Arxius de artur mas | Diari La República Checa

REDACCIÓ8 Novembre, 2019
laura_borràs.jpg

Els dirigents de Junts per Catalunya han ‘desembarcat’ en força a Tarragona. La comitiva electoral d’aquest partit ha estat presidida pel cap de govern Quim Torra. En un míting al Teatre Metropol, ha recordat que JxCat és l’enemic a batre per part de l’estat.

Aclamat al crit de “president, president”, Torra ha desmentit “rotundament” qualsevol vincle amb els CDR empresonats, acusats de terrorisme. Ha exigit conèixer “sota quines condicions s’han produït les declaracions dels detinguts”. No atribueix cap credibilitat a les informacions publicades intencionalment durant la campanya electoral. Quim Torra no té dubtes que estem davant una guerra bruta política i judicial per part de l’estat. L’objectiu és acabar amb Junts per Catalunya perquè són els més “determinats”.

Torra no té dubtes que estem davant una guerra bruta política i judicial per part de l’estat. L’objectiu és acabar amb Junts per Catalunya perquè són els més “determinats”

Ha dit que ja ho van ser els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont i “humilment m’incloc en aquesta llista”, ha subratllat el mandatari català, que ha assegurat que l’estat “no es rendirà” i que ell tampoc ho farà.

Torra ha abonat la proposta de JxCat d’un grup únic independentista al Congrés dels Diputats: “És l’única via, un gran grup perquè s’escolti a l’independentisme més fort que mai”, ha subratllat.

En el míting també ha intervingut l’expresident català Artur Mas i els candidats de JxCat Laura Borràs, Ferran Bel (cap de llista per Tarragona), Hèctor López Bofill i el vallenc Albert Batet. Tots han coincidit en la necessitat de seure’s i debatre, per trobar solucions al conflicte existent entre Catalunya i Espanya. En aquesta ocasió, Carles Puigdemont no ha intervingut per videoconferència a causa de la mort del seu pare.

Borràs demana unitat
Per la seva banda, el cap de llista de JxCat per Barcelona, Laura Borràs, ha afirmat que la independència és “irreversible”, però ha demanat a ERC i la CUP que recapacitin i s’avinguin a la seva proposta de crear un únic grup independentista al Congrés. “Qui no vol la unitat no prioritza la independència, nosaltres, que vam prioritzar la independència, oferim unitat”, ha afirmat l’exconsellera.

Borràs ha insistit en la proposta de crear un grup únic independentista al Congrés, que ha assegurat mantindrà “fins a l’últim minut”. I ha demanat a la CUP, que “ha traït la seva tradició” perquè ja ho ha descartat sense convocar una assemblea, i a ERC, que no ha respost encara, que “recapacitin i pensin” la “força” que tindria l’independentisme “al costat”.

 


REDACCIÓ12 Novembre, 2018
artur_mas.jpg

Fonts de les defenses han confirmat la seva intenció de recórrer aquesta sentència.

Artur Mas i el seu equip han estat condemnats pel Tribunal de Comptes a pagar de 4,9 milions d’euros per l’organització de la consulta del 9 de novembre del 2014.

L’exconsellera d’Educació, Irene Rigau, ha estat condemnada al pagament de més de 2,8 milions d’euros, per l’adquisició dels 7.000 ordinadors que es van utilitzar en les taules de votació.

L’exconseller de Presidència, Francesc Homs, haurà de pagar 1,97 milions per la campanya de publicitat institucional, el suport informàtic, l’enviament de propaganda i la contractació del centre de premsa.

Joana Ortega, que era vicepresidenta de la Generalitat i consellera de Governació, haurà d’abonar 865.674,90 euros, que és el cost que es calcula que va gastar el seu departament en el suport informàtic i la compra de material per a la consulta.

L’exconseller Francesc Homs

La sentència inclou condemnes de 806.403,52 per a Jordi Vilajoana, que era secretari general de Presidència, i per a Ignasi el Genovés, exdirector general de Difusió de la Generalitat, en els dos casos per la campanya de publicitat.

El tribunal els declara “responsables comptables directes” de les despeses de fons públics que va generar l’esmentada consulta.

Els magistrats atorguen a Artur Mas la principal responsabilitat, ja que consideren que ell hauria de respondre per tots en cas que els altres no puguin fer front al reemborsament.

 


REDACCIÓ9 Gener, 2018

Artur Mas en una reunió del PDeCAT recorda que va haver de fer un pas al costat a causa de la CUP. També insinua que ara ha arribat l’hora de fer accions farcides de generositat

Carles Puigdemont reunirà divendres la majoria de diputats a Brussel·les. I haurà de veure com combinar el desig de ser investit president, però, alhora, garantir una legislatura estable de quatre anys.

Qui ho ha demanat, segons ha transcendit, ha estat Artur Mas, amb el simbolisme que té que ho sol·liicti un president que va haver de fer un pas al costat. Mas, a l’executiva del PDeCAT, ha afirmat literalment que els independentistes “ni són prou ni han fet prou per imposar res” i, per tant, cal un govern estable.

Caldrà veure què hi diu Puigdemont. Fins ara, els seus han defensat que, si ell no és investit, prefereixen anar a eleccions. Un camí diferent.

Una idea amb què ha jugat aquest vespre Puigdemont amb una foto a Instagram i la paraula “camins”. Una foto que és de l’entrada de Camprodon, venint des de Molló, a la frontera amb la Catalunya Nord. Enigmàtic? Irònic?
Puigdemont s’ha reunit també aquest dilluns amb Marcel Mauri i Agustí Alcoberro, d’Òmnium i l’ANC. Sense entrar en la investidura, l’ANC li ha demanat que la majoria independentista es traslladi al govern i la mesa del Parlament.

Artur Mas abraça Carles Puigdemont

Per la seva banda, Òmnium no ha volgut fer cap comentari sobre la reunió.

El full de ruta que dissabte aprovarà l’ANC insta que el govern i el Parlament construeixin república en tres fronts: finançament, poder judicial i força o seguretat pública.

I afegeix que cal restituir el govern legítim, derogar el 155, alliberar els polítics presos i que tornin els que estan a Brussel·les.

La resposta a tot això del PP i Ciutadans és avisar que, si hi ha cap intent de votació o investidura a distància, ho recorreran al Tribunal Constitucional.

 


REDACCIÓ17 Novembre, 2017

El tribunal ja ha rebut documentació en relació a les propietats de Mas, Ortega, Rigau i Homs “per afermar la quantitat que resta pendent”.

Els béns d’Artur Mas seran embargats

El Tribunal de Comptes iniciarà l’embargament de les propietats de l’expresident Artur Mas i els exconsellers Francesc Homs, Irene Rigau i Joana Ortega per valor de 2,4 milions, que són els diners que resta pendent d’afermar dels 5,2 milions pendents per la consulta il·legal del 9 de novembre.

Ahir, el tribunal va rebre altres 400.000 euros, que si se sumen a les anteriors aportacions, la quantitat total dipositada és de 2,8 milions.

El Tribunal ha iniciat els tràmits per a comprovar la situació actual d’aquests béns.

Es tracta d’un tràmit trigarà a resoldre diversos dies i que s’estima que aproximadament duri una setmana.

 


REDACCIÓ2 Novembre, 2017

Mas diu que el 21 de desembre, a les eleccions, sense que ningú pugui dir que estan fora del marc legal, hi ha una bona oportunitat de derrotar “aquest autoritarisme”.

Artur Mas abraça Carles Puigdemont

L’expresident de la Generalitat Artur Mas ha manifestat avui que la decisió de Carles Puigdemont – quatre exconsellers de no comparèixer davant l’Audiència Nacional forma part de la seva legítima estratègia de defensa i ha advertit: “amb tribunals i violència no es resoldrà el conflicte entre Catalunya i Espanya”.

Mas ha fet aquestes declaracions als periodistes a l’entrada de l’Audiència Nacional, on ha acudit juntament amb un bon nombre de dirigents independentistes i membres de Units Podem per donar suport a la vintena d’imputats per rebel·lió, sedició i malversació per la declaració d’independència .

L’expresident de la Generalitat ha assegurat que les acusacions contra Puigdemont són injustes i que la seva renúncia a acudir a la citació judicial forma part de la seva “legítima” estratègia.

Ha plantejat al respecte que se’ls acusa de delictes de rebel·lió i sedició quan aquestes acusacions “no tenen cap base” i ha afegit que el que s’està produint és un “abús del dret”.


REDACCIÓ28 Setembre, 2017

Aprofitant la presència de l’expresident Artur Mas s’ha desplaçat a Tarragona per parlar el referèndum del proper diumenge, 1 d’octubre, l’advocat Angel Marcos Rabasso Obono ha decidit compartir una de les seves inquietuds amb l’exmandatari català i formular-li una pregunta relacionada amb els col·legis electorals.

Rabasso, que ha esperat que Artur Mas acabés la seva intervenció en el miting que ha tingut lloc aquest vespre al Passeig de les Palmeres de Tarragona, volia saber com hauran d’actuar els advocats voluntaris en el cas que els col·legis estiguin precintats per la policia.

CLICA AQUÍ PER SENTIR | LA PREGUNTA DE L’ADVOCAT AL PRESIDENT ARTUR MAS

 VIDEO | L’advocat ens explica que ha preguntat a l’exmandatari català

 


REDACCIÓ28 Setembre, 2017

L’expresident de la Generalitat, Artur Mas, ha estat aquest vespre a Tarragona per deixar clar que el proper diumenge hem d’estar tots units contra la maquinària de l’estat, la qual pretén paralitzar el referèndum previst per l’1 d’0ctubre. Mas ha lamentat que Tarragona no recolzi la consulta

Artur Mas ha rebut un bany de masses

Davant centenars de persones, concentrades en el Passeig de les Palmeres de Tarragona, Mas ha reclamat, un cop més, la valentia dels tarragonins davant l’ofensiva mediàtica, policial i judicial engegada per l’estat espanyol.

“Als que diuen a ‘por ellos’ hem de deixar clar que estem aquí i no tenim por”, ha dit l’exgovernant i un dels condemnats per la celebració de la consulta del 9-N. Artur Mas ha recordat que la unió fa la força i que si el poble està unit i és solidari res ni ningú podrà “allunyar-nos del nostre objectiu”.

Mas no s’ha cansat de repetir que no entrem en guerres dialèctiques ni en confrontacions inútils, perquè aixó només afavorirà els que volen posar traves a la consulta. Ha dit que el govern de la Generalitat ho té tot preparat per a la celebració del referèndum, tot i la persecució policial i judicial per part de l’estat.  L’exmandatari diu que ha arribat l’hora de fer saber a Espanya que no res podrà seguir igual sense tenir en compte el poble.

TOTA LA INTERVENCIÓ D’ARTUR MAS

 


REDACCIÓ2 Juny, 2017

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obert una investigació contra l’exconseller de Justícia i diputat de Junts pel Sí (JxSí), Germà Gordó, pel ‘cas 3%’.

Barcelona  Barcelones  12 03 2014     Sociedad   Politica      Debate monografico sobre la pobreza en el Parlament de Catalunya  En la foto Artur Mas y Gordo   FOTO  DANNY CAMINAL
Germà Gordó amb l’expresident Mas

La Sala Civil i Penal del tribunal ha acordat declarar-se competent per obrir diligències contra Gordó, que és aforat per la seva condició de diputat, després que ho demanés el jutge del Vendrell que porta la instrucció del cas de presumpte finançament irregular de l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). A Gordó se l’investiga pels presumptes delictes de tràfic d’influències, suborn, prevaricació i malversació de fons públics, que són els que va fixar el jutge de Vendrell, Josep Bosch, en l’exposició raonada enviada al Tribunal Superior.

En una “valoració molt provisional”, el tribunal veu indicis de delicte contra Gordó, recordant que entre 2011 i 2013 va ser gerent de CDC, amb responsabilitats organitzatives i econòmiques, membre del Consell d’Administració de GISA, l’empresa d’obres públiques de la Generalitat, secretari de Govern i conseller de Justícia.

Així, segons l’exposició raonada que el jutge del Vendrell va fer arribar al TSJC i que l’alt tribunal assumeix, Gordó i “altres persones” haurien portat a terme una “sèrie d’actuacions” per “requerir a certes empreses quantioses donacions a dues fundacions estretament vinculades a CDC, CatDem i Fòrum Barcelona” a canvi de “fer de mitjancer directa o indirectament davant de les autoritats responsables” de l’adjudicació de concursos públics.


REDACCIÓ15 Març, 2017

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha suggerit al jutge del 3% que ofereixi a l’exconseller de Justícia i diputat de JxS Germà Gordó la possibilitat de personar-se en la causa assistit amb un advocat per exercir el dret de defensa, el que inclouria la possibilitat de declarar voluntàriament.

josep_bosch_jutgeAixí ho apunta la sala civil i penal del TSJC en un informe, datat al gener passat, en què desestima obrir una causa contra l’aforat Germà Gordó i acorda tornar al jutge del Vendrell, Josep Bosch, que investiga el cas del 3% la exposició raonada que aquest li va enviar amb els indicis de què disposa contra el diputat.

El jutge del Vendrell (Tarragona), a proposta de la Fiscalia Anticorrupció, va demanar el passat mes de desembre al TSJC que obrís una investigació a Gordó davant les sospites que va realitzar “actes de mediació en la gestió de donacions” a CDC a canvi de facilitar adjudicacions d’obra pública.

El TSJC va tornar el seu escrit al jutge per emplaçar-lo a “concretar” de manera “particularitzada tots i cada un dels presumptes actes delictius” que atribueix a Germà Gordó i va rebutjar la proposta de la Fiscalia que s’acordés el registre dels seus domicilis i despatxos per considerar-ho una mesura “prospectiva i genèrica”.

En aquest sentit, l’alt tribunal català planteja al jutge del Vendrell la possibilitat de fer “oferiment” a Gordó, si ho creu oportú, “de la possibilitat d’exercir el seu dret de defensa” d’acord amb l’article 118 bis de la Llei d’enjudiciament criminal.

Barcelona  Barcelones  12 03 2014     Sociedad   Politica      Debate monografico sobre la pobreza en el Parlament de Catalunya  En la foto Artur Mas y Gordo   FOTO  DANNY CAMINALL’esmentat article reconeix el dret de diputats i senadors als quals s’atribueixin delictes a ser informats dels fets que se’ls acusen, a personar amb advocat a la causa ia sol·licitar les diligències que creguin oportunes, inclòs prestar declaració de manera voluntària amb assistència lletrada.

 

El TSJC retreu al jutge del Vendrell que no expliciti “què concrets elements s’esperen localitzar i recollir” en els registres domiciliaris de Gordó, “ni què fundades sospites puguin abrigar els investigadors sobre la seva rellevància per a la investigació”.

L’alt tribunal català recrimina a més al jutge del 3% que no justifica “per què no resulten viables altres diligències i instrucció menys invasives, com podria ser, per exemple, la reclamació de les diverses agendes oficials que l’aforat hagi pogut tenir en les diverses responsabilitats polítiques es tinguin al temps dels fets “.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter