21. Febrer 2024

Arxius de urbanisme | Diari La República Checa

REDACCIÓ1 Març, 2023
R-1-1280x688.jpg

L’urbanisme del Camp de Tarragona protagonitza l’exposició que ja es pot veure a Constantí fins aquest divendres. Es tracta de la mostra ‘El futur del Camp, que s’ha instal·lat al Sindicat Agrícola i que està relacionada amb el Pla Director Urbanístic que està en estudi. Es tracta d’un document que recull, en primer lloc, el diagnòstic de l’estat de l’àmbit territorial que ha elaborat la URV d’acord amb diversos estudis científics i emprant indicadors socioeconòmics, de mobilitat, habitatge o equipaments.

L’acte de presentació d’aquesta exposició va comptar amb la presència del cap dels Serveis Territorials d’Urbanisme, Francesc Santacana, a més de diversos representants de l’Ajuntament de Constantí encapçalats per l’alcalde, Óscar Sánchez. Santacana va destacar el potencial de Constantí a curt termini en matèria d’inversions, infraestructures, mobilitat i transport públic i va afirmar que en els pròxims anys el tramvia pot arribar al municipi.

Durant l’acte també es va fer la presentació del llibre “Directrius de planejament urbanístic de l’àmbit metropolità del Camp de Tarragona: el futur del Camp”, amb la presència del coordinador d’aquest treball, Josep Maria Solé, professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSA) de la URV.

PUBLICITAT



REDACCIÓ19 Gener, 2023
Xavi-Puig4-1280x960.jpg

Tarragona es troba immersa en un procés participatiu per decidir les seves normes urbanístiques. El regidor de Territori i protagonista d’aquesta entrevista, Xavi Puig, sempre diu allò de “fer que tothom dibuixi la seva Tarragona ideal”. En l’article d’avui, ho defensa diverses vegades, però sempre des del punt de vista de millorar la ciutat. Això de “ciutat”, també inclou els barris, molts dels quals es troben desconnectats del centre del municipi per motius històrics. Puig explica per on passa aquesta unió, que no serà immediata, i que requerirà d’un Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) a l’altura, així com de la col·laboració amb el sector privat i altres administracions. Ja en clau estrictament política, el també portaveu d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament es refereix unes quantes vegades al partit que es preveu el seu màxim rival, el PSC, i precisament no els menciona amb paraules d’amistat. I és que les eleccions, s’hagin vostès adonat o no, ja són gairebé a tocar. Entre aquests temes polítics, Puig parla de la polèmica generada amb l’alberg de la Ciutat Residencial. Alhora, també demana una legislatura més al Govern per executar projectes grans com la transformació del Banc d’Espanya o la Tabacalera. 

 

Com es troba en aquest punt del mandat?
En un moment intens. Dolç, a nivell personal i polític. De cop i volta estic en una oportunitat on puc decidir moltes coses per a la meva ciutat i no cal que estigui escrivint articles des de la barrera. És un període vital que vull aprofitar al màxim.

Com veu Tarragona?
La veig com probablement la ciutat més bonica de Catalunya, amb un potencial infinit, i que tradicionalment ha estat poc bolcada a creure’s-ho, però que cada cop té més ingredients per fer-ho. Tarragona està en un procés de transformació que durarà uns quants anys més. Ha de durar més de 4 anys perquè no dóna temps a fer tots els canvis profunds.

Com és aquesta transformació? Què s’està transformant?
S’estan transformant moltes peces de diferents àrees, que totes elles acaben incidint en una millora del sentiment de pertinença i l’autoestima tarragonina. Per citar alguns exemples: des del punt de vista cultural s’estan fent molts més actes arreu de la ciutat i no només al centre; des del punt de vista de l’educació en Manel Castaño està fent un munt d’accions que mostren una ciutat bolcada en la seva infància; des del vessant de Serveis Socials s’està treballant a tot gas per mitigar les circumstàncies de les crisis econòmiques que s’han acumulat; i des de les àrees que porto jo, en mobilitat s’ha fet una aposta molt forta cap a una transició amb més importància pels vianants, la mobilitat tova i sostenible, i el transport públic.

També s’està engegant un procés de debat i discussió sobre el paper del vehicle privat a la via pública. Crec que durarà uns quants anys… Des del punt de vista urbanístic, si teníem un POUM on tot estava en venda, ara ja no. Ara tenim unes normes que reverteixen la crisi generada per una sentència.

Permetem el desenvolupament econòmic, social i urbà de Tarragona. No s’atura res, hi ha seguretat jurídica i la ciutat tira endavant. Alhora, treballem en un procés participatiu immens que fem valdre, que en alguns moments s’ha intentat que no es produís, però que ara ja està en marxa. Està funcionant com un coet. Més enllà del debat polític, que sigui la ciutadania i les entitats les que parlin. Com a mínim, aquest Govern té la voluntat de creure’s allò que surti d’aquest procés ciutadà.

Vull aprofundir en la teva pregunta. El canvi es nota molt en les transformacions de l’espai públic, no dels planejaments, sinó dels projectes. L’aposta de ciutat és arreglar la placeta que tens a prop de casa, no fer un gran macroesdeveniment que fa que obviem tota la resta, i que si no surt bé ens quedem xafats. Això es veu amb el carrer Canyelles, Ixart, Orosi i el barri del Serrallo en general, la plaça Catalunya, amb el desencallament de la cinquena promoció, el carril bici que serveix per unir els dos campus de la URV i l’estació d’autobusos, la rotonda d’Icomar… També amb el Pla Parcial, que vam dubtar si frenar-lo o tirar-lo endavant. Podria seguir amb molts més exemples, però avorreixo a les cabres. Són obres que pretenen millorar la vida de la gent i facilitar l’activitat econòmica.

Quines iniciatives resten pendents?
Alguns projectes d’aquesta seixantena no es podran acabar abans de les eleccions. Estaran en un estat avançat, però hauran de continuar durant la següent legislatura. Batallarem per començar les obres de la cinquena promoció abans de les eleccions, per tal d’assegurar-les. El desmuntatge i reaprofitament del mamotreto també tindrà lloc l’any vinent, però gràcies a la feina que hem fet ara. Les pantalles acústiques de l’A-7 són un altre exemple.

Un altre tema que mereix continuïtat són aquests grans equipaments que hem desencallat. És cert que no són tots, i no sé si alguna vegada arribaríem a tots, perquè en tenim molts. Parlo del nou Hospital Joan XXIII; la ciutat judicial; la ciutat residencial, que serà l’alberg juvenil més gran de Catalunya i que té una relació idònia amb l’entorn natural i la futura ruta mediterrània de cicloturisme. Òbviament, això no acaba aquí, ho farà la legislatura que ve.

Hi ha determinades intervencions de transformació de ciutat que moltes tenen a veure amb el centre, que també succeiran durant els 4 anys vinents. Entre altres coses, perquè ens vam trobar amb una disjuntiva quan vam entrar a governar. Si ara fem dos o tres grans projectes, podem tenir molts problemes per tirar endavant d’altres petits o mitjans, i davant d’aquest dilema vam preferir començar per aquests darrers. La legislatura vinent ha de ser una de projectes de gran importància, d’aquests que cal pensar-los, compartir-los i fer-los amb la ciutat. El canvi no pot durar 4 anys, pots frenar-lo i tornar a on érem, però la nostra proposta és continuar per fer una Tarragona cohesionada, sostenible i pròspera.

Quins són aquests projectes de la següent legislatura?
Tabacalera, Preventori de la Savinosa, Banc d’Espanya… Són projectes que en cap cas estan aturats, però la gent ha d’entendre que porten una feina prèvia per a poder-los activar. En el cas de la Savinosa, la propietària és la Diputació, i nosaltres tan sols vam aturar una iniciativa que enteníem que no era bona per a la ciutat. Tenia un gran impacte urbanístic en un entorn natural sensible i que no assegurava que persistís com a equipament pròpiament públic. La Generalitat i nosaltres vam fer esmenes amb bon criteri, la Diputació les va recollir i ara està treballant en un projecte interessant que té el seu esdevenir a la legislatura vinent.

Pel que fa a la Tabacalera, és nostra i és molt gran. Requereix una intervenció amb mirada integral i global, i segurament amb una suma d’obres que faci un projecte conjunt. La Tabacalera té una capacitat dinamitzadora molt gran, i és l’equipament que assenyala el camí, perquè es va construir obert al riu. Aquí això és estrany, perquè hem viscut d’esquena al riu i al mar. La nostra proposta vol obrir els ulls i els braços tant al riu com al mar. S’està treballant en la Tabacalera perquè és un punt estratègic, però no puc entrar massa en detall.

Quant al Banc d’Espanya, ja tenim el projecte executiu i, per tant, està en una fase madura. Pel que fa al finançament, va tenir problemes perquè el Govern anterior ho va fiar tot a un FEDER. A l’hora de fer el projecte executiu és quan es veu realment quant valen les coses, i valien molt més del que havia previst l’anterior executiu. Ara es tracta de cercar un finançament a l’alçada, ja que el FEDER es quedava realment petit. El Banc d’Espanya és bona carn de canó per a un Next Generation. Cal batallar un finançament que eviti l’endeutament de la ciutat. En això està treballant el conseller Jordi Fortuny.

Tornant a la Ciutat Residencial, per què creu que hi ha una part del veïnat que mostra el seu rebuig cap a aquest projecte?
Crec que hi ha una barreja de posicions de bona fe i certa instigació per part d’alguns partits polítics. Baso això en què quan es va fer l’altre projecte ja va sorgir el rumor de què si seria un centre de menes. I si fos un centre de menes? No ho és, però el racisme subjacent en aquesta reivindicació ens té a nosaltres a l’altre costat perquè defensem unes altres idees polítiques. No volem reforçar ni la xenofòbia ni el racisme. Dir que no pot haver-hi un centre de menors estrangers és un problema de racisme. El projecte de la Ciutat Residencial s’ha explicat moltes vegades, qui vol escoltar ho fa, i qui no vol no ho fa.

Inclús hi ha qui alimenta que no es vulgui escoltar. Si com a ciutat renunciem a això, allò quedarà parat durant 15 anys. No ens preguntaran com volem gastar-nos els 15 milions d’euros de Next Generation que hi ha per fer aquest projecte. Hi ha dues posicions: els que volen que la ciutat avanci i els que volen parar-ho tot. Nosaltres ho tenim clar, volem que la ciutat avanci.

La Ciutat Residencial és un centre d’alberg juvenil i familiar, obert a tothom que vulgui pernoctar en un espai emblemàtic. Tindrà un ús que és el que ja tenia. Ara serà gestionat per la Generalitat i s’adaptarà als temps actuals. No poso en el punt de mira a persones, però sí a idees. Quan dic que m’oposo frontalment, és a una idea i a un discurs que em sembla xenòfob. Hi ha d’altres que ataquen les persones, jo no.

El PSC queda en un partit que està fent el mateix que el PP, intentar que Vox no li guanyi terreny

Ens sembla molt irresponsable que per part d’alguns partits, i en particular del PSC, s’hagi alimentat aquest discurs. Ho entenem per part del PP i de Vox, que són els que anaven a algunes manifestacions. Encaixa amb el seu ideari que està a les nostres antípodes. També ho podem entendre de Ciutadans. Inclús amb la por que té el PP perquè Vox se li mengi el terreny, i llavors han de fer més de Vox que el mateix Vox. Però que el PSC entri en aquest joc… Des del punt de vista d’esquerres ens sembla un error garrafal. El PSC queda en un partit que està fent el mateix que el PP, intentar que Vox no li guanyi terreny. Amb qui estan competint i rivalitzant?

També hi va haver certa discordança amb l’avantprojecte del POUM i el procés participatiu…
Va caure l’anterior POUM. Nosaltres som els de la solució. Perquè no s’aturi res, vam tramitar en temps rècord les normes urbanístiques que ens van permetre continuar amb tot el que contemplava el POUM anterior, a excepció dels plans parcials. Això portava molta feina. A l’hora d’aprovar-ho encara ens demanaven retirar el punt de l’ordre del dia perquè hi havia dubtes. Tornàvem a estar en la tessitura d’avançar o quedar-nos paralitzats.

Amb el procés participatiu surten i diuen que l’avantprojecte no els hi agrada, i no ens expliquen per què. Vam tenir un debat monogràfic al ple on no vam sentir res de model de ciutat per part de l’oposició. No van fer ús de cap torn de paraula. Els socialistes només van dir que se’ls havia informat poc. La seva proposta era esperar a després de les eleccions perquè deien que era massa perillós. Qui li té por a les eleccions? Un procés participatiu, que empodera la ciutadania, entra en contradicció amb uns comicis? Tenir por a això és mostrar les cartes, unes males cartes, i ens sembla un error…

Tampoc podíem esperar un any més perquè el POUM l’hem de fer en el termini de vigència de les normes. Per tant, hem de ser eficients. Queden dos anys i resta molta feina per fer. Necessitem col·laboració, i no pals a les rodes. Tinc la impressió que a can PSC tenen molt de temps, amb raó van estar 13 anys per fer un POUM. Nosaltres no farem això.

Llavors quan està previst que s’enllesteixi el nou POUM?
Tenim dos anys i escaig. La seva aprovació correspondrà al pròxim govern. Per tant, estem fent totes les tasques prèvies pensant en clau de ciutat, no d’immobiliàries o elits. Un cop aprovat l’avantprojecte, ara estem immersos en el procés participatiu, que per a mi -i malgrat ser republicans- és la joia de la corona. A la legislatura vinent s’aprovarà inicialment el POUM. Les fitxes quedaran fixades.

A la legislatura vinent s’aprovarà inicialment el POUM

Com es pot cohesionar Tarragona?

Creure que els barris s’han de cohesionar és un  error molt ‘tarragonacentrista’. És Tarragona la que s’ha de cohesionar. El francolí és el punt de trobada en el triangle de població més gran de la ciutat. A llevant s’ha d’impulsar una estratègia diferent perquè no és el mateix unir indrets on viu molta gent que altres ubicacions amb baixa densitat. A Tarragona li manquen molts punts de trobada.

A Tarragona li manquen molts punts de trobada

Entre el centre i Ponent, un primer punt és transformar les carreteres, que tenen un no menystenible estat d’abandonament. La T-11 és una autopista, té més carrils que el carrer Aragó. Els ponts, en el seu moment va ser la millor opció que van trobar sense desafiar el cotxe. Ara podem guanyar molts espais pels vianants. Es pot aconseguir amb més voreres i carrils bici que permetin anar a qualsevol punt de la ciutat. També amb arbrat, ombres i bancs. Fins i tot es pot cohesionar amb el tramvia.

Ara bé, això no acaba aquí perquè és molt fàcil dir que s’han d’arreglar les carreteres. Val molts milions d’euros. Ho ha de pagar l’Ajuntament? No pot. Quedarà en una promesa escrita que no succeirà, i estem aquí perquè sigui una realitat. Com es fa? Amb espònsors. Un tram el pot fer l’Ajuntament, i un altre una empresa privada perquè vol instal·lar-se en una zona determinada. És el que va passar a la rotonda d’Icomar amb Obramat. A l’N-340, negociarem amb el sector privat quan vegem una oportunitat per a obtenir l’avinguda que volem.

Quan fem un pla parcial, és a dir, una nova àrea de creixement de la ciutat, nosaltres volem que tingui sentit cohesionador. Els barris han d’estar justificats, s’hi ha de poder anar a peu. El barri de l’Horta, entre la T-11 i l’N-340, era tot urbanitzable. Nosaltres no volem un macrobarri. Només han d’haver-hi barris que generin un interès de ciutat, i aquest ho és, especialment per a ponent i el centre. Si ho urbanitzem, finançarem les voreres de la T-11 i l’N-340. Ara bé, hi ha un problema de xabolisme. La gent parla molt sense haver trepitjat mai el terreny. Hem de revertir aquesta situació social complicada. L’objectiu és ampliar l’avinguda Roma.

Per cohesionar també cal generar continuïtat urbana, passar d’un lloc a l’altre sense tenir la sensació d’estar canviant de ciutat. Això s’aconsegueix amb placetes, carrers, zones verdes i casetes. A l’Horta no s’han de construir torres altes. Heretem una ciutat molt disgregada i bastant trencada. Hem de cosir tot això. Entre el centre i Ponent, no només parlem de distància geogràfica, també de distància social, d’orígens, de llengües… Ens hem barrejat poc. Podem assolir-ho amb les polítiques de mobilitat, les de cultura, les educatives, etc. Però n’hi ha una que les influeix totes, que és el mateix disseny urbà.

I què me’n diu de Llevant?
El que t’he dit val per a Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau. Hem de mirar molt cap a aquella banda de la ciutat. En el cas de Llevant, no tindria sentit envair l’espai natural. A Boscos no volen la Budellera. L’estratègia a Llevant passa per l’N-340. Volem apostar fort per la pacificació de la carretera amb un passeig per a persones i bicicletes. És un espai prou ampli perquè convisquin els dos. Alhora, apostem per un transport públic potent i equipaments revulsius que necessita el veïnat. La ciutat residencial n’és un.

Com està l’acord per a la cessió de carreteres?
Està fet, d’igual manera que el projecte. Cal preguntar-los en quin punt estan per tirar-ho o no endavant. Depèn d’ells. Cal signar-lo i licitar les obres. Tenim pressa perquè com abans tinguem aquesta associació, millor per Tarragona i ells s’estalvien abans el manteniment de les carreteres. Ara hi ha consens polític.

Per a l’anterior Govern no era una prioritat. Nosaltres vam posar damunt la taula el carril bici de Llevant, l’ampliació del pont del Francolí i les pantalles acústiques. Les prioritats del Govern anterior eren una rotonda a Torreforta que ja hem fet a través de la col·laboració publicoprivada; una altra rotonda a Cala Romana que considerem poc oportuna perquè era perillosa pels vianants, ho hem arreglat amb un semàfor de 100.000 euros, que no era barat, però sí més econòmic que una rotonda; finalment, coincidim amb les pantalles acústiques a l’A-7.

Què opina d’apropar la Laboral a Tarragona?
Els equipaments poden ajudar a barrejar-nos. Quan diem que entre Campclar i Bonavista hi ha d’anar la Laboral, estem proposant una zona verda amb vida, amb activitat econòmica i educativa, amb persones que vindran d’arreu del territori per estudiar. Estem donant un revulsiu econòmic i social important a l’àrea. Crec que és la proposta més ambiciosa que ha rebut Ponent en dècades.

Tindria un impacte molt major que els Jocs del Mediterrani o l’Anella Mediterrània. Van ser un desastre, per a oblidar-se’n. La humiliació de ciutat que van suposar uns jocs on eren l’exèrcit i Espanya, però no hi era Tarragona… Una vergonya majúscula. I veure l’estadi amb totes les entrades gratuïtes que van tenir col·lectius feixistes… La primera vegada que vaig veure una persona de Vox va ser allí, al camp del Nàstic. Aquells Jocs van ser el punt d’inflexió d’un règim. Ara bé, valoro l’Anella Mediterrània i la feina de la consellera Mary López per reactivar-la i resoldre el ‘pufo‘ que ens van deixar amb el Palau d’Esports.

No obstant això, em sembla molt més transcendent el trasllat de la Laboral. El mateix centre guanyaria, perquè ara està desconnectat, ja que és difícil fer passar el carril bici per aquell pont perquè hi intervenen moltes administracions.

Quin paper jugarà l’Anella Verda?
És la quarta pota per cohesionar. La Laboral, l’Anella Mediterrània, el PP-9 darrere de la Floresta, la urbanització de la T-11, l’Horta, el Pont del Diable, Sant Simplici… Totes aquestes zones tenen o tindran zones verdes. Aquesta Anella Verda unirà Tarragona sense adonar-nos-en. Hem d’impulsar estratègies per fer que arribi a Ponent. No passarà l’any que ve. El POUM és una estratègia pels propers 20 anys.

Canviant de tema… Com està la situació amb les empreses de lloguer de bicis elèctriques a Tarragona?
S’està treballant en el plec per licitar un operador de bicis elèctriques compartides a Tarragona. L’objectiu és tenir un model com el dels patinets. Es licitarà una sola empresa que proveirà el servei sota unes condicions pactades amb l’Ajuntament: preus assumibles, seguretat, ordre… De fet, exigim que s’aparquin els vehicles als aparcabicis, per això vam posar tants. No tenim el model de Madrid, on aparques el patinet on vols.

Al principi ens va costar, va haver-hi moments de patiment. Ho hem endreçat molt i en termes generals els patinets estan on toca. Hem disciplinat una bèstia. Era una nova tecnologia que utilitzava tothom i que no sabíem per on havia de circular. Ara tenim unes normes clares.

Tarragona quan tindrà servei de lloguer de bicicletes elèctriques?
Aquest 2023, no puc dir mesos.

Què me’n diu de la peonització de la Part Alta?
Des de fa uns anys hi ha una estratègia per reduir la circulació de vehicles a la Part Alta. Es fa de tal manera que permeti la convivència amb alguns equipaments que necessiten la circulació. El cotxe ja està prou exclòs. És bo peonitzar un barri, però pot ser dolent treure tota possibilitat de conviure amb cotxes. Perquè hi ha gent gran, hi ha comerços que necessiten zones de càrrega i descàrrega, serveis d’emergències, etc. El barri ha de tenir vida. La Part Alta guanyarà molt quan s’enllesteixi l’ampliació a l’aparcament de Torroja.

Per tant, quan l’ampliació del pàrquing de Torroja estigui enllestida, el cotxe privat deixarà de circular per la Part Alta?
Es generaran més espais per a vianants. Quants espais i com es restringirà la circulació… Ara no t’ho sé dir. No entro a dir-te què farem amb el vial de circumval·lació. Encara no ho sé.
PUBLICITAT




REDACCIÓ17 Novembre, 2022
42ce158f-a6a3-421c-a6b0-d3477501890f-1280x960.jpg

Quan es passeja per Tarragona sempre s’ha de tenir cura de no trepitjar una rajola trencada. Al carrer Marquès de Montoliu, aquesta màxima s’ha de portar a l’extrem si no volem acabar torçant-nos un turmell I és que a la cruïlla amb el carrer Sant Antoni Maria Claret, hi ha un clot interessant que recorda a aquells puzles amb cubs que tots i totes hem fet de petits.

La diferència més gran, però, és que amb aquest pots caure i fer-te mal de valent. Per tant, encara que sembla un trencaclosques, no ho és. Ara bé, pot fer que ens trenquem la closca literalment.

PUBLICITAT



REDACCIÓ12 Agost, 2022
ajuntament-salou-1-1280x974.jpg

El Pla Director Urbanístic (PDU), que afecta el PMU 05 de Salou, ha estat aprovat, de forma inicial, per la Comissió d’Urbanisme de Catalunya. El PDU contempla extingir el planejament vigent de l’àmbit del PMU-05 La Pedrera, actualment sòl urbà, ‘desclassificant-ho’ per convertir-ho en sòl no urbanitzable, a efectes de dotar-lo d’una important protecció pels seus valors ambientals (paisatge i parc forestal) i històrics (canoneres i vestigis de la Guerra Civil espanyola), que existeixen en aquesta zona.

L’àmbit del PMU és de 290.275 m², (29,0275 hectàrees), i està situat a llevant del municipi, a la zona de Cap Salou. Comprèn els terrenys des de la carretera de la Costa, cruïlla amb carretera del Far, i des de la cala del Reguerot, fins al Racó de Salou.

En els terrenys que passen a ser protegits hi ha un espai de bosc amb uns sorrals i una duna fixada que arriba fins a l’interior, la qual es va elevant, acompanyant la carretera del Far i fins al Turó de la Glorieta, que és el punt més elevat del Cap Salou; i on es troba el vèrtex geodèsic, a una alçada d’uns 75 m sobre el nivell del mar.

Es tracta d’una àmplia zona boscosa i de sorra amb una textura més fina que la de la platja, on hi creixen espècies botàniques autòctones protegides per la Comunitat Europea, com per exemple, una colònia de Silene Ramosissima, una planta que es troba en una superfície delimitada i acordonada.

Al Turó de la Glorieta s’hi troben els vestigis de la Guerra Civil espanyola. Allà s’hi ubica una de les bateries de canons i unes trinxeres; així com el Camí Empedrat, per on s’arribava amb els vehicles militars que portaven la munició, als anys 30, del segle XX.

En aquest àmbit, hi ha, també, el sorral, que ve des de la platja del Reguerot. Es tracta d’una duna fixada que s’eleva, tocant a la banda de mar, entre el Turó de la Glorieta i el Turó de la Talaia.

L’alcade Pere Granados

Aquest darrer és l’altre turó que toca al mar, damunt del penya-segat dels Enlliscalls. Al damunt, hi té el Bosc de la Talaia, molt ben conservat, amb colònies protegides de savina litoral, una conífera peculiar que té en el Cap de Salou un dels pocs llocs on apareix a Catalunya; les bateries de canons de la Talaia i unes trinxeres de la Guerra Civil espanyola. En definitiva, es consolida un parc de 30 ha al Cap Salou.

Des de l’Ajuntament de Salou i el Patronat Municipal de Turisme fa temps que es treballa per potenciar i divulgar el patrimoni natural i històric de tota la zona que ara passarà a consolidar-se, pel que fa a la seva protecció, la qual inclou diversos miradors, fins a arribar al Racó de Salou.

L’alcalde Pere Granados ha mostrat la seva satisfacció “perquè estem parlant d’una zona d’alt valor ecològic, que forma part del nostre patrimoni natural, històric i paisatgístic”.

PUBLICITAT














REDACCIÓ6 Maig, 2022

L’Ajuntament de Cambrils i la Generalitat es van reunir aquest dijous 5 de maig, per coordinar les tres obres que han de millorar l’accés al municipi pel nord i connectar-lo estratègicament amb la nova estació de tren, el sector industrial Belianes sud, el parc de Bombers i el nucli urbà.

Aquestes obres començaran la setmana vinent les obres per a connectar la carretera T-312 i la sortida de l’autopista AP-7 de Cambrils amb la futura avinguda de l’Esport, que properament executarà l’Ajuntament de Cambrils, juntament amb la construcció del pont sobre el barranc Verge del Camí.

En la reunió hi van participar l’alcalde de Cambrils, Oliver Klein; el regidor d’Obra Pública, Enric Daza; la directora dels Serveis Territorials de Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori a Tarragona, Trinitat Castro; el Cap del Servei Territorial de Carreteres de Tarragona, Carlos Mingote Vilamajó; i el Cap del Departament d’Obra Pública de l’Ajuntament de Cambrils, Víctor Pujol, així com personal tècnic de les dues administracions i de les empreses adjudicatàries.

Els treballs de construcció de la rotonda compten amb un pressupost de prop d’1 milió d’euros i finalitzaran aquesta tardor. La Generalitat ha adaptat el projecte que va desenvolupar l’Ajuntament de Cambrils per millorar la seguretat i la canalització del trànsit en aquest entorn on la T-312 registra 8.800 vehicles diaris.

PUBLICITAT


REDACCIÓ29 Abril, 2022

El Vendrell inaugurarà aquest divendres 29 d’abril el carrer Quatre Fonts, després de les obres de remodelació de la via, finançades pel govern de la Generalitat de Catalunya i el consistori de la capital del Baix Penedès. L’acte es realitzarà a les set del vespre, al mateix carrer remodelat.

Segons explicava l’alcalde, Kenneth Martínez, gràcies a la remodelació d’aquest carrer “s’està guanyant espai per a la ciutadania” per fer que la mobilitat al Vendrell “sigui còmoda, fàcil i amable, on els cotxes i les voreres no suposin cap obstacle i on es pugui transitar còmodament”.

Tal com remarcava el batlle vendrellenc, l’obra de remodelació del carrer Quatre Fonts “permetrà la cohesió territorial” entre les dues meitats del nucli urbà del Vendrell, separades de manera natural per la riera de la Bisbal.

PUBLICITAT


REDACCIÓ27 Abril, 2022
1cb01357-8e94-442b-8444-789262632716-1280x853.jpg

El Pla Director Urbanístic d’Activitat Econòmica de la Plana de l’Alt Camp (PDUAE) no tirarà endavant a Valls. Així ho ha confirmat l’alcaldessa Dolors Farré aquest dimarts després de la reunió mantinguda amb el Departament de Territori, en la qual hi ha assistit els alcaldes de Vila-rodona, el Pla de Santa Maria i Alió.

El Govern ha acceptat que cada municipi decideixi com créixer industrialment i que el PDU no es posi en marxa de forma “global”. “És una molt bona notícia per la ciutat, estem molt satisfets”, ha afirmat Farré. Les associacions veïnals afectades, concentrades a la plaça del Blat, han celebrat la decisió. “Reclamem una retirada total, definitiva i per sempre”, ha exigit Xènia Bonet, membre de l’Associació de Veïns de Baiona.

L’alcaldessa de Valls ha assegurat que la ciutat no necessitava aquest PDU, ja que el creixement industrial, diu, es farà per la part nord de la localitat amb l’ampliació, amb més de 60 hectàrees, del polígon industrial. “Tenim sòl industrial suficient per captar empreses a la ciutat, estem satisfets que no tiri endavant el pla a Valls”, ha insistit.

La batllessa ha explicat que han acordat amb la Generalitat que el pla director no tiri endavant “globalment”, sinó que cada municipi decideixi segons les seves necessitats industrials. Davant d’això, Farré ha agraït el suport del Departament de Territori i la bona predisposició per aturar el pla.

PUBLICITAT


REDACCIÓ26 Abril, 2022

L’Ajuntament de Tarragona ha asfaltat el camí que uneix el carrer Rovira i Virgili amb el barri de Tarragona 2. Les obres per l’asfaltatge d’aquesta infraestructura van començar el passat dimecres i van finalitzar aquest dilluns 25 d’abril.

Segons el regidor de Territori i Mobilitat Xavier Puig: “Amb aquest asfaltatge millorem el pas dels vianants i mobilitat sostenible, millorant la connexió entre barris. Es tracta d’un camí molt transitat, que quan plovia s’enfangava molt, i a més en tocar del carrer de Rovira i Virgili hi havia un pendent que dificultava el trànsit. Un cop asfaltat, aquest camí ha esdevingut accessible a tothom”.

Aquesta intervenció ha tingut un cost de 21.780 € amb IVA, i no serà l’última en aquest camí, segons ha anunciat el consistori tarragoní. Els pròxims mesos s’hi instal·larà enllumenat per tal de millorar la seguretat de les persones que el transiten.

En aquest sentit, Xavi Puig ha explicat que “des del govern estem treballant intensament per tal de millorar l’enllumenat de la ciutat, i fer desaparèixer els punts foscos que poden generar inseguretat als ciutadans”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ21 Març, 2022

Es tracta d’un dels temes de debat que més han generat polèmica en els últims temps. Mas d’en Sorder, un pla urbanístic ambiciós que sembla que ha quedat descartat per l’executiu republicà, on amb les noves propostes per al nou POUM presentades pel regidor de Territori Xavi Puig, aquest nou barri i els seus projectes urbanístics queden finalment apartats i no s’apostarà per aquesta via.

L’edifici de Mas d’en Sorder

Cal recordar que el PP43, on la promotora Essentia Costa Daurada volia construir més de 200 habitatges a la zona i es preveia la construcció d’un hotel amb la rehabilitació de l’edifici històric, va provocar la polèmica perquè ERC va canviar d’idea i va decidir tombar aquesta proposta al·legant el fet de no “dispersar” més la ciutat. Però, com es troba aquest projecte? A larepúblicacheca.cat et donem els detalls.

Segons ha pogut saber aquest mitjà, el PP43 es tracta d’un espai no urbanitzable a les Normes Urbanístiques, després de la sentència que va anul·lar el POUM. També es tracta d’un sector que la Generalitat va incloure al Pla Director de Sòls No Sostenibles per a revisar-lo o desclassificar-lo. Aquest fet reforça la posició del govern de Ricomà de no apostar pel projecte.

Ara bé, segons fonts municipals, cenyint-nos a Mas de Sorder, en tractar-se “d’un edifici catalogat en sòl no urbanitzable”, les Normes preveuen que sí que hi pugui anar un hotel. Cal recordar que Puig va afirmar que el nou POUM inclou la possibilitat d’encabir un projecte hoteler en aquesta zona, i l’edifici podria acollir aquest equipament, com ja preveia el pla inicial impulsat pel govern de Ballesteros.

Els nous barris només tenen sentit si s’hi pot arribar a peu, i en aquest cas s’estaria fent una urbanització per anar en cotxe, fet que contravé el rumb d’urbanisme de cohesió i sostenible

El que sí que deixen clar des de l’àrea de Territori de l’Ajuntament tarragoní és que La proposta del govern de cara al nou POUM és que s’ampliï l’Anella Verda en aquest sector i que aquesta tingui plena continuïtat. “Els nous barris només tenen sentit si s’hi pot arribar a peu, i en aquest cas s’estaria fent una urbanització per anar en cotxe, fet que contravé el rumb d’urbanisme de cohesió i sostenible”, afirmen les fonts.

D’altra banda, Essentia Costa Daurada, promotora del projecte s’ha reservat el dret a realitzar una reclamació patrimonial, tot i que no es descarta que aquesta paralització del projecte arribi als tribunals. De moment, al consistori no consta que s’hagi denunciat als jutjats. Així i tot, aquesta situació encara deixa més dubtes sobre Mas d’en Sorder i quin serà el seu futur.

PUBLICITAT


 


REDACCIÓ14 Març, 2022
87fb09a9-d022-45a1-a5e2-414019950ae3-1280x678.jpeg

L’Ajuntament de Reus posa en marxa les obres del pla director d’asfaltatge, que tindran una afectació en set trams de vials de la ciutat i s’executaran durant el que queda del mes de març. Els treballs tindran un cost de 334.000 euros i han estat adjudicats, en dos lots, a les empreses Asfaltats i Equips de Vialitat SL i a Tecnologia de Firmes SA.

Aquesta intervenció correspon a les dues primeres anualitats del pla director. Paral·lelament, el consistori ha avançat que ja treballa en les dues següents i es troba en el procés de licitació de les obres, a les que preveu destinar-hi un pressupost de 400.000 euros. Els treballs s’executaran entre les vuit del matí i les vuit del vespre i afectaran la mobilitat de la ciutat.

Les actuacions arrencaran els pròxims 17 i 18 de març, començant per la plaça de la Llibertat, als carrils nord, entre l’avinguda del Pintor Tapiró i el carrer Ample, i fins a la rotonda de la plaça del Pintor Fortuny. La segona intervenció tindrà lloc el 22 de març, en un tram del carrer de l’Amargura, la plaça del Pintor Fortuny i un tram de l’avinguda de Prat de la Riba.

La següent intervenció tindrà lloc els dies 28 i 29 de març, al carrer de Misericòrdia, al tram entre la plaça d’Hèrcules i el raval de Martí Folguera. El mateix dimarts dia 29 també es faran obres a la rotonda de l’avinguda de Pere el Cerimoniós i l’avinguda de la Salle.

Finalment, els dies 30 i 31 de març tindrà lloc la darrera intervenció a l’asfalt de reus i afectarà el raval de Robuster. El primer dia es treballarà entre el raval de Martí Folguera i el carrer de Batan; i el segon la continuació fins al raval de Sant Pere.

PUBLICITAT