Arxius de JUDICI PROCÉS | Pàgina 2 de 13 | Diari La República Checa

REDACCIÓ14 Octubre, 2019
conferencia_episcopal.jpg

La Conferència Episcopal tarraconense respecta la sentència contra el procés però apel·la a la “misericòrdia”, a desactivar la tensió acumulada en els darrers anys i “retornar a l’únic camí possible: un seriós camí de diàleg entre els governs espanyol i català” que permeti trobar una “solució política adequada”.

A través d’un comunicat, els bisbes neguen que Catalunya sigui una societat violenta però constatem que “en els darrers anys ha minvat la qualitat de la convivència per la via del refredament, de la ignorància o del menyspreu”.

Els religiosos també apunten que el referèndum del 2017 van comportar, entre altres coses, “l’empresonament preventiu de nou persones, membres del Govern, càrrecs electes i dirigents socials catalans, i la sortida d’alguns altres a un país estranger”. Sobre això, manifesten que la presó preventiva “ha durat gairebé dos anys, i l’hem viscuda amb la pena al cor pel què suposava per als presos i per a les seves famílies i amics”.

En relació amb el judici, la Conferència Episcopal afirma que “el Tribunal ha dictat sentència i, encara que hi hagués legítims recursos i es puguin fer valoracions distintes, cal respectar la sentència emanada del poder judicial d’un Estat de dret, així com les eventuals decisions que puguin venir dels tribunals europeus”.
Apel·len al diàleg, tot recordant que “dialogar significa renunciar en part al que un voldria per tal d’aproximar-se a l’altre i imaginar entre tots una solució satisfactòria”, destaquen.

 


REDACCIÓ14 Octubre, 2019
plenari_TGN.jpg

Ciutadans no assistirà als plenaris

El grup municipal de Ciutadans a l’Ajuntament de Tarragona ha expressat la seva discordança en relació a la suspensió de l’activitat política i institucional als consistoris de Tarragona, Reus, Valls, Cambrils, Tortosa o Torredembarra. El partit taronja entén que les decisions judicials – en referència a la sentència contra el procés – han de ser acatades i respectades.

Ciutadans entén que els ajuntaments han de representar la pluralitat ciutadania i per tant, no poden posar-se en cap cas al servei d’una ideologia. Tanmateix, i davant la convocatòria de plens extraordinaris a diferents ajuntaments, Cs comunica que els seus regidors no assistiran a aquests plens que han estat convocats únicament per qüestionar, reaccionar o posicionar-se sobre la sentència del judici del Procés, dictada pel Tribunal Suprem.

Finalment, el partit taronja recorda que seguirà treballant per garantir els drets i les llibertats del conjunt dels catalans.

 


REDACCIÓ14 Octubre, 2019
suprem.jpg

Ni la violència era part del pla en el ‘Procés’, ni el risc de tombar la Constitució a Catalunya va ser “real”, sinó un “somni” d’alguns líders independentistes que en realitat buscaven pressionar el Govern. El Suprem tanca així el debat: va ser sedició, no rebel·lió.
És la principal conclusió a la qual arriba el tribunal del ‘Procés’ al llarg de 493 pàgines de sentència en què ofereix altres claus com el caràcter simbòlic de la declaració d’independència de 2017, el desviament de fons per alguns membres del Govern, o el rebuig al gastat argument sobre un suposat “dret a decidir” per part una comunitat autònoma que per al Suprem no existeix i s’ha d’entendre més aviat com una “aspiració política”.
Aquestes són les 10 claus de la sentència que ha condemnat a entre 9 i 13 anys de presó als líders del Procés per un delicte de sedició (quatre d’ells també per malversació) ia les mateixes penes d’inhabilitació, càstig que també ha recaigut sobre els tres exconsellers que romanien en llibertat i que finalment no aniran a la presó en ser condemnats per desobediència.

1.VIOLÈNCIA, PERÒ NO REBEL·LIÓ
La Sala reconeix els “indiscutibles” i “paradigmàtics” episodis de violència durant el procés independentista, especialment el 20-S i l’1-O, si bé aquests no són suficients per condemnar per rebel·lió, com demanava Fiscalia, perquè la violència no va ser “instrumental”,”preordenada”,” funcional “o idònia per aconseguir la independència.

Malgrat la seva “desplegament retòric”, els acusats sabien que no tenien mitjans per “doblegar l’Estat”, que “va mantenir en tot moment el control de la força, militar, policial, jurisdiccional i fins i tot social” i va avortar la “conjura amb la mera exhibició “d’unes pàgines del BOE que publicaven l’aplicació de l’article 155.

No hi va haver per tant risc “real” que es derogués la Constitució a Catalunya sinó més aviat “un simple ensomni” o “un artifici enganyós” per mobilitzar els ciutadans. Per al Suprem el que es va produir va ser un “alçament públic i tumultuari” que va impedir l’aplicació de les lleis a Catalunya i va obstaculitzar el compliment de les decisions judicials, és a dir, sedició.

2. ENGANYAR ‘IL·LUSIONATS CIUTADANS’
És un dels cops més durs de la sentència. El Suprem acusa els líders sobiranistes d’enganyar “il·lusionats ciutadans”, que van confiar “ingènuament” en els seus líders polítics i van creure que aconseguirien l'”anhelat horitzó d’una república sobirana”, un nou Estat que només va existir “en l’imaginari dels seus promotors”.
És a dir, l'”únic, veritable i ocultat propòsit” dels acusats era aconseguir una negociació amb el Govern central, i van utilitzar el lema del “dret a decidir” com “esquer” per a “una mobilització que mai desembocaria en la creació d’un estat sobirà “i que en realitat el que buscava era pressionar l’Executiu.

3. DUI SIMBÒLICA I INEFICAÇ
En aquesta qüestió ha donat la raó el Suprem als acusats, que van restar qualsevol validesa jurídica a la declaració d’independència que el Parlament va aprovar el 27S, poc abans que s’activés l’article 155 de la Constitució, sense que el Govern ordenés arriar la bandera espanyola del Palau de la Generalitat.
Enfront del criteri de la Fiscalia, que veia en la DUI la culminació del full de ruta unilateral del Govern cap a la independència, el Suprem sosté que aquesta resolució no va ser més que el “desenllaç” d’un procés per convèncer el Govern a negociar un referèndum: la independència era una “quimera” i els condemnats “ho sabien”.

4. UN TERCER GRAU QUE PODRIA SER IMMINENT
El Suprem no ha fet cas la petició de la Fiscalia que s’impedeixi als condemnats accedir al tercer grau fins a complir la meitat de la pena, el que obre la porta al fet que el Departament de Justícia de la Generalitat – que disposa d’un termini màxim de dos mesos per classificar-los – els concedeixi el règim obert.
Res en la llei impedeix que els processats, que porten gairebé dos anys a la presó, puguin gaudir ja d’una flexibilització del règim penitenciari, de manera que només hagin d’anar a la presó a dormir. Això sí, la decisió de la conselleria de Justícia pot ser recorreguda per la Fiscalia, de manera que serà la justícia qui tingui l’última paraula.
Un cop condemnats, també són a prop de disposar de permisos ordinaris, el que exigeix haver complert un quart de condemna.

5. PUIGDEMONT, DE NOU EN EL PUNT DE MIRA
Mai es va asseure a la banqueta amb els seus exconsellers i per això va ser el principal absent del judici. I encara que la sentència tot just li dedica espai, els seus arguments respecte a la responsabilitat dels seus companys de Govern han servit al jutge Llarena per tornar a sol·licitar el seu lliurament.
Tot just unes hores després de conèixer-se la sentència, el jutge instructor del “Procés” li ha tornat a situar en el punt de mira en dictar noves ordres europees i internacionals de detenció i ingrés a la presó contra ell pels delictes de sedició i malversació, que han cobrat força amb la sentència.

6. NINGÚ HA ESTAT JUTJAT PER VOTAR
La sentència carrega contra el “mantra” de les defenses i també de l’independentisme que els líders del “Procés” han acabat a la banqueta per permetre una votació.
“Per aquest fet a ningú se l’ha acusat, ni ningú ha estat presentat davant un jutjat, ni tan sols ha estat sancionat governativament”, recalca la sala, que recorda que el delictiu és “quan s’esperona no solament per votar sinó per defensar les urnes “i per impedir l’actuació legítima de la policia i les ordres judicials.

7. EL DRET A DECIDIR NO HI HA PER A UNA COMUNITAT 
El dret a decidir d’una comunitat autònoma no existeix. Així de contundent ha estat el Suprem, que adverteix que aquest principi invocat pel sobiranisme no consta ni en la Constitució ni en els tractats internacionals subscrits per Espanya, de manera que “tancarà sempre un salt al buit”.
Per als magistrats, la unitat territorial d’Espanya “no és una extravagància”, com ho demostra que altres països europeus també la reconeixen en les seves constitucions, i el que va fer el “Procés” és convertir el dret a decidir en un “dret a pressionar “al Govern central.

8. ELS MOSSOS, CÒMPLICES DE L’1-O
Una de freda i una de calenta per als Mossos. Amb el judici per rebel·lió al major Josep Lluís Trapero en l’horitzó a l’Audiència Nacional, el tribunal ha donat per bona la versió de l’excap de la policia catalana que va comminar sense èxit al Govern perquè desconvoqués l’1-O per risc de violència.
Però, per contra, ha conclòs que el dispositiu de binomis per impedir l’1-O va ser “del tot insuficient”, amb episodis d'”autèntica complicitat” i “gairebé connivència” d’alguns agents amb votants, i que la decisió del major que preservar la convivència fos un “objectiu prioritari” va servir de coartada perquè es complís el propòsit del Govern que l’actuació dels Mossos no posés en risc la celebració del referèndum.

9. EL 20-S i l’1-O, FONAMENTS DE LA SEDICIÓ
La Sala exalça la dissidència i fins i tot reconeix el paper de la desobediència civil “com a vehicle històric per fer front a situacions de tirania i injustícia”, però creu que els Jordis van desbordar l’àmbit legítim de protesta quan van encoratjar les multitudinàries concentracions per impedir les ordres judicials.
Per això, condemna els líders de les entitats sobiranistes en entendre que la seva “concertació” amb el Govern va ser clau per als plans sediciosos, mitjançant manifestacions en què s’animava als ciutadans a oposar resistència enfront de les forces de seguretat de l’Estat.

10. MALVERSACIÓ, OCULTACIÓ I FALTA DE CONTROL
Un delicte que ha recaigut en quatre membres de l’anterior Govern que van executar actes de “manifesta deslleialtat” en l’administració de fons i que van portar a terme una “deliberada ocultació” de les despeses que van efectuar o comprometre per a l’1-O, una actuació que en el cas de Junqueras va ser “palmària”.

Fets que considera provats el Suprem, que encara que no estableix una xifra concreta, veu acreditat que es van malversar més de 250.000 euros, alhora que posa també sobre la taula una “insuficiència del control formal del Ministeri d’Hisenda Pública per detectar-los”.

LLEIGEIX LA SENTÈNCIA AQUÍ

 


REDACCIÓ14 Octubre, 2019
toga_advocats.jpg

Les reaccions a la sentència contra el procés no cessen. A favor i en contra. Ara, el Consell de l’Advocacia Catalana, òrgan que representa els 14 Col·legis dels professionals togats, assegura que “respecta la decisió judicial” però que això no exclou “la crítica i el dissentiment”.

El CAC entén que si la critica està fonamentada “és una mostra de normalitat”. A l’espera d’una anàlisi més “acurada i pausada”, estan convençuts que “la sentència és severa i desproporcionada”.

“La sentència posa fi a un judici que mai s’hagués d’haver iniciat si la política hagués complert la seva missió”, indica el comunicat del CAC, que insta a resoldre la situació des del “pacte, l’exercici valent de la política i el respecte a una llei que estigui al servei del progrés de la ciutadania i la seva voluntat lliurement expressada”.

També recorden que el respecte “a la llei i opinió dels altres no exclou el dret a la llibertat d’expressió i la protesta cívica i pacífica”.

 


REDACCIÓ14 Octubre, 2019
judici_1-1280x960.jpg

Les reaccions a la sentència contra el procés independentista no deixa a ningú indiferent. Hi ha opinions i reaccions per a tots els gustos i colors. Mentre milers de ciutadans es manifesten als carrers de Catalunya per expressar el seu repudi més absolut per una sentència que consideren injusta, la patronal espanyola – la CEOE – ha expressar el seu “respecte més absolut” per la decisió judicial del Tribunal Suprem.

En un breu comunicat, la CEOE ha afirmat que “la llei és la base de la democràcia” i que “el marc constitucional ha de ser l’àmbit en què es desenvolupi la normalitat política i econòmica dins de l’estat de dret”. “Els empresaris espanyols esperen i confien que després de la decisió judicial s’obri a Espanya una nova etapa d’estabilitat democràtica”, afirma la CEOE.

D’altra banda, el RACC està profundament preocupat amb les conseqüencies polítiques, socials i econòmiques de la sentència.

 


REDACCIÓ14 Octubre, 2019
judici_advocat.jpg

Van den Eyden durant el judici

Andreu van den Eynde, l’advocat de l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, ha assegurat que recorrerà tant davant els tribunals espanyols com davant els internacionals. la sentència dictada pel Tribunal Suprem, de la qual ha dit que posa “límits a l’exercici del dret a la protesta en un Estat democràtic”.

Van den Eynde s’ha expressat davant els mitjans de comunicació al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de Luxemburg, que aquest dilluns celebra la vista oral relativa a la qüestió prejudicial cursada pel Tribunal Suprem espanyol per conèixer l’abast de la suposada immunitat parlamentària que al·lega Junqueras, en haver resultat elegit eurodiputat el passat 26 de maig.

El lletrat de Junqueras ha assenyalat que encara no ha tingut temps per analitzar la sentència en profunditat però va qualificar de “molt severes” les condemnes als nou líders independentistes processats i ha subratllat que “el Suprem decideix que 10 o 15 anys de presó són una resposta a l’organització d’un referèndum i a una manifestació popular”.

“I això és el que ara a nosaltres ens interessarà rescatar com a element a discutir en aquesta jurisdicció, en la dels Estats democràtics de la Unió Europea que cap d’ells preveu aquest tipus de reaccions”, ha indicat.

 


REDACCIÓ14 Octubre, 2019
judici_proces-1.jpg

Els líders independentistes condemnats pel Tribunal Suprem no podran figurar en les llistes electorals. Així ho ha decidit la Junta Electoral Central, qui dóna un breu termini als partits perquè nomenin avui substituts si no volen perdre candidats.

Aquesta decisió impedeix a Oriol Junqueras i Raül Romeva, tots dos d’ERC, així com a Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, de Junts, concórrer a les eleccions després d’haver estat inhabilitats pel Tribunal Suprem en la sentència del “Procés “independentista.

Oriol Junqueras figurava com a número u d’ERC per Barcelona al Congrés i Raül Romeva com a número u d’ERC per Barcelona per al Senat.

Jordi Sànchez ocupava el primer lloc de Junts al Congrés per Barcelona i Jordi Turull, per Lleida; Josep Rull concorria com a número u de Junts al Congrés per Tarragona i Joaquim Forn era el cap de llista d’aquesta mateixa formació a la cambra baixa per Girona.

 


REDACCIÓ14 Octubre, 2019
puigdemont.jpg

El jutge del Suprem, Pablo Llarena

Poques hores després d’haver-se conegut el contingut de la sentència contra el Procés, Pablo Llarena, el jutge de la Sala Penal del Suprem, ha activat una nova euroordre contra l’expresident català, Carles Puigdemont, que es troba residint a Waterloo (Bèlgica) des del 30 d’octubre de 2017.

Un cop coneguda la sentència contra el ‘Procés’, que, entre d’altres, condemna amb 13 anys a l’exvicepresident Oriol Junqueras, el magistrat vol que  s’extradeixi l’expresident Puigdemont, de manera que permeti que sigui jutjat a Espanya pels fets pels quals va ser processat.

El Suprem considera, en la seva decisió per unanimitat, que els fets atribuïts a la cúpula del referèndum independentista són constitutius dels delictes de sedició i malversació.
Els jutges belgues tindran ara que pronunciar-se de nou sobre el lliurament de Puigdemont. En l’anterior ocasió, van al·legar un problema de forma per no procedir a la petició del jutge Llarena.

 


REDACCIÓ14 Octubre, 2019
mani0-1280x720.jpg

La dona provoca amb una bandera espanyola

Una dona de mitjana edat ha rebut un cop a la cara quan ballava exhibint la bandera d’Espanya al Carrer Colom de Tarragona en una actitud provocadora quan passava la manifestació d’independentistes. Un jove ha intentat prendre-li la rojigualda i quan ella es resisteix, rep un cop de colze a la cara. Les imatges han estat captades per alguns dels protestants i també pels professionals de la informació que segueixen les manifestacions contra la sentència del procés. La dona, onejant una bandera espanyola, s’ha ficat entre els independentistes que es protestaven contra la justícia mentre ells responen amb un ‘visca Catalunya’.

Joves espanyolistes aturats davant la premsa

La senyora, amb una actitud provocadora, respon que “esteu trepitjant sòl espanyol’. En aquest moment, els ànims s’encenen i un jove intenta retirar-li la bandera de les mans. La dona s’ha resistit, havent rebut un cop de colze que acaba a terra. L’actitud del jove ha estat immediatament repudiada per la resta dels manifestants.

Són diversos els manifestants que enlletgeixen la reacció i intenten ajudar a la dona, que en incorporar carregar contra el seu agressor al crit d'”assassí”.

Finalment, els Mossos van atendre la dona i la van allunyar de la protesta en el que suposa l’únic incident violent durant la jornada de protestes.

VÍDEO
Agressió durant una manifestació


REDACCIÓ14 Octubre, 2019
urv.jpg

Els rectors de les diferents universitats catalanes han emès el següent comunicat: “Som universitats públiques catalanes, institucions que compartim el ferm convenciment que cal defensar el dret a la llibertat d’expressió i a la confrontació d’idees. Amb aquesta premissa, i davant l’excepcional situació política que vivim a Catalunya, volem  manifestar a l’opinió pública quina és la nostra posició.

El dia 24 de març de 2018 els màxims responsables de les universitats públiques catalanes vàrem emetre un comunicat on manifestàvem el nostre profund malestar pels empresonaments de diversos dirigents i càrrecs polítics catalans i afirmàvem que privar aquestes persones de llibertat era un error i que hi havia altres vies per afrontar la situació que viu Catalunya.

Avui, dia 14 d’octubre de 2019, hem conegut la sentència judicial, i tal i com vàrem fer aquell dia  volem  reiterar la nostra indignació per la situació que es viu a Catalunya, així com la nostra preocupació per les circumstàncies personals que viuen les persones afectades per la sentència.

Com hem expressat en altres ocasions les universitats apostem, en tot moment, pel diàleg com a via de resoldre els conflictes; un diàleg en el marc de la cultura de la pau i contrari a l’ús de qualsevol tipus de violència. Fomentar el diàleg és una característica pròpia de la universitat, i la història ens demostra que és el millor camí per solucionar els conflictes polítics i socials.

Les universitats som comunitats formades per persones amb una considerable diversitat ideològica, on totes les idees i manifestacions tenen cabuda, fet que comporta que es generin diferents valoracions de la situació actual. Constatem, però, novament, la necessitat que els problemes polítics passats, presents i futurs, es resolguin per la via política i no acabin de forma sistemàtica en la via judicial.

En aquest sentit, fem una crida a tots els actors polítics a renovar els esforços per buscar al més ràpidament possible una sortida al conflicte polític que vivim, que pugui ser assumida per una àmplia majoria de la ciutadania catalana. Només mitjançant el reconeixement i el respecte de l’altre i del seu dret a defensar les seves idees, sempre de forma democràtica i pacífica, podrem trobar el camí de sortida a un conflicte que en cap cas hem de permetre que esdevingui crònic i pugui acabar causant fractures socials irreversibles.

Finalment, volem fer sentir a les persones afectades per la sentència, algunes de les quals estan o han estat vinculades a les nostres universitats, la nostra solidaritat en aquests moments tan difícils per a elles i per a les seves famílies i amistats.

Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, 14 d’octubre de 2019“

 


http://larepublicacheca.cat/wp-content/uploads/2019/10/sentencia-proces-1.pdf




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter