REDACCIÓ
La dreta pensa que disfressant la realitat ens entabana i qui dia passa, anys empeny. Però la gent comença a tenir la mosca rere l’orella i veu que amb la crisi, amb l’excusa de la crisi, els poders econòmics del món sanitari i tot el que ho envolta fan molts negocis, que la gent que es pot pagar evitar les cues i les llistes d’espera contribueix a engrossir els números negres dels balanços de les empreses sanitàries. I la gent que no s’ho pot pagar i ha de fer cua ? Ah ¡¡ Aquestes persones perden qualitat assistencial, qualitat de vida – s’ho passen pitjor i pateixen més – i moren abans.
Clar que si això ho llegeix el conseller de Salut o els diputats que li donen suport dfe CiU i ERC em diran que exagero. Ells li diuen que baixa l’esperança de vida que no és tan fort com dir que moren abans. També et titllen de demagog si dius que les diferències entre classes socials pel que fa a salut i anys de vida s’eixamplen quan governa la dreta – i ara portem cinc anys – i que la vida d’una persona de classe acomodada és més llarga que la d’una que pertany a la classe treballadora.
Però això és així i estadístiques canten. Com el número de suïcidis que també ha anat augmentant amb la crisi. Però el conseller no en parla mai ni en parlarà.
Un conseller l’actual que ja quan s’hi va posar va dir que el millor que podíem fer els catalanets i les catalanetes era tenir una bona assegurança. Ell que ve del món privat li surt això d’espontani. Ell entén perfectament que amb la salut de les persones – és a dir, amb el nostre cos – es pugui fer negoci com si fóssim sacs de patates o un electrodomèstic més.
I no cal dir amb la nostra ànima. L’empresa que ha fet més negoci l’any passat a Catalunya és una que es dedica a guarir – és un dir – les ments dels homes i dones cada cop amb més problemes i menys raons al cap i al cor per sobreviure. Onze milions de no res que no està gens malament.
En fi, perquè desprès vingui el President Artur Mas i ens solti amb tota desimboltura el primer dia de debat sobre Sanitat al Parlament la setmana passada que no han fet ni una sola privatització. Però tindrà barra ¡¡ I tota la gent que ha saltat del sistema per anar al sistema privat, què és ? I tota la disminució de pressuposotos i de milers de professionals de menys al servei de la sanitat pública què és ?
Com deia la meva companya diputada Núria Segú, entre CiU i ERC, que no volen canviar res, i ICV-EUiA i la CUP que volen nacionalitzar la sanitat, nosaltres reivindiquem la reforma del sistema per afrontar els reptes dels anys vinents, l’envelliment i la innovació. Volem una nova llei de salut i social amb la participació dels ens locals i del territori, que ens permeti abordar aquesta reforma des d’un punt de vista integral.
Des del Grup Parlamentari Socialista vàrem presentar propostes de resolució per afrontar temes com la garantia d’assistència sanitària i farmacèutica, el compliment de l’acord Nacional per la prevenció del VIH, el transport sanitari i la defensa dels drets dels ciutadans perquè cal que el temps d’espera per a tot tipus d’acte mèdic sigui garantit i assegurar el dret dels ciutadans a reclamar si no són atesos.
Però la paraula que millor descriu el resultat del Ple monogràfic és decepció. CiU i ERC no van manifestar cap voluntat d’arribar a acords amb ningú que permetessin plantejar les reformes profundes que la situació mereix.
Tenen el cap en altres debats i en altres problemes com si el de la salut dels set milions de catalans i les catalanes no fos el primer. Mentrestant n’hi ha que van fent negoci amb els nostres cossos i amb les nostres ànimes.
Xavier SABATÉ
Diputat del PSC al Parlament de Catalunya
REDACCIÓ
