Arxius de JUDICI PROCÉS | Pàgina 2 de 8 | Diari La República Checa

REDACCIÓ10 Març, 2019
eusebi.jpg

Tenim abastament anàlisis jurídiques del judici que es desenvolupa al Tribunal Suprem que en palesen les vulneracions dels drets de defensa, sota la disfressa d’una pulcritud formal, o que posen de manifest la fermesa de les conviccions dels acusats, o la feblesa de la memòria dels màxims responsables de l’Estat, les mentides dels executors materials de la repressió, o la baixesa moral a la qual es pot arribar, que no hi ha Fairy que ho netegi. Per tant voldria abordar el judici des d’una altra perspectiva, per mirar d’analitzar el que ens revela tant de Catalunya com d’Espanya, subjectes del conflicte, i com s’emmarca el judici en la situació política actual.

Les resolucions judicials dictades en la fase d’instrucció del judici, i a l’escrit d’acusació de la fiscalia, son reveladores de la mentalitat i dels valors que han motivat la reacció punitiva de l’Estat davant el repte democràtic plantejat per una part considerable de la ciutadania de Catalunya. En reprodueixo doncs alguns paràgrafs que considero summament il·lustratius a aquest efecte, i per tal que no es pugui dir que les tergiverso o les trec de context:
“Menoscabados principios y bienes juridicos primordiales del ordenamiento juridico: la sobirania nacional, la unidad de la Nación española y el sistema politico y juridico que impone la Constitución. Ademas de otros graves efectos colaterales: la fragmentación social de los habitantes que rtesiden en la Comunidad Autonoma de Cataluña mediante la aplicación de criterios nacionalistes identitarios que atentan contra la dignidad y la igualdad de las personas; y….los probables perjuicios economicos derivados de la desubicación de las empresas implantades en el territorio catalan.

Ante un conflicto de valores y bienes juridicos de esta naturaleza, no puede afirmarse que el Magistrado Instructor haya errado al denegar el permiso penintenciario para que el investigado acuda al Parlamento de Cataluña, puesto que se hallan en juego los valores e intereses de los ciudadanos catalanes no separatistas, así como los intereses de los restantes ciudadanos españoles que forman parte del Estado.”
“Ello no debe generar extrañeza alguna, dado que para impedir la conducta de dos millones de votantes a los que se ha convencido torticeramente de su derecho legítimo a votar se precisarían un número muy superior de policías; seis mil en modo alguno podían evitar”.  “A esta genérica previsión de que vuelva a reproducirse un ataque al bien jurídico tutelado por el delito, se añaden otros indicios de reiteración: 1.º) La existencia de un contexto político en el que concurren todavía sectores que defienden explícitamente que debe conseguirse la independencia de Cataluña…. Y, en lo que hace referencia al posible compromiso del procesado en participar en esta reiteración, no puede eludirse que el Sr. Sánchez ha revalidado su objetivo delictivo integrándose en una candidatura que proclama precisamente continuar ejerciendo el método de actuación que se enjuicia.” “Los promotores y participes del plan secessionista lo pusieron en practica en el año 2015, y en el contemplaban la utilización de todos los medios que fueran precisos para alcanzar su objectivo, incluida – ante la certesa de que el Estado no iba a aceptar esta situación- la violència necesaria para assegurar el resultado criminal pretendido.” “Y termina el relato de la estrategia que sufrimos”.

La unitat de la nació espanyola, tot es resumeix en això, és el bé superior que tot ho condiciona i al qual tot s’ha de sotmetre. Qualsevol projecte que la qüestioni és quelcom que pateixen de forma personal els espanyols, fins i tot les més altes instàncies de la judicatura. Llavors els jutges, oblidant tota objectivitat, neutralitat i independència, qual cavallers togats, han d’acudir al rescat dels catalans “no separatistes” i de tots els espanyols, perquè tots ells estan sent atacats.

S’acusa de nacionalista identitari qui qüestiona pertànyer a aquesta “unidad nacional”, i s’obvia el nacionalisme espanyol que “impone la Constitución”. Plantejar la independència de Catalunya, sigui quin sigui el mitjà emprat, fins i tot a través d’una expressió pacifica i democràtica com és el vot, és una finalitat “criminal” per si mateixa.

Hi ha doncs un abisme, no identitari, sinó mental entre l’independentisme i l’espanyolisme. L’independentisme fonamenta el seu projecte d’una república catalana en l’exercici de drets fonamentals internacionalment reconeguts, mitjançant plantejaments exclusivament democràtics i pacífics, perquè la independència no és pas una finalitat en si mateixa, sinó només un mitjà per gestionar millor els recursos dels catalans, i en canvi un país radicalment democràtic i pacífic és l’objectiu a assolir.

Contràriament l’espanyolisme viu com un atac i ofensa personal el plantejament de la independència de Catalunya, i prioritza una visió fonamentalista de la identitat nacional, que en erigir-se com a bé suprem a protegir, justifica que es pugui utilitzar tots els mitjans, fins i tot la violència, tant de porres com de togues, per imposar-la. Hi ha doncs un abisme de concepte de societat quan una manifestació és vista com una sedició, quan una urna és objecte de persecució, i durant l’exercici de la democràcia a través de referèndum és equivalent a una rebel·lió violenta.

Certament s’ha iniciat el procés d’independència d’una forma inèdita, atès que totes les independències que s’han assolit al llarg dels segles XX i XXI, s’han fet d’alguna d’aquestes tres maneres, mitjançant les armes i amb fronteres dibuixades amb sang, mitjançant aliats internacionals potents, o través de processos pactats, molts d’ells sense referèndums. És obvi que l’independentisme català no disposa per ara de cap d’aquests mitjans, rebutja l’ús de la violència, no disposa d’aliats internacionals explícits, i la cultura política castellana no té en el pacte un dels seus valors característics.

No oblidem que l’estatut que s’aplica a Catalunya, legalment diuen, no és el que va votar la seva ciutadania en referèndum. Mai no havia estat tan lluny legalitat i legitimitat democràtica. Perquè la democràcia no és pas, només, el compliment de la llei, sinó, sobretot, que la llei compleixi la voluntat dels ciutadans. Avui i ara a Catalunya se li aplica una llei que no respon a la voluntat expressada democràticament pels seus ciutadans.

Estem doncs en un atzucac, però no en un cul de sac. Ningú no va dir que seria fàcil. La necessitat d’un estat propi per Catalunya és inqüestionable, i als motius culturals i econòmics que podíem tenir, s’hi ha afegit els democràtics Per això, des de cap renúncia, estem obligats al diàleg, que en paraules de Tzvetan Todorov, és el reconeixement de l’altre, del diferent, com un igual en drets. Des d’unes profundes conviccions democràtiques no hi ha més armes que les urnes ni més força que els vots.

Eusebi CAMPDEPADRÓS
Primer secretari de la Mesa del Parlament de Catalunya

 


REDACCIÓ8 Març, 2019
judici_procés.jpg

El comissari dels Mossos Manel Castellví ha revelat que el Govern de la Generalitat no va fer cas dels advertiments per risc de violència l’1-O, mentre Sebastià Trapote i Ángel Gozalo, excaps de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, s’han cenyit a una defensa de les càrregues davant de la “resistència” dels activistes.

Aquestes són les frases més rellevants de la declaració dels tres comandaments policials:

Manuel Castellví, comissari d’Informació dels Mossos

MANEL CASTELLVÍ (Comissari d’Informació dels Mossos l’1-O)

– Els Mossos adverteixen al Govern en una reunió: “(…) Tot i que les informacions i les crides eren pacífics, hi havia un moment de tensió que podia acabar amb una escalada de violència (…) Havíem intentat dissuadir, però vam sortir igual que vam entrar”.

– “Se’ls havia dit quina seria la situació i la resposta que vam rebre de Puigdemont va ser … vam sortir convençuts que s’anava a realitzar (el referèndum). Li vam deixar clar que nosaltres acataríem la interlocutòria de la magistrada pel qual es prohibia aquest referèndum; a partir d’aquí aquesta reunió va finalitzar”.

– En relació amb els enfrontaments entre Mossos i agents de la Guàrdia Civil i Policia Nacional l’1-O: “El que em consta és que estant present en el CECOR vam veure unes imatges a la televisió (…), vam veure una actitud que no era conforme amb el comportament que ha de tenir un policia, per part de Mossos. I el ‘major’ va ordenar que s’obrís una investigació d’Afers Interns”.

– “Jo penso que en l’anàlisi de riscos ens equivoquem tots. Érem conscients que es podia produir aquesta escalada, però no de tal magnitud, del gran moviment social que hi va haver l’1-O”.

– Dels operatius policials per impedir l’1-O: “Des del meu punt de vista, que no sóc el comissari de Planificació, el dispositiu de Mossos, Policia i Guàrdia Civil va ser insuficient”.

Comissari Trapote, excap de la Policia Nacional a Catalunya

TRAPOTE (cap de la Policia Nacional a Catalunya l’1-O)

– Crítiques als Mossos: “Ells fan un dispositiu enfocat sobretot a salvaguardar la seguretat col·lectiva. És impossible que amb aquest dispositiu i efectius, tal com ho tenien planejat, poguessin fer algun tipus d’intervenció dins d’un col·legi (… ) L’actuació dels Mossos era més aviat passiva”.

– Les previsions de l’1-O: “Tots els operadors de seguretat érem conscients que aquest dia anava a ser molt complicat”.

– L’actuació contra el referèndum: “Si difícil era entrar a vegades era pitjor sortir. Era més complicat perquè com a conseqüència de fer una intervenció, els ciutadans que estaven fora estaven molt més emprenyats, més enrabiats, les reaccions eren més violentes i les unitats havien de servir d’una manera no contundent però més fort que a l’entrada”.

– (Els concentrats en els centres de votació) “estaven perfectament organitzats, sabien com fer la resistència, feien cadenes humanes, ens agredien, ens empenyien, tractant d’avortar no només l’entrada sinó la sortida”.

– “La força s’utilitza exclusivament quan davant les circumstàncies que s’estan desenvolupant no queda més remei, sempre s’ha utilitzat de manera racional, proporcionada i congruent. La policia no es dedica a colpejar d’una manera gratuïta”.

Gozalo, responsable de la Guàrdia Civil durant l’1-O

GOZALO (cap de la Guàrdia Civil a Catalunya l’1-0)

– Davant la concentració del 20-S: “Els recursos en seguretat ciutadana i ordre públic de la Guàrdia Civil era infinitesimals. Teníem grups de suport per donar una seguretat immediata però no teníem cap braç robust prou dotat per donar resposta al que podia passar i va acabar passant. Aquest dia no ho teníem, més endavant sí que ho vam tenir”.

– Concentracions davant casernes: “vaig comptabilitzar fins a 131 mostres de desafecte a la Guàrdia Civil (…) Es feia una persecució per part de la ciutadania, amb suport d’algunes institucions i determinats mitjans de comunicació”.

– La violència en els centres de votació: “Per xarxes vam tenir notícies que els CDR convidaven (…) al fet que anessin a una mena de tallers en què rebrien orientacions, formació teòrica pràctica per oposar-se, resistir, defensar les urnes, el referèndum”.

– El paper dels Mossos: “L’1 d’octubre, pels informes que he rebut, a més de les imatges que s’han vist per televisió, va ser una actitud que, a causa del desplegament que tenien, que era escassíssim i no en tots els punts, davant l’arribada de la Guàrdia Civil era de passivitat en la major dels casos; en casos més puntuals hi havia fins i tot alguna resistència”.

– Sobre quan va començar la Guàrdia Civil a investigar el “Procés”: “Des de 2014, abans ja del 9N famós, tenim història, història acumulada i molta intel·ligència bàsica, és clar”.

 


REDACCIÓ7 Març, 2019
Sara-Sans.jpg

Forcadell, de vermell, asseguda en el banc dels acusats

Hi ha qui continuï dient que cal confiar en la justícia o com a mínim esperar que es faci justícia en el judici contra el procés que s’està duent a terme en el Tribunal Suprem. Aquest dimecres, la lletrada de justícia del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, Montserrat del Toro, va assegurar que el dia 20 de setembre del 2017 la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, havia fet un discurs davant del ‘tumult’ de gent que hi havia als voltants de la conselleria d’Economia. D’acord amb les imatges d’arxiu, la secretària judicial, tot i haver jurat dir la veritat davant el tribunal, ha acabat mentint.

La seva versió contundent i rotunda en el torn de preguntes de la Fiscalia ha anat afluixant quan la defensa s’ha adonat que la lletrada no estava tan segura de què deia, tat com feia creure. Ha estat més dubitativa. “M’han dit”, “em va semblar”, han estat algunes de les expressions que ha fet servir per responsabilitzar Forcadell. En veritat, l’expresidenta de la Cambra catalana no es va dirigir a la multitud en l’acte de protesta.

Raquel Sans fent de speaker

La periodista i diputada d’ERC, Raquel Sans Guerra, en el seu compte de Twitter assegura que “Carme Forcadell no va parlar i punt”. Això perquè, va ser Raquel Sans qui va fer d’speaker i qui va presentar a totes les persones que van pujar a l’escenari.

Així doncs, la secretària judicial, que estava sota jurament, va mentir, en fer creure al tribunal que havia sentit la veu de Forcadell a través d’un altaveu. L’expresidenta del Parlament, simplement, no va agafar cap micròfon ni es va dirigir als concentrats.

Ara caldrà saber com valorarà el tribunal el testimoni de la secretària judicial que, malgrat no ser gens coneguda, volia sortir de l’escorcoll en un helicòpter.

 


REDACCIÓ7 Març, 2019
enric_millo.jpeg

Gerard Piqué diu que Millo és un mentider

Gerard Piqué, el futbolista del Barça,  va titllar de mentider i manipulador l’exdelegat del Govern, Enric Millo, qui va testificar, en el judici contra el procés, que Catalunya viure un clima de violència des que es va convocar el referèndum de l’1 de octubre.

Des del seu compte oficial de Twitter, Piqué va respondre a un altre tuit de Millo, en què l’exdelegat del Govern adjuntava un vídeo de tan sols 2 segons en què apareix el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, en la concentració independentista que es va produir davant la Conselleria d’Economia de la Generalitat el 20 de setembre de 2017.

“Es marxaran d’aquí quan nosaltres ho diguem”, diu Cuixart en aquesta escena, pujada a la xarxa pel Partit de Centre Esquerra D’Espanya (dCIDE) i compartida per Millo. “Per al vostre coneixement, jo no dic mentides”, escrivia l’exdiputat del PP.

El tuit de Piqué

Piqué ha contestat avui a Millo, amb una versió de 45 segons d’aquest mateix vídeo que aclareix que Cuixart es referia a aquestes paraules a “la comitiva judicial” i recordava als manifestants el compromís de les entitats de deixar que la policia “fes la seva treball “i pogués treure a la comitiva de la concentració, sense que hi hagués cap oposició per part dels manifestants.

“Per al nostre coneixement, Enric Millo, tu sí que menteixes i manipules els vídeos”, sentencia el defensa del Barça en el seu tuit.

 


REDACCIÓ6 Març, 2019
testimonis_proces-1280x960.jpg

La secretària judicial del jutjat 13 de Bcn no vol que es vegi la seva cara

No es veurà la cara de la lletrada d’administració de justícia del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, Montserrat del Toro. El Tribunal, presidit pel jutge Manuel Marchena, ha decidit acceptar la petició de la secretària judicial que aquest matí declara contra el procés independentista.

Montserrat del Toro és testimoni a petició de la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat, Vox i les defenses de Raül Romera i d’Oriol Junqueras. Dins de la sala no hi ha cap element de protecció (com un biombo, per exemple) i, per tant, el tribunal, els lletrats, els acusats i el públic podran veure la seva declaració.

El Suprem, però, modificarà la senyal institucional que emet el judici en directe perquè se li escolti la veu però no se li vegi la cara. Fonts del tribunal argumenten d’aquesta manera, es garanteix el principi de publicitat, però es protegeix el seu dret a la imatge. A més, apunten que també han demanat aquesta mesura altres testimonis, entre ells alguns Mossos d’Esquadra. El Ministeri Fiscal ha felicitat la decisió del tribunal sobretot perquè Montserrat del Toro viu i treballa a Barcelona. Un argument que ha estat repudiat per diferents lletrats de la defensa.

 


REDACCIÓ5 Març, 2019
urkulu.jpg

Urkuku preparant-se per l’interrogatori del Suprem

El president basc, Iñigo Urkullo, ha dipositat a l’arxiu Montserrat Tarradellas del Monestir de Poblet, a Tarragona, una de les tres còpies de la documentació recopilada pel lekendakari que va fer de mediador entre el govern català i l’espanyol a causa del procés independentista.

Ho ha apuntat la mateixa institució a través de Twitter aquest dimarts, i afegeix que aquestes dades seran conservades a l’arxiu i no seran públiques fins a la seva desclassificació. Urkullu va explicar la setmana passada durant la seva declaració al Suprem que va fer “intermediació” per buscar una sortida al conflicte en els dies previs a l’aplicació de l’article 155.

Va explicar que l’expresident Mariano Rajoy no va donar les “garanties” que demanava Carles Puigdemont per convocar eleccions i no declarar la independència a canvi que no s’intervingués la Generalitat.

 


REDACCIÓ5 Març, 2019
judici3-1280x960.jpg

Continua el judici contra els líders independentistes

La Sala Segona del Tribunal Suprem ha decidit endarrerir les declaracions de diversos testimonis citats en el judici del ‘Procés’, entre elles les dels responsables de la Policia i la Guàrdia Civil a Catalunya l’1-O, davant els llargs interrogatoris d’aquesta setmana.

La declaració de l’exdelegat del Govern a Catalunya Enric Millo es va posposar d’ahir a avui dimarts, compartint jornada amb el coordinador policial de l’1-O, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos.

L’excap superior de la Policia Nacional a Catalunya, Sebastià Trapote, i el coronel Ángel Gozalo, que era responsable de la Guàrdia Civil a la comunitat, estaven citat per a aquest dimarts i declararan finalment dijous dia 7.

Aquest mateix dia compareixeran davant del tribunal Manuel Castellví, cap de la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra, i Emilio Quevedo, comissari de la policia autonòmica.

Els testimonis citats el dijous passaran a la setmana que ve, segons el nou ordre fet públic avui:

DIMECRES DIA 6

– Montserrat del Toro, funcionària del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona que va participar al registre la Conselleria d’Economia el 20-S (10: 00h).

– Propietari de l’hotel Gaudí de Reus (10: 30h).

– Propietari de l’hotel Travé de Figueres (10: 45h).

– Pere Buil Armengol, capità de la Marina mercant que va enviar una carta al jutge Pablo Llarena per la negativa de la Generalitat a què atraqués al port de Barcelona el vaixell “Piolín” (11: 00h).

– Vicente Ens, encarregat de la votació telemàtica (11: 30h).

– Quim Franquesa, soci de Vicente Ens (11: 40h).

– Teresa Guix Requejo, presumpta perceptora de fons (12: 00h).

– Olga Solanas García, de Focus Media S.L. (12: 15h).

– Ferran Burriel, de NothingAD Comunicació S.L (12:30)

– Núria Llorach, president de la corporació catalana de mitjans audiovisuals (CCMA) (16:00).

– Xavier Verge, professor de la universitat de Girona (16.30h)

DIJOUS DIA 7

– Sebastià Trapote, excap superior de Policia de Catalunya (10:00).

– Àngel Gozalo Pascual, excap de la Guàrdia Civil a Catalunya (10:30).

– Manuel Castellví, cap de la Comissaria General d’Informació dels Mossos (16:00).

– Emilio Quevedo, comissari dels Mossos d’Esquadra (16: 30h)

DILLUNS DIA 11

– Pau Raventós, de l’agència NothingAD Comunicació SL (10: 00h)

– Albert Jaume Planas, d’Unipost (10: 30h).

– Francisco Juan Fuentes, d’Unipost (11: 00h).

– Antonio Manuel Santos Falcón, d’Unipost (16:00).

– David Palanques, responsable de transformació digital del departament de Treball (16.30h).

DIMARTS DIA 12

– Josep Oriol González, gerent de l’empresa Bustiatge Directe S.L. (10: 00h).

– Rosa Maria Sans, del servei de programació d’activitats de la Generalitat (10: 30h).

– Enric Vidal, coordinador d’acció política d’ERC (16: 00h).

– Enrique Mary Iriarte (16.30h).

 


REDACCIÓ3 Març, 2019
testimonis_proces-1280x960.jpg

Aquest dilluns, el tribunal interrogarà el president del Parlament de Catalunya, el republicà Roger Torrent. La seva declaració estava agendada per dijous de la setmana passada però es va haver d’ajornar per la celebració d’un ple a la cambra catalana

Arriben els testimonis aportats per les acusacions

El judici contra el “Procés” entra aquest dilluns de ple en la gestió policial de l’20-S i de l’1-O, amb la declaració de l’alt càrrec d’Interior que va coordinar el dispositiu contra el referèndum i de comandaments policials, a més de la secretària judicial que va abandonar per un terrat el registre en Economia.

En la quarta setmana del judici, la ronda de testificals l’obrirà demà José Antonio Nieto, que era secretari d’Estat de Seguretat quan la coordinació del dispositiu policial per impedir l’1-O la va assumir el coronel de la Guàrdia Civil i exalt càrrec del Ministeri d’Interior Diego Pérez dels Cobos, qui declararà dimarts.

A més de Nieto, per demà està programada la declaració de Juan Antonio Puigserver, secretari general tècnic del Ministeri d’Interior i que va ser el màxim responsable polític del Departament d’Interior durant els mesos en què va estar actiu l’article 155 de la Constitució.

Els acusats pel procés

La sessió de dimarts s’ha reservat a comandaments policials vinculats als dispositius per impedir el referèndum: a més de Diego Pérez dels Cobos, testificaran davant del Tribunal Suprem Sebastià Trapote, que era el cap superior de la Policia Nacional a Catalunya durant l’1-O, així com exresponsable de la Guàrdia Civil en aquesta comunitat Àngel Gozalo. També declararan aquell dia, comandaments de la policia catalana, el cap de la comissaria general d’Informació dels Mossos, Manuel Castellví, així com els comissaris Emilio Quevedo i Cristina Manresa, que estan sent investigats per jutjats catalans per suposada passivitat de la policia catalana davant l’1-O.

Pel dimecres que ve s’espera la testifical de Montserrat del Toro, secretària del jutjat que va ordenar el registre del 20-S en el Departament d’Economia i que va declarar que, davant l’hostilitat dels manifestants, va haver d’abandonar l’edifici pel terrat, acció que s’ha convertit en una de les principals proves de càrrec en què la Fiscalia sustenta la seva acusació de rebel·lió.

Per aquesta cadira passaran 500 testimonis

També per la seva relació amb el presumpte assetjament que les acusacions creuen patir els policies i guàrdies civils destinats a Catalunya l’1-O declararan dimecres els propietaris de dos hotels de Reus i Figueres que van allotjar a alguns dels agents.

Ho farà a més aquell dia Pere Buil, capità de la Marina Mercant que declararà sobre els suposats impediments perquè els vaixells que traslladaven als policies i guàrdies civils de l’1-O atraquessin en ports catalans.

Les testificals de la setmana inclouen així mateix a diversos càrrecs polítics relacionats amb el “Procés”, com Enric Millo, que l’1-O era delegat del Govern a Catalunya, i l’exconsellera de Presidència Neus Munté, que va abandonar el Govern mes i mig abans del referèndum, en l’última remodelació de l’executiu empresa per Carles Puigdemont.

En relació amb el paper de la cambra catalana al “Procés” seran interrogats matí el president del Parlament, Roger Torrent; el secretari segon de la Mesa, el socialista David Pérez, així com el ex-lletrat major i l’exsecretari general de la cambra catalana, Antonio Bayona i Xavier Muro, que van emetre informes avisant de possibles desobediències al Tribunal Constitucional.

Entre dimecres a la tarda i la jornada de dijous està previst que siguin interrogats una desena de testimonis relacionats amb l’organització del referèndum, entre ells publicistes o tècnics que van rebre supòsits encàrrecs del Govern per a l’1-O, o càrrecs de la Generalitat vinculats a la logística de la votació.

Hi ha més de 600 de tot el món) acreditats

També està citada com a testimoni Núria Llorach, presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), per la difusió de la publicitat institucional de l’1-O, i responsables de l’empresa Unipost, que suposadament anava a encarregar-se de la distribució postal per al referèndum.

Les declaracions d’aquests testimonis, entre ells Llorach o els responsables d’Unipost, es veuran limitades per la seva condició d’imputats en la causa del titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona que investiga els preparatius de l’1-O.

 


REDACCIÓ1 Març, 2019
ricard_checa.jpg

Fa dies que estic trist, cansat, desorientat i preocupat. No m’agrada el que està passant en la política catalana i espanyola. Crec que tothom s’ha begut l’enteniment. Ningú raona encara que s’ompli la boca parlant de diàleg i negociació. Noto, per parlar dels nostres governants, una manera de fer i d’estar en la política que no està a l’altura. Vivim una política en minúscula, una política espectacle i en algunes ocasions rància. La majoria dels que es dediquen a la ‘res publica’ només està preocupada amb els flaixos, les càmeres, l’opinió dels periodistes i els comentaris els analistes polítics. Estem embarrancats en el com pitjor millor.

Aquesta confrontació no ens ajuda i només contribueix a l’empobriment del nostre país a diferents nivells, des del social a l’econòmic. No veig que els nostres governants tinguin voluntat de canviar res. Ni de resoldre cap conflicte. No sé si es tracta d’una tàctica electoralista. Només sé que estem perdent el temps i anem de mal a pitjor. Com es pot entendre que els polítics catalans hagin votat en contra dels pressupostos que eren, diguin el que vulguin, positius pel conjunt de Catalunya.

Les amenaces i les enrabiades no són bones i els catalans en saben prou d’això, ja que pateixen sovint en les pròpies carns. La política catalana va a la deriva. Molta poca gent ja no l’entén. La desafecció és més que molta. Ningú entén que s’hagi fet fora els socialistes del govern per obrir la porta a l’arribada de la ultra dreta la Moncloa, la que ens amenaça amb un 155 més llarg en el temps i més rígid. Què ens hem begut l’enteniment? A què juguen? Això és fer política? Darrere d’aquesta actitud hi ha alguna argúcia política? Les improvisacions i les amenaces, segons en quines situacions, són nefastes i se’ns giren en contra. Si la dreta acaba governant, amb el beneplàcit de l’extrema dreta, l’executiu català hauria de dimitir i convocar eleccions.

Crec que el poble hauria de prendre la paraula i fer parar aquest desgavell. Hem de recuperar el seny perdut i fer fora d’una vegada per totes aquesta política incendiària i aconseguir que Catalunya torni a ser el motor i no el fre d’un cotxe que cada cop més està més ancorat en la depressió i en el pessimisme. Si el poble no fa res per evitar l’abisme (tots) ens prendrem molt de mal.

Ricard CHECA
Periodista

 

 


REDACCIÓ28 Febrer, 2019
zoidi_TS.jpg

L’exministre Juan Ignacio Zoido

L’exministre d’Interior, que ha estat citat a declarar en qualitat de testimoni en el judici contra el procés, ha deixat els advocats de defensa i alguns dels assistents bocabadats quan ha afirmat que desconeixia que l’home que va confiar per comandar els destins dels Mossos d’Esquadra, després de l’aplicació del 155, era la mateixa persona que el major dels Mossos, Josep Lluis Trapero, enviava a les reunions de seguretat prèvies a la celebració del referèndum.  O sigui, Juan Ignacio Zoido ha assegurat que ignorava que el comissari Ferran López era també l’home de confiança del màxim responsable dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, destituït arran del 155.

Davant la resposta de l’exministre, el lletrat de l’acusat Joaquim Forn li ha preguntat si no el sorprèn “el fet que coincidís el representant màxim d’administració deslleial amb el nou designat per vostè (Zoido)”.

El ministre ha dit ignorar “qui va ser el que va aprovar el dispositiu dels Mossos” per a l’1-0, un dispositiu que ha criticat per “insuficient” i per incomplir l’acordat.

El que ha dit saber és que, un cop que va cessar a Trapero i va nomenar a Ferran López, que era el número dos dels Mossos durant l’etapa anterior, li va dir que esperava que complís amb la legalitat vigent, la Constitució i l’Estatut.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES



Newsletter