REDACCIÓNo és un tema nou, però fets com la mort d’un senegalès en una acció policial i judicial contra els ‘top manta’ posen damunt de la taula un altre cop, i amb més cruesa, aquest tipus d’activitat il·legal. Per fer una radiografia d’aquest fenomen podem accedir a l’informe de la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) titulat ‘La incidència del ‘top manta’ a la societat’ elaborat el febrer del 2013.
Els estudis sobre les magnituds del top manta són majoritàriament municipals, ja siguin elaborats pel mateix ajuntament o pel cos de policia local en la seva tasca d’eradicar el top manta o informes de caràcter parcial elaborats per administracions amb la col·laboració d’entitats en defensa de la marca.
En aquesta línia, i segons l’informe ‘Anàlisi de la venda ambulant il·legal a Cambrils’ de l’any 2010 (citat també al document de la Confederació de Comerç), “l’Ajuntament va suportar un cost per combatre el top manta de 205.605 €, ja que es requereixen 12 agents a temps complet per eradicar aquesta pràctica i s’utilitzen altres mitjans. Segons l’informe, un venedor de manta obté de mitjana un benefici de 4.340 € el mes, cosa que suposa uns guanys de 144 € el dia” que és més que el que podrien obtenir al camp, xifrat en 25 euros a la data de realització de l’estudi. “Quant la jornada laboral, es constata que la majoria dels venedors de manta treballen a la nit, mentre que al matí el nombre és reduït i a la tarda comença a augmentar”.
Ara bé, aquestes quantitats tenen trampa. L’informe adverteix que es tracta d’estructures jerarquitzades, amb molts llaços familiars. Els que controlen la venda a nivell local es desplacen amb els seus vehicles, reparteixen la mercaderia entre els manters, tenen casa pròpia, familiars treballant al seu càrrec i es dediquen a supervisar les vendes per quedar-se amb gran part dels guanys. El manter nouvingut a la xarxa rep allotjament i menjar durant 15 dies i la primera dotació de mercaderia, tot suposadament gratis. Les primeres guanys són per al venedor, que des d’aquest moment passa a ser la baula més baix d’una estructura mafiosa; haurà comprar sempre el material al mateix clan i lliurar una part dels guanys.
Tres models de ‘manters’
A l’informe policial es precisa que “hi ha tres figures entre els venedors ambulants: els venedors o manters, els motxillers o reposadors, i els aiguaders, que avisen de la presència policial, que es mouen en bicicleta i es comuniquen per telèfon mòbil” La immigració subsahariana ha substituït les antigues quadrilles que venien productes autòctons, per donar sortida a productes falsificats o que suposen delictes contra la propietat intel·lectual i estructurades en “organitzacions mafioses “que elaboren aquests productes en tallers clandestins que no es troben a les localitats de costa, sinó en ciutats més grans.
Continuant amb la radiografia elaborada per la CCC, i segons dades avalades pel Consell Superior de Cambres, “el 18% de la població consumeix de manera conscient i de forma periòdica falsificacions de marques, mentre que el 13% reconeix que ho fa per a productes d’imitació. La despesa mitjana se situa entre 17,5 € i 21,7 € respectivament. En aquest sentit, el 85% dels consumidors es declaren fidels a la marca, essent els sectors de l’alimentació, dels serveis de telefonia i de les begudes els de major fidelització. Tot i així, aquells que canvien de marca apunten com a motiu principal el preu (34%), seguit per la indiferència de canviar de marca o comprar segons les ofertes”.
Quins són els objectes intervinguts?
Finalment, el document ‘Intervenciones 2011. Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado’ recollit al document de la Confederació de Comerç constata que les forces i cossos de seguretat d’àmbit espanyol van intervenir el 2012 fins a “8.791.915 objectes/productes, falsificats o imitacions, en més de 2.340 operacions, per valor de 694.253.537 €. Entre els objectes intervinguts, el 28% eren CD i DVD, el 21,3% estaven relacionats amb l’electrònica i la marroquineria i el 7,8% eren joguines. En el 36% dels casos, els objectes van ser trobats en naus, fàbriques i magatzems, seguits pel 20% dels productes que van ser trobats en duanes, ports i aeroports. A Catalunya, es van perpetrar el 16,4% dels delictes i faltes de les quals es tenia coneixement i es va intervenir gairebé l’11% del total d’objectes. Amb estadístiques molt més actuals trobem informes de la Direcció General de la Policia, en què s’explica que el 2011 els Mossos d’Esquadra van efectuar un total de 700 intervencions en tot Catalunya i van decomissar 120.000 productes destinats a la venda il·legal”.
A l’informe de la Confederació de comerç es pot llegir també que “segons les dades recollides per la CCC, el top manta, que es nodreix de la feina i de les inversions realitzades per les marques a través de la imitació i/o falsificació d’aquestes marques, ocupava el 2011 un total de 2.500 treballadors, amb una facturació mitjana diària de 50 €, que durant un mes suposa 3.750.000 €”.
Implicació del govern de la Generalitat i sancions a Salou
La Confederació de Comerç admet que “si bé és cert que el top manta era entès com un problema municipal que requeria mesures municipals, en els últims temps, la majoria dels ajuntaments s’han vist superats per un fenomen a gran escala. Les fortes pressions que la conselleria d’Interior va rebre, d’altres conselleries i d’associacions comercials, sobretot les pressions de les patronals de comerç, encapçalades per la Confederació de Comerç de Catalunya, que van denunciar que el top manta representava ‘una competència deslleial per a la resta dels comerciants que sí que paguen els seus impostos’, van aconseguir que els dos municipis claudiquessin en les seves intencions”.
Tal com assegura la Confederació, “aquests fets no són aïllats: diferents ajuntaments han pres mesures dispars per afrontar el mateix problema. Alguns municipis, com ara Roses, Salou i Cambrils, han decidit imposar sancions als compradors pel fet de considerar que fomenten la venda il·legal i les màfies amb el seu consentiment. L’any 2011, el Govern de la Generalitat va intensificar les campanyes contra el top manta i va aprovar la Llei òmnibus, un ampli paquet legislatiu, en el qual es recull la possibilitat de sancionar els compradors del top manta. 1 Ara per ara, el Govern de la Generalitat opta encara per una política sensibilitzadora combinada amb actuacions coordinades amb la policia local, però a mitjà/llarg termini es preveuen les sancions com a solució per eradicar el top manta”.
REDACCIÓ
