ALEXIS SERRA: Cal consolidar el factor temps com a nova mesura de llibertat i benestar

Des de sempre, la humanitat s’ha preocupat per mesurar i controlar el temps. Regir el temps ha estat descrit com un dels majors graus de saviesa. Avui, no volem controlar el temps, sinó organitzar-lo i distribuir-lo en benefici del nostre benestar. Gràcies a una iniciativa ciutadana, s’ha posat en marxa la reforma horària, per tal d’impulsar canvis horaris que permetin gaudir de més llibertat en la gestió del nostre temps. Alexis Serra és el director de l’Oficina per a la Reforma Horària del Govern de la Generalitat. Amb 44 anys, es dedica a conscienciar sobre la importància de guanyar temps al temps.

Què significa “reforma horària”?
La reforma horària és un projecte que constata que la societat catalana està desorganitzada pel que fa als seus horaris i busca la fórmula per aconseguir uns horaris més racionals.

Creu que la societat està conscienciada?
Probablement no és prou conscient d’aquestes mancances. Per això, crec que les polítiques del temps cada vegada aniran aflorant més, perquè cada cop la gent en serà més conscient.

D’on ve aquesta estructura del temps que tenim avui?
Venim des de la segona part del franquisme amb una organització dels horaris planificats per treballar sí o sí, i com més hores millor. Avui, la societat està reclamant disposar de més temps per ella mateixa, per a l’atenció dels seus fills i de la seva gent gran, que cada vegada hi ha més per l’envelliment de la població… Aquest creixement de consciència de la mateixa societat és la que ens porta a reflexionar al voltant de racionalitzar els horaris.

Posi’m exemples concrets…
Un exemple macro: mirar d’organitzar-nos per garantir que dormim les hores necessàries per fer que l’endemà puguem rendir de la millor manera possible. Això significa fer les activitats una mica abans dels horaris que fem servir avui. O compactar la jornada laboral per sortir abans de la feina; o introduir horaris més flexibles d’entrada i sortida; o avançar les hores dels àpats, tant del dinar com del sopar…

La societat està reclamant disposar de més temps per ella mateixa, per a l’atenció dels seus fills i de la seva gent gran, que cada vegada hi ha més per l’envelliment de la població

Trobeu reticències o esculls al projecte?
Més que esculls, pensa que estem parlant d’un canvi cultural i, com a tal, implica adaptar-te a nous hàbits. Això no és fàcil d’aconseguir d’un dia per a un l’altre. Cal que moltes persones, empreses i institucions remin en la mateixa direcció. Sí és cert que certs àmbits socials et demanen que abans de començar ells, que comencin uns altres. Des de l’oficina intentem conciliar els diversos àmbits perquè vagin progressant a la mateixa vegada. Més que resistències, podria dir que hi ha prescriptors de la reforma horària i gent que se la mira amb més distancia.

I com s’apropen les posicions?
Demanant els prescriptors i els convençuts perquè ens ajudin a impulsar el projecte, i als que s’ho miren amb distància els hi hem de donar motius perquè acabin sent bons prescriptors.

Hi ha més voluntat que acció?
Som una anomalia cultural a tot Europa en aquest àmbit. Aquest país està reflexionant sobre la reforma horària per definir com ens reorganitzem com a societat. Cap altre estat europeu té un desfasament horari tan gran. Té un punt cultural en el sentit que venim de la necessitat de canviar aquell model franquista de produir i produir sense tenir en compte aquests nous paradigmes.

Avui la gent valora més el “seu” temps…
Per sort, la societat cada vegada està valorant més el seu temps. Tots plegats ho fem. I les empreses i grans multinacionals també valoren quin és el nostre temps. És un factor que cada vegada anirà creixent més. I no només es farà des de la reforma horària, sinó a partir de la distribució de teu propi temps: com l’organitzes des que t’aixeques fins que te’n vas a dormir. Això cada vegada va agafant més importància a tots els sectors i tots els nivells.

Podrem impulsar una nova cultura del temps en favor de models més eficients i més flexibles per atendre les noves necessitats socials


Per quan serà efectiva? El Govern diu el 2025…
Crec que sempre és bo posar fites per planificar objectius. Quan es va signar el Pacte per a la Reforma Horària l’any 2017 es va debatre molt aquesta fixació per marcar una data d’assoliment. Hi havia qui deia que es podia fer en dos o tres anys i d’altres que consideraven que fins que no passessin dècades no es podria canviar. A mi em sembla que el 2025 és un termini equidistant entre les dues visions.

Però és factible?
Estem parlant d’un canvi cultural molt dràstic. Un canvi social en la manera d’organitzar-nos. Des de l’administració farem tots els possibles per canviar les coses, i el 2025 ens trobarem un model de reforma horària que potser no s’ajustarà exactament al que diu el Pacte, però que tindrà una clara tendència a gaudir d’uns horaris més racionals. Podrem impulsar una nova cultura del temps en favor de models més eficients i més flexibles per atendre les noves necessitats socials.

Algunes administracions convoquen plens i reunions a les tardes…
És cert. I això ha d’anar canviant a poc a poc. Nosaltres donem exemple: la Generalitat va aprovar un Acord de Govern el mes de juny amb un conjunt de mesures que, entre d’altres, recollia el fet d’evitar convocar actes públics més enllà de les 6 de la tarda, o la recomanació de fer reunions entre les 4 i les 6 de la tarda amb caràcter habitual, deixant de banda, per descomptat, les urgències. Estem fent passes.

I els ajuntaments?
Tenim una Xarxa de ciutats i pobles per a la reforma horària, coordinada des de l’Oficina, per donar instruments d’actuació als ajuntaments. Es tracta de veure com des del món local podem aplicar polítiques sobre el temps. N’hi ha moltes.

Tenim una Xarxa de ciutats i pobles per a la reforma horària, coordinada des de l’Oficina, per donar instruments d’actuació als ajuntaments


Moltes?
Sí, hem presentat recentment el que anomenem Banc d’Experiències de Polítiques del Temps en el món local. Un recull de bones pràctiques existents que fa que els ajuntaments puguin escollir aquelles que creguin que encaixen amb el seu municipi.

Per exemple?
Una podria ser la modificació dels horaris dels plens o de les reunions, com ja hem dit. O decidir que el meu municipi, d’acord amb els agents socials, apliqui els horaris que consideri més adients per conciliar. Un exemple que em demanes: fixa’t en les zones blaves. Si en lloc de posar l’horari d’estacionament gratuït entre les 14h i les 16h o féssim de les 13h a les 15h, propiciaríem que l’horari del dinar s’avancés a aquesta franja.

Consolidar el factor temps com a nova mesura de llibertat i benestar. Això sí, sempre s’ha de fer de manera consensuada, convençuts que ningú -institucions, empreses o agents socials-, no hi anirà a perdre


Es tracta d’aplicar la imaginació…
Hi ha municipis que han establert una jornada en la qual els seus establiments comercials tanquen a les 19h o 19:30h, escurçant el descans del migdia. Hi ha algun altre a on la gent que esmorza de 7 a 9 o dina de 12:30h a 14h gaudeix d’aperitius, tapes i cafès gratuïts…

Pas a pas…
La conscienciació social és creixent i la societat cada cop ens empentarà més. La gent valora molt el seu propi temps. Vol gaudir de més temps lliure. Vol motivar-se per anar a treballar però aplicant aquella màxima que deia que “no es tracta de viure per treballar, sinó de treballar per a viure-hi”. I viure-hi bé vol dir tenir temps. Consolidar el factor temps com a nova mesura de llibertat i benestar. Això sí, sempre s’ha de fer de manera consensuada, convençuts que ningú -institucions, empreses o agents socials-, no hi anirà a perdre.

Ara que els experts anuncien crisi, és bon moment per fer aquest canvi?
Sempre és el moment. Les crisis no ajuden a l’hora d’afrontar reptes que tenim com a societat. El que hem d’aprendre de la darrera crisi és que va provocar, entre altres coses, que aquests debats de reformes integrals de la societat quedessin aparcats. Hem de trobar la manera de fer-ho compatible. De fet, la reforma horària vol dir ser més eficients en nostre dia a dia.

Com?
Si nosaltres mateixos som productius amb el nostre temps, també repercutirà a les empreses. Per tant, una de les maneres de créixer com a societat és gaudir d’uns horaris més racionals. Aquesta és una de les grans apostes que tenim en aquest país per moderni

 



Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Informació bàsica respecte a protecció de dades
Responsable República Checa Press +info...
Finalitat Gestionar y moderar tus comentarios. +info...
Legitimació Consentiment de l'interessat +info...
Destinataris Automattic Inc., EEUU per filtrar spam. +info...
Drets Accedir, rectificar i esborrar les dades, així com altres drets. +info...
Informació addicional Podeu aconseguir més informació sobre protecció de dades a la pàgina de política de privadesa.



RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter


Free Download WordPress Themes
Download WordPress Themes Free
Download Nulled WordPress Themes
Download Best WordPress Themes Free Download
udemy course download free