Arxius de audiència nacional | Diari La República Checa

REDACCIÓ18 Octubre, 2019
tsunami_democratic.jpg

La Guàrdia Civil ha clausurat, per ordre de l’Audiència Nacional, tots els dominis de ‘Tsunami democràtic’, des de la qual s’està cridant la mobilització contra la sentència del procés, han informat fonts de la investigació.

Tanmateix, la mateixa plataforma ja ha redirigit la pàgina web en un altre domini, ubicat fora de l’estat espanyol, perquè segueixi funcionant.

Ara mateix, torna a estar operativa tant la pàgina web, com el portal per descarregar-se l’app de la plataforma, amb la qual preveuen comunicar les properes mobilitzacions.

Fins ara, el Tsunami només ha convocat la concentració a l’aeroport, el proper dilluns ja que des de llavors no ha fet cap altra cita oficial. Anima, en els darrers comunicats, a baixar-se l’app per tenir més gent connectada. Segons les darreres xifres, hi ha 280.000 adherits al canal de Telegram i 15.000 en l’aplicació.

El ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ja ha informat que s’està investigat qui hi ha la darrere de les webs.

 


REDACCIÓ3 Octubre, 2019
policia-1oct.jpg

Tot just quan es compleixen dos anys dels fets de l’1 d’octubre, no persones que van resultar ferides a conseqüència de la repressió policial van interposar una querella a l’Audiència Nacional per un ‘crim de lesa humanitat’ contra les comandaments del dispositiu policial i alguns polítics.

La denúncia s’adreça a l’exsecretari d’Estat de Seguretat José Antonio Nieto, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, l’exdelegat del govern espanyol a Barcelona Enric Millo, l’excap de la Policia Nacional a Catalunya Sebastián Trapote o l’excap de zona de la Guàrdia Civil a Catalunya Ángel Gozalo.

L’Associació d’Afectats per l’1-O, l’Advocacia per la Democracia, Atenes Juristes pels Drets Civils i ferits, són les entitats que han presentat la querella a l’Audiència Nacional.
Els querellants els acusen “d’atac sistemàtic i planificat” contra la població civil.

 


REDACCIÓ1 Octubre, 2019
cdr.jpg

El jutge Manuel Garcia-Castellón pondera la possibilitat d’il·legalitzar els Comitès de Defensa de la República (CDR), tal com va sol·licitar el Sindicat ‘Manos Límpias’ el passat mes de gener.

La justícia havia arxivat provisionalment la causa, atenent que en aquell moment no hi havia cap indici que posés en relleu una actitud violenta per part dels CDR, qui, segons el sindicat d’extrema dreta, es tracta del braç armat de la CUP.

Ara, després de l’empresonament dels set membres dels CDR acusats de terrorisme, el magistrat de l’Audiència Nacional podria revisar la causa per determinar si realment hi ha proves clares que vinculin aquests comandos amb la violència.

 


REDACCIÓ22 Agost, 2019
dmasague1.jpg

No hi ha dues sense tres. I això també és una realitat en relació al judici del cas Torredembarra que hauria de començar el 30 de setembre a l’Audiència de Tarragona. L’ajornament es deu a l’elevada activitat prevista en aquest òrgan judicial ha obligat a posposar la vista fins a mitjans de gener, en una data encara per concretar.

Inicialment, el judici s’havia de celebrar l’octubre passat, però ja es va ajornar al febrer. Aleshores, però, tampoc no es va poder fer per la incompatibilitat d’alguns advocats que es trobaven a Madrid amb motiu del judici de l’1-O al Tribunal Suprem. Entre els processats hi ha l’exalcalde Daniel Masagué -que s’enfronta a quatre anys i mig de presó-, regidors i tècnics.

Daniel Masagué, exalcalde de Torredembarra

En concret, la Fiscalia Anticorrupció sol·licita quatre anys i mig de presó i nou d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic per a l’exalcalde de CiU acusat dels delictes de malversació i prevaricació per la presumpta adjudicació a dit del lloguer de dos locals. A més de Masagué, entre els encausats hi ha cinc regidors i exregidors, tres extècnics municipals, un advocat i dos empresaris, la majoria dels quals s’enfronten a penes d’entre dos i quatre anys de presó.

La investigació s’emmarca en la peça separada número 1 del conegut com ‘cas Torredembarra’ de presumpta corrupció al municipi. La causa, que s’instrueix als jutjats del Vendrell, consta de fins a nou peces separades i és l’origen de la investigació del cas del 3%, de suposat finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

Els fets que es portaran a judici es remunten als anys 2011 i 2012. Entre els encausats hi ha l’aleshores alcalde, Daniel Masagué; els regidors José Oviedo (PP), Juan Pérez (ADT), Santi Ardèvol (CiU), Francisca Felguera (UDC) i Pere Font (CiU); la cap de contractació municipal, Montserrat Córcoles; el coordinador d’Urbanisme, Jaume Vila, i l’enginyer municipal, Vicenç Ruiz.

A més, també estan encausats en la peça separada número 1 l’advocat Xavier Xifrà, i els empresaris locals Vicente Sánchez i Rafael Jiménez. El novembre del 2014 jutge va desvincular d’aquesta peça la regidora Èlia Rodríguez (UDC) i els empresaris Jordi Sumarroca -vinculat a l’empresa Teyco- i Blas Niubó. A més, l’exregidor Ignasi Duran (GIT) i la interventora municipal, Esther Agulló, que també estaven inclosos en la causa, van morir l’any passat.

En el seu escrit d’acusació, la Fiscalia Anticorrupció considera que els implicats van impulsar dos contractes d’arrendament de dos locals al municipi, malgrat que eren sabedors que “eren contraris a la llei” i que suposaven una “pèrdua de diners de l’Ajuntament”.

Un dels locals està ubicat al carrer Riera de Gaià i actualment ocupa la comissaria de la policia local, tot i que inicialment estava pensat perquè fos un magatzem “ja sigui d’arxiu definitiu de documentació com de maquinària o de vehicles dels diferents serveis municipals.

L’altre està ubicat als carrers Priorat i Garraf, a la zona de Clarà, i estava pensat per “assajos de grups municipals, dels Nois de la Torre -la colla castellera- i d’altres associacions culturals”. Tot i això, el local s’ha mantingut tancat i sense ús.

El ministeri públic subratlla que, en ambdós casos, “els acusats van actuar sent conscients que els locals no eren únics ni singulars, que no hi havia urgència per llogar-los i que existien obstacles insalvables per a la legalitat dels expedients”.

L’exalcalde Daniel Masagué s’enfronta a quatre anys i mig de presó per un delicte continuat de malversació de fons públics i a nou d’inhabilitació especial per a l’exercici de càrrec públic. La regidora Francisca Felguera, a tres anys de presó i vuit d’inhabilitació; els regidors José Oviedo, Pere Font i Santiago Ardèvol, i la cap de contractació, Montserrat Córcoles, a quatre anys de presó cadascun per malversació continuada i a nou anys d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic per un delicte continuat de prevaricació.

daniel masague
Masagué en l’interior d’un cotxe policial

L’exregidor Juan Pérez, l’enginyer Vicenç Ruiz i els empresaris Rafael Jiménez i Vicente Sánchez s’enfronten a dos anys de presó per un delicte continuat de malversació i a quatre d’anys d’inhabilitació per un delicte continuat de prevaricació. L’advocat Xavier Xifrà, a tres anys i mig de presó per malversació i, el coordinador d’Urbanisme, Jaume Vila, a cinc anys d’inhabilitació per prevaricació.

En concepte de responsabilitat civil, el ministeri públic interessa la nul·litat dels dos contractes d’arrendament i que els encausats retornin al consistori les quantitats abonades pels locals -222.759 euros pel local del carrer Priorat i 107.708 euros pel local del carrer Riera de Gaià-.

Avenços en el cas Torredembarra
Mentrestant, l’11 de juliol el jutjat d’instrucció número 1 del Vendrell va processar i deixar a punt de judici a l’exalcalde Masagué, tres membres de la família Sumarroca i una quinzena de persones. Aquest procediment agrupa diverses branques de la investigació, com ara les relacions amb la constructora Teyco -peça número set-; l’adjudicació del pàrquing de Filadors -peça número cinc-; l’adjudicació a Nordvert del servei de neteja i de recollida de la brossa -peça número cinc- i les obres de la piscina municipal -peça número nou-.

El magistrat Josep Bosch veu indicis de prevaricació, malversació de fons públics i suborn en l’actuació de Masagué i dels propietaris de la constructora Teyco, que hauria pagat 1,5 MEUR en comissions il·legals a l’exalcalde –mitjançant dues societats de Masagué- a canvi d’adjudicacions d’obres com les de l’aparcament de Filadors.

D’altra banda, el jutge també investiga possibles irregularitats en la contractació del servei de neteja viària de Torredembarra i en l’empresa Nordvert, adjudicatària del servei. La resolució també esmenta possibles irregularitats en les obres de la piscina, del cementiri i del camp de futbol municipals, que haurien afavorit les empreses Vicsan i Griñó, de les quals l’exalcalde també podria haver rebut pagaments. A més, el jutjat apunta que l’exalcalde també podria haver defraudat l’IRPF a Hisenda entre els anys 2010 i 2013.

 


REDACCIÓ9 Juliol, 2019
feina-arriba-tard.jpg

Els treballadors que arribin tard veuran com l’empresa se’ls descompti de la nòmina el temps de retard. L’Audiència Nacional acaba de desestimar una demanda de la CGT, a la qual s’hi van adherir diversos sindicats contra la companyia Contact Center Attento Llamadas.

La representació sindical també reclamava la devolució de les diferències retributives que haguessin pogut ocasionar aquestes pràctiques.

D’acord amb la sentència, l’empresa tindrà potestat per restar les hores que el treballador que està en el seu lloc de treball. Això no suposa una multa ja que “quan no existeix una efectiva prestació de serveis per part del treballador no es merita cap salari més enllà dels casos previstos legal o convencionalment” La sentència preveu que no es pot reclamar la part del sou “per períodes de temps per ínfims que siguin” en què l’empleat no fa la seva feina. El jutge determina també  que la distribució irregular de la jornada laboral és una “facultat empresarial”.

La demanda es remunta al 6 de maig d’aquest any quan la representació legal de la CGT va denunciar que es restaven els períodes proporcionals al retard a la nòmina i que l’empresa no permetia als treballadors compensar-los amb altres períodes de treball.

 


REDACCIÓ9 Juliol, 2019
trapero3.jpg

El major Josep Lluís Trapero

L’Audiència Nacional ja ha fixat data pel judici contra el major José Lluís Trapero i l’excúpula dels Mossos d’Esquadra. Serà el 20 de gener del 2020.

La secció primera de l’Audiència Nacional jutjarà el comanament policial de rebel·lió, arran dels esdeveniments del 20 de setembre del 2017 i de la jornada del referèndum independentista, considerat il·legal pel Tribunal Constitucional.

També seran jutjats pels mateixos delictes l’exsecretari d’Interior, el vallenc César Puig i l’exdirector dels Mossos d’Esquadra, Pere Soler. La intendent Teresa Laplana serà jutjat pel delicte de sedició.

Es preveu que el judici que se celebrarà a Madrid es prolongui fins al 19 de març, coincidint amb el Dia del Pare.

 


REDACCIÓ5 Juliol, 2019
trapero2.jpg

La Sala d’Apel·lació de l’Audiència espanyola ha ratificat la competència del tribunal per a jutjar el major dels Mossos Josep Lluís Trapero, l’ex-secretari general d’Interior  César Puig, l’ex-director dels Mossos Pere Soler i la intendent Teresa LaplanaLa fiscalia espanyola acusa els tres primers del delicte de rebel·lió i de sedició a Laplana, pels successos del 20 i 21 de setembre de 2017 i la jornada de l’1 d’octubre.

En una sentència, els magistrats de la Sala d’Apel·lació desestimen el recurs plantejat per César Puig, al qual es va adherir Pere Soler, contra la interlocutòria de la Secció Primera de la Sala Penal del passat 22 de febrer, que va confirmar la seva competència per enjudiciar els fets.

La resolució, que no entra a considerar la veracitat o no dels fets, fa seus els  arguments ‘molt encertats i fundats’ exposats amb ‘enorme profusió’ en la resolució de la Secció Primera i recorda que la competència legal perquè la Sala Penal de l’Audiència enjudiciï presumptes delictes de rebel·lió.

En relació amb l’aclariment denunciat en el recurs pel suposat canvi de criteri respecte d’altres resolucions dictades en el passat per la Sala Penal de l’Audiència espanyola, el Tribunal exposa que l’acte recorregut funda la competència d’aquest òrgan de manera correcta en les normes esmentades, que ‘són les que expressament se li atribueixen sense caràcter extensiu algun, com una manifestació clara de l’especialització de l’Audiència espanyola en matèria de delinqüència grupal organitzada’.

‘En conseqüència, la seva doctrina, única impugnable en aquest recurs que versa sobre delicte de rebel·lió i connexos a ell (les sedicions que persegueixen fins rebels són igualment competència d’aquesta Audiència espanyola) és plenament encertada, havent de procedir a la seva confirmació, precisament per exercir la funció unificadora a què respon el recurs d’apel·lació davant aquesta Sala d’apel·lació, que és la primera vegada que es pronuncia sobre aquest tema’, conclou la sentència.


REDACCIÓ24 Abril, 2019
sando_rosell.jpg

Va estar gairebé dos anys empresonat, acusat de blanqueig de comissions de partits de futbol, i ara l’Audiència Nacional dicta que és innocent. Això és el que ha passat a l’expresident del Barça, Sandro Rosell.

L’Audiència Nacional ha absolt l’exmandatari blaugrana a l’entendre que, després de valorar les proves practicades durant el judici, que no s’han pogut acreditar les acusacions i que, en cas de dubte, ha de prevaldre el dret a fallar a favor de l’acusat. En Dret se’n diu ‘Indubio pro reo’.

A l’acabar el judici, el fiscal va modificar les seves conclusions provisionals i va rebaixar la sol·licitud de pena a Rosell a gairebé la meitat. Potser cal revisar les peticions de presó, perquè és difícil recuperar el temps perdut entre reixes, acusat d’un delicte que la justícia entén, tardanament, que no s’ha comés.

 


REDACCIÓ9 Abril, 2019
fiscalia-e1554817150819.jpg

La investigació de Bèlgica sobre les balises instal·lades al cotxe de l’expresident Carles Puigdemont inclou com a possible sospitós un fiscal de l’Audiència Nacional.

La policia belga assenyala en els seus informes Carlos Bautista Samaniego, un dels principals experts estatals en euroordres. Els agents el situen a finals de gener del 2018 en un hotel de Brussel·les que consideren clau en l’operació d’espionatge arran d’una trucada d’una de les targetes SIM britàniques relacionada amb les balises. El fiscal espanyol era a Brussel·les, en aquell hotel i durant la mateixa setmana que la policia belga creu que va començar el seguiment, segons les mateixes fonts. Al mateix establiment, i després d’una àmplia investigació de tots els hostes, també assenyalen com a persones d’interès un empresari espanyol, un home que consideren relacionat amb el Ministeri de Justícia i tres informàtics. Però la jutgessa belga que porta el cas ha decidit, per ara, no estirar més del fil i rebutja demanar explicacions a l’Estat.

La fiscalia belga ha rebutjat, a petició de l’ACN, confirmar o desmentir si durant aquelles jornades van mantenir alguna reunió amb membres de la fiscalia espanyola. “No farem comentaris sobre aquest tema”, ha assegurat una portaveu del ministeri fiscal belga.

Fonts de la fiscalia de l’Audiència Nacional han indicat que les reunions sobre el cas Puigdemont es van fer en el marc de l’Eurojust, un organisme de cooperació judicial amb seu a la Haia (Països Baixos). “Parlar sempre es pot parlar”, es limiten a dir, sobre si hi hauria hagut altres trobades. Preguntats directament per les investigacions belgues que apunten a un fiscal de l’Audiencia Nacional, fonts de la fiscalia espanyola de l’AN diuen que no els consta “res” en aquesta línia i neguen “taxativament” qualsevol “actuació irregular”. El propi Bautista Samaniego no ha respost a les peticions de l’ACN.

D’altra banda, i preguntades per aquesta mateixa qüestió, fonts de la defensa de Puigdemont plantegen que els fets de l’espionatge a l’expresident els semblen “molt greus” i que, per això, en el seu dia, van presentar una denuncia. Però remarquen que no poden fer comentaris sobre la informació del procediment judicial.

Els últims dies de gener del 2018
Era l’última setmana de gener del 2018, i el ple del Parlament de Catalunya estava convocat per aquell dimarts, dia 30, per la investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. Pocs dies abans, el 22 de gener, el líder de JxCat havia sortit de Bèlgica per primera vegada per anar a Copenhaguen, capital de Dinamarca. La Guàrdia Civil i la Policia Nacional intensificaven els controls a les fronteres per interceptar Puigdemont si intentava tornar a Catalunya per assistir, en persona, al ple. El 27, el Tribunal Constitucional va posar condicions a la investidura.

L’endemà, aquell diumenge 28, el fiscal de l’Audiència Nacional Carlos Bautista Samaniego tenia una habitació reservada, fins al dia 31, en un cèntric hotel de Brussel·les, segons les investigacions policials. Després de mesos de treball, la policia belga va assumir que aquella estada podia estar relacionada amb l’operació d’espionatge descoberta només uns dies després, el 7 de febrer: el dia que el mosso Lluís Escolà va detectar una primera balisa sota del para-xoc posterior del Renault Espace on viatjava el 130è president de Catalunya. L’endemà, amb agents especialistes de la policia federal belga, en van descobrir una segona dins del motor d’un altre dels vehicles de Puigdemont, un Renault Laguna.


Una operació extraoficial?
Segons ha pogut saber l’ACN, la investigació belga podria apuntar a una operació espanyola ‘fantasma’, extraoficial, sense permís de les autoritats de Bèlgica i que els serveis secrets espanyols sempre han negat als seus homòlegs belgues. De fet, això és també el que es desprèn de l’informe del comitè R del parlament belga sobre el cas, i del qual l’ACN ha tingut coneixement a través de fonts properes al text. Aquest comitè és l’encarregat de supervisar les tasques dels serveis de seguretat de l’estat belga.

I és que si bé les investigacions policials apunten indiciàriament a un espionatge espanyol, els diversos elements descoberts pels belgues obren la porta a que no es tracti, de fet, d’una missió oficial i reconeguda per l’Estat. Des de la policia belga consideren que les balises, “de material d’alta qualitat”, van ser col·locades per “professionals entrenats” que podrien haver treballat, alhora, amb altres còmplices “amateurs discrets”. Per exemple, els investigadors belgues se sorprenen que un equip capaç de col·locar balises dins de dos cotxes de Puigdemont el seguissin, alhora, físicament pels carrers de Brussel·les -i en una de les ocasions, sent detectat pel propi equip de Puigdemont.

Balises, targetes SIM i un hotel 
L’anàlisi de les dues balises localitzades i l’activitat de les targetes SIM que hi havien estat en contacte, que arribaven fins a vuit, va permetre als investigadors determinar que hi hauria hagut almenys sis dispositius: tres LISA-U200 fabricats per l’empresa suïssa U-blox AG i tres mòbils Alcatel OT 1016G de TCL. Algunes targetes SIM es van utilitzar en més d’un dispositiu, segons les investigacions.

D’aquestes targetes SIM, totes amb número britànic, els investigadors belgues destaquen una trucada que podria ser un possible error dels responsables del seguiment, probablement mentre encara feien proves. Es tracta d’una breu trucada d’un dels números investigats a la centraleta d’una cadena d’hotels de Brussel·les, el migdia de l’1 de febrer, i que consideren que “demostraria sens dubte” que la cadena té relació “amb els qui van fer col·locar les balises”.

La cadena d’hotels és la que allotjava, durant diversos dies d’aquella setmana, el fiscal de l’Audiència Nacional Bautista Samaniego, així com suposadament també l’empresari espanyol, l’home que la policia belga relaciona amb el Ministeri de Justícia i tres informàtics. En alguns dels casos, dormien en habitacions consecutives.

La policia belga va reduir la llista de possibles sospitosos dels centenars d’hostes dels hotels fins a només aquests sis. Però la jutgessa encarregada del cas va tombar recentment la petició de la defensa de Puigdemont d’exigir explicacions sobre l’estada del fiscal espanyol i la resta de potencials responsables de l’espionatge en no veure prou indicis de culpabilitat, una qüestió que ara està pendent d’un nou recurs, segons ha pogut saber l’ACN. La magistrada tampoc va acceptar revisar l’origen de les balises a través de les empreses distribuïdores, al considerar que hi hauria poques opcions de trobar-ne els compradors.

Espionatge quan no hi havia euroordre
Es dóna la circumstància que aquests seguiments es van fer quan sobre Puigdemont ja no pesava cap ordre europea d’extradició i entrega (oede). La primera, emesa per la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela el 3 de novembre del 2017, va ser retirada pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena el 5 de desembre següent, tot i mantenir l’ordre de crida i cerca dins de l’estat.

Ho va justificar perquè, davant de les primeres reticències de la justícia belga, no volia que se li denegués total o parcialment la petició sense tenir tota la documentació procedent de la instrucció. La fiscalia va demanar reactivar l’euroordre el 22 de gener, quan es va confirmar que Puigdemont faria el seu primer viatge fora de Bèlgica, en concret a Dinamarca. Però Llarena ho va descartar, i el ministeri públic va dir que ho tornaria a demanar quan es dictés la interlocutòria de processament.

Per això, el magistrat del Suprem va reactivar la petició europea el 23 de març del 2018, el mateix dia que va comunicar als investigats la interlocutòria de processament, que posava fi a la instrucció. Aquell dia estava citada la secretària general d’ERC, Marta Rovira, però no es va presentar a la cita i va marxar a Suïssa. Bona part de la resta d’investigats, com Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell, Raül Romeva i Dolors Bassa, van ser empresonats preventivament, just el dia abans que hi hagués la segona votació al Parlament per investir Turull com a president de la Generalitat.

Dos dies després, Diumenge de Rams, l’expresident català va ser detingut per la policia alemanya quan entrava al país procedent de Finlàndia en cotxe. Aleshores es va especular si el cotxe amb el qual Puigdemont tornava de Finlàndia, passant per Suècia i Dinamarca, portava una balisa, però algunes fonts diuen que se’l va localitzar a través del senyal del telèfon mòbil d’algun dels seus acompanyants, o fins i tot seguint físicament i a través de les càmeres de les autopistes el cotxe del president que va sortir de Brussel·les per anar-lo a buscar. Finalment, aquella euroordre també va ser retirada a principis de juliol després que Alemanya, Suïssa, Escòcia i Bèlgica tornessin a dificultar l’entrega dels polítics independentistes exiliats.

 


REDACCIÓ11 Octubre, 2017

La jutgessa Carmen Lamela ha ratificat aquest dimecres la competència de l’Audiència Nacional per investigar com a sedició els fets ocorreguts a Catalunya entorn de l’1-O, al considerar que els fets no són aïllats “com volen fer semblar les parts que proposen la qüestió de competència, sinó que s’emmarquen dins d’una estratègia complexa” en què col·laboren Cuixart i Sánchez “en execució del full de ruta dissenyat per obtenir la independència de Catalunya”.

La magistrada fa aquesta apreciació en rebutjar la declinatòria de competència a favor dels jutjats de Barcelona interposada pels presidents de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d’Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, investigats en la causa oberta per sedició a l’Audiència Nacional.

Lamela  recorda que en admetre a tràmit la denúncia de la Fiscalia pels disturbis del 20 de setembre en uns registres per impedir l’1-O ja va dir que, si bé tots els delictes de sedició no són competència de l’Audiència Nacional, en aquest cas sí que ho eren perquè suposen un trencament de la forma de govern, delicte del qual sí que és competent del tribunal ubicat a Madrid.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter