Qui és el misteriós Toni?

Per segon dia consecutiu, el protagonista accidental del judici contra el “Procés” no ha estat Oriol Junqueras, ni Carles Puigdemont, ni tan sols la violència del 20-S o l’1-O, sinó un desconegut al que, a poc a poc, es va posant cara, “un tal Toni”.

La sessió més curta (amb prou feines una hora i mitja, entre matí i tarda) del que va de judici ha deixat diàlegs dignes d’una escena dels germans Marx a l’interrogatori al dissenyador gràfic que va manar imprimir la publicitat del referèndum.

Al saló de plens del Suprem apareix el testimoni, Enric Vidal. Ulleres de pasta, barba, motxilla a l’espatlla i dessuadora, respon a les preguntes del fiscal Juan Moreno, que intenta desentranyar qui li va encarregar imprimir els famosos cartells de les vies de tren. Surrealisme judicial en estat pur, amb Toni com a epicentre:

– Qui li va trucar?
– Un tal Toni.

– I li diu que és un tal Toni?
– Sí.

Enric Vidal

Ja aquest dilluns va sortir aquest nom de pila de boca d’un responsable d’Unipost, l’empresa que enviaria les cartes censals de l’1-O, confiscades per la Guàrdia Civil de la mateixa manera que els cartells de Toni. Tampoc ell sabia el seu cognom, ni el seu telèfon, era només “aquest senyor que deia anomenar-se Toni” que contactava amb la gent per encarregar treballs de milers d’euros.

Aquest dimarts, “aquest senyor Toni” ha passat a ser “un tal Toni”. El fiscal, en cada pregunta de resposta imprecisa, torna a insistir en el “un tal Toni”, i el testimoni respon referint-se així també a ell, provocant el riure del públic.

– ¿No li va preguntar alguna dada més?
– No, com ho faig amb molts clients el primer dia que quedo amb ells.

– O sigui: un tal Toni i ja està?
– Un tal Toni.

Perquè Vidal, que ha dit no saber qui abonaria l’encàrrec, ni quant li pagarien per fer de mitjancer a l’hora imprimir els cartells (ha negat que els dissenyés), ni si Toni li trucava de la Generalitat, va quedar amb ell en un hotel, on el misteriós Toni li va donar “un telèfon per parlar amb ell, un USB i ja està”.

El testimoni va contactar amb les tres impremtes que Toni li va indicar per encarregar-los la feina. “Li van preguntar alguna dada més del tal Toni aquestes empreses?”. “No”. Segons la seva versió, ell sol va fer d’intermediari entre Toni i les impremtes, però no va intentar cobrar la feina després, ni tan sols sabia quant li anaven a pagar.

Per què?: “Després de veure el panorama un no s’esforça per la qual cosa podria cobrar d’aquest treball, com molts altres, perquè un és autònom …”.

La Fiscalia sospita que Toni és Antoni Molons, exsecretari de Difusió de la Generalitat, i com Vidal el va veure a l’hotel, li pregunta si sap si realment és ell. I Toni va prenent forma:

– Coneix a Antoni Molons?
– No, ni el coneixia, encara que després per les notícies relaciones que podria ser aquesta persona.

– Podria ser Toni?
– Aquest era Toni, una suposició meva però per les notícies em baso.

– Com per les notícies?
– Perquè per les notícies veus a un senyor, que no sé si el detenen o no, que suposes que és ell.

– Però vostè l’havia vist a l’hotel Colón?
– Sí, però veig moltes persones, i no sé quant temps va passar. Les imatges que pots veure per la tele tampoc és que siguin molt …

Vidal va encarregar el treball a tres empreses que li havia donat el misteriós Toni. Ho va fer, “sense més”, perquè li semblava “equitatiu que les tres imprimissin el mateix”.

Un treballador de l’empresa que va parlar amb Vidal dels cartells declara just després i desbarata algunes de les afirmacions del dissenyador gràfic.

Enric Marí

Diu Enric Marí, comercial d’Artyplan, que va rebre una trucada d’Òmnium, “client històric” de la impremta, per demanar el pressupost, “molt urgent”. “Em va dir que era relacionat amb el referèndum”.

Després li va trucar el dissenyador gràfic i li va dir que el treball (17.250 euros) el pagaria la Generalitat. A més, li “va comentar per sobre” que la raó de dividir-lo entre tres impremtes era disminuir els riscos que el confisqués la Guàrdia Civil.

Al final els cartells mai es van arribar a repartir, segons Marí. El dissenyador gràfic va dubtar en com es faria el lliurament – sincronizada amb les altres dues empreses – en diferents punts de Tarragona, Girona, Lleida i Barcelona. “Ho comento amb l’empresa i decideix parar”.

Marí, en qualsevol cas, no sap qui és Toni. La incògnita segueix en l’aire, potser el mateix Antoni Molons pugui resoldre-la quan vagi a testificar al Tribunal Suprem.

MT

 


REDACCIÓ


Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Informació bàsica respecte a protecció de dades
Responsable República Checa Press +info...
Finalitat Gestionar y moderar tus comentarios. +info...
Legitimació Consentiment de l'interessat +info...
Destinataris Automattic Inc., EEUU per filtrar spam. +info...
Drets Accedir, rectificar i esborrar les dades, així com altres drets. +info...
Informació addicional Podeu aconseguir més informació sobre protecció de dades a la pàgina de política de privadesa.



RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter


Download WordPress Themes
Download Nulled WordPress Themes
Download Nulled WordPress Themes
Download WordPress Themes
udemy course download free