Arxius de JUDICI PROCÉS | Pàgina 2 de 10 | Diari La República Checa

REDACCIÓ26 Març, 2019
foto_3476855.jpg

El portaveu jurídic d’ERC al judici de l’1-O, Joan Ignasi Elena, al Suprem

El portaveu jurídic d’ERC al judici de l’1-O, Joan Ignasi Elena, ha afirmat que la compareixença de l’instructor dels atestats de la Guàrdia Civil, el tinent coronel Daniel Baena, ha evidenciat que hi ha una “policia política”.

“Hi ha hagut una causa general contra tota una ideologia”, ha denunciat Elena en una atenció als mitjans aquest dimarts a la tarda a les portes del Tribunal Suprem. Segons el portaveu jurídic dels republicans, l’interrogatori a Baena ha demostrat que la investigació es va fer “a l’inrevés”. Elena ha argumentat que primer es va buscar “una acusació contra algú” i a partir d’aquí es va bastir “tota una causa, una instrucció i una investigació”. El portaveu jurídic d’ERC ha insistit que s’ha perseguit i investigat “les persones més o menys implicades en el projecte independentista” per “veure què podien treure per aconseguir bastir una imputació que era l’objectiu final”.

El portaveu jurídic d’ERC ha acusat (Baena) de mentir obertament quan ha negat ser el titular del perfil de Twitter ‘Tácito’. “Hem comprovat com ha mentit

Elena ha remarcat que Baena ho ha evidenciat amb les “evasives, contradiccions i afirmacions” que ha fet durant l’interrogatori de les defenses. A banda, el portaveu jurídic d’ERC l’ha acusat de mentir obertament quan ha negat ser el titular del perfil de Twitter ‘Tácito’. “Hem comprovat com ha mentit”, ha dit Elena, que ha assegurat que hi ha proves que demostren que el compte és seu i que Baena té “animadversió” cap a l’independentisme.

“Ja es veu que qui té una animadversió no pot ser el responsable de tota la investigació. És de sentit comú”, ha dit. Elena ha denunciat que l’instructor dels atestats que van fonamentar l’acusació als líders independentistes va fer una “investigació unilateral”.

VÍDEO


REDACCIÓ26 Març, 2019
testimonis_proces-1280x960.jpg

Els exconsellers d’Ensenyament i Interior, Meritxell Ruiz i Jordi Jané estan citat a declarar en el judici contra el procés el proper 23 d’abril – Dia de Sant Jordi. El diputat ebrenc Lluís Salvadó també haurà de comparèixer davant del Tribunal

El Tribunal Suprem ha citat a declarar desenes d’agents de la Policia Espanyola durant les sessions del judici contra el procés de proper mes d’abril. El dia 23, coincidint amb Sant Jordi, ha citat la intendenta dels Mossos Teresa Laplana – processada per sedició a l’Audiència espanyola –, el vice-president del govern, Pere Aragonès, els ex-consellers Jordi Jané, Meritxell Ruiz i Jordi Baiget, l’ex-secretari general d’Hisenda Lluís Salvadó i diversos càrrecs del govern, alguns investigats al jutjat 13 de Barcelona. També l’ex-director dels Mossos Albert Batlle, que ara és el número 3 de la llista del PSC a les eleccions municipals de Barcelona.

El dia 3 declararan dos comissaris dels Mossos d’Esquadra, Ferran López i Juan Carlos Molinero.

El dia 23 també declararan i un tècnic administratiu del departament de Treball, el gestor del programa de contractació, David Badal; l’ex-director general de Patrimoni Francesc Sutrias; l’ex-secretari del govern Joan Vidal de Ciurana, l’aleshores responsable d’Estratègia i Innovació del CTTI Josuè Sallent; la directora de serveis de T-Systems en el moment dels fets Rosa Maria Rodríguez i el professor emèrit de la Universitat de Barcelona (UB) Josep Maria Cervero Plubins.

L’endemà, el dia 24, ha citat l’ex-presidenta de l’AMI Neus Lloveras i l’ex-diputat de JxSí Lluís Llach i l’ex-president del Pacte Nacional pel Referèndum Joan Ignasi Elena. Durant l’abril també declararan funcionaris del govern i agents dels Mossos d’Esquadra, a més de guàrdies urbans de Badalona.

El tribunal ha habilitat el dilluns 15 d’abril per a fer sessions, però ha suspès la del dijous 18, que coincideix amb Dijous Sant. Divendres Sant i dilluns de Pasqua no hi haurà sessió, tal com s’havia especulat en alguns mitjans. A més, no suspèn el judici durant la campanya electoral de les eleccions espanyoles.

CALENDARI:

Dimarts 2 d’abril
10.00: Comissari-cap de la brigada d’informació de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya.

10.30: Comissari en cap de la brigada provincial de la Policia Judicial de Barcelona (Nº.15.031).

11.00: Inspector de la policia espanyola Nº 76.074 i els caporals de la Guàrdia Urbana de Badalona amb TIP 1292 i 1398.

16.00: Agents de la Guàrdia Civil amb TIP J12485S, T93818V, W55376V i L01637A. L’agent dels Mossos d’Esquadra Nº 6243.

Dimecres 3 d’abril

10.00: Ferran López, comissari dels Mossos d’Esquadra.

10.30: Juan Carlos Molinero, comissari dels Mossos d’Esquadra.

11.00: Agents de la Guàrdia Civil amb TIP U30527P, Z44192J, L97409L, B17279W, P24860N i C708341.

16.00: Agents de la Guàrdia Civil amb TIP D27623V, L30567B, M39892T, B11602Z, N97976D i Q45716Q.

Dijous 4 d’abril
10.00: Agents de la Guàrdia Civil amb TIP R12810S, G20480Y, V11483E, Z66018U, K62747Z, G61262V, T21380R, U93494I, Q26078Q, L50070J, B80404Y, W46978K, G61262V, J85171K, Y30747J i R67502P.

16.00: Agents de la Guàrdia Civil amb TIP B98467N, J03473D, R67502P, L57753N, V71878W, W79506I, V17236L, K12407I, X33145R, Q20556R i U83881V.

Dimarts 9 d’abril
10.00: Agents de la policia espanyola amb número 19.196, 105.992, 128.022, 61.872, 86.089, 70.385, 81.704, 96.031, 125.866 i 104.314.

Dimecres 10 d’abril
10.00: Agents de la policia espanyola amb número 88.009, 75.137, 120.522, 126.322, 126.744, 72.651, 127.996 i 88.279.

16.00: Agents de la policia espanyola amb número 50, 51, 52, 55, 104.394, 67.093 i 64.915.

Dijous 11 d’abril
10.00: Agents de la policia espanyola amb número 82.910, 107.528, 85.186, 119.182, 114.274, 119.432, 92.783, 89.141, 82.612 i 111.486.

16.00: Agents de la policia espanyola amb número 87.526, 91.126, 104.326, 79.313, 87.576 i 81.829.

Dilluns 15 d’abril
10.00: Agents de la policia espanyola amb número 74.881, 70.231, 88.428, 86.846, 100.445, 92.552, 106.424, 96.181, 115.789, 96.815, 103.406, 102.912, 117.892, 110.528, 120.381, 103.852 i 86.496.

Dimarts 16 d’abril
10.00: Agents de la policia espanyola amb número 102.476, 69.924, 82.279, 56.742, 93.493, 83.553, 92.600, 100.775, 99.874, 97.881, 90.079, 74.151, 101.667, 66.175 i 87.487.

16.00: Agents de la policia espanyola amb número 95.458, 99.594, 93.294, 75.085, 105.265, 109.541, 120.953 i 87.688.

Dimecres 17 d’abril
10.00: Agents de la policia espanyola amb número 94.670, 76.753, 70.101, 76.766, 99.306, 110.120, 110.336, 71.004, 72.862, 87.576, 102.764, 113.391, 86.563, 95.106 i 124.302.

16.00: Agents de la policia espanyola amb número 77.795, 93.178, 107.387, 94.601, 113.391, 81.119, 101.381 i 118.664.

Dilluns 23 d’abril
A partir de les 10.00, cada mitja hora:
David Badal
Francesc Sutrias
Josep Maria Cervero
Teresa Laplana
Joan Vidal de Ciurana
Josuè Sallent
Pere Aragonès
Jordi Jané
Meritxell Ruiz
Jordi Baiget
Albert Batlle
Lluís Salvadó
Rosa Maria Rodríguez.

Dimarts 24 d’abril
A partir de les 10.00, cada mitja hora:
Xavier Barragán
Anton Raventós
Rafael Ramírez
Albert Donaire
Joan Ignasi Elena
Neus Lloveras
Lluís Llach

Dimecres 25 d’abril
10.00: agents de la Guàrdia Urbana de Badalona amb TIP 1402, 486, 380, 455 i 476. Agents dels Mossos d’Esquadra amb TIP 1903, 2481, 16.646 i 17.854.

 


REDACCIÓ26 Març, 2019
judici_roig.jpg

Avui s’ha interrogat només un testimoni

El tinent coronel de la Guàrdia Civil que va liderar la investigació policial de l’1-O, Daniel Baena, ha qualificat com “període d’insurrecció” el comprès entre el 20 de setembre i el dia en què es va aplicar l’article 155, quan Catalunya, en la seva opinió, era un “polvorí” que “podia derivar en una escalada incontrolable”.

Baena, cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, ha estat l’únic testimoni a declarar aquest dimarts al Tribunal Suprem, durant el judici contra el “Procés”, ja que el seu número dos, que estava també citat avui, no ho ha fet per problemes de salut.

Durant cinc hores i mitja, el tinent coronel ha explicat l’ambient de “polvorí” que es respirava a Catalunya en aquest període, que va motivar precisament el que no es practiquessin detencions en els “setges” i “escraches” a la Guàrdia Civil.

“Qualsevol actuació – ha afirmat – podia provocar un mal major al que es pretén evitar, i per això en moltíssimes ocasions no es produeixen detencions que en un context ordinari sí que s’haguessin produït”.

El tribunal no permet veure la cara del testimoni

També ha detallat, de vegades amb poca concreció remetent-se a “el que consta a les diligències”, els indicis contra els acusats que es van incloure en els diferents atestats. Ho ha fet en resposta a les defenses, que han intentat posar en dubte el contingut d’aquestes anàlisis de la Guàrdia Civil.

El tinent-coronel ha recorregut a frases com “període insurreccional” o “d’insurrecció”, o “clima insurreccional”, per definir els dies compresos entre el 19 i 20 de setembre – quan es van produir els registres per evitar l’1-O- i el 27 de setembre -quan es va aplicar el 155 a Catalunya –.

“Allò literalment era un polvorí. Els policies que teníem un mínim de responsabilitat sabíem que qualsevol incident petit podia derivar en una escalada incontrolable i afortunadament no va ser així”, ha explicat Baena, que ha declarat fora del focus de les càmeres com la resta de agents.

Per Baena, que s’ha presentat al Tribunal amb vestit fosc, camisa blanca i corbata verda, a Catalunya hi va haver tres períodes clarament diferenciats: abans del 19 i 20 de setembre, quan les concentracions contra les forces de seguretat eren en to de “protesta”, un “període insurreccional” fins a la posada en marxa del 155 i un tercer període a partir d’aquesta data, quan van cessar les protestes i els Mossos van fer “dispositius de seguretat molt eficaços”.

Van den Eynden s’ha crispat amb el tesimoni en més d’una ocasió

En el “període d’insurrecció” ha manifestat davant del tribunal, hi va haver un “canvi radical” en l’actitud de la gent i es van produir la gran majoria dels “setges” i “escraches” a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. En concret, 84 de les 88 accions contra la Guàrdia Civil i 23 de les 25 contra la Policia Nacional.

Aquests qualificatius no ha agradat a les defenses, que s’han queixat al president del tribunal, Manuel Marchena, qui els ha tranquil: “És una expressió plena de valoració personal” però la sala “no se sent vinculada per les valoracions que faci el testimoni per descriure el que va veure “.

Tot i insistir en els riscos del “període insurreccional, ha reconegut a les defenses que no hi va haver detinguts ni desperfectes als carrers durant les manifestacions i concentracions i que no van registrar trucades que incitessin a la violència; tampoc han trobat els investigadors rastre d’encàrrecs d’urnes o paperetes o del pagament de les factures dels milions de cartes confiscades.

També han tret a col·lació els advocats un perfil anònim de Twitter que se li va atribuir. Es tracta del compte de @maquiavelo1984 i el pseudònim de Tàcit, des del qual es va criticar a dirigents polítics catalans. “No sóc propietari d’aquest compte”, ha assegurat contundent el tinent coronel.

Baena va estar al comandament de la investigació sobre la preparació de l’1-O dirigida pel jutge d’instrucció 13 de Barcelona i també va elaborar informes sobre el “Procés” per a la Fiscalia de l’Audiència Nacional i la jutgessa d’aquest tribunal Carmen Lamela, pel TSJC i per al magistrat del Suprem Pablo Llarena.

Roig al tinent coronel Baena: “Ya veo ya que usted no se entera”

Una participació omnipresent que ha suscitat algunes de les preguntes de les defenses, qüestionant a més la validesa dels atestats que va dirigir perquè van incloure tuits de 2013 i 2014 de ANC i el seu líder, Jordi Sànchez, notícies de premsa, un “full de ruta” presumptament política o fets referits a algun acusat anteriors al fet que ostentés un càrrec públic.

En diverses ocasions, el tinent coronel ha remès a “el que consta a les diligències” davant les preguntes dels advocats, però ha defensat en tot moment que no es van investigar “programes polítics”, ni idees, ni tampoc el “Procés” en general.

“Les persones investigades no ho estan pel que diuen o el que pensen, sinó per fets que creiem que poden ser constitutius de delicte”. “De primeres no anem buscant sediciosos per aquí”. “Vam investigar persones que fan coses, no entitats”.

 


REDACCIÓ26 Març, 2019
andreu_advocat-1280x1497.jpg

El tribunal no permet que es publiciti la cara del tinent-coronel

El tinent coronel Daniel Baena, cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil de Catalunya, ha negat avui en el judici contra el ‘procés’ ser el titular o estar al darrere d’un perfil anònim de Twitter des del qual es van publicar comentaris polítics bel·ligerants amb l’independentisme.

Només arribar el torn de la primera defensa, Andreu Van der Eynden, el tinent coronel ha estat preguntat per compte de @maquiavelo1984 i el pseudònim de Tàcit, des del qual es va criticar a dirigents polítics de Catalunya.

“Ja sé per què m’ho pregunta”, ha dit Baena, que ha negat de pla estar darrere d’aquest perfil de Twitter. El que passa, ha explicat, és que “hi ha hagut una associació” entre ell i aquest compte perquè ell la seguia des del perfil personal de la xarxa que tenia llavors, i així va ser publicat en premsa.

“No sóc propietari d’aquest compte”, ha assegurat el tinent coronel, que ha recordat que aquest assumpte va ser “desmentit” en nombroses ocasions, inclòs al Congrés i al Senat. De fet, en una sessió de control al Govern de l’any passat, el llavors ministre de l’Interior Juan Ignacio Zoido va sortir en defensa de Baena i va negar que fos l’autor dels tuits d’aquell compte.

A preguntes Van den Eynde, el comandament de la Guàrdia Civil ha negat haver publicat en els seus comptes personals de Facebook i Instagram la mateixa imatge de perfil que tenia el citat perfil de Twitter: una serp de cascavell enroscada.

Baena seguia aquest compte, en el perfil l’usuari es presenta com “politòleg”, perquè és llicenciat en Ciències Polítiques i en aquell moment seguia a politòlegs i periodistes, perquè li “inquietava”.

Si bé, després que el president del tribunal, Manuel Marchena, accedís a exhibir la imatge, el tinent coronel ha matisat: “No ho recordo, crec que no. (…) Tinc moltíssimes fotos, pot ser que hagi fet servir fotos de Internet, però crec que no”.

Ha justificat a més que seguia aquest compte, en el perfil l’usuari es presenta com “politòleg”, perquè és llicenciat en Ciències Polítiques i en aquell moment seguia a politòlegs i periodistes, perquè li “inquietava”.

L’atribució d’aquest perfil a Baena per part de les defenses és una de les bases en el seu intent de desacreditar la neutralitat d’uns informes policials que van nodrir la causa que ara jutja el Tribunal Suprem i que donen aire a les acusacions de rebel·lió i malversació.

 


REDACCIÓ26 Març, 2019
judici_procés-1.jpg

El tribunal interroga el tinent-coronel Daniel Baena

El tinent coronel, cap d’investigació de la Guàrdia Civil a Catalunya, Daniel Baena, ha afirmat, avui al Tribunal Suprem, que a partir del 19 i del 20 de setembre, quan es van practicar diversos registres i detencions, les protestes van canviar de to i es va viure un clima “clarament insurreccional”.

L’agent de la Guàrdia Civil que va estar al capdavant de les indagacions obertes el març de 2017 pel jutjat d’instrucció 13 de Barcelona per investigar els preparatius del referèndum ha explicat al Suprem que en els dies previs al 19 i 20 de setembre hi havia hagut manifestacions, però d’un to menor perquè “es pensava” que la tasca dels investigadors era “de poca importància per impedir el referèndum”.

Ha recordat que fins a aquest moment es produïen concentracions puntuals a les portes de la seva caserna i quan els agents inspeccionaven magatzems, que van canviar “arran dels fets del 19 i del 20 de setembre”.

El dia 19 la Guàrdia Civil va fer una important intervenció en Unipost per intervenir cartes electorals i “aquí ja va ser un cop dur”, ha opinat.

A preguntes de la fiscal Consol Madrigal, el tinent ha explicat que aquest clima va canviar quan es va aplicar l’article 155 a Catalunya.

Després, el 20 de setembre es van dur a terme diferents registres com el de la Conselleria d’Economia i “a partir d’aquí ja es van incrementar les concentracions”. El “clima que es vivia” i el que els guàrdies civils tenien en compte per planejar futures intervencions era, ha afegit, “clarament insurreccional”. Referint-se a la situació que es vivia a Catalunya en aquell moment, Baena diu: “allò era un polvorí” que podria acabar en una escalada incontrolada.

“La constatació que el clima insurreccional ja no es produïa” és que, segons ha dit, de les 88 accions que es van produir contra la Guàrdia Civil en tot aquest període, dos van tenir lloc fins al dia 19 de setembre i només dues a partir de l’aplicació del 155.

 


REDACCIÓ26 Març, 2019
jordi-Sánchez.jpg

Ni el major Trapero, ni el tinent coronel Baena, ni els tinents de la Guàrdia Civil encarregats de la seguretat i el registre ni l’intendent dels Mossos d’Esquadra. Qui portava la veu cantant el 20 de setembre de 2017 a la Conselleria d’Economia de la Generalitat era Jordi Sánchez, en aquell temps president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).

Perquè mentre les cadenes de comandament dels dos cossos feien o no les gestions pertinents perquè la comitiva judicial pogués sortir de l’edifici governamentañ sense que “la massa” ho impedís, el que semblava tenir la solució era Sánchez, que, erigit en expert en seguretat i control de masses, va oferir a la Guàrdia Civil una sortida “inviable”.

“No era qui per organitzar la seguretat”, ha dit contundent en el judici contra el “Procés” el capità –llavors era Tinent – C57393S, responsable de l’operatiu de la Guàrdia Civil per practicar els registres en aquesta Conselleria, però fins a la intendent li “obeïa”.

Sánchez, que segons el capità es va presentar com “l’interlocutor vàlid” de les masses, no va accedir a cap de les propostes dels agents de la Benemèrita per facilitar la sortida, i aquests tampoc van considerar vàlides les que els oferia el president de l’ANC .

Així que les reunions, que van ser diverses, formals i informals, convocades a la planta dos o improvisades al vestíbul, van tenir una mica de “esperpèntic”, també segons les paraules del capità.

Probablement, era una qüestió de percepció. Perquè, mentre que a la intendent dels Mossos no li semblava que afectés la seguretat ciutadana que ja a un quart del matí es va fossin congregant centenars de persones i tallessin el carrer, per al capità allò era “un fet objectiu” més que “una percepció subjectiva”.

I també una qüestió de voluntat. La voluntat del poble, tal com la va entendre el llavors vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras. Era la seva casa i com a casa va entrar aquest dia. Va sortir poc després i va justificar davant el tinent del Grup de Reserva i Seguretat (GRS) de la Guàrdia Civil el que estava passant fora.

Què podia fer ell? Calia entendre que era la voluntat popular la que s’expressava en forma de 45.000 manifestants que, segons els dos tinents, els insultaven, els escopien i els avisaven que d’allà no sortirien en tota la nit.

Mentre Sánchez sortia i entrava i parlava amb els tinents -molt i amb companyonia, segons ha precisat el cap del dispositiu del GRS, al qual el president de ANC li va donar fins a la seva telèfon-, la comitiva judicial no es podia moure.

I millor així, perquè com els va dir una mossa, si sortien, i més amb les caixes del que confiscat en els registres, els matarien o els picarien.

Potser va ser la mateixa mossa que, com a bona samaritana, es va apiadar de la comitiva judicial i dels guàrdies. Ella tenia una bossa gran i, si els agents li donaven una mica de diners, els portaria menjar. Així ho va fer. Els entrepans els van servir per aguantar fins a les set del matí del dia següent.

Gairebé quatre hores “assetjats” en unes dependències per les quals també es va passar l’altre Jordi, Cuixart, encara que sense la desena part de protagonisme que Sánchez.

El seu nom tot just ha sortit a les declaracions testificals d’avui. I quan ha estat pronunciat, ha estat confós amb Sánchez. Fins Cuixart ha donat un bot quan un dels advocats de les defenses relatava que li havia donat la mà al tinent del GRS. La seva cara, recollida per les càmeres del Tribunal Suprem, era de total sorpresa.

Els incidents o el setge, com se li ha denominat moltes vegades, en la Conselleria d’Economia ja han estat àmpliament relatat en el que va de judici. Sobretot, el que ha passat a l’exterior i en els cotxes amb el logotip de la Guàrdia Civil, encara que avui hem conegut l’inventari de les armes i material que contenien i tot el que es va sostreure d’ells.

Però avui tenia més interès el que va passar en aquelles tenses hores, que van començar a comptar a les 8 del matí quan va arribar la comissió judicial o a les 3 en el cas dels agents del GRS. I dins es van produir aquestes converses – almenys cinc – que no van donar cap resultat en moltes hores.

Dins també van córrer les “fake news”, com hem escoltat. Almenys dues: que s’havia intervingut en aquest moment TV3 i que s’havia suspès l’autonomia de Catalunya. Als guàrdies civils no els constava, però tot i així, i pel segon cas, van trucar als seus comandaments per contrastar-ho. Bon exemple de periodisme.

Van ser hores que es van anar tornant més tenses a mesura que passaven. Un tinent amb 31 anys de servei en el control de masses i que mai havia vist pujar a ningú – i menys periodistes – als cotxes oficials, i “menys als logotipats”, va veure com els seus homes, els menys veterans, ho van passar malament.

Per a ell, més experimentat, va ser “un altre servei més”.

 


RICARD CHECA25 Març, 2019
carles-ferrer.jpg

Continua el judici contra el procés. Hem entrat en la setena setmana. El tribunal continua sentint les versions dels testimonis. Aquells que no són entesos en qüestions jurídiques continuen formulant alguns interrogants. Per esclarir alguns d’aquests dubtes, el nostre digital ha sol·licitat la col·laboració del penalista i soci del bufet ‘A3Advocats’ de Reus, Carles Ferrer. El lletrat també és membres de l’Associació d’Advocats Voluntaris 1-O de Reus. 

L’advocat penalista Carles Ferrer

En quina fase del judici oral (contra el procés) estem ara?
Concretament, en la pràctica de la prova testifical de tots aquells testimonis que han estat admesos pel tribunal, proposats per les parts (acusacions i defenses).

Després dels testimonis… Qui intervé?
Un cop declarin els 500 testimonis admesos pel tribunal, començarà la pràctica de la prova pericial (pèrits).

Abans de la lectura de la sentència, quines passes haurà de fer el tribunal?
Practicada tota la prova (interrogatori dels acusats, testificals, pericials i la documental amb la projecció dels vídeos – que el tribunal no ha permès – siguin sotmesos a contradicció en la mesura que anaven declarant els acusats i testimonis); les parts (acusacions i defenses) elevaran a definitives o modificaran els seus escrits d’acusacions i de defenses.
Posteriorment, les parts tindran el tràmit que s’anomena de conclusions on faran una valoració de la prova practicada i la seva qualificació jurídica. Finalment, els acusats tindran el dret a l’última paraula i després Marchena dirà “Concluso el juicio para sentencia”.

Marchena presideix el tribunal format per 7 jutges

Per què hi ha 2 advocats i dos membres de les acusacions i no un?
En puritat, a cada sessió hi ha dos membres del Ministeri Fiscal, dos membres de l’advocacia de l’Estat i dos advocats de l’acusació popular però, en cada interrogatori, només intervé un d’ells. Va ser una directriu del jutge Marchena, al primer dia del judici. S’entén que hi hagin dues persones per la complexitat del procediment i durada del judici com també, en el mateix sentit, per cada defensa acostuma a haver més d’un advocat.

El fet de la retransmissió en directe és un dels motius del jutge Marchena per denegar la presència d’observadors internacionals

Per què 7 jutges?
L’art. 145 LECr. exigeix que siguin set magistrats per dictar sentència en el Tribunal Suprem.

Per què hi ha acusats que no estan asseguts al banc corresponent?
Una de les sol·licituds de les defenses, en el tràmit de les qüestions prèvies, va ser la possibilitat que els acusats poguessin seure al costat d’ells a fi de garantir el contacte directe acusat-advocat i poder suggerir preguntes en els interrogatoris. Cada acusat ha triat si seu al banc dels acusats o darrere del seu advocat.

Pot ser perjudicial per a l’estratègia de la defensa o acusació que el judici sigui retransmès en directe?
En cap cas. La publicitat és un principi bàsic en la fase del judici oral. El fet de la retransmissió en directe és un dels motius del jutge Marchena per denegar la presència d’observadors internacionals.

El jutge president del tribunal pot formular preguntes?
Sí, però existeix el perill que perdi la imparcialitat depenent del tipus de preguntes que formuli o la durada de l’interrogatori.

Les declaracions formulades davant el jutge instructor poden ser utilitzades durant el judici?
Les proves es practiquen a l’acte del judici oral. L’art. 714 LECr preveu que davant contradiccions entre la declaració davant el jutge instructor i la del judici, es podrà demanar la lectura de la declaració sumarial a fi que el testimoni expliqui la diferència o contradicció entre ambdues declaracions. Però el president del tribunal ha vetat aquesta possibilitat.

Imatge panoràmica de la sala de vistes

Quan pot passar un testimoni a investigat?
En el cas que el tribunal dedueixi testimoni de particulars per la comissió d’un presumpte delicte de fals testimoniatge, però això ja seria a un altre procediment. Recordem quan el fiscal Moreno va dir que volia deduir testimoni de particulars davant el Jutjat de Guàrdia.

Els testimonis que estan investigats en altres jutjats poden anar amb el seu defensor i la seva única funció seria apuntar que determinada pregunta no la contesti

Per què hi ha testimonis que compareixen amb advocats?
Són aquells testimonis que estan investigats en altres jutjats o tribunals i tenen el dret a no declarar. Si declaren, com va ser el cas de major Trapero, li assisteix la possibilitat – com així va ser – d’anar amb la seva advocada i la seva única funció seria apuntar que determinada pregunta no la contesti.

Hi ha un temps límit per escriure la sentència després del judici?
No, malgrat que la LECr. estableixi que ha de ser en un termini de cinc dies, a la pràctica quotidiana de qualsevol jutjat no es compleix mai aquest termini.

Hi ha acusats que ara s’asseuen al darrere dels seus lletrats

Qui pot presentar recurs?
Les parts personades: Ministeri Fiscal, advocacia de l’Estat, acusació popular i les defenses.

A quines instàncies poden recórrer?
No cap recurs ordinari davant la sentència del Tribunal Suprem. Només hi ha lloc un recurs extraordinari que serà el recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional per violació de drets fonamentals. Un cop el Tribunal Constitucional dicti sentència, queda oberta la via per interposar recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.

El Tribunal Constitucional pot trigar 2 o 3 anys en resoldre el recurs

En cas que siguin condemnats a presó, comptabilitzarà el temps que van estar reclusos?
I tant, és evident.

Quant pot tardar a decidir sobre un recurs?
El Tribunal Constitucional pot trigar 2 o 3 anys en resoldre el recurs, però és imprevisible. S’hauria de retallar aquest termini.

Què fa VOX en el judici?
Bona pregunta. No ho sé. En puritat jurídica, exerceix l’acusació popular.

El lletrat Carles Ferrer (amb maleta) sortint dels jutjats

Per què porten els lletrats, togues del Col·legi d’Advocats de Madrid?
Perquè el judici es fa a Madrid i a cada seu judicial hi ha un despatx del Col·legi d’Advocats amb togues. Però fixem-nos que la gran majoria de les defenses porten la toga del Col·legi d’Advocats de Barcelona amb l’emblema de color vermell a diferència de la Madrid que és de color blanc.

Ricard CHECA
Tribunal Suprem
Madrid


REDACCIÓ25 Març, 2019
judici_procés-1.jpg

El judici continua amb el testimoni dels agents de la Guàrdia Civil

Els vehicles de la Guàrdia Civil que van ser danyats durant els registres del 20-S tenien armes llargues (fusells d’assalt) al seu interior, segons ha precisat avui el tinent responsable del dispositiu de seguretat, que ha afegit que entre els objectes robats hi havia una caixa de munició.

El tema de les armes als cotxes de la Benemèrita ha tornat a aparèixer avui en el judici contra el procés amb una versió diferent de la que va donar el que va ser cap de la Guàrdia Civil a Catalunya en aquelles dates, Àngel Gozalo, que va dir al tribunal que aquestes armes eren en realitat escopetes de projectils de goma.

Avui, el tinent que estava al capdavant de la seguretat de la comissió judicial que va practicar els registres de la Conselleria d’Economia, ha aclarit que no era així i que, a més de les armes per al control de masses, hi havia armes llargues perquè Espanya estava en alerta 4 antiterrorista.

En concret, portaven fusells HKG36 i Cetme que van deixar en els maleters juntament amb els carregadors, les armes de control de masses i “moltíssim material” de protecció, material individual, material d’obertura …

Tot aquest material es va quedar en els cotxes perquè hauria estat “absurd” i hauria creat “alarma social” ficar-lo a la Conselleria per a uns registres.

El fiscal Jaime Moreno també ha preguntat al testimoni pel material sostret dels cotxes. El balanç que ha fet és que no van robar armes, però sí una caixa amb munició, objectes de treball i personals, així com elements dels cotxes com cinc de les sis plaques de matrícula dels tres vehicles.

També 05:00 boines negres, quatre uniformes d’intervenció complets, quatre cascos i defenses. “Feia molt de material tant particular com col·lectiu”, ha detallat el Guàrdia Civil.

El tribunal ha decidit no ‘ensenyar’ la cara dels guàrdies civils

Altres dels objectes robats van ser cinta delimitadora, màscares, el material de recanvi d’una càmera GoPro, les claus de recanvi d’un dels cotxes, la còpia de la documentació d’un altre, el frontal d’una emissora de ràdio i el micròfon i un comandament de megafonia.

El testimoni, a preguntes del fiscal, ha seguit relatant els objectes personals que van sostreure, com una motxilla, claus dels domicilis i diners. No van aconseguir emportar-se, ha puntualitzat un navegador GPS que “va caure i no el van veure”.

Mentre el fiscal ha seguit preguntant a l’agent sobre els objectes robats, el president del tribunal, Manuel Marchena, li ha tallat: “Ja el testimoni ha descrit a grans trets el que va ser sostret”.

De tot el sostret, només es van recuperar dues motxilles amb objectes personals dos o tres dies després. De la resta no s’ha tornat a saber res i no hi ha constància de detencions pels robatoris, ha afegit el tinent en resposta a les preguntes de l’acusació popular de Vox.

 


REDACCIÓ24 Març, 2019
judici_procés.jpg

El judici continua aquest dilluns

La setena setmana del judici contra el procés, que comença aquest dilluns, tindrà entre els seus testimonis més rellevants al tinent coronel de la Guàrdia Civil que va liderar la investigació sobre els preparatius de l’1-O, unes indagacions qüestionades per les defenses i que van nodrir la causa del Tribunal Suprem contra la cúpula independentista.

A més del comandaments de l’institut armat responsable de gran part dels atestats de la causa del Procés, a partir de demà desfilaran ens el Suprem altres guàrdies civils i mossos d’esquadra que van presenciar registres del 20S, així com els observadors internacionals que suposadament va designar el Govern per a l’1-O.

La testifical de Daniel Baena, cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya i màxim responsable de la investigació sobre l’1-O, està prevista per al matí de dimarts que; a la tarda, ho farà el seu número dos al capdavant de la causa judicial que va donar peu als registres del 20S i la detenció de diversos alts càrrecs del govern català.

Tots dos interrogatoris es preveuen extensos, no només pel paper clau d’aquests comandaments en els informes elaborats per l’institut armat sobre el full de ruta de l’Procés, sinó també perquè estan en el punt de mira de les defenses, que dubten de la seva imparcialitat i qüestionen la seva excessiu protagonisme en la instrucció de la causa de l’1-O, sota secret de sumari durant mesos i que va incloure escoltes telefòniques.

La Guàrdia Civil va entrar en joc per indagar l’organització i finançament de l’1-O arran de la denúncia que va presentar un particular per les polèmiques revelacions de l’exsenador d’ERC Santi Vidal, que en diverses conferències assegurat que el Govern tenia “camuflada” una partida de 400 milions per al referèndum i la independència i que havia obtingut il·legalment les dades fiscals dels catalans.

Un dels moments de la intervenció policial de l’1-O

Els informes que l’institut armat va elaborar en el marc de la causa que dirigia el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona van servir també per alimentar la causa del Suprem contra el Govern cessat i els ‘Jordis’ i per donar suport a les tesis de les acusacions .

L’interrogatori a Daniel Baena és crucial per a les defenses, en el seu intent de desacreditar la neutralitat d’uns informes policials que donen aire a les acusacions de rebel·lió i malversació, i més quan atribueixen al tinent coronel un perfil anònim de Twitter bel·ligerant amb l’independentisme.

Aquesta setmana continues declarant els testimonis policials

Per demà, estan previstos els interrogatoris de dos guàrdies civils el testimoni pot ser fonamental per aclarir l’abast de les concentracions davant els edificis on es van practicar els registres del 20S ordenats pel jutge de l’1-O: l’oficial al comandament dels efectius de la Guàrdia Civil que van entrar en Economia i el responsable del dispositiu de seguretat.

Entre el dimecres i el dijous, prosseguiran les declaracions relacionades amb els incidents durant aquesta jornada – en què la Fiscalia es basa en part per argumentar el delicte de rebel·lió –, amb la testifical de diversos guàrdies civils i mossos d’esquadra mobilitzats amb motiu dels registres.

A més, el dijous declararan com a testimonis diversos agents de l’institut armat per les protestes independentistes contra la Guàrdia Civil que van tenir lloc a Valls, Reus i Igualada.

Dimecres 27, serà el torn dels observadors internacionals del referèndum, entre ells la neozelandesa Helena Catt – que segons la Fiscalia va liderar una expedició d’experts, pagada amb fons del Diplocat, per supervisar l’1-O –, així com l’exdiputat del Bundestag Felix Von Grundbergm i la parlamentària del Quebec Manon Masse, els que testificaran per videoconferència.

 


REDACCIÓ19 Març, 2019
judici_procés.jpg

El judici continua aquest matí

Aquest dimarts es reprèn el judici del procés amb els testimonis que no van poder declarar dijous perquè es va allargar l’interrogatori al major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero. Seran 24 del total de 34 agents de la Guàrdia Civil i 5 Mossos d’Esquadra.

El primer que haurà de declarar és el que va ser subsecretari d’Hisenda amb Cristóbal Montoro, Felipe Martínez Rico, a petició de la Fiscalia. En aquest cas, en el final de la darrera sessió del judici, dijous, la fiscal es va queixar del problema que va suposar el canvi de dia per a aquest testimoni, perquè ara viu a Londres.

A partir d’aquí començarà la desfilada d’agents de les forces de seguretat. Aquesta setmana declaren els agents de la Guàrdia Civil relacionats amb els escorcolls del 20 de setembre del 2017 i els que van revisar els correus electrònics intervinguts als processats previs a l’1-O, que actuaven per ordre del jutjat número 13 de Barcelona. 

Després haurà de declarar David Badal, tècnic administratiu de la Conselleria de Treball i gestor del programa GEEC (Gestor Electrònic d’Expedients de Contractació). Ho farà a petició de l’Advocacia de l’Estat i de la defensa de Dolors Bassa.

Tot i això, ara per ara no es poden veure vídeos durant la declaració dels testimonis dels agents de les forces de seguretat, ja que el president de la sala, Manuel Marchena, ja va avisar que no se’n visionaran més fins a la fase documental. Algunes defenses, però, van demanar divendres que es tornin a projectar vídeos.

La plataforma International Trial Watch, els observadors internacionals que segueixen el judici de 1-O, també denuncia que el Suprem limiti l’exhibició de vídeos durant l’interrogatori dels testimonis.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter