REDACCIÓ
Quan fa un any el cantant Raimon va dir que no era partidari de la independència perquè no ho veia clar els nacionalistes independentistes se li van tirar al damunt. Era el mes de maig de 2014. La Presidenta d’Omnium Cultural va dir, en conèixer aquestes declaracions “hi ha gent a qui li falta (in)-formació i arguments abans de prendre una decisió “. Raimon era guardonat amb el Premi d’Honor de les lletres catalanes poques setmanes desprès per la mateixa entitat i jo esperava una disculpa de la seva presidenta com vaig escriure aquí http://www.larepublicacheca.com/xavier-sabate-psc-muriel-disculpat-o-llenca-li-un-platan-a-raimon/ que no es va produir-
Raimon s’havia pronunciat d’aquella maneraentre altres raons – i no són poc importants – pel que podia suposar per la unitat i la supervivència de la llengua i la cultura catalanes al conjunt dels Països Catalans. Ara el Conseller Germà Gordó ha fet unes dfesfortunades declaracions que han confirmat les temors de Raimon i les dels qui, com ell, pensem que si de veritat creiem en allò que en termes culturals anomenem Països Catalans, no podem ignorar ni molt menys provocar els nostres veïns. Si els catalans volem potenciar la nostra llengua i la nostra cultura i les volem normalitzar no podem viure d’esquena al País Valencià, Ses Illes i Aragó ni a Andorra.
Els quatre anys de Govern de Mariano Rajoy han estat letals per la llengua catalana però ja feia anys que a l’Aragó, ses Illes i al País Valencià els governs del PP han fet molt mal també. Ara en canvi, hi ha nous governs presidits per socialistes que ja han pres mesures correctores des del primer dia.
Si algú creu que anar per lliure als Països Catalans ens pot anar bé a tots plegats va molt equivocat. La cultura i la llengua comunes en sortiran perjudicades però també l’economia, la universitat, la investigació o la seguretat per no seguir posant exemples. Miquel Iceta va acudir a la presa de possessió dels tres presidents socialistes. Artur Mas va brillar per la seva absència. He llegit els discursos de l’aragonès Lamban i el de la illenca Francina Armengol i vaig veure en directe per TVE el del nou President valencià Ximo Puig ( per cert, on era TV3 ? ) Tots tres discursos van sonar molt bé i he recordat com el plurilingüisme és una qüestió pendent que els socialistes catalans hem volgut solucionar en diverses ocasions, la darrera amb una proposició de llei (Ley Orgánica de Reconocimiento y Amparo de la Pluralidad Lingüística de España) que Carles Martí va presentar el 2012 al Senado i que el PP va rebutjar amb la seva majoria absoluta.Va ser una nova oportunitat de trobar una solució per al 47% dels ciutadans espanyols que viuen en territoris bilingües o multilingües.
Ara aquesta llei pot ser possible amb una nova constitució federal que estableixi un nou marc de relacions entre els diferents pobles de l’Estat espanyol.
Anar unilateralment proclamant independències respectables però sense el suport legal ni de la comunitat internacional a banda d’impossible és sacrificar anys i anys de males relacions amb els veïns. Començar aquest mal rotllo amb els de la nostra mateixa comunitat cultural i lingüística és ja el súmmum.
Necessitem guanyar-nos de nou la confiança i el prestigi que els nacionalismes espanyols i català han malbaratat. I això només es pot fer sense baralles ni trencadisses sinó amb projectes que ens retornin el respecte i el lideratge que hem perdut. I això és possible amb un PSC reforçat, que té clars el programa i el líder.
Xavier SABATÉ
President de la Federació XVII del PSC – Camp de Tarragona
REDACCIÓ
