REDACCIÓ
A un mes de la presentació en societat del “pacte dels valents”, com li agrada anomenar a l’Alcalde Ballesteros aquest acord de govern entre els tres partits en retrocés de la ciutat (PSC, PP i UDC), estem en condicions de fer un primer balanç. Sens dubte el malbaratament econòmic i el blindatge polític del govern forgen el gruix de les meves preocupacions.
Abans que res m’agradaria esclarir per què ens referim al nou contracte de govern com a pacte de la catifa. El moment fundacional va tenir lloc quan el conseller d’UDC J. M. Prats va afirmar que ell no entraria mai “a un govern on hi tinguin cabuda partits que miren sota la catifa” (Mes, 22 de desembre de 2015). L’Alcalde Ballesteros, que tenia l’oportunitat de respondre que sota les catifes no s’hi amaga res i que sempre estaria obert a comprovacions, va preferir acceptar la proposta tal com venia i pactar amb el PP un executiu de dretes que des de llavors coneixem com a govern de la catifa. El Sr. Prats ja s’hi ha instal·lat, còmodament.
Conceptualitzades així les coses, les primeres decisions s’entenen millor. És el cas de la costosa incorporació de 5 assessors de govern. No s’explica com és que fa un mes el PSC era capaç de governar la ciutat amb 9 consellers sense cap assessor de govern i en canvi ara, amb 14 consellers, se’n necessitin 5. Voldria recordar que ja disposen d’assessors de partit i una fantàstica plantilla de tècnics municipals al servei de la ciutat. UDC se’n demana un i PP i PSC doblen l’aposta, sembla ser. Una metodologia d’allò més eficient…
Dit en números, el govern de la catifa ens costa 180.000€ a l’any en concepte de nous assessors (sou brut més cotitzacions), l’equivalent a 5 vegades les subvencions que reben les entitats de l’àmbit de la discapacitat. Més de 600.000€ de despesa pel que resta de legislatura. I no comptem els increments salarials dels consellers de govern, que van a banda. Recursos que ja no invertirem directament a la ciutat, que és la seva gent.
En lògica concordança amb aquest dispendi el govern ha ampliat el nombre de membres dels consells d’administració de les empreses municipals fins a 15, que és el màxim legal. I amb això arribem al segon apunt, el del blindatge polític. Aquestes empreses són un camp on ERC-MES-MDC, en col·laboració amb altres formacions, estem plantant una ferma batalla per combatre el clientelisme, fiscalitzar l’ús del diner públic i afavorir la transparència.
Com deia, un dels acords del pacte consisteix en trencar la representativitat democràtica dels consells atribuint una majoria desproporcionada als consellers del govern respecte els de l’oposició (10 a 5) i dotar d’un poder inexplicable al PP -que amb menys vots que Esquerra passa a tenir 4 vegades més consellers-. Un dels partits amb més casos de corrupció d’Europa a qui, per cert, els socialistes han assignat la golosa àrea de contractacions municipals. Per què el PSC ha donat tanta força a un PP que tan dèbil estava? A canvi de què?
Mala peça al teler si, amb un dels ajuntaments més endeutats i en tan pocs dies, el nou govern dóna aquestes mostres d’opulència i opacitat envers els ciutadans i els seus representants. Per això treballem amb més ganes que mai per construir una alternativa d’esquerres oberta i honesta, i no dubtem que entre tots i totes els acabarem aixecant la catifa.
Xavier PUIG
Conseller d’ERC-MES-MDC
REDACCIÓ
