REDACCIÓ
En primer lloc caldria que la coalició guanyadora de les eleccions del 27S aclarís si continuen considerant que erren un plebiscit, cosa difícil perquè si ho hagués estat, hauria continuat el mateix govern que hi havia com passa en tots els referèndums. Aquí rau un dels inconvenients de gestionar l’actual situació. Però abans de continuar concedim ni que sigui en l’àmbit teòric que això ho era, ja que així ho han plantejat. Llavors és clar que no es pot declarar la independència unilateralment perquè no han arribat al 66% les persones que han optat per les opcions independentistes. Dic el 66 perquè són els dos terços que la majoria de països democràtics – Catalunya també al seu Estatut com les Illes Balears o Galícia – determina per canviar els seus Estatuts o la Constitució espanyola que requereix 3/5. De fet, els vots dels ciutadans que han optat per opcions independentistes no han arribat, com tothom sap, ni al 50%.
En aquest cas, és obvi , com ha declarat el representant de la CUP, que no es pot declarar una DUI perquè la majoria del poble de Catalunya no li dóna suport. Els dirigents de Junts pel Sí saben que amb aquest resultat no poden anar a Brusel·les, ni a veure Obama, ni a Saragossa afirmant que el poble de Catalunya vol la independència perquè creuran més els resultats de les eleccions que no pas la paraula d’Artur Mas.
Menys encara el creuran si repassen la seva primera reacció la nit electoral quan va dir que com que havia guanyat Junts pel sí havia guanyat Catalunya. Va ser una impròpia declaració de qui encara és President i que ho hauria de ser de tots els catalans. No es pot apropiar del nom de Catalunya perquè per sort, Catalunya som tots els homes i dones que hi vivim, votem o no al sr. Mas i la seva multicolor coalició.
Però si van ser unes eleccions ordinàries, en primer lloc cal felicitar sincerament la coalició guanyadora i reflexionar els qui no vàrem guanyar perquè és obvi que els catalans no ens van atorgar la confiança majoritària.
Llavors, els legítims vencedors haurien de deixar de parlar com fins ara ad nauseam del nou president, si serà un o altre i aclarir-nos si podran formar un govern que sigui el màxim d’estable possible, si estan pensant o no en preparar els pressupostos per l’any que ve i com seran. Ens haurien d’assegurar també que el país no restarà aturat, els seus serveis bàsics, la defensa dels més febles serà una prioritat, que les (poques) inversions previstes són objecte de la seva preocupació (CRT de Vila-seca i Salou, químiques, Seat) i si treballen perquè en vinguin de noves perquè les persones aturades han de tenir no només esperança sinó realitats.
I mirant a casa nostra, si ens poden clarificar o no que les nostres comarques tarragonines no continuaran essent les més maltractades de Catalunya com ho han estat els darrers cinc anys. Números canten i estan publicats.
Finalment, què pensen fer de les relacions de Catalunya amb Espanya que el Govern del PP es va encarregar fa ja nou anys des de l’aprovació de l’Estatut del 2006 d’enverinar, si continuarem com fins ara a la grenya o tenen pensat buscar algun tipus d’aliança. Perquè això de la independència per la qual tenen tot el dret a lluitar, si ve, va per llarg.
Però em temo que la inestabilitat ha vingut per quedar-se un llarg període de temps i que tots aquests problemes que tenim continuaran per bastant de temps empantanats.
Perquè avui tot va tan de pressa que qui perd oportunitats després ja no les recupera perquè altres les cacen al vol.
Xavier SABATÉ
President del PSC al Camp de Tarragona
REDACCIÓ
