REDACCIÓ
El by-pass curt ja va ser plantejat i debatut a les propostes de MOU-TE X TGN. L’actual, molt semblant, esmena l’error d’una proposta pensada únicament per a Tarragona ciutat, estirant el traçat i incorporant ara Reus, amb una segona estació a Bellisens; Vila-Seca per raons d’oportunitat i traçat; Tarragona, amb la nova estació a l’Horta Gran; Constantí-Sant Salvador, si es genera la necessitat; i el destí final o enllaç a l’Estació del Camp de Tarragona al terme de La Secuita.
Amb la proposta del by-pass curt elongat amb poc més de 6 km de vies noves de fàcil traçat junt a la llera del Francolí, podem somiar amb uns trens Avant, Alvia o Ave que, iniciant el recorregut a Reus i amb parada evidentment a Tarragona, pugui connectar ambdues ciutats amb BCN en 45 i 38 minuts respectivament. Figueres, Girona i Lleida ho tenen. Per justícia distributiva i equilibri territorial estem obligats a exigir-ho per als nostres conciutadans. No cal més que comprovar l’èxit dels Avant Lleida – BCN per albirar les grans possibilitats de la proposta. De passada ens garantim que els trens BCN – Valencia i viceversa tinguin aturada alternativa a l’estació de l’Aeroport o a la de Tarragona.
La proposta té també una segona lectura que és en realitat l’origen de la mateixa. A més de solucionar els actuals problemes de connectivitat ràpida amb Barcelona, facilita, amb una combinació de Tren–Tram, una connexió directa de les ciutats esmentades amb els dos Corredors per a altres trànsits cap a totes les destinacions possibles. Aquesta connexió es basa en un tramvia metropolità que unirà definitivament les ciutats de Reus i Tarragona, a més d’altres connexions immediates amb Vila-Seca i Constantí. Resulta una forma àgil i eficient d’esmenar el greu problema geogràfic de la situació de la estació de La Secuita al mig del camp, recuperant la funcionalitat de la mateixa. Es planteja sobre una plataforma ferroviària d’ample UIC (Internacional) o ample mixt gràcies a la tecnologia del tercer fil, que permetrà també la circulació de trens Avant o similars.
Imaginem el recorregut d’aquest tramvia. Sobre el traçat actual de la RT1 (Rodalies Tarragona Reus), i amb la incorporació del tercer carril, des de l’actual Estació de Reus iniciem viatge en direcció sud-est. Al pas per Bellisens, a tocar de l’Hospital de Sant Joan i la Zona Universitària, es disposarà un nou abaixador accessible a peu per tota la zona sud de la capital del Baix Camp, molt proper a l’Estació d’Autobusos. El traçat, sempre per la RT1, tindrà una tercera aturada a Vila-Seca on donaria servei a aquesta població. Encara per l’actual plataforma ferroviària, el tramvia s’aproparà al Francolí sense creuar-lo. Aquí girarà cap al nord i començarà la nova infraestructura a implementar. Seguint pel marge dret del riu trobarem de seguida la nova Estació de Tarragona sobre els terrenys de l’Horta Gran (davant el Parc Central a l’altre costat del riu) en una posició geogràficament centrada respecte de la ciutat i el conjunt del barris, i amb accés a peu en 20 – 25 minuts per uns 60-70.000 habitants. Sempre sense creuar el riu, la nova traça, paral·lela a l’A-27, disposarà d’un altre abaixador al seu pas per Constantí, molt a prop del Barri de Sant Salvador. La parada final d’aquest tramvia seria l’Estació del Camp de Tarragona. Des d’aquí s’iniciaria el recorregut invers.
Per raons d’operativitat, quan per les mateixes vies circulin trens d’Alta Velocitat, les parades seran únicament Reus, Tarragona i Barcelona.
Una acurada planificació, amb els corresponents apartadors, permetrà fins i tot el disseny del nou traçat amb una sola via de doble sentit, lo que reduirà els costos.
Existeixen, es cert, algunes dificultats tècniques com són el desplaçament parcial del rack d’Empetrol i la possible inundabilitat d’alguns terrenys, tot i que la mateixa solució ferroviària ajudarà a controlar les crescudes. En qualsevol cas, no s’afegeixen noves barreres sobre el territori i es preveuen uns costos d’expropiació molt baixos.
A partir de l’eix vertebrador d’aquest Tren–Tram es poden articular connexions de tota mena amb les altres poblacions de l’àrea metropolitana, amb el que disposarem definitivament d’una eficient xarxa de transport públic a l’abast de tothom.
La proposta gràfica adjunta planteja també altres solucions per al tema d’alliberament de la Façana Marítima de Tarragona, amb el trasllat cap a l’interior de les vies, i la solució definitiva de mercaderies. El primer és un tema absolutament local i pel que la ciutat haurà de batallar per aconseguir-ho. Aquesta solució no interfereix les altres propostes, ni les altres amb aquesta.
El segon és un tema que cal deixar resolt ja. No és de rebut que les mercaderies perilloses es consolidin a la línea de costa on viu la major part de la població. El tercer fil proposat fa temps cal materialitzar-lo immediatament si no volem que les nostres indústries, les de la Comunitat Valenciana i les de més enllà, perdin competitivitat. És una solució provisional i temporal. La proposta de l’esquema sembla viable, encara que passa per l’aprofitament parcial de la línia d’Alta Velocitat del Corredor de la Mediterrània. Els especialistes diuen que no és convenient la dualitat perquè el major pes del combois de càrrega deterioren la plataforma. En qualsevol cas no és impossible. Arreu del món coexisteixen els dos nivells de transport ferroviari sobre les mateixes vies.
La prioritat és doble. El Ministeri ha d’encarregar d’immediat els Estudis de la solució que acordi el territori en el tema de passatgers (by-pass mig o curt). Hem d’exigir la materialització, ja pactada, del tercer fil per a solucionar provisionalment les mercaderies, establint terminis raonables i obligant al Ministeri que també iniciï la tramitació de la solució definitiva, que no pot ser altra que la recuperació de la línia Reus – Roda. REPSOL va desestimar la connexió directa encara existent (en part) del primer tram ja que la nova realitat construïda de la Y de connexió del corredors impedeix la circulació de trens per problemes de gàlibs.
El futur és nostre, només cal consensuar les propostes i anar plegats i amb una sola veu a reclamar el que legítimament ens correspon.
Xavier CLIMENT
Arquitecte
REDACCIÓ
