Arxius de audiència nacional | Diari La República Checa

REDACCIÓ16 Febrer, 2020
judiciTRperoRC_.jpg

El judici a l’Audiència Nacional contra el major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana i l’excúpula de la Conselleria d’Interior arriba aquesta propera setmana a alguns dels testimonis més rellevants.

Es tracta de l’exdirector general dels Mossos d’Esquadra Albert Batlle, que va dimitir el juliol del 2017 per desavinences amb l’orientació política del Govern; el comissari superior de Coordinació Central el 2017, Joan Carles Molinero; el comissari en cap d’Informació dels Mossos, Manel Castellví; el cap de torn de la sala central de comandament aquells dies, Josep Lluís Guerrero López; i el comissari en cap d’Investigació Criminal Rafael Comes. Els quatre comissaris hauran de donar la seva versió sobre com es va preparar el dispositiu de l’1-O i com es va dur finalment a la pràctica. Està previst que tots cinc declarin dimarts.

Prèviament, dilluns, serà el torn de les defenses per interrogar l’excap d’Informació de la Policia Nacional a Catalunya, Juan Manuel Quintela, i també declararan tres mossos d’Esquadra que van intervenir l’1-O. Dimecres està previst que comencin els testimonis demanats només per les defenses. En concret seran vuit mossos d’Esquadra i el número 2 de la Guàrdia Civil a Catalunya, el coronel Mariano Martínez Luna. Dijous està previst que declari la cap de Protocol de la Vicepresidència de la Generalitat durant el 20-S, Anna Teixidó, l’exconsellera d’Interior en l’època del tripartit, Montserrat Tura, i vuit mossos més.

Amb aquests testimonis, les defenses pretenen contrarestar els últims testimonis de càrrec, demanats per la fiscalia, que han criticat durament les decisions i la intervenció dels Mossos d’Esquadra els dies previs a l’1-O i el mateix dia de les votacions.

La secretària del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, Montserrat del Toro, que va reiterar, amb matisos, que aquell dia va passar por i es va sentir sola davant de la multitud que s’acumulava a les portes del departament

Aquesta setmana passada, un cap d’antiavalots de la Guàrdia Civil que va actuar el 20-S a la Conselleria d’Economia va dir que els Mossos haurien d’haver distanciat els manifestants ja a primera hora del matí, quan eren menys. D’aquell 20-S també ha declarat un testimoni clau durant el judici al Suprem, la secretària del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, Montserrat del Toro, que va reiterar, amb matisos, que aquell dia va passar por i es va sentir sola davant de la multitud que s’acumulava a les portes del departament.

Un altre testimoni de càrrec contra els acusats ha estat aquesta setmana el d’un comandament de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, que va analitzar multitud de correus on Trapero enviava a la cúpula política d’Interior els seus plans per intentar aturar el referèndum, cosa que la fiscalia considera que va permetre alertar la població de com reaccionar a l’operatiu policial. Les defenses, però, han intentat invalidar aquest testimoni i els correus que va comentar perquè no s’havia preguntat prèviament per aquesta documentació.

Dimecres passat va declarar l’actual número 2 de la Policia Nacional a Catalunya, excap d’Informació, Juan Manuel Quintela, que va criticar l’actuació dels Mossos l’1-O, basant-se en els àudios de les emissores policials d’aquell dia i en els documents interceptats abans de ser incinerats a Sant Adrià del Besòs.

Segons aquest policia, els Mossos van fer seguiments als cossos estatals i en alguns casos van entorpir les seves accions, a més de no activar els antiavalots per tancar centres de votació. També va argumentar que creia que les pautes d’actuació del cos autonòmic eren un «advertència» als agents perquè «anessin en compte» amb la seva actuació durant el referèndum.

 


REDACCIÓ11 Febrer, 2020
fumar_cafe.jpg

Sortir a fumar o anar a fer un cafè mentre ets a la feina no es pot considerar jornada laboral. Això és el que diu la guia sobre el registre horari a la feina elaborat pel Ministeri de Treball. Segons aquest text, les pauses per menjar un entrepà, per fer un cafè, per sortir a fumar o per a qualsevol altra acció que suposi una interrupció de la jornada laboral no es poden computar com a hores de feina.

D’aquesta manera, el document obre la porta que les empreses puguin ser més estrictes a l’hora de controlar les pauses que fan els treballadors, ja que fins ara aquests aspectes no quedaven recollits enlloc.

Per aquest motiu des del Ministeri de Treball es recomana que aquestes pauses quedin recollides en els convenis col·lectius per evitar conflictes.

Obligatorietat de fitxar
Recordem que aquesta és la primera setmana que, per llei, és obligatori fitxar a la feina . Una normativa que entra en vigor amb l’aval del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que ha emès una sentència que estableix que és obligatori que les empreses facin el registre diari de la jornada.

 

 


REDACCIÓ27 Gener, 2020
coronel_cobos.jpg

El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos ha arribat a l’Audiència Nacional amb pas ferm i disposat a no deixar ningú indiferent. Ha entrat en les instal·lacions judicials saludant als agents de la Policia Nacional, els quals es quadraven al seu pas. A la sala, el coordinador policial de l’1 d’octubre s’ha arribat a sentir còmode. Les preguntes del Fiscal, en alguns casos, conduint el sentit de la resposta.

El guàrdia civil ha carregat i de valent contra el major dels mossos, Josep Lluis Trapero, qui, assegut al costat de la seva defensora, no parava de prendre notes en una llibreta.

Durant la seva declaració, de los Cobos ha posat en evidència la mala relació que manté amb Trapero. Ha parlat de la desconfiança que existia aleshores perquè al seu entendre el major es va alinear amb Carles Puigdemont durant la preparació i celebració de la consulta independentista del 2017.  De los Cobos ha titllat Carles Puigdemont de “piròman”.

Si jo hagués tingut el comandament, la meva primera decisió hauria estat apartar el major Trapero perquè de forma permanent posava bastons a les rodes

Pérez dels Cobos va posar l’accent en el permanent interès d’uns i altres – Govern i policia catalana – a salvaguardar la convivència i els drets dels ciutadans per sobre de qualsevol altre objectiu. “Puigdemont va dir que una interlocutòria judicial no podia trepitjar drets ciutadans. Li vaig demanar que desconvoqués i va dir que ja sabia el que fer. Em va sorprendre que Trapero no fes la petició. Semblava alineat. No va dir que ja l’hi hagués demanat”, ha assegurat.

En la seva opinió, el cap dels Mossos no va fer res per impedir el referèndum que ell sabia que era il·legal. “Els mossos insistien a prioritzar la convivència, la seguretat i l’ordre públic”. Aquest fet es va traduir en una mena de diàleg de sords, una contínua incomprensió mútua que va dificultar les coses.

Si jo hagués tingut el comandament, la meva primera decisió hauria estat apartar el major Trapero perquè de forma permanent posava bastons a les rodes”, ha dit de los Cobos que ha precisat que la seva tasca de coordinació mai va implicar el comandament. “Em volen donar més importància donant-me una funció que no em corresponia”, ha ironitzat en clara referència a un dels arguments de defensa de Trapero, que s’escuda en un fracàs generalitzat del pla que no pot atribuir exclusivament als Mossos sinó a tot l’operatiu.

Mai vam pensar que es pogués arribar al nivell d’inacció a què es va arribar l’1-O”, ha prosseguit, abans d’afegir: “No hi va haver col·laboració en cap cas

El coronel ha insistit en la (mala) relació que va mantenir des d’un inici amb el major Trapero. Va atribuir el malestar del major a la seva persona, que va quedar clar en continus “desaires” personals, en el fet que el cap de la policia catalana li veia “com una ingerència”. També va criticar el seu pla per enfrontar-se a l’1-O ideat -va explicar- com si allò fos un “esdeveniment normal” i no la convocatòria il·legal d’un referèndum.

El comportament de Trapero va consistir sempre a “no demanar ajuda”. Sempre va considerar que es bastava ell sol per fer front a l’operatiu i que comptava amb efectius “suficients”. Malgrat l’evolució dels esdeveniments, “no va canviar d’actitud ni va fer cap petició de suport”. “Mai vam pensar que es pogués arribar al nivell d’inacció a què es va arribar l’1-O”, ha prosseguit, abans d’afegir: “No hi va haver col·laboració en cap cas”.

Per això, segons la visió del coordinador del dispositiu de l’1-O, aquella jornada es van topar amb uns “criteris d’actuació inadequats” dissenyats per la policia catalana, amb un sistema de reforç policial “ineficaç”, amb “mitjans insuficients” i amb una filtració constant dels seus plans als convocants, “que sabien com era l’escenari que anaven a trobar-se”.

“Els binomis de mossos desplaçats als col·legis no van fer res i no es veien unitats d’intervenció dels Mossos per enlloc”, ha continuat de los Cobos, que ha descrit com en molts punts de la comunitat s’aplaudia als agents autonòmics per la seva actitud “reticent”.

Ha considerat que els Mossos van actuar amb “passivitat” durant el procés i que, fins i tot, “van obstruir” l’actuació de la resta de cossos de seguretat de l’Estat; ha alineat a l’excap de la policia catalana amb els dirigents secessionistes; i ha afirmat que els acusats mai van sol·licitar ajuda per reforçar-se en aquelles jornades. O sigui, de los Cobos té clar que el màxim responsable és Trapero.

L’interrogatori continua demà a partir de les 10 del matí.

 


REDACCIÓ26 Gener, 2020
delosCobos_trapero.jpg

El proper dilluns prossegueix el judici contra la cúpula dels Mossos d’Esquadra. El processat més mediàtic és sens dubte el major Josep Lluis Trapero per a qui la Fiscalia demana 11 anys de presó i inhabilitació per un presumpte delicte de rebel·lió.

De los Cobos, Trapero i César Puig

En el judici, que se celebra a l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares a Torrejón de Ardoz, el Ministeri Fiscal intenta demostrar que els responsables policials van fer cas omís dels manaments judicials i no van evitar que se celebrés el referèndum independentista.

Les defenses dels acusats intentaran provar tot el contrari. El dilluns vinent, serà el torn del coronel Diego Pérez de los Cobos.

El seu  interrogatori és fonamental perquè haurà d’explicar quin paper va exercir durant els preparatius de l’1 d’octubre i si va exercir (globalment) les funcions de coordinador, dirigint i dissenyant els dispositius policials que haurien de fer complir els manaments dictats pels diferents tribunals.

Soler, Puig i Lapana a l’Audiència Nacional

Guanya importància saber si Trapero – i conseqüentment tot el cos dels Mossos d’Esquadra – estaven sota les ordres de Diego Pérez de los Cobos. De fet, el major ja va informar el tribunal que l’està jutjant que de los Cobos era qui està al davant la coordinació policial. “Hi Havia un coordinador designat i aquest era el Sr. De Los Cobos. Era el coordinador pel bo i pel dolent”, va remarcar l’excap de la policia catalana.

S’espera que en aquest judici, el coronel esclareix algunes ombres i dubtes del procés, el qual manté en la presó els principals líders independentistes. En aquesta ocasió, la defensa dels quatre processats voldran trobar incoherències i contraccions. El judici es reprendrà aquest dilluns a dos quarts de 10 del matí.

 


REDACCIÓ23 Gener, 2020
cesarPUIG.jpeg

El vallenc César Puig ha intentat desmuntar el full acusatori del Ministeri Fiscal. Malgrat la insistència – i alguns missatges grollers i despropositats – del fiscal Pedro Rubira, l’exsecretari d’Interior ha intentat rebatre, amb coherència, totes les acusacions i insinuacions sobre la seva participació en els preparatius o celebració del referèndum independentista.

La presidenta del Tribunal, Concepción Espejel (que va exercir també a l’Audiència de Tarragona) ha hagut d’intervenir per demanar que acusat i fiscal no entressin en diàleg entre ells. Pedro Rubira ha espetat: “Ells venen aquí amb la idea de dir el que volen”, un comentari que ha merescut la reprovació de la magistrada.

Puig ha explicat fil per randa les seves competències institucionals pel càrrec que ostentava. Ha volgut deixar clar que no tenia “res a aportar en qüestions operatives o estratègiques” en relació al referèndum i que només s’encarregava de gestionar “els recursos” per complir amb les ordres judicials.

A preguntes del fiscal Pedro Rubira, Puig ha dit que les úniques reunions que va mantenir amb el major Trapero eren per parlar, precisament, de recursos i de com complir els mandats de la fiscalia i del TSJC. “Més vehicles, un helicòpter… Em peticionaven qüestions concretes per complir les necessitats de l’1-O”, ha dit Puig.

El jurista vallenc també s’ha referit la reunió amb l’exsecretari d’Economia, Josep Lluís Salvadó, on – tal i com va declarar Trapero – la Conselleria d’Economia pretenia obtenir dades fiscals i d’empreses a través dels Mossos.

Puig ha dit que no coneixia el contingut de la reunió abans que es produís i que, posteriorment, va demanar disculpes al major perquè “no tenia cap sentit plantejar competències futures, tot i que havia estat una vella reivindicació, amb les persones que hi havia allà”.

El judici continua dilluns amb l’interrogatori del responsable de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos.

 


REDACCIÓ23 Gener, 2020
trapero_trist.jpg

Era previsible. Trapero tenia ganes de fer-ho i hi ha acabat fent. Ha anunciat el seu divorci amb el govern del president Carles Puigdemont. Ja ho va dir el dia que no tenia cap relació – ni bona ni dolenta amb l’exmandatari català.

El major dels Mossos d’Esquadra ha reconegut que les tensions van néixer ja el 2015 – amb Artur Mas a Palau – pels primers passos del full de ruta independentista. Trapero no ha assumit el cap moment relacions amb el procés. Tot el contrari. Diu que va actuar com a policia, tot i ser conscient que hi havia diferents ideologies entre els agents, com és natural.

Trapero, bregat a l’hora de parlar en públic i sota pressió, va deixar clar durant les més de deu hores de declaració que ni ell ni els Mossos van participar de cap rebel·lió o sedició, que des del primer moment es van desmarcar de les tesis independentistes del Govern i que, arribat el cas, estaven preparats per detenir el president i els consellers.

En el cas de Puigdemont, el mateix major es va oferir a la cúpula per fer-ho ell en persona. El silenci institucional d’aquests dies en relació amb el judici ha estat eloqüent.

 


REDACCIÓ23 Gener, 2020
pere_soler-1.jpg

L’exdirector dels Mossos d’Esquadra Pere Soler ha dit avui en l’Audiència Nacional que en cap moment va donar ordres al cos en relació al referèndum de l’1-O. Soler també ha assegurat que el conseller d’Interior Joaquim Forn – avui empresonat – fes cap “ingerència” sobre els Mossos. “Mai em va donar instruccions perquè els Mossos estiguessin a favor del referèndum i jo no vaig donar cap instrucció”, ha deixat clar. També ha negat que el seu nomenament al capdavant del cos tingués res a veure amb el fet d’estar a favor del referèndum i ha explicat que l’exconseller Jordi Jané ja li va proposar ocupar el càrrec l’any 2016 i ell ho va rebutjar.

Soler ha explicat que va ser al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) el dia que es va presentar el referèndum. Aquell dia va fer una piulada assegurant que la societat “votaria i no ho podrien evitar”. “Es volia pressionar el govern de l’Estat perquè es fes un referèndum acordat. En aquella època jo no tenia cap càrrec públic”, ha insistit l’exdirector dels Mossos. “Quan el lloc queda vacant, em truca Forn i em planteja ocupar-lo però també em diu que està parlant amb més gent. Jo li vaig dir que, si no trobava ningú, jo ho podia fer”, ha explicat.

Quan el lloc queda vacant, em truca Forn i em planteja ocupar-lo però també em diu que està parlant amb més gent. Jo li vaig dir que, si no trobava ningú, jo ho podia fer

Les piulades de Pere Soler han tingut un paper protagonista en algun moment de l’interrogatori del fiscal Miguel Ángel Carballo. Soler ha admès que va fer un tuit on va dir que els Mossos “complirien la llei” i la premsa “ho va malinterpretar”. Quan va arribar al càrrec de director general de la policia, el major Josep Lluís Trapero li va recomanar que no fes piulades.

Sobre les seves funcions en el cos, ha explicat que ell només supervisava l’actuació de la Divisió d’Afers Interns (DAI) i era informat dels plans operatius d’ordre públic i seguretat ciutadana, però no sobre les funcions de policia judicial. Ell era el responsable en matèria de contractació, personal i pressupost, i per això també li traslladaven les necessitats de recursos humans i materials com a policia judicial.

El paper de Pérez de los Cobos 

Soler ha assegurat que no va tenir cap paper en el disseny del pla Àgora, però sí que va haver de facilitar que es pogués dur a terme. “És un pla governatiu, no tenia res a veure amb el referèndum”, ha insistit a preguntes del fiscal. “Havia de protegir persones i béns. Estàvem en alerta 4 d’antiterrorisme, hi havia moltes concentracions previstes… No es parla l’1-O perquè tampoc sabíem si es faria”, ha explicat Soler.

El nomenament de Diego Pérez de los Cobos com a coordinador de l’operatiu policial de l’1-O va ser discutit pel Departament d’Interior, però Pere Soler ha negat que ell tingués cap “posicionament” en aquest sentit. “Vam dir que la coordinació havia de ser dels operatius”, ha explicat, i ha negat conèixer les cartes de Trapero que rebutjaven la coordinació del coronel de la Guàrdia Civil.

“Interior no va fer res pel referèndum” 
L’exdirector dels Mossos ha explicat que el requeriment del Tribunal Constitucional li ordenava no fer res encaminat al referèndum i també impedir-lo “dins de les seves competències”. “El mandat general deia que m’havia d’abstenir i, concretament, havia d’evitar que ningú fes res a favor del referèndum. Però a Interior ningú va fer res pel referèndum”, ha insistit. Soler ha explicat que Trapero li traslladava les instruccions de Fiscalia per poder-les “dotar de recursos”.

Soler ha negat que els Mossos prestessin serveis de “contraviligància” a dirigents independentistes pel fet d’haver estat detinguts en la causa del jutjat 13. “No sabia que s’hagués fet aquesta actuació al despatx de Carme Forcadell”, ha dit Soler en relació als serveis de contravigilància que hi van fer els Mossos. “No tenia per què saber les mesures que s’acordaven”, ha insistit l’exdirector del cos.

En qualsevol manifestació s’utilitza el convocant de la manifestació per mediar. Després del 20-S vaig saber que a Sànchez se li va donar aquest paper

Pel que fa al pla Àgora, Soler ha assegurat que no va tenir cap paper en el seu disseny, però sí que va haver de facilitar que es pogués dur a terme. “És un pla governatiu, no tenia res a veure amb el referèndum”, ha insistit a preguntes del fiscal. “Havia de protegir persones i béns. Estàvem en alerta 4 d’antiterrorisme, hi havia moltes concentracions previstes… No es parla l’1-O perquè tampoc sabíem si es faria”, ha explicat Soler.

Sànchez tenia un paper “d’intermediació”
Soler ha explicat que coneixia “poc” Jordi Sànchez i ha assegurat que no recorda haver-lo trucat el 30 de setembre. L’exdirector dels Mossos ha dit que va parlar amb ell l’1 d’octubre per una tarima que hi havia a la plaça de Catalunya. La Fiscalia ha insistit que consten dues trucades a Sànchez el dia 30, però Soler ha assegurat que no van parlar. L’exdirector dels Mossos ha assegurat que Sànchez tenia “un paper d’intermediació” el 20 de setembre. “En qualsevol manifestació s’utilitza el convocant de la manifestació per mediar. Després del 20-S vaig saber que a Sànchez se li va donar aquest paper”, ha explicat a preguntes de Carballo.

Vaig trucar al major Trapero a primera hora per saber què s’estava fent, i ell em va dir que en la mesura del possible s’estaven desplaçant tots els operatius

Soler ha admès que seguia què passava el 20-S al Departament d’Economia, però ha negat conèixer les “dificultat” que tenia la comitiva judicial. Tampoc sabia que Forn s’havia posat en contacte amb Sànchez. “Vaig trucar a Trapero a primera hora per saber què s’estava fent, i ell em va dir que en la mesura del possible s’estaven desplaçant tots els operatius”, ha dit. “Estava preocupat perquè la gent s’estava concentrant, però en cap moment s’interromp la comitiva ni s’intenta accedir al Departament”, ha afegit. L’exdirector dels Mossos també ha dit que no va saber que la comitiva havia tingut problemes per sortir fins el dia 21 de setembre.

Pere Soler ha respost al fiscal que va tenir coneixement de les actuacions de la Guàrdia Civil a través de la ràdio mentre es desplaçava cap al seu despatx a la Direcció General de la Policia. I que va ser des d’allà que va seguir tota la jornada, a través dels mitjans de comunicació, ja que va creure que no era convenient que ell es desplacés al centre de comandament que s’havia organitzat. També ha dit que no era la seva responsabilitat autoritzar la concentració, ja que depèn d’una altra direcció general del Departament.

L’exconseller Jordi Jané em va dir que no tenia la confiança del president i per això va dimitir

Coneixement superficial
Preguntat per si coneixia el llibre blanc per a la transició nacional, Soler ha admès que ho coneixia pels mitjans però “no se’n preocupava” i ha negat saber què deia respecte als Mossos en cas de desconnexió. Ha assegurat que no coneixia el document EnfoCATs ni tampoc l’exsecretari d’Economia Josep Maria Jové. L’exdirector dels Mossos ha explicat que sabia del caràcter plebiscitari de les eleccions del 2015 “pels mitjans” i que la resolució del Parlament sobre la desconnexió aprovada aquell any va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional (TC). “Sabia de manera molt superficial les coses que aprovava el Parlament”, ha remarcat Soler.

L’exdirector dels Mossos sabia que hi havia partits polítics que volien impulsar un referèndum acordat amb l’Estat, però ha negat saber els detalls de les conclusions de la  comissió d’estudi de la transició nacional.

Pel que fa als treballs preparatoris del referèndum, Soler ha dit que ho coneixia pels mitjans i que era un “escenari obert”: “No hi havia res tancat”. El fiscal Carballo ha volgut evidenciar que el Parlament avançava cap a un referèndum unilateral. “Es volia fer un referèndum, però es volia que fos acordat. Aquest era l’objectiu”, ha explicat Soler.

La Fiscalia ha preguntat també per la dimissió de l’exconseller Jordi Jané. “Em va dir que no tenia la confiança del president i per això va dimitir”, ha explicat Soler, tot i remarcar que mantenen una “bona relació”. El predecessor de Soler al capdavant dels Mossos, Albert Batlle, també va dimitir juntament amb Jané. “Batlle va decidir sortir quan va entrar Forn perquè creia que ell havia de fer el seu propi equip. No em consta que dimitís per declaracions de Puigdemont”, ha insistit.

 


REDACCIÓ22 Gener, 2020
laplana_1.jpg

Fer el perímetre de seguretat que la Guàrdia Civil demanava davant la Seu d’Economia no era ni possible ni aconsellable, ha declarat la intendenta Teresa Laplana davant el fiscal que la interroga al judici de l’Audiència Nacional.

La responsable policial, que ha patit problemes de salut que el tribunal ha declinat que detallés, ha començat responent les preguntes del representant del Ministeri Fiscal, que s’ha interessat pel significat d’algunes de les sigles que utilitzen els Mossos en els seus operatius policials.

Tot i els problemes de salut que ja patia aleshores, Laplana ha expliat que va incorporar-se a l’operatiu desplegat davant la seu del departament d’Economia per a no perjudicar altres companys de feina. Això sí, sense saber que les diligències de la comissió judicial s’allargarien tant.

LAPLANA: Jo era un element d’informació qualificada amb rang per interlocutar amb els guàrdies civils però no era la responsable de l’operatiu d’aquell dia

El fiscal ha intentat posar en contradicció la valoració de la gent concentrada feta per la intendent, segons el Ministeri Públic molt per damunt de la realitat. Laplana ha replicat que ella no és una experta calculant el volum de les concentracions i ha afegit que anava arribant gent de manera continuada”.

L’aptitud dels concentrats no era violenta cap als agents que custodiaven la porta. Tampoc realitzaven cap intent d’intrusió a les dependències”, ha assegurat.

En aquest sentit ha volgut precisar que ella no tenia capacitat de mobilitzar els recursos d’ordre públic si no era a través de les ordres superiors que rebés. També ha recordat que la situació era complexe a tota la ciutat. “Jo era un element d’informació qualificada amb rang per interlocutar amb els guàrdies civils però no era la responsable de l’operatiu d’aquell dia”.

De totes maners ha deixat clar que si en aquells moments s’hagués aplicat la força policial per a desplaçar els concentrats tal com demanava la Guàrdia Civil es podrien haver generat problemes d’ordre públic considerables. El fiscal li ha demanat que no en fes tanta via a l’hora de respondre i li ha retret que semblava que s’havia preparat la seva intervenció com si es tractés de superar unes oposicions.

Laplana ha admès que els Mossos i els Guàrdies civils no van patir agressions però sí insults quan es produïen els relleus. “Que jo sàpiga no els van pas llençar escopinades”

Laplana ha admès que els Mossos i els Guàrdies civils no van patir agressions però sí insults quan es produïen els relleus. “Que jo sàpiga no els van pas llençar escopinades”, ha assenyalat.

A les deu va parlar amb un tinent de la Guàrdia Civil responsable de seguretat dels agents a l’interior de l’edifici i un altre tinent que de primeres va pensar que era capità. Un amb uniforme i l’altra de paisà. Ella no anava d’uniforme perquè no havia tingut temps d’anar-se a canviar.

Li van fer la petició que s’activessin unitats d’ordre públic i Laplana, seguint les instruccions, no ho va considerar necessari. “Atenent la quantitat de gent i l’aptitud reivindicativa sense violència no semblava ni possible ni aconsellable per el perímetre que demanaven”.

 


REDACCIÓ22 Gener, 2020
trapero_major.jpg

El major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha assegurat que ni l’exsecretari general d’Interior Cèsar Puig ni l’exdirector general dels Mossos Pere Soler van donar mai directrius o ordres de caire operatiu al cos.

En el tercer dia d’interrogatori i durant el torn de les defenses, Trapero ha explicat que Puig i Soler podien participar en reunions de caire operatiu, mai de caire judicial, i opinar, però no van ordenar mai res amb el que no estiguessin d’acord els comandaments policials. Sobre el 20-S, ha dit que l’exintendent de l’Eixample Teresa Laplana, acusada, no podia donar ordres als comandaments d’ordre públic, que depenien dels seus comandaments regionals.

El 20-S Soler no va estar al Cecor i Trapero només hi va parlar en una ocasió per telèfon. El major ha explicat que en altres ocasions el director general dels Mossos, el secretari general o el conseller d’Interior podien estar al Cecor, però només opinaven i en algun moment podien arribar a autoritzar la dissolució d’una manifestació si ho demanaven els comandaments, cosa que no va passar aquell dia.

A preguntes del lletrat de Soler, Trapero també ha assegurat que l’exdirector general no va dir res sobre l’actitud dels Mossos respecte el referèndum, ni tampoc va intervenir en les cartes que el major va enviar a la Fiscalia Superior o en els 172 atestats que van fer per la instrucció de la fiscalia sobre l’organització d’actes de propaganda del referèndum. En el mateix sentit, Soler no va assistir a la reunió de comandaments i càrrecs intermedis del cos el 29 de setembre per explicar les pautes d’actuació l’1-O, i el dia del referèndum Trapero només va parlar un cop per telèfon amb Soler.

Per últim, ha dit que totes les peticions que va fer el cos en matèria de recursos humans i materials van ser autoritzades per Puig i Soler. De fet, Trapero ha dit que Puig va ajudar el cos a obtenir el permís de la Conselleria d’Economia per obtenir els diners necessaris per obtenir armes llargues, armilles antibales i altres material antiterrorista arran dels atemptats jihadistes de París del 2015.

Detenció de Puigdemont després de la DUI
El major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, es va plantejar la possibilitat de detenir ell personalment l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont en cas que ho ordenés un jutjat després de declarar la DUI el 27 d’octubre del 2017. Ho ha explicat a preguntes de la seva advocada sobre el pla per detenir tots els membres del Govern i que va encarregar als comissaris superiors Ferran López i Joan Carles Molinero el 24 d’octubre. A més, ha assegurat que la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Mercedes Armas va remarcar als tres cossos policials que havien d’actuar conjuntament l’1-O.

En el cas de la Conselleria d’Economia hi van anar nou agents i comandaments de mediació des de primera hora del matí i durant tot el dia

Sobre el 20-S, Trapero ha explicat que el mateix dia i l’anterior la Guàrdia Civil va demanar ajuda als Mossos per poder sortir de diversos escorcolls ordenats pel jutjat d’instrucció 13 de Barcelona. Efectius de l’àrea de mediació i d’ordre públic es van desplaçar a diversos punts i van permetre la sortida de les comitives judicials i policials, fins i tot patint agressions per part d’alguns manifestants. En el cas de la Conselleria d’Economia hi van anar nou agents i comandaments de mediació des de primera hora del matí i durant tot el dia.

Ha explicat que el comissari Ferran López va parlar des de les 9 del matí i durant 40 trucades al llarg del dia amb el coronel de la Guàrdia Civil que dirigia l’escorcoll a Economia, i sempre davant de Trapero. Tots els requeriments que el coronel feia a López van ser atesos, ha assegurat Trapero. De fet, des del 2015 aquell va ser l’únic dia que la Brimo ha estat retirada dels punts de vigilància antiterrorista, excepte l’aeroport del Prat, per ajudar la Guàrdia Civil.

En aquella actuació es va prioritzar la mediació perquè així es feia sempre des del canvi de model i de filosofia de l’ordre públic del 2013. En les reunions amb la fiscalia i els altres cossos policials dels dies posteriors no se li va transmetre cap queixa per l’actuació dels Mossos davant d’Economia. Tampoc hi va haver cap queixa pel fet de no haver tancat cap col·legi preventivament els dies 29 i 30 de setembre tot i estar ocupats, com tampoc ho van fer Guàrdia Civil ni Policia Nacional, que també havien visitat algun centre.

«Els tres cossos eren policia judicial»
Durant l’interrogatori de la seva advocada, Trapero ha recordat el contingut de les instruccions de la fiscalia i els «problemes» que va traslladar per escrit perquè podien comportar algunes de les seves indicacions, com ara el tancament de centres de votació abans del dia 30, ja que afectava dies laborables i molts d’ells eren escoles, l’establiment d’un perímetre de 100 metres, o si també podien actuar en centres privats. «Eren dubtes que vaig plantejar sabent que la gent del cos me’ls plantejarien», ha dit, i tenien «bastant lògica».

La coordinació del mateix dia 1 s’havia de fer des dels diversos Cecor i una aplicació informàtica denominada «gestor d’esdeveniments», però el mateix diumenge De los Cobos va comunicar que la coordinació es faria a través de cèdules de seguiment a les diverses subdelegacions del govern espanyol a Catalunya

Posteriorment, va arribar l’ordre de la magistrada del TSJC Mercedes Armas, que va suposar l’arribada de «diversos canvis». Trapero ha destacat que la magistrada va deixar clar que, a partir d’aquell moment, els tres cossos policials «són els que han de complir amb l’ordre judicial» i que tots tres passen a ser «policia judicial», sense «cap dubte en aquest sentit». «Fins aquell moment, les instruccions de fiscalia anaven dirigides a mi com a major i al cos, i posteriorment n’havia fet alguna a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil», ha afegit. En canvi, també ha remarcat que la magistrada va fer al·lusió a un article de la Llei de cossos i forces de seguretat de l’Estat segons el qual, quan hi ha un servei amb diversos cossos implicats, «qui té la direcció de l’operació és el cos de l’Estat».

Trapero també ha explicat que el TSJC «no parlava de tancament de col·legis» prèviament al dia 30, tot i que sí demanava que s’impedissin actes de preparació del referèndum, i exclou els centres privats. La interlocutòria de la magistrada, segons Trapero, va fer decaure les ordres de la fiscalia.

El 28 de setembre al matí hi va haver la reunió extraordinària de la Junta de Seguretat i a la tarda es va reunir la cúpula policial al Palau de la Generalitat amb el president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller d’Interior Joaquim Forn.

Els Mossos havien demanat la presència de la presidenta del Parlament d’aleshores, Carme Forcadell, però no hi va acudir. Van plantejar als polítics que hi havia risc d’aldarulls l’1-O, però el Govern va mantenir la seva intenció de celebrar el referèndum. «Espero, president, que no haguem de lamentar una desgràcia», li va dir Trapero a Puigdemont.

Tres dies abans de la DUI, Trapero va encarregar a Molinero i López un pla per detenir tot el Govern si feia falta, i ell va plantejar la possibilitat «lògica» d’arrestar personalment a Puigdemont

En les reunions entre els comandaments policials i el coordinador Diego Pérez de los Cobos es va pactar, segons Trapero, que a cada centre de votació hi aniria com a mínim dos agents de seguretat ciutadana de Mossos, després es respondria amb més agents de seguretat ciutadana o d’ordre públic de la policia catalana i finalment intervindrien els agents antiavalots dels cossos estatals.

La coordinació del mateix dia 1 s’havia de fer des dels diversos Cecor i una aplicació informàtica denominada «gestor d’esdeveniments», però el mateix diumenge De los Cobos va comunicar que la coordinació es faria a través de cèdules de seguiment a les diverses subdelegacions del govern espanyol a Catalunya. Trapero ha lamentat que cap representant estatal estés als Cecor dels Mossos. Si hagués estat al contrari, «s’haguessin eliminat suspicàcies» per suposats seguiments, utilització de codis i comunicacions, ha dit el major. A més, ha explicat que les comunicacions entre les unitats d’antiavalots es feien per canals diferents de les de seguretat ciutadana, cosa que no recullen els atestats de la Guàrdia Civil presentats a l’Audiència Nacional.

Tres dies abans de la DUI, Trapero va encarregar a Molinero i López un pla per detenir tot el Govern si feia falta, i ell va plantejar la possibilitat «lògica» d’arrestar personalment a Puigdemont. Els dos comissaris li van dir que era millor que es quedés al complex policial central d’Egara i que ja farien ells la detenció del president. També va donar altres instruccions, i el pla va quedar establert el 26 d’octubre.

Preguntat per la seva advocada, Trapero ha explicat que va rebutjar l’oferiment de tornar a ser cap del cos i fins i tot a presentar-se a unes eleccions.

 


REDACCIÓ21 Gener, 2020
trapero_trist.jpg

L’exmàxim responsable dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, s’ha enfrontat a la segona tanda de preguntes del Ministeri Fiscal. Miguel Ángel Carballo, tal com va passar aquest dilluns, ha estat incisiu i contundent en les preguntes formulades a Trapero, el qual està acusat de rebel·lió arran dels preparatius del referèndum independentista.

Trapero ha continuat responent a la Fiscalia

Si les preguntes en aquesta fase del procés són importants, les respostes encara ho són més. Cal ser clar i concís. El major sap que s’hi juga molt en aquest judici, tant en l’àmbit professional com personal. Li demanen 11 anys de presó i inhabilitació. Per aquest motiu, fins i tot les comes guanyen rellevància.

L’interrogatori del fiscal ha tingut un moment hilarant. Anecdòtic. Trapero ha corregit un error de traducció del català al castellà que canviava veritablement el sentit de la frase.

Durant l’interrogatori, el representant de la Fiscalia li ha preguntat sobre un correu electrònic rebut pel major el 25 de setembre de 2017 i enviat pel comissari dels Mossos Luís Ferran López.  En l’e-mail, segons Carballo, Ferran López deia “Ja! Tenim pistes del contingut de la 5/2017”. Trapero ha rectificat immediatament el fiscal, apuntant que el “ja” no era un riure, sinó que es tradueix com “ya”, quedant la frase en “Ja tenim pistes del contingut de la 5/2017”.

El fiscal Miguel Ángel Carballo

“Bé, és que literalment és el que està transcrit. No sé si és un ‘ja’ col·loquial”, ha apuntat Caballero. Trapero, de nou, ha remarcat que es tracta d’un error de traducció, ja que no és un riure, sinó l’adverbi temporal “ja”.

Trapero ha admès durant la sessió d’avui que va informar l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, a l’exsecretari general César Puig i a l’exdirector de la policia Pere Soler de les ordres de la Fiscalia per evitar l’1-O, encara que ha precisat que les va complir.

El major ha reconegut que va posar en coneixement de Forn – condemnat pel Suprem a deu anys i mig de presó – a Puig i Soler – que igual que el major afronten una petició d’11 anys de presó – el contingut de les instruccions de la Fiscalia per evitar l’1-O, tot i que algunes d’elles eren secretes.

V Í D E O

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter