REDACCIÓ
“En el termini de cinc dies des de la proclamació, els candidats electes hauran de jurar o prometre acatament a la Constitució davant la Junta Electoral”. Així s’expressa l’article 224.2 de la Llei Electoral espanyola sobre les actes electorals.
Per tant, el pla de Carles Puigdemont queda trastocat. I és que l’expresident de la Generalitat, que resideix a Waterloo, assegura que tornaria a Espanya si surt elegit eurodiputat perquè tindria “immunitat”. No és cert!!! Seria immune una vegada que disposés de l’acta, per la qual cosa hauria d’acudir a Madrid, a la Junta Electoral, on recolliria la mateixa i prometria o juraria la Constitució, una cosa que s’ha de fer presencialment.
Això sí, en el moment en què trepitgés territori nacional seria detingut, ja que sobre ell segueix pesant una ordre de detenció. Segons va expressar l’expresident, el que regeix és el Reglament de l’Eurocambra, però això tampoc és correcte.
Fonts del Parlament Europeu expliquen que és la llei electoral de cada Estat membre la que mana. “En el cas d’Espanya és la Junta Electoral Central la qual diu si es compleixen o no els requisits dels eurodiputats”, expliquen.
“La responsabilitat de les institucions europees acaba en el moment en què es fixa la data electoral, previ requeriment del Consell”, afegeixen les mateixes fonts. D’aquesta manera, una vegada que es tanquin les urnes el 26 de maig, el Parlament Europeu requerirà a cada Estat la llista de diputats elegits, i s’obre el termini perquè juren o prometin el seu càrrec.
Puigdemont, d’altra banda, tampoc podria agafar-se a processos telemàtics de recollida d’actes que es poguessin haver donat en altres països. “És igual el que succeís en altres estats membres en casos similars”, esgrimeixen, perquè les institucions europees no estan “per sobre” de la llei electoral nacional.
En qualsevol cas, la immunitat dels eurodiputats que ja han pres possessió del seu escó suposa que no poden ser investigats, detinguts, ni processats per les opinions expressades o els vots per ells emesos.
No obstant això, aquesta protecció no pot invocar-se en cas que un diputat hagi comès un delicte o les autoritats judicials competents tinguin sospites al respecte.
