Arxius de audiència nacional | Diari La República Checa

REDACCIÓ21 Gener, 2020
trapero_trist.jpg

L’exmàxim responsable dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, s’ha enfrontat a la segona tanda de preguntes del Ministeri Fiscal. Miguel Ángel Carballo, tal com va passar aquest dilluns, ha estat incisiu i contundent en les preguntes formulades a Trapero, el qual està acusat de rebel·lió arran dels preparatius del referèndum independentista.

Trapero ha continuat responent a la Fiscalia

Si les preguntes en aquesta fase del procés són importants, les respostes encara ho són més. Cal ser clar i concís. El major sap que s’hi juga molt en aquest judici, tant en l’àmbit professional com personal. Li demanen 11 anys de presó i inhabilitació. Per aquest motiu, fins i tot les comes guanyen rellevància.

L’interrogatori del fiscal ha tingut un moment hilarant. Anecdòtic. Trapero ha corregit un error de traducció del català al castellà que canviava veritablement el sentit de la frase.

Durant l’interrogatori, el representant de la Fiscalia li ha preguntat sobre un correu electrònic rebut pel major el 25 de setembre de 2017 i enviat pel comissari dels Mossos Luís Ferran López.  En l’e-mail, segons Carballo, Ferran López deia “Ja! Tenim pistes del contingut de la 5/2017”. Trapero ha rectificat immediatament el fiscal, apuntant que el “ja” no era un riure, sinó que es tradueix com “ya”, quedant la frase en “Ja tenim pistes del contingut de la 5/2017”.

El fiscal Miguel Ángel Carballo

“Bé, és que literalment és el que està transcrit. No sé si és un ‘ja’ col·loquial”, ha apuntat Caballero. Trapero, de nou, ha remarcat que es tracta d’un error de traducció, ja que no és un riure, sinó l’adverbi temporal “ja”.

Trapero ha admès durant la sessió d’avui que va informar l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, a l’exsecretari general César Puig i a l’exdirector de la policia Pere Soler de les ordres de la Fiscalia per evitar l’1-O, encara que ha precisat que les va complir.

El major ha reconegut que va posar en coneixement de Forn – condemnat pel Suprem a deu anys i mig de presó – a Puig i Soler – que igual que el major afronten una petició d’11 anys de presó – el contingut de les instruccions de la Fiscalia per evitar l’1-O, tot i que algunes d’elles eren secretes.

V Í D E O

 


REDACCIÓ21 Gener, 2020
olga_Tubau.jpg

Olga Tubau, l’advocada de Josep Lluis Trapero, en un contacte amb els periodistes que segueixen el judici del major a l’Audiència Nacional, s’ha mostrat “satisfeta” amb la manera com el seu representat se n’ha sortit de les cinc hores llargues d’interrogatori per part de la Fiscalia.

Olga Tubau amb el major Trapero

Segons la lletrada, Trapero ha estat capaç de “trencar” la tesi acusatòria del Ministeri Públic. El policia s’ha limitat a repetir l’argumentari que va esgrimir, com a testimoni, durant el judici del procés que es va celebrar el passat mes de març al Tribunal Suprem.

Tubau diu que l’interrogatori de la Fiscalia ha estat “molt llarg”, arribar, inclòs, a ser esgotador pel seu client, tal com ha pogut “percebre” el tribunal. No obstant, assegura que el major s’ha mantingut ferm i no ha perdut la memòria dels fets importants en cap moment i s’ha explicat “amb molta coherència”. “Com a advocada, estic molt satisfeta”, ha confessat, subratllant que estem davant d’un judici “molt tècnic”.

Aquest dimarts, el fiscal Carballo continuarà interrogant el major. Es parlarà essencialment dels correus electrònics intervinguts per la Guàrdia Civil durant la investigació. S’espera que a la tarda, la intendenta Teresa Laplana pugui declarar.

El major s’ha mantingut ferm i no ha perdut la memòria dels fets importants en cap moment i s’ha explicat “amb molta coherència”. Com a advocada, estic molt satisfeta

Un cop interrogada, el tribunal ha permès que la intendenta – que està baixa per incapacitat laboral – s’absenti del judici fins a les conclusions.

L’advocada de Trapero i de Laplana creu que està quedant clar que el major no estava alineat amb el projecte d’un govern que estava posant en marxa un procés per marxar d’Espanya de forma unilateral.

Cal recordar que Olga Tubau, llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona i col·legiada l’any 1985, forma part del grup de penalistes de renom a Catalunya. Tubau i Lydia Lajara van començar a exercir de penalistes al despatx de Francesc Jufresa, fins que van muntar bufet pel seu compte, el 2004, on fa nou anys es va incorporar com a soci Carlos Echavarri.

Ricard CHECA
Audiència Nacional
Madrid

 


REDACCIÓ20 Gener, 2020
Dolors-Ferre.jpg


Josep Lluis Trapero ha arribat al polígon de San Fernando de Henares acompanyat de la seva defensora i els altres tres processats. A l’exterior de l’Audiència Nacional, hi havia desenes de càmeres i fotògrafs que volien captar la imatge del dia.

L’alcaldessa de Valls, asseguda en la quarta fila

Les temperatures eren baixíssimes. Amenaçava nevar. Cap independentista esperava el major dels Mossos per donar-li suport. Ni una crida, ni una pancarta, ni un llaç groc, ni una estelada. Res de res. Tampoc hi havia cap representant del govern de la Generalitat, liderat per Quim Torra. En el judici dels líders polítics que va tenir lloc al Suprem sí que hi van acudir. El president Torra, també.

A la sala de vistes, l’únic càrrec electe que hem pogut veure ha estat l’alcaldessa de Valls, Dolors Ferré (Junts per Catalunya) i dues regidores del consistori. Les polítiques s’han desplaçat a l’Audiència Nacional per donar suport a l’exsecretari d’Interior, el vallenc Cèsar Puig.

TRAPERO: Tenia indicis que (per a aquest tipus de coses) no confiaven en mi. Tot el contrari. Desconfiança? No, el següent

La batlle vallenca i les dues membres del seu equip de govern han assistit a la jornada del matí i ha tornat a Catalunya a la tarda per imposició de la seva agenda institucional.

Es desconeix si l’absència de personatges destacats de la política catalana entre el públic assistent és una estratègia o és perquè, tal com ha dit Trapero durant el seu interrogatori referint-se als governants: “tenia indicis que (per a aquest tipus de coses) no confiaven en mi. Tot el contrari. Desconfiança? No, el següent”. També hi ha la possibilitat que els acusats hagin fet saber que la presència de polítics els pot perjudicar.

 


REDACCIÓ20 Gener, 2020
trapero_AN.jpg

Són les vuit del matí. L’arribada de vehicles és frenètica. Hi ha desenes de trípodes instal·lats just a la porta de la seu de l’Audiència Nacional, ubicada al polígon de San Fernando de Henares a Torrejón de Ardoz, a uns 20 quilòmetres del centre de Madrid.

L’expectació és màxima davant (i dins) l’Audiència. Els càmeres i fotògrafs capten els moviments més importants de la jornada. Els periodistes passen el control de seguretat i recullen les seves acreditacions. Els agents de policia s’afanyen a tenir la ‘zona’ controlada i ‘neta’. Les sales de premsa estan a rebentar. Els redactors i locutors es preparen per a una jornada que es preveu intensa. Comencen les primeres connexions en directe.

Josep Lluis Trapero, el major dels Mossos d’Esquadra, accedeix a les instal·lacions de l’Audiència Nacional – on es va celebrar el judici del cas Gürtel – acompanyat de la seva advocada i de l’exsecretari general d’Interior, el vallenc Cèsar Puig. A l’exterior de l’edifici judicial, al contrari del que va passar en l’anterior judici celebrat al Tribunal Suprem, no es va veure cap manifestació o concentració d’independentistes per encoratjar el que va ser l’home fort de la policia catalana i que ara s’asseu a la banqueta dels acusats per un presumpte delicte de rebel·lió.

Trapero després de passar per l’arc de seguretat de l’Audiència Nacional, espera en el hall dels jutjats amb la resta de processats (Teresa Laplana, Pere Soler i Cèsar Puig). L’inici del judici està previst per les 10 del matí. Comença aquest matí i té previst allargar-se fins al proper 19 de març, en sis setmanes de dilluns a dijous, principalment els matins. Estan citats 100 testimonis, molts dels quals ja van declarar durant el judici del procés que va tenir lloc al Suprem.

El Ministeri Públic acusa Trapero i Laplana de no haver fet més per permetre una sortida normal de la comitiva judicial de la Conselleria d’Economia el 20 de setembre del 2017

La fiscalia sol·licita 11 anys de presó i 11 d’inhabilitació per a Trapero, Soler i Puig per rebel·lió. i quatre de presó i 11 d’inhabilitació a Laplana per sedició. El Ministeri Públic acusa Trapero i Laplana de no haver fet més per permetre una sortida normal de la comitiva judicial de la Conselleria d’Economia el 20 de setembre, i a Trapero, Puig i Soler els considera responsables del dispositiu “ineficaç” de l’1-O per tal de no impedir efectivament el referèndum independentista.

El ministeri públic considera Trapero, Puig i Soler càrrecs subalterns i per això, com que la forquilla de les penes que es poden sol·licitar és de 10 a 15 anys, la fiscalia es decanta per la franja baixa. No obstant això, podria modificar la qualificació a l’inici o al final de la vista oral, ja que el Tribunal Suprem va descartar la rebel·lió per als líders del procés. En aquesta causa l’única acusació l’exerceix la fiscalia, ja que no hi estan personats ni l’Advocacia de l’Estat ni Vox (com sí que va passar al Suprem).

 

 


REDACCIÓ19 Gener, 2020
trapero3.jpg

L’Audiència Nacional comença a jutjar aquest dilluns, dia 20 de gener, i durant diverses setmanes el major Josep Lluís Trapero, excap dels Mossos d’Esquadra, l’exsecretari general del Departament d’Interior, el vallenc Cèsar Puig, l’exdirector general dels Mossos Pere Soler i la intendenta del cos Teresa Laplana, pels fets del 20-S i l’1-O del 2017. Un equip de redactors del digital republicacheca.cat acompanyarà des de la sala de l’Audiència Nacional tot el judici.

El judici serà a la mateixa sala que el cas Gürtel

La fiscalia sol·licita 11 anys de presó i 11 d’inhabilitació per a Trapero, Soler i Puig per rebel·lió. i quatre de presó i 11 d’inhabilitació a Laplana per sedició.

El Ministeri Públic acusa Trapero i Laplana de no haver fet més per permetre una sortida normal de la comitiva judicial de la Conselleria d’Economia el 20 de setembre, i a Trapero, Puig i Soler els considera responsables del dispositiu “ineficaç” de l’1-O per tal de no impedir efectivament el referèndum independentista.

El judici se celebrarà entre aquest 20 de gener i el 19 de març, en sis setmanes de dilluns a dijous, principalment els matins, i s’hi preveuen un centenar de testimonis, molts d’ells repetits del Suprem pel judici de l’1-O. Es farà a la seu que l’Audiència Nacional té a un polígon industrial de San Fernando de Henares, a uns 20 quilòmetres de la seu principal del centre de Madrid.

El ministeri públic considera Trapero, Puig i Soler càrrecs subalterns i per això, com que la forquilla de les penes que es poden sol·licitar és de 10 a 15 anys, la fiscalia es decanta per la franja baixa. No obstant això, podria modificar la qualificació a l’inici o al final de la vista oral, ja que el Tribunal Suprem va descartar la rebel·lió per als líders del procés. En aquesta causa l’única acusació l’exerceix la fiscalia, ja que no hi estan personats ni l’Advocacia de l’Estat ni Vox (com sí passava al Suprem).

Trapero és un dels principals acusats

Dos mesos de judici
La primera setmana del judici servirà per a les qüestions prèvies i les declaracions dels quatre acusats, mentre que la última serà per a les conclusions definitives i els informes finals. Entremig, i durant quatre setmanes, està prevista la declaració d’un centenar de testimonis, bona part dels quals ja ho van fer al Tribunal Suprem durant el judici contra els polítics independentistes. Entre aquests, destaquen el tinent coronel de la Guàrdia Civil i coordinador del dispositiu policial de l’1-O, Diego Pérez de los Cobos, i el comissari dels Mossos Ferran López, que va dirigir el cos durant la intervenció de la Generalitat per part del govern espanyol. Està previst que declarin el 3 i el 4 de febrer. També està citat el cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, Daniel Baena, i el seu número dos, el 5 de febrer.

