REDACCIÓ
Ni la Bíblia, ni el Corà, ni la Torah us donen permís. Fugiu! Tots som animals; uns viuen en la Natura, a la muntanya o al mar, però n’hi ha altres més salvatges que viuen emmascarats a les ciutats.
“No et confonguis, tu que creus que en saps més de la vida que jo, no pots amagar-te per sempre”
La utilització de l’animal com a element representatiu o sagrat dins de l’art africà és un tret molt freqüent, sobretot pel que fa a les màscares. Moltes cultures utilitzen elements d’animals o bé en fan representacions en el seu art. Són considerats éssers purs i, moltes vegades, sagrats; molts esperits “suprems” són representats com animals i esdevenen els éssers més sagrats d’una cultura, elevant-los fins a divinitats.
Quan un home es posa qualsevol màscara , encarna un esperit sagrat del poble; però quan aquesta és un animal adquireix una força especial: l’home es transforma en animal, encarna el ser més sagrat de la cultura i adopta els seus atributs per a convertir-se en aquell ser. No crec que hi hagi major honor que ser part d’aquest procés. És en aquests rituals quan l’home està més a prop de la mare natura.
La màscara que avui presento és una màscara de l’ètnia més misteriosa de tota l’Àfrica, els Dogon de Mali. Molts consideren que aquest poble té una vinculació amb éssers de més enllà de la Terra, i això li dóna als Dogon un cert misteri en tots els rituals que fan.
Moltes de les seves màscares adopten formes d’animals, com és el cas de la peça d’avui, una obra excepcional, donades les seves dimensions i característiques, ja que no es limita a ser un element frontal, sinó que té un volum diferent de l’habitual. Representa un mico, un motiu poc representat en l’estatuària i màscara a altres ètnies de l’Àfrica, però que és molt freqüent als Dogon, que fins i tot decoren les seves cases amb cranis de micos incrustats. El mico dins de la cultura Dogon és considerat l’animal més salvatge, incivilitzat, perillós i antisocial; tot el contrari a l’ordre d’aquest poble. Podríem vincular aquesta obra amb les màscares conegudes com a “Dege” o de mico negre, que apareixen en rituals anomenats “Dama”, que commemoren l’origen de la mort.
Hi ha qui viu emmascarat, encara que no fa ritual. S’amaga darrera d’una aparença, de persones, d’accions, d’unes institucions… en definitiva: de màscares. I diuen ser coses que no són.
Aquest “mico” està molt present en la nostra societat actual occidental… No creieu?
REDACCIÓ
