REDACCIÓLa crisi ni empeny ni arrossega a tothom de la mateixa manera. Això no és una novetat. La República Checa ha pogut parlar amb dos ciutadans que demanen almoina a les portes d’un supermercat de la ciutat, al barri de Torreforta.
Ismael és un tarragoní que s’ha vist obligat a demanar almoina a causa de la situació econòmica actual, fa dos mesos que no rep l’ajuda familiar de 426 euros al mes i ha de pagar un lloguer de 400 euros. Explica que té dos fills, un de 13 anys fruit d’una relació passada que viu amb la seva mare i un de 4 que té amb la seva actual parella, una ciutadana equatoriana sense papers. Comenta que es plantegen el fet de casar-se per regularitzar la seva situació però primer s’han d’estabilitzar econòmicament. La seva parella està cuidant una nena, cada dia, durant 4 hores, i cobra uns 200 euros al mes.
Ajuda dels avis
Compta amb el suport dels seus pares i amb les facilitats de la seva anterior parella que “no em reclama manutenció, ni res de res, em deixa veure el fill quan jo vull. Per sort, a ella i a la seva parella els hi va molt bé i jo me n’alegro. I els meus pares fan el que poden, de diners no poden deixar-me’n perquè ells també tenen gastos, però gràcies a ells els meus fills no passen gana”.
El tarragoní explica que “he tirat centenars de currículums però no hi ha manera. No em rendeixo però la situació està complicada. Necessito una per tornar a aixecar el cap i he de treballar tres mesos seguits perquè se m’activi la pròrroga de l’ajuda familiar”. L’any passat va treballar diverses temporades en les ‘parades’ que fan les nuclears. “Aquest any és molt dolent, només he estat a Ascó al juny i no surt res més”.
“Fot molt que tu no puguis ni pagar la llum i vegis com altres es ‘pategen’ les targetes ‘black’. El país està fatal. Jo prefereixo demanar que robar”, sentencia l’Ismael.
No és l’únic que hi ha en aquest espai, el comparteix amb una dona romanesa amb qui “tenim petites picabaralles perquè no vol que estigui aquí. Ella s’emporta entre 30 i 40 euros cada dia, entre menjar i diners. Penso que hi cabem tots”.
La seva filla està ingressada a Vall d’Hebron
La Rakovina és una dona romanesa de 34 anys que ‘comparteix’ l’espai amb l’Ismael. Explica que està casada i té una filla de 13 anys que està malalta, està ingressada a la Vall d’Hebron a causa d’una greu infecció al pulmó.
“Hem vingut aquí a Espanya perquè a Romania el tractament és molt car, no ens els podem permetre, i els metges són dolents. Aquí, els metges són molt bons i el tractament és gratuït. Aquí la curaran”, comenta amb els ulls entelats.
Fa un any que està a Catalunya i no parla gairebé el castellà, el català no l’entén. Viu amb el seu cunyat, que és drapaire, a Tarragona. El seu marit està a Barcelona amb la seva filla a l’hospital. Rakovina lamenta que “no puc estar allà perquè no tinc un lloc per anar a dormir i he de marxar. El meu marit es queda allà i es guanya la vida com pot, s’espavila”.
La romanesa afirma que fa un any que, a les portes del mateix supermercat, espera la solidaritat dels compradors. Explica que aconsegueix entre 5 i 10 euros durant el dia, a banda del menjar que li entreguen els tarragonins que surten del supermercat. Aquests diners els utilitza per comprar el bitllet de tren o d’autobús per anar a veure la seva filla a Barcelona i per menjar.
La gent col·labora
Mentre La República Checa ha estat parlant amb el dos ciutadans, de manera individual, almenys 9 compradors s’han solidaritzat amb l’Ismael i la Rakovina i els han donat diners o menjar, com una barra de pa, tonyina, ous, sucs de fruites o llet.
Jonathan OCA
REDACCIÓ
