La Generalitat Valenciana ha decidit suspendre la celebració de les Falles. La decisió de l’executiu de Ximo Puig no ha optat per les mitges tintes: ajornament de tots els actes fins que es determini una nova data. El procediment administratiu queda en mans de l’Ajuntament de València per qüestions com la retirada de monuments, llocs ambulants o xurreries, a més d’evitar qualsevol celebració en els casals.
El president de la Generalitat ha apel·lat a la responsabilitat, a les indicacions dels experts i a l’interès general, alhora que ha demanat comprensió als ciutadans. Així mateix, el Govern autonòmic ha decidit també ajornar les festes fundacionals de la ciutat de Castelló, la Magdalena, que anaven a començar aquest diumenge, com a mesura de prevenció i en «plena coordinació» amb el Ministeri de Sanitat, que els ha recomanat no celebrar cap de les dues festes per evitar contagis a causa de les aglomeracions previstes en elles.
Les Falles de València són la principal festivitat de la Comunitat Valenciana tant per nombre de persones censades com pel seu impacte turístic (prop d’un milió de persones visiten la ciutat durant els dies grans de les celebracions) com l’econòmic (xifrat en l’entorn dels cinc-cents milions d’euros).
Per trobar precedents històrics de la suspensió de les Falles cal remuntar-se a conflictes bèl·lics. Així va succeir en els exercicis de l’any 1937 a l’any 1939, amb motiu de la Guerra Civil, i en l’any 1896, quan a dos dies del seu inici es van cancel·lar per la guerra de Cuba.
El balanç total de contagiats a València és de 63 persones – tres a la província de Castelló, 42 a la de València i divuit a la d’Alacant –. A més, 59 professionals sanitaris es troben en aïllament preventiu al seu domicili, encara que cap ha donat positiu en coronavirus.