont de tirar endavant el referèndum tot i els advertiments de possibles conflictes al carrer per part de la cúpula policial. El comissari Miquel Esquius, que va ser designat cap del cos quan el conseller Miquel Buch va agafar la cartera d’Interior i destituït un any després, també es preveu que declari dilluns. Igualment s’ha demanat la declaració de l’intendent Josep Lluís Rossell, adjunt a la Prefectura en el moment dels fets.

Per dimarts està prevista la declaració del comissari Josep Milan, excap del cos abans de Trapero, i cap de la regió de Girona el 2017, el comissari Sergi Pla, cap de la regió central, on dos mossos van ser expedientats per la seva actitud l’1-O en favor del referèndum, i Francesc Xavier Monclús, cap de la regió de Ponent, que va ser investigat per haver conegut moviments per fer arribar les urnes de l’1-O i no haver actuat, entre altres comandaments policials. També declararà l’actual comissari dels Mossos a Tarragona, Josep Maria Estela.

Dimecres es preveu la declaració del número 2 de la Comissaria d’Informació en aquell moment, Miquel Justo Medrano, Carles Anfruns, de la regió Metropolitana Sud, Antoni Verger, número 2 del comissari Joan Carles Molinero, i David Boneta, comissari en cap del Camp de Tarragona. Aquest últim va fer unes declaracions polèmiques en assegurar que els Mossos obeirien la Generalitat.

Jordi Jané

Aquell dia també es preveu la declaració del secretari del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Joaquim Martínez, que va estar present en algunes de les reunions de la magistrada Mercedes Armas amb els comandaments policials.

Finalment, per dijous està prevista la declaració de l’exconseller d’Interior Jordi Jané, que va dimitir el juliol del 2017, l’exsecretari de Govern en l’etapa de Puigdemont, Jaume Vidal de Ciurana, i l’exsecretari general de la Vicepresidència i d’Economia Josep Maria Jové, detingut el 20-S i processat pel TSJC.

Aquests testimonis arriben després que aquesta setmana passada hagi declarat el cap de la Guàrdia Civil a Economia el 20-S, que va recriminar l’actitud de la intendent Laplana en no allunyar els manifestants ni recriminar a Jordi Sànchez les seves propostes. En canvi, els caps de la Brimo van declarar dimarts passat que era impossible fer perímetres de seguretat i passadissos sense fer càrregues policials, cosa que hauria pogut provocar allaus humanes.

El coronel de la Guàrdia Civil que coordinava les peticions d’ajuda als Mossos es va desvincular de l’operatiu judicial i va admetre «tensions» amb el comissari Ferran López.

 


REDACCIÓ16 Febrer, 2020
judiciTRperoRC_.jpg

El judici a l’Audiència Nacional contra el major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana i l’excúpula de la Conselleria d’Interior arriba aquesta propera setmana a alguns dels testimonis més rellevants.

Es tracta de l’exdirector general dels Mossos d’Esquadra Albert Batlle, que va dimitir el juliol del 2017 per desavinences amb l’orientació política del Govern; el comissari superior de Coordinació Central el 2017, Joan Carles Molinero; el comissari en cap d’Informació dels Mossos, Manel Castellví; el cap de torn de la sala central de comandament aquells dies, Josep Lluís Guerrero López; i el comissari en cap d’Investigació Criminal Rafael Comes. Els quatre comissaris hauran de donar la seva versió sobre com es va preparar el dispositiu de l’1-O i com es va dur finalment a la pràctica. Està previst que tots cinc declarin dimarts.

Prèviament, dilluns, serà el torn de les defenses per interrogar l’excap d’Informació de la Policia Nacional a Catalunya, Juan Manuel Quintela, i també declararan tres mossos d’Esquadra que van intervenir l’1-O. Dimecres està previst que comencin els testimonis demanats només per les defenses. En concret seran vuit mossos d’Esquadra i el número 2 de la Guàrdia Civil a Catalunya, el coronel Mariano Martínez Luna. Dijous està previst que declari la cap de Protocol de la Vicepresidència de la Generalitat durant el 20-S, Anna Teixidó, l’exconsellera d’Interior en l’època del tripartit, Montserrat Tura, i vuit mossos més.

Amb aquests testimonis, les defenses pretenen contrarestar els últims testimonis de càrrec, demanats per la fiscalia, que han criticat durament les decisions i la intervenció dels Mossos d’Esquadra els dies previs a l’1-O i el mateix dia de les votacions.

La secretària del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, Montserrat del Toro, que va reiterar, amb matisos, que aquell dia va passar por i es va sentir sola davant de la multitud que s’acumulava a les portes del departament

Aquesta setmana passada, un cap d’antiavalots de la Guàrdia Civil que va actuar el 20-S a la Conselleria d’Economia va dir que els Mossos haurien d’haver distanciat els manifestants ja a primera hora del matí, quan eren menys. D’aquell 20-S també ha declarat un testimoni clau durant el judici al Suprem, la secretària del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, Montserrat del Toro, que va reiterar, amb matisos, que aquell dia va passar por i es va sentir sola davant de la multitud que s’acumulava a les portes del departament.

Un altre testimoni de càrrec contra els acusats ha estat aquesta setmana el d’un comandament de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, que va analitzar multitud de correus on Trapero enviava a la cúpula política d’Interior els seus plans per intentar aturar el referèndum, cosa que la fiscalia considera que va permetre alertar la població de com reaccionar a l’operatiu policial. Les defenses, però, han intentat invalidar aquest testimoni i els correus que va comentar perquè no s’havia preguntat prèviament per aquesta documentació.

Dimecres passat va declarar l’actual número 2 de la Policia Nacional a Catalunya, excap d’Informació, Juan Manuel Quintela, que va criticar l’actuació dels Mossos l’1-O, basant-se en els àudios de les emissores policials d’aquell dia i en els documents interceptats abans de ser incinerats a Sant Adrià del Besòs.

Segons aquest policia, els Mossos van fer seguiments als cossos estatals i en alguns casos van entorpir les seves accions, a més de no activar els antiavalots per tancar centres de votació. També va argumentar que creia que les pautes d’actuació del cos autonòmic eren un «advertència» als agents perquè «anessin en compte» amb la seva actuació durant el referèndum.

 


REDACCIÓ11 Febrer, 2020
fumar_cafe.jpg

Sortir a fumar o anar a fer un cafè mentre ets a la feina no es pot considerar jornada laboral. Això és el que diu la guia sobre el registre horari a la feina elaborat pel Ministeri de Treball. Segons aquest text, les pauses per menjar un entrepà, per fer un cafè, per sortir a fumar o per a qualsevol altra acció que suposi una interrupció de la jornada laboral no es poden computar com a hores de feina.

D’aquesta manera, el document obre la porta que les empreses puguin ser més estrictes a l’hora de controlar les pauses que fan els treballadors, ja que fins ara aquests aspectes no quedaven recollits enlloc.

Per aquest motiu des del Ministeri de Treball es recomana que aquestes pauses quedin recollides en els convenis col·lectius per evitar conflictes.

Obligatorietat de fitxar
Recordem que aquesta és la primera setmana que, per llei, és obligatori fitxar a la feina . Una normativa que entra en vigor amb l’aval del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que ha emès una sentència que estableix que és obligatori que les empreses facin el registre diari de la jornada.

 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter