Arxius de artur mas | Pàgina 2 de 15 | Diari La República Checa

REDACCIÓ28 Setembre, 2017

Aprofitant la presència de l’expresident Artur Mas s’ha desplaçat a Tarragona per parlar el referèndum del proper diumenge, 1 d’octubre, l’advocat Angel Marcos Rabasso Obono ha decidit compartir una de les seves inquietuds amb l’exmandatari català i formular-li una pregunta relacionada amb els col·legis electorals.

Rabasso, que ha esperat que Artur Mas acabés la seva intervenció en el miting que ha tingut lloc aquest vespre al Passeig de les Palmeres de Tarragona, volia saber com hauran d’actuar els advocats voluntaris en el cas que els col·legis estiguin precintats per la policia.

CLICA AQUÍ PER SENTIR | LA PREGUNTA DE L’ADVOCAT AL PRESIDENT ARTUR MAS

 VIDEO | L’advocat ens explica que ha preguntat a l’exmandatari català

 


REDACCIÓ28 Setembre, 2017

L’expresident de la Generalitat, Artur Mas, ha estat aquest vespre a Tarragona per deixar clar que el proper diumenge hem d’estar tots units contra la maquinària de l’estat, la qual pretén paralitzar el referèndum previst per l’1 d’0ctubre. Mas ha lamentat que Tarragona no recolzi la consulta

Artur Mas ha rebut un bany de masses

Davant centenars de persones, concentrades en el Passeig de les Palmeres de Tarragona, Mas ha reclamat, un cop més, la valentia dels tarragonins davant l’ofensiva mediàtica, policial i judicial engegada per l’estat espanyol.

“Als que diuen a ‘por ellos’ hem de deixar clar que estem aquí i no tenim por”, ha dit l’exgovernant i un dels condemnats per la celebració de la consulta del 9-N. Artur Mas ha recordat que la unió fa la força i que si el poble està unit i és solidari res ni ningú podrà “allunyar-nos del nostre objectiu”.

Mas no s’ha cansat de repetir que no entrem en guerres dialèctiques ni en confrontacions inútils, perquè aixó només afavorirà els que volen posar traves a la consulta. Ha dit que el govern de la Generalitat ho té tot preparat per a la celebració del referèndum, tot i la persecució policial i judicial per part de l’estat.  L’exmandatari diu que ha arribat l’hora de fer saber a Espanya que no res podrà seguir igual sense tenir en compte el poble.

TOTA LA INTERVENCIÓ D’ARTUR MAS

 


REDACCIÓ2 Juny, 2017

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obert una investigació contra l’exconseller de Justícia i diputat de Junts pel Sí (JxSí), Germà Gordó, pel ‘cas 3%’.

Barcelona  Barcelones  12 03 2014     Sociedad   Politica      Debate monografico sobre la pobreza en el Parlament de Catalunya  En la foto Artur Mas y Gordo   FOTO  DANNY CAMINAL
Germà Gordó amb l’expresident Mas

La Sala Civil i Penal del tribunal ha acordat declarar-se competent per obrir diligències contra Gordó, que és aforat per la seva condició de diputat, després que ho demanés el jutge del Vendrell que porta la instrucció del cas de presumpte finançament irregular de l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). A Gordó se l’investiga pels presumptes delictes de tràfic d’influències, suborn, prevaricació i malversació de fons públics, que són els que va fixar el jutge de Vendrell, Josep Bosch, en l’exposició raonada enviada al Tribunal Superior.

En una “valoració molt provisional”, el tribunal veu indicis de delicte contra Gordó, recordant que entre 2011 i 2013 va ser gerent de CDC, amb responsabilitats organitzatives i econòmiques, membre del Consell d’Administració de GISA, l’empresa d’obres públiques de la Generalitat, secretari de Govern i conseller de Justícia.

Així, segons l’exposició raonada que el jutge del Vendrell va fer arribar al TSJC i que l’alt tribunal assumeix, Gordó i “altres persones” haurien portat a terme una “sèrie d’actuacions” per “requerir a certes empreses quantioses donacions a dues fundacions estretament vinculades a CDC, CatDem i Fòrum Barcelona” a canvi de “fer de mitjancer directa o indirectament davant de les autoritats responsables” de l’adjudicació de concursos públics.


REDACCIÓ15 Març, 2017

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha suggerit al jutge del 3% que ofereixi a l’exconseller de Justícia i diputat de JxS Germà Gordó la possibilitat de personar-se en la causa assistit amb un advocat per exercir el dret de defensa, el que inclouria la possibilitat de declarar voluntàriament.

josep_bosch_jutgeAixí ho apunta la sala civil i penal del TSJC en un informe, datat al gener passat, en què desestima obrir una causa contra l’aforat Germà Gordó i acorda tornar al jutge del Vendrell, Josep Bosch, que investiga el cas del 3% la exposició raonada que aquest li va enviar amb els indicis de què disposa contra el diputat.

El jutge del Vendrell (Tarragona), a proposta de la Fiscalia Anticorrupció, va demanar el passat mes de desembre al TSJC que obrís una investigació a Gordó davant les sospites que va realitzar “actes de mediació en la gestió de donacions” a CDC a canvi de facilitar adjudicacions d’obra pública.

El TSJC va tornar el seu escrit al jutge per emplaçar-lo a “concretar” de manera “particularitzada tots i cada un dels presumptes actes delictius” que atribueix a Germà Gordó i va rebutjar la proposta de la Fiscalia que s’acordés el registre dels seus domicilis i despatxos per considerar-ho una mesura “prospectiva i genèrica”.

En aquest sentit, l’alt tribunal català planteja al jutge del Vendrell la possibilitat de fer “oferiment” a Gordó, si ho creu oportú, “de la possibilitat d’exercir el seu dret de defensa” d’acord amb l’article 118 bis de la Llei d’enjudiciament criminal.

Barcelona  Barcelones  12 03 2014     Sociedad   Politica      Debate monografico sobre la pobreza en el Parlament de Catalunya  En la foto Artur Mas y Gordo   FOTO  DANNY CAMINALL’esmentat article reconeix el dret de diputats i senadors als quals s’atribueixin delictes a ser informats dels fets que se’ls acusen, a personar amb advocat a la causa ia sol·licitar les diligències que creguin oportunes, inclòs prestar declaració de manera voluntària amb assistència lletrada.

 

El TSJC retreu al jutge del Vendrell que no expliciti “què concrets elements s’esperen localitzar i recollir” en els registres domiciliaris de Gordó, “ni què fundades sospites puguin abrigar els investigadors sobre la seva rellevància per a la investigació”.

L’alt tribunal català recrimina a més al jutge del 3% que no justifica “per què no resulten viables altres diligències i instrucció menys invasives, com podria ser, per exemple, la reclamació de les diverses agendes oficials que l’aforat hagi pogut tenir en les diverses responsabilitats polítiques es tinguin al temps dels fets “.

 


REDACCIÓ13 Març, 2017

Artur Mas, i la vicepresidenta i la consellera d’Ensenyament de l’anterior Govern, Joana Ortega  i Irene Rigau, han mostrat la seva determinació de recórrer la sentència del judici del 9N anunciada avui pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

judici9NL’excap de govern de Catalunya, Joana Ortega i Irene Rigau han assegurat que esgotaran totes la opcions amb un recurs al Tribunal Suprem i posteriorment a instàncies europees: “Aquesta causa no acaba a un Estat que té la democràcia amputada, acaba al cor d’Europa”. Els tres processats han comparegut en roda de premsa acompanyats del president Puigdemont, de la direcció del Partit Demòcrata i dels màxims responsables a les  diferents càmeres parlamentàries. Mas, Ortega i Rigau han  remarcat que “si la llei fos igual per a tothom, l’actual Govern espanyol i Mariano Rajoy estarien inhabilitats per incomplir sentències del TC”.

Mas ha comparat la situació de dèficit democràtic que s’està produint a l’Estat espanyol amb el context europeu i concretament amb la del Regne Unit i d’Escòcia. “La doble imatge d’avui: el comunicat del Tribunal de Justícia de Catalunya que ens condemna i ens inhabilitat per haver posat les urnes”, ha assenyalat Mas, tot subratllant la segona notícia del dia, l’anunci de la primera ministra escocesa que diu que impulsarà la celebració d’un referèndum a la tardor del 2018: “Al Regne Unit hi ha una democràcia de qualitat; no faran cap judici per celebrar un referèndum –fins i tot per segona vegada-, en canvi a l’Estat espanyol hi ha una democràcia de fireta i ho dic amb molta tristesa”.judici9n_salas

Els tres processats han lamentat la diferència de tractament que reben per part de les institucions espanyoles i ho han exemplificat amb l’incompliment de sentències del TC per part de l’executiu espanyol. “Amb aquesta sentència s’evidencia que qualsevol desobediència al TC s’aplicaria amb sentència condemnatòria sempre i el govern espanyol s’ha fet un tip de desobeir sentències fermes del Tribunal Constitucional”, han detallat.

Dirigint-se als mitjans de comunicació que han assistit a la roda e premsa, el president Mas ha assegurat que “agafem la sentència amb serenitat i disconformitat”. “No em veureu cap signe de pena, ni penediment; aquesta sentència està agafada amb fòrceps des de molts punts de vista i no és que una democràcia hauria d’aspirar a tenir”, ha concretat. D’aquesta manera, ha mostrat la convicció democràtica del moviment sobiranista i de les institucions catalanes, traslladant un missatge als seus representants: “Hem de seguir amb la cara ben alta i seguir en aquesta línia; perquè ens volien agenollats i condemnats, però estem dempeus i mirant el futur amb il·lusió seguint fent camí per decidir el nostre futur polític”.    judici9n_banquillo

Per això, Joana Ortega ha apuntat que “avui es condemna a tres persones, però que quedi clar que darrera hi ha un poble amb un anhel de llibertat arrelat i això no es pot aturar”. Ortega ha defensat esgotar tota la via judicial fins arribar a instàncies europees i ha assegurat que li hauria “preocupat més ser inhabilitada pel poble de Catalunya, que no pas per un tribunal”. “El 9N va ser un acte d’escoltar la ciutadania i això ´s l’essència de la democràcia”, ha sentenciat.

Irene Rigau ha assegurat que esperàvem una sentència absolutòria i ha desgranat els diferents motius. “Que pot ser aquesta sentència és un avís dient que no podem complir un programa electoral o una resolució del Parlament de Catalunya?”, ha qüestionat l’exconsellera d’Ensenyament i actual diputada del grup parlamentari de Junts pel Sí. judici9n_jutges

Rigau ha advertit que “no estarem sols en aquest tram final del procés sobiranista i que seguirem reclamant una vegada més, i les que faci falta, el dret a decidir del futur polític de Catalunya”.

Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau han iniciat la seva compareixença davant dels mitjans de comunicació mostrant el seu agraïment a tota aquella gent que els ha transmès suport i escalf. “El 9N sorgeix de l’arrel del poble, de la voluntat de la gent i ens adrecem amb agraïment a totes els que ens diuen que continuem endavant sense fer ni un pas enrere”, han concretat.

 


REDACCIÓ9 Març, 2017

La Fiscalia Anticorrupció considera que l’exconseller de Justícia i actual diputat de CDC Germà Gordó exercia el paper de “aconseguidor” o “recaptador” en la trama del 3%, supervisant la tasca del tresorer del partit Andreu Viloca, qui controlava de manera “sistemàtica “les suposades mossegades. Els fiscals anticorrupció havien sol·licitat resgistres al despatx de l’exgovernant

Així ho conclou la Fiscalia Anticorrupció en un escrit, a què ha tingut accés el digital La República Checa, remès al novembre passat al jutge del Vendrell que investiga el suposat pagament de comissions del 3% a CDC per part d’algunes constructores a canvi de la adjudicació d’obra pública per administracions governades per la formació nacionalista.

Barcelona  Barcelones  12 03 2014     Sociedad   Politica      Debate monografico sobre la pobreza en el Parlament de Catalunya  En la foto Artur Mas y Gordo   FOTO  DANNY CAMINAL
L’exconseller parlant amb l’expresident Mas

Arran d’aquest informe d’Anticorrupció, el jutge va remetre, donada la condició d’aforat de Gordó -que és diputat de Junts pel Sí al Parlament- una exposició raonada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que al gener passat va rebutjar investigar-en no veure, de moment, indicis clars de la seva relació amb la suposada trama de pagament de comissions.

El TSJC va al·legar que els indicis apuntats pel jutge, que inclouen reunions de Gordó amb empresaris vinculats a la trama del 3%, eren imprecisos, pel que la va retornar al magistrat del Vendrell perquè, si ho considerava oportú, la concretés més en un segon informe.

En el seu escrit, Anticorrupció considera “acreditat” que Gordó participava en aquesta trama delictiva exercint el paper de “aconseguidor” o “recaptador”, pel que creu que podria haver comès, al costat dels altres implicats, els delictes de suborn, tràfic d’ influències, prevaricació, finançament il·legal de partits polítics, blanqueig de capitals i malversació de cabals públics.

Gordó supervisavafiscalia
Segons els fiscals Anticorrupció, Gordó, que ha ocupat els càrrecs de gerent i membre de la direcció i secretariat de CDC, secretari del govern català, conseller de Justícia i president i conseller d’empreses públiques, a més de diputat al Parlament, “supervisava” la tasca del tresorer de CDC Andreu Viloca.

Viloca és qui, segons el ministeri públic, controla “en una primera instància, de manera sistemàtica, els pagaments encoberts que rep finalment CDC” a canvi de l’adjudicació d’obra pública, que suposen “veritables suborns sota l’aparença de donacions”, a través de les fundacions vinculades al partit, com CatDem i Fòrum Barcelona.

El ministeri públic ressalta que darrere dels empresaris investigats i del tresorer de CDC és “necessària” l’existència de “alguna persona que tingués un poder polític i social a CDC i en l’administració pública de Catalunya”, per poder dur a terme aquestes activitats suposadament delictives, i conclou que es tracta de Gordó.

Dubtes fonamentats
Per a la Fiscalia, “no hi ha explicació legal i coherent que justifiqui la quantitat de gestions, menjars, interlocucions i reunions” mantingudes per Gordó, alguna d’elles a la mateixa seu del partit i, fins i tot, al Palau de la Generalitat, amb els empresaris implicats i en ocasions en presència de Viloca.

Segons els fiscals, Gordó era un “actor principal” en les contractacions públiques que es realitzen a Catalunya, a l’erigir-se com “la persona de contacte” dels contractistes de l’administració catalana.

josep_bosch_jutge
El jutge del Vendrell, Josep Bosch

L’informe de la Fiscalia detalla les numeres reunions que Gordó va mantenir durant mesos amb empresaris investigats en la causa, en les dates prèvies i posteriors a l’adjudicació d’obres públiques com en el Consorci d’Educació de Barcelona, ​​el Port de Barcelona, ​​la carretera C -55, els túnels de la plaça de les Glòries de Barcelona i l’institut de Lluís Peguera de Manresa (Barcelona).

Segons els fiscals, en alguns d’aquestes reunions entre Gordó i els empresaris es pactava l’adjudicació de la licitació de les obres “a canvi d’un lliurament de diners encoberta, en forma de donació” a les fundacions vinculades al partit.

 

 

 


REDACCIÓ3 Març, 2017

OPINIOTot i que em repetiré per enèsima vegada, he de confessar que ja m’avorreix el victimisme d’alguns exdirigents convergents en un moment de convulsió judicial com l’actual.

RICARD_CHECAEntenc que el judici sobre el 9N contra Artur Mas, Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau és polític. És, almenys, un dels exemples més aberrants de la judicialització de la política o de la politització de la justícia. Es miri per on miri, és un error, un sense sentit. I altament contraproduent per al sistema democràtic.

M’agradaria, però, diferenciar el judici del 9N (que és polític) de la investigació del 3% (que és un presumpte cas de corrupció denunciat per la finada Montse Gassull). En aquest escàndol no crec que hi hagi persecució a polítics sinó caça als corruptes, i això s’hauria de lloar.

Barrejar el procés independentista amb el cas del 3% és una equivocació colossal i una pèssima estratègia. Els que se senten víctimes o perseguits per la justícia espanyola haurien de demostrar la seva innocència o querellar-se contra els infames.

La millor defensa no passa pel silenci ni per afeblir la credibilitat de qui administra la justícia o la independència del poder judicial. En aquesta guerra bruta sembla que cap dels bàndols té les mans netes i això, tard o d’hora, se sabrà. Mentrestant, caldria certificar si els dirigents convergents sabien o estan implicats en la trama del 3%.

Tot aquest enrenou em comença a mosquejar.

Ricard CHECA
Director del digital ‘La República’


REDACCIÓ12 Febrer, 2017

OPINIO“2.344.828 ciutadans es van plantar davant d’una urna i van votar. Era diumenge 9 de novembre del 2014. El procés participatiu del 9-N va comptar amb 41.000 voluntaris i es va convertir en la mobilització democràtica més gran que ha viscut la Catalunya moderna. En contrast amb aquell exercici cívic i d’afirmació democràtica, aquesta setmana se’ns jutjarà per haver-ho fet possible, fidels al mandat electoral i del Parlament. Institucions de l’Estat han activat la via penal com un càstig a aquells que, segons la seva interpretació, van gosar desafiar-lo. judici9NL’Estat espanyol no opta per la seducció. Nega el diàleg, engega la maquinària judicial en lloc de la negociació política, i promou la guerra bruta sempre que li convé.

Amb aquest article que avui es publica als mitjans volem expressar taxativament una realitat de present i de futur. Una eventual sentència condemnatòria no destruirà la nostra vocació de servei al país. Cada dia, allà on estiguem reafirmarem els valors que han de perfilar una democràcia europea del segle XXI. En la darrera dècada, hem vist el pitjor dels immobilismes per part de l’Estat i per part dels partits que han ostentat el govern espanyol: una sentència del Tribunal Constitucional en contra de l’Estatut i un centralisme continu i gradual que ens porta a la residualització com a país.

La resposta catalana han estat cinc enormes i consecutives mobilitzacions immaculadament cíviques. I tres convocatòries a les urnes per legitimar les decisions del Govern: eleccions al Parlament de 2012 amb una majoria de més de dos terços a favor del dret a decidir, el procés participatiu del 9-N, i les eleccions plebiscitàries del 2015 on s’assoleix una majoria absoluta de diputats a favor de l’Estat català.

Aquest dilluns 6 de febrer del 2017 ens jutgen a tots els que vàrem anar a votar el 9-N
Són molts els exemples de gran transcendència històrica on la llei s’ha modificat o adaptat per satisfer les aspiracions de la gent. Reivindicacions socials, racials, de gènere, nacionals, etc. La història n’està plena, perquè és així com evolucionen les societats democràtiques. Diferents estudis demoscòpics coincideixen en que gairebé un 80% dels catalans volen participar en un referèndum com a millor eina per escatir com ha de ser la Catalunya que deixem als nostres fills i filles, nétes i néts.

El Regne Unit va acordar amb Escòcia celebrar un referèndum perquè els escocesos decidissin si optaven per una Escòcia independent o no. El mateix va passar entre el Quebec i el Canadà -concretament dues vegades- el 1980 i el 1995. Si Espanya es mira al mirall, veurà unes institucions polítiques i judicials diametralment oposades a Westminster i a Ottawa. Ja no hi ha marxa enrere, Catalunya serà el que la seva gent, políticament, desitgi. Volem una Catalunya més pròspera i benestant, més justa i solidària, més culta i cívica. I amb més qualitat democràtica: on imperi la separació entre el poder executiu, el poder legislatiu i el poder judicial. Els tres signants volem recordar que els 9 fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya van emetre un informe unànime on negaven que en l’organització i celebració del 9-N hi hagués cap indici de delicte. De forma sorprenent, la Fiscalia General de l’Estat va imposar el seu criteri jeràrquic i va interposar una querella en contra nostra.

L’Estat i el govern del PP volen esborrar la imatge de llargues cues, de famílies, de diferents generacions esperant ordenadament exercir el dret democràtic de votar. No trobareu gaires exemples al món, ni moviments populars amb el grau de compromís, implicació i esperit constructiu com el que està protagonitzant Catalunya. Jutjant-nos pel 9-N, volen intimidar el president Puigdemont i el Govern de la Generalitat. Però el que realment estan fent és portar a judici cada una de les persones que hi havia darrere dels 2.344.828 vots. Aquest dilluns 6 de febrer del 2017 ens jutgen a tots els que vàrem anar a votar el 9-N. Als que vàrem votar Sí, Sí-No i No. A tots. El 32è president dels Estats Units d’Amèrica, Franklin Delano Roosevelt, en el seu discurs inaugural digué: “The only thing we have to fear… is the fear itself” (L’única cosa que hem de témer… és a la por en si mateixa). El 9-N va ser el primer gran acte fet des de Catalunya demostrant que no tenim por.

Aspirem a una sentència absolutòria perquè estem plenament convençuts que no vàrem cometre cap delicte
Aspirem a una sentència absolutòria perquè estem plenament convençuts que no vàrem cometre cap delicte. Tanmateix, sigui quina sigui la sentència, romandrem al servei del país. Catalunya pot aspirar a la seva llibertat des de la fraternitat, sense cap mena de violència i amb un somriure als llavis. Com diu el nostre Cant de la Senyera, “llum als ulls i força al braç”. Llum als ulls per albirar el gran país que podem construir si tenim les eines que ens manquen. I força al braç com a constància i fortalesa per aconseguir els nostres objectius. Aquest 6 de febrer, demostrem que afrontem aquest any decisiu amb majoria social, unitat política i mobilització ciutadana sempre que calgui”.

Artur MAS, 129è president de la Generalitat (2010-2016)
Joana ORTEGA, vicepresidenta del Govern i consellera de Governació (2010-2016)
Irene RIGAU, consellera d’Ensenyament (2010-2016)

 


REDACCIÓ10 Febrer, 2017

El fiscal del cas de l’9N Emilio Sánchez Ulled sosté que en el judici que conclou aquest divendres al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la consulta independentista no es jutja la “voluntat popular” , sinó una “greu ruptura” de les regles del joc democràtic i de la convivència.judici9n_jutges

En la introducció del seu informe final davant la sala, el fiscal ha insistit que en la causa contra l’expresident català Artur Mas el que es jutja és “un desacatament, una desobediència d’un mandat constitucional” i no un “enfrontament entre uns éssers vestits de negre que representen a institucions antidemocràtiques enfront d’uns investits d’autoritat democràtica “.

En aquest sentit, Sánchez Ulled ha confessat el “dolor i tristesa” que li produeix el cas del 9N, perquè al seu parer hi va haver “una ruptura de les regles de joc democràtiques” en què l’execució de la consulta per part dels voluntaris “emmascarava una actuació continuada dels poders públics” per desobeir el Tribunal Constitucional.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter