REDACCIÓ
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat dues sentències més que anul·len els projectes lingüístics de les escoles públiques Bogatell de Barcelona i Josefina Ibánez de Abrera (Barcelona) perquè no garanteixen que almenys un 25% de l’ensenyament s’imparteixi en castellà.
Les dues sentències del TSJC, notificades avui, recullen la jurisprudència dictada pel Tribunal Suprem que “reconeix a l’actor el dret dels seus fills menors a rebre, durant el seu ensenyament obligatori, juntament amb els seus condeixebles, al centre i curs en el qual segueixin els seus estudis, un ensenyament que inclogui el castellà com a llengua vehicular, en proporció raonable”.
El tribunal entén que “a falta de la seva concreció per l’Administració demandada” la proporció raonable és “fixar la presència mínima del castellà com a llengua vehicular, en el curs i classe on el fill dels recurrents segueix els seus estudis, en un 25 % de les hores efectivament lectives, havent d’impartir-se en aquesta llengua oficial, a més de l’àrea, matèria o assignatura lingüística corresponent al seu aprenentatge, almenys una altra àrea, matèria o assignatura no lingüística curricular de caràcter troncal o anàloga”.
Les dues sentències anul·len els projectes lingüístics de l’escola Bogatell i del col·legi Josefina Ibáñez, tots dos públics, perquè no contemplen el castellà com a llengua vehicular i no han acreditat que el 25% d’ensenyaments curriculars siguin en castellà.
L’Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya (AEB) ha mostrat la seva satisfacció per les dues noves sentències perquè “obligaran a canviar tots els projectes lingüístics dels centres educatius públics de Catalunya que en un 95% dels casos només estableixen que el català és la llengua vehicular d’ensenyament”.
Les dues sentències, dictades per la secció cinquena de la Sala contenciosa administrativa del TSJC, també entren a valorar l’efecte de la LOMLOE pel que fa a l’ensenyament de les llengües oficials i conclou que la reforma de la Llei Orgànica d’Educació no canvia la situació anterior perquè, segons la doctrina del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem, el caràcter de llengua vehicular del castellà en el model educatiu català deriva directament de la Constitució espanyola.
Les sentències citen una sentència anterior en la qual es valora la repercussió de la reforma educativa adduint que “cap contradicció s’adverteix entre allò raonat i allò que es resol en aquesta Sentència i la transcrita previsió normativa sobrevinguda, sent així que el fonament del resolt està en la reiterada doctrina del Tribunal Constitucional com a intèrpret suprem de la Constitució.
Totes dues sentències també recorden que “és constitucionalment obligat que les dues llengües cooficials -català i castellà- siguin reconegudes pels poders públics competents com a vehiculessis”.
La mateixa sala ja va dictar el passat 16 de desembre una altra sentència en la qual va declarar l’obligació de la Generalitat d'”adoptar les mesures necessàries per garantir que en els ensenyaments compresos en el sistema educatiu de Catalunya tots els alumnes rebin de manera efectiva i immediata l’ensenyament mitjançant la utilització vehicular normal de les dues llengües oficials en els percentatges que es determinin, que no podran ser inferiors al 25% en un i altre cas”.
Amb aquestes sentències, l’AEB reclama anul·lar tots els projectes lingüístics dels centres educatius catalans que no contemplin el castellà com a llengua vehicular d’ensenyament i no estableixin la presència mínima del castellà en un 25 % de les hores efectivament lectives.
En aquest sentit, l’AEB ha anunciat que en els propers dies sol·licitarà formalment al Departament d’Educació “que dicti les instruccions pertinents perquè tots els projectes lingüístics s’adaptin al model constitucional i reconeguin el castellà i el català com a llengües vehiculars d’ensenyament”.
“Es pot concloure que les sentències deixen sense efecte el model d’immersió lingüística obligatòria en català per considerar-lo contrari a la Constitució espanyola”, ha indicat l’associació, que reivindica “un règim lingüístic més favorable a la realitat social de Catalunya”.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
