És indiscutible que el fet casteller constitueix una contribució excel·lent per a la cultura i la identitat de Tarragona, i un immillorable identificatiu nostre al món. La celebració del XXVI Concurs de Castells brinda ocasió per a fer algunes reflexions en clau política. Us n’avanço una: tenim tots els ingredients per exercir la capitalitat castellera i aquesta ha de ser una línia de treball preferent de l’Ajuntament, sobretot en un context en què la internacionalització castellera esdevé una riquíssima oportunitat. En quin cap cap no aprofitar-ho?
Parteixo de la ferma convicció que els castells són una manifestació cultural única i preciosa, i ho dic allunyat de cofoismes retòrics. Per això l’any 2010 la UNESCO els va declarar Patrimoni Immaterial de la Humanitat. En la seva originalitat, espectacularitat i valors constructius rau el seu atractiu per a l’exportació, siguin quines siguin les dificultats d’aquest repte. Un tresor així, per què no l’hauríem de compartir amb el món?
Ben mirat, som uns afortunats de disposar dels ingredients necessaris per a exercir d’epicentre casteller, en complicitat amb Valls i Vilafranca. Tenim quatre colles carismàtiques, arrelades al barri i a la ciutat. Tenim diades castelleres importants, com St. Jordi, St. Joan, St. Magí, la Diada Nacional, la Festa Major, Sta. Tecla i la Mercè. Aquesta darrera culmina amb els Pilars Caminant, un dels moments més corprenents de les festes d’arreu dels Països Catalans. Tenim el Concurs de Castells, sobre el qual plana la temptació d’endur-se’l a Barcelona. I tenim una afició enorme i creixent. Entesa la capitalitat en un sentit acollidor, com no l’hem d’exercir amb determinació?
Es tracta de pensar el futur a llarg termini i amb audàcia. És molt probable que cada edició del Concurs vagi situant Tarragona no ja al mapa de Catalunya, sinó del món. Val la pena reconèixer la tasca de les colles castelleres a l’estranger, com les que es van aplegar dies enrere a la Plaça de la Font. París, Londres, Copenhaguen, Andorra, però també Mont-real, Santiago de Xile o Hangzhou. Els nostres ambaixadors, acollim-los i cuidem-los!
Però si escric aquest article és per alguna raó. En efecte, la destitució del gerent de turisme per part del govern del PP i la sospita que es pretén amagar la cultura catalana de la nova estratègia turística de ciutat són raons suficients per a posar-nos en alerta. I malauradament això casa amb el fet que la presència dels polítics populars a les diades castelleres és nul·la. Ni la Consellera de Turisme, Sra. Rodríguez, ni el Tinent d’Alcalde, Sr. Fernández, van fer acte de presència a l’esdeveniment més important del món casteller, celebrat a Tarragona. L’error és greu!
Per això emfasitzo que no aprofitar tot aquest capital casteller per impulsar la ciutat en allò que és més puntera per simples prejudicis culturals o partidistes és ben poc racional (i molt injust!). Així que convidem els responsables del PP i al futur gerent de turisme a defugir sectarismes i actuar amb professionalitat, intel·ligència i visió de ciutat.
Siguem clars, això no va d’independentistes i unionistes, va de tarragonins. Apostar per a que el fet casteller formi part nuclear del nostre relat de ciutat i de la nostra marca és el millor favor que li podem fer a Tarragona. Així que cap, pit i collons, que a la pinya no hi sobra ningú!
Xavier PUIG
Regidor d’ERC-MES-MDC
One comment
Mainadera
7 Octubre, 2016 at 12:50 pm
Si aixo no va de independentisme i la fests castellera es un esdeveniment de la diversitat i on nomes es fa tarragonisme llavors el proxim concurs anire amb una bandera espanyola com.mollts i molts anaven amb estelades. Ja veurem quanta tolerancia trobo.