05. Maig 2024

Arxius de universitat | Pàgina 2 de 2 | Diari La República Checa

REDACCIÓ3 Juny, 2014

DSCN6647
Josep Anton Ferré ja dirigeix la URV

El catedràtic en Mecànica de Fluïts, Josep Anton Ferré, ja és, formalment, el nou rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
Durant la seva presa de possessió, que ha durat una hora i a la que han assistit més de 200 persones, el màxim responsable de la universitat tarragonina ha volgut fer fincapé en el seu programa de govern.
Josep Anton Ferré pretén donar resposta a tots els universitats en el mercat laboral i poder demostrar a la societat que ha volgut la pena fer una inversió i apostar pel coneixement.
Ferré es compromet, al llarg d’aquest quadrienni, mantenir un diàleg continu i fructífer amb els empresaris. Defensa els sistemes que assegurin la qualitat de l’aprenentatge universitari  ja sigui en l’àmbit dels màsters com dels doctorats.
El substitut de Francesc Xavier Grau ha assumit el compromís ferm amb la recerca. “Ens interessa la recerca, tota la recerca, sense posar fronteres entre la que neix de la curiositat humana i de la que emergeix com a fruit d’una demanda”, ha subratllat en un discurs de de 13 pàgines i que ha tardat 13 minuts en llegir-lo.
Està convençut que el seu equip de govern està capacitat per donar resposta i un servei a la comunitat.
Ferré no ha oblidat els esforços del personal de la universitat per tirar endavant els objectius proposats. Ha fet una crítica directa a les retallades protagonitzades per la Generalitat, el que contribueix a una major dependència per part dels ingressos provinents de les matrícules.
Aposta per la recerca
Davant aquest escenari, i capficat en atraure més estudiants, ha dit que s’augmentaran les places on hi hagi més demanda i es reformularan els estudis a la realitat social i laboral. “Em sembla lícit reclamar, a més de majors recursos, també la màxima autonomia per prendre les decisions que millor ens poden ajudar a complir la missió que se’ns ha encomanat”.
El màxim responsable de la URV, aprofitant la presència del conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha evidenciat l’esforç de la universitat per esdevenir un centre investigador de referència internacional amb una forta implicació territorial i amb un compromís sòlid amb la societat catalana.
DSCN6661
A la presa de possessió del nou rector han assistit més de 200 persones

“Les universitats són fonamentals per impulsar el desenvolupament cultural, econòmic i social de la Catalunya del segle XXI”, ha dit, remarcant que la seva lluita serà assolir una riquesa i benestar social, mitjançant activitats de recerca i innovació.
Per la seva banda, el conseller Mas-Collel no s’ha estat per mitjos ajustaments i ha confessat que la Generalitat “se sent orgullosa” de la URV. No obstant, és conscient que el nou rector té pel davant “reptes molt importants” i haurà de consolidar el nivell elevant que es proposa la URV.
El governant no s’ha pronunciat sobre les retallades universitàries i ha defensat una remodelació del sistema fiscal que sigui força més eficient i que sigui capaç de recaptar.
En les darreres paraules com a rector sortint, Francesc Xavier Grau, ha manifestat la seva disponibilitat per col·laborar amb el nou rector i treballar per aconseguir que la URV sigui una universitat reconeguda. “La URV és una universitat pròpia, però amb universalitat. És localment útil i universalment rellevant”, ha dit Grau.
El president del Consell Social de la URV, Anton Valero, que va ser un dels alumnes d’aquesta universitat, no té dubtes que la URV “és una joia que hem de protegir i fer créixer”.
DM
Moment de la signatura
Moment de la signatura


REDACCIÓ10 Març, 2014

urvUn equip d’investigadors del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Politècnica de València i la Universitat Politècnica de Catalunya BarcelonaTech (UPC) ha creat una cèl·lula fotovoltaica de silici capaç de transformar en electricitat la radiació infraroja.
El treballcinetífic surt  publicat, aquesta setmana, en la revista Nature Communications. El Sol és una font inesgotable d’energia que, de ser ben explotada, podria solucionar molts dels problemes energètics actuals.
El dispositiu capaç de realitzar la conversió de llum solar en electricitat és la cèl·lula fotovoltaica, comunament coneguda com a cèl·lula solar. Però existeixen diversos obstacles que impedeixen una major generalització del seu ús, entre ells un cost relativament alt (de l’ordre de 20 cèntims d’euro per watt produït) i una eficiència baixa, per sota del 17 per cent. Això vol dir que de cada watt que rebem del sol, només a aprofitem una petita part, els 0,17 watts que corresponen a l’espectre visible.urv
El motiu de la baixa eficiència de les cèl·lules fotovoltaiques convencionals resideix que els materials bàsics per a la seva fabricació, com el silici, són barats de produir, però només poden absorbir i aprofitar una petita part de l’espectre solar. La resta de la radiació solar, que correspon a la zona infraroja, no és aprofitada i es perd.
El professor de recerca del CSIC que ha liderat el projecte, Francisco Meseguer – que actualment treballa al Centre de Tecnologies Físiques de la UPV/Unitat Associada de l’Institut de Ciència de Materials de Madrid-, explica que “el nostre equip de recerca, després de tres anys de treball, ha desenvolupat un nou concepte de cèl·lula solar de silici capaç també de captar i transformar en electricitat la radiació infraroja del sol”.
L’investigador de la URV Lluís Marsal, responsable del grup de recerca Sistemes Nanoelectrònics i Fotònics (NePhoS) del Departament d’Enginyeria Electrònica i Autmàtica destaca que aquestes noves cèl·lules solars “són esferes de silici de mida micromètrica (un micròmetre es la milionèsima part d’un metre) y on la llum infraroja queda atrapada a la microesfera fins que és absorbida pel silici i es converteix en electricitat”.
Per la seva geometria esfèrica “la variació de l’eficiència d’aquestes cèl·lules solars respecte l’angle d’incidència de la llum és molt menor, permetent una major captació de la llum independentment de l’angle. Aquest treball suposa un nou enfocament científic per poder desenvolupar en el futur cèl·lulesfotovoltaiques d’alt rendiment.