En les següents sessions declararan diversos guàrdies civils, policies nacionals i mossos d’Esquadra, i la lletrada de l’administració de justícia del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona ho farà el 12 de febrer. El 18 de febrer declararan l’exdirector dels Mossos i actual regidor de Barcelona Albert Batlle i diversos comissaris de la prefectura dels Mossos. Altres comissaris ho faran a principis de març. També estan citats l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez, l’exconsellera d’Interior Montserrat Tura i el secretari de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Els últims dies podrien declarar l’expresident de la Generalitat Artur Mas, els exconsellers d’Interior Jordi Jané i Joaquim Forn, l’exvicepresident Oriol Junqueras i la seva antiga mà Josep Maria Jové, ara investigat pel TSJC. Els testimonis empresonats podrien declarar per videoconferència per no haver-se de desplaçar a Madrid.

Trapero, Puig i Soler,  claus pel procés

Cèsar Puig i Pere Soler també estan processats

La fiscalia considera que Trapero, Puig i Soler es van “sumar al pla secessionista” i van posar “al seu servei” el cos dels Mossos d’Esquadra. En l’escrit d’acusació apunta que els Mossos van tenir “capacitat investigadora i intimidatòria al servei de l’organització i dels fins independentistes”. I que la seva capacitat va ser “imprescindible” per acabar celebrant el referèndum.

Així mateix, considera algunes actuacions com a “impròpies del cos”, com seria el cas dels suposats seguiments a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.

En el mateix escrit apunta que entre el 20 de setembre i l’1 d’octubre es van produir a Catalunya “fets violents sobre les persones i les coses, generant un clima de tensió i enfrontaments susceptibles de generalitzar-se”.

La Fiscalia acusa Trapero d’haver fet servir la seva autoritat com a cap dels Mossos per informar sobre les actuacions i les investigacions policials als líders independentistes

El ministeri públic creu que Trapero va “dissenyar de manera deliberada” tot un pla (pla Àgora) per tal que els Mossos no haguessin de complir l’ordre d’aturar el referèndum dictada pel TSJC. A més, l’acusa d’haver fet servir la seva autoritat com a cap dels Mossos per informar sobre les actuacions i les investigacions policials als líders independentistes. A més, considera que l’excap dels Mossos va actuar amb “inactivitat conscient” i que va evitar “posar fi al greu problema d’ordre públic” i, de retruc, va impedir que els registres del 20 de setembre a la Conselleria d’Economia es fessin amb normalitat. Apunta, doncs, que no va preveure que es produirien “incident d’índole violenta”.

En l’escrit, s’acusa Cèsar Puig de facilitar informació i alertar de l’actuació d’altres cossos policials de l’Estat desplegats a Catalunya per l’1-O. De Pere Soler determina que va donar “cobertura i protecció” a les persones implicades en l’organització del referèndum.

Teresa Laplana, intendenta dels Mossos

Sobre la intendent Teresa Laplana, la fiscalia considera que va cooperar “de manera decisiva, conscient i intencionada” amb les finalitats dels independentistes, “impedint el desenvolupament de la diligència judicial”, és a dir, dels registres del 20 de setembre a la Conselleria d’Economia. A l’escrit, el ministeri públic apunta que Laplana va anar informant als seus superiors i que era “plenament conscient” que calia que els Mossos intervinguessin i que s’havien de demanar reforços.

També consideren que no va prestar l’ajuda que sol·licitava la Guàrdia Civil quan veia que els seus vehicles patien danys i que l’actitud dels manifestants “era cada cop més violenta”. Considera que les 35.000 persones concentrades mostraven actitud “inequívoca de fustigació” i que va acceptar, sense qüestionar-les, les ordres de Trapero.

Fiscalia considera que Laplana va cooperar “de manera decisiva, conscient i intencionada” amb les finalitats dels independentistes

De la mateixa manera que ja recollia la interlocutòria de processament de l’Audiència Nacional, el ministeri públic creu que Trapero, Puig i Soler van facilitar informació als organitzadors dels referèndum i també els alertaven dels moviments dels altres cossos policials desplegats a Catalunya per a l’1-O. “La relació entre els alts càrrec dels Mossos i els responsable de l’independentisme es va manifestar de manera inequívoca”, recull l’escrit.

Estratègia per aparentar
Fiscalia acusa Trapero, Puig i Soler de bastir una estratègia per “aparentar” que estaven donant compliment a les ordres d’aturar el referèndum. “Van elaborar un pla fraudulent, deliberadament ineficaç”, recull l’escrit. Els retreu que, amb la seva actuació, van fer que la resta dels agents del cos no actuessin i van promoure “la inacció i la deixadesa de funcions”. En l’escrit s’apunta que la resistència als col·legis electorals es preveia que fos pacífica però “amb vocació d’oposició i resistència contundent”.

També els acusen d’haver creat un sistema de comunicacions paral·lel al marge dels canals oficials per compartir informació i, en alguns casos, també moviments dels agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

Declaracions prèvies al Suprem
Es dona la circumstància que la majoria de testimonis ja van declarar al Suprem i que el principal acusat també ho va fer, tot i que no tenia l’obligació de fer-ho. Acompanyat de la seva advocada, Trapero va explicar que el 20-S van muntar un cordó de seguretat perquè la comitiva judicial pogués abandonar l’edifici d’Economia envoltat d’una càpsula d’agents, darrere d’un cordó d’antiavalots i un altre de voluntaris de l’ANC. No obstant, la diligència judicial es va allargar, van desmuntar el cordó i per estalviar-se el temps de tornar-lo a muntar van decidir treure la secretària judicial pel terrat que donava accés al teatre Coliseum.

Trapero va explicar que el 20-S van muntar un cordó de seguretat perquè la comitiva judicial pogués abandonar l’edifici d’Economia envoltat d’una càpsula d’agents, darrere d’un cordó d’antiavalots i un altre de voluntaris de l’ANC.

Sobre el dispositiu de l’1-O va explicar que va ser acordat amb el coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, que coordinava els tres cossos policials i que la magistrada del TSJC Mercedes Armas mai li va retreure cap mancança. També va explicar que van demanar al Govern que desconvoqués el referèndum per evitar problemes d’ordre públic, però no li van fer cas.

Igualment, va explicar que la magistrada els va recordar que s’havia d’impedir el referèndum amb “paciència, contenció i garantint la pau social”, cosa que els Mossos van intentar fer, segons la seva versió. Finalment va explicar que dos dies abans de la DUI van preparar un dispositiu per detenir els membres del Govern si així ho ordenava el TSJC.

 

 


REDACCIÓ10 Gener, 2020
foto_3548539.jpg

L’Audiència Nacional decreta llibertat sota fiança

Novetats judicials que afecten els membres del CDR de Sabadell, empresonats a Madrid. L’Audiència Nacional ha decidit deixar en llibertat sota fiança de 30.000 i 15.000 euros els dos últims CDR empresonats per terrorisme, Jordi Ros i Germinal Tomàs, segons han informat fonts de la seva defensa.

Al desembre ja van sortir els altres cinc empresonats per l’operació Judes. Algunes associacions independentistes catalanes, com Alerta Solidària, Òmnium Cultural, entre altres, han demanat col·laboració a la ciutadania per reunir els diners necessaris perquè Ros i Tomàs puguin quedar en llibertat.

L’operació Judes es va efectuar abans de la sentència del procés i es va saldar amb la detenció de nou persones –set de les quals van ingressar a presó-, acusades de pertinença a organització terrorista, estralls en grau de conspiració i fabricació i tinença d’explosius.


REDACCIÓ27 Desembre, 2019
joaquin_gadea.jpg

Joaquin Elias Gadea

La carrera professional de Joaquin Elias Gadea Francés sembla imparable. L’exjutge degà de Tarragona, que ha saltat a la popularitat després d’instruir casos com Inipro – torna a ser notícia perquè abandona Catalunya.

Fa un any que va marxar de Tarragona per exercir funcions a la província de Barcelona com a Jutge d’Adscripció Territorial (JAT) al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Elias Gadea alimenta encara més la seva popularitat amb el fet d’haver integrat el tribunal que ha jutjat – i posteriorment condemnat – el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, per un delicte de desobediència.

Fa menys d’un mes, el jutge havia estat elegit per formar part de la sala de govern del TSJC pels propers cinc anys. Ara, resulta que Joaquim Elias Gadea Francés se’n va cap a Madrid, més concretament cap a l’Audiència Nacional.

Està previst que doni suport al magistrat Manuel Maria Garcia Castellón, titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional des de l’any 2017.

 


REDACCIÓ27 Desembre, 2019
trapero3.jpg

El major dels Mossos Josep Lluís Trapero serà jutjat per l’Audiència Nacional a partir del 20 de gener del 2020. El judici està previst que duri dos mesos, fins al 19 de març. Seran unes 25 sessions que se celebraran a la seu de San Fernando de Henares.

Trapero està acusat d’un delicte de rebel·lió per facilitar, suposadament, la celebració del referèndum de l’1-O i per no frenar “el setge” -la concentració de protesta- del 20 de setembre del 2017 davant del Departament d’Economia.

Les declaracions dels acusats està previst que es facin, superades les qüestions prèvies, entre el 20 i el 23 de gener. El judici es reprendrà al febrer amb les compareixences dels testimonis.

La secció primera de la sala penal de l’Audiència Nacional també jutjarà Pere Soler, exdirector dels Mossos, César Puig, exsecretari general d’Interior, i Teresa Laplana, intendent dels Mossos.

La Fiscalia demana 11 anys de presó per a Trapero, Soler i Puig, acusats de rebel·lió, i quatre per a Laplana, acusada de sedició.
En concret, el fiscal Pedro Rubira assegura que Trapero, Soler i Puig, “cadascun des del seu càrrec i responsabilitat, es van sumar al pla secessionista, posant a disposició d’aquest l’actuació del cos policial”.

“La seva capacitat investigadora i intimidatòria al servei de l’organització i de les finalitats independentistes era imprescindible per protegir les accions dirigides a la celebració del referèndum, dedicant-se a funcions impròpies d’un cos policial com la realització de seguiments a altres cossos policials, entorpir la seva tasca i, en alguns casos, fins i tot oposar-s’hi físicament”.

En el seu escrit de defensa, en què demanava l’absolució a l’Audiència Nacional, Trapero assegura que “no ha participat, no ha intervingut i no ha compartit” de cap manera en el pla independentista. I remarca, com ja va fer en la seva declaració com a testimoni davant del Tribunal Suprem, que va alertar el govern que l’1 d’octubre del 2017 hi podia haver “problemes greus d’ordre públic”.

 

 


REDACCIÓ12 Desembre, 2019
foto_35503691.jpg

Fiscalia demana 9.000 € de fiança

La fiscalia de l’Audiència Nacional ha informat que tres dels CDR empresonats puguin sortir en llibertat sota fiança de 9.000 euros. Es tracta de Xavier Buigas, Guillem Xavier Duch i Eduardo Garzón, segons informen fonts jurídiques.

Les defenses van presentar recursos contra la decisió presa el 20 de novembre pel jutge instructor Manuel García Castellón de mantenir a quatre dels set CDR acusats de terrorisme en presó provisional i ara la fiscalia, a l’escrit en resposta a aquests recursos, modifica el criteri mantingut fins ara de demanar presó sense fiança i proposa presó eludible amb fiança de 9.000 euros.

Ara, la Sala Penal de l’Audiència Nacional s’haurà de pronunciar. Les mateixes fonts rebutgen que sigui un gest de la fiscalia al president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, en el marc de les negociacions per la investidura.


REDACCIÓ5 Desembre, 2019
foto_3582176.jpg

L’advocat de Jolis amb la querella

La defensa del CDR Ferran Jolis, empresonat des del passat 23 de setembre en el marc de l’Operació ‘Judes’, ha presentat aquest dijous als jutjats de Sabadell una querella pel tracte rebut des de la seva detenció fins al seu empresonament vulnerant els seus drets fonamentals. Una querella que en els pròxims dies també presentarà l’advocat de Jordi Ros.

Xavier Pellicer, advocat d’Alerta Solidària, recorda que aquesta vulneració sistemàtica de drets fonamentals com el de defensa, per exemple, va culminar amb unes declaracions que en “qualsevol país democràtic no tindrien validesa jurídica”. Carles Perdiguero, advocat de Jolis, diu que l’objectiu final és que s’obri una investigació per un delicte de detenció il·legal i contra la integritat moral.

Ferran Jolis i Jordi Ros són els únics CDR empresonats a Soto del Real als que l’Audiència Nacional no va reconèixer que se’ls hagués vulnerat els seus drets en el moment de ser detinguts. Als altres cinc se’ls va anul·lar la seva ordre de presó fa tres setmanes en considerar que no van rebre la informació necessària en la vista en què es va decidir el seu ingrés a la presó. Tot i això, finalment se’ls va ratificar la presó preventiva.




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter