Arxius de universitat | Diari La República Checa

Josep Pallarès és rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Coneix els budells de la institució universitària atenent que ja va ocupar el càrrec de vicerector. Pallarès està intentant implementar alguns canvis i donar més protagonisme a l’alumnat que, en definitiva, és qui s’haurà de beneficiar de l’excel·lència acadèmica. El rector pretén anar recuperant la plantilla a temps complet fins a arribar a les xifres del 2008. El màxim responsable de la URV vol que es recuperi el sentiment de pertinença i intentarà equilibrar els comptes (que són delicats), oferint, això sí, els millors serveis, competint amb les millors universitàries europees.

Quines són les primeres percepcions com a rector?
Són les que jo esperava quan vaig aspirar al càrrec. Coneixia de primera mà les dinàmiques i les qüestions més importants.

Clar, vostè no és nou a la casa, va ser vicerector…
Exacte.

Quins són els seus grans hàndicaps?
La universitat és un gran hàndicap. A nivell intern seria tot el relacionat amb el professorat, la necessitat de poder recuperar la plantilla a temps complet que teníem en 2008…

Quina és la plantilla ideal?
Hauríem de tenir una renovació anual de 15 places en règim permanent. L’actual taxa de reposició és del 50%, però venim d’un dèficit acumulat.

Quan creu que arribarà a una situació relaxada?
En aquests quatre anys volem arribar a una situació normalitzada i, sobretot, que el dèficit no incrementi. Tenim un pla de xoc que pretén recuperar les places perdudes… Intentarem començar a recuperar les places del professorat perdudes i, a nivell d’estudiants, volem afavorir el seu empoderament i que s’impliquin de forma molt activa en la vida acadèmica i universitària. A nivell social, els ciutadans ens reclamen que assumim un rol de lideratge i que s’apliqui el coneixement…

Part d’aquests objectius es resolen amb diners, oi? Què reclama al govern?
Si s’aplica el full de ruta que representa el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement no se resoldran tots els problemes, però ens posarem al nivell de finançament d’altres països.

Quan es parla de la URV ens referim a prestigi universitari… Com es fa per mantenir aquesta excel·lència?
Hem de millor per necessitat. El sistema universitari evoluciona i és competiu a nivell internacional. Per tant, no es tracta de ser el millor, però sí de superar a la resta. Hem de seguir el ritme de la resta d’universitats. Hem de donar serveis d’excel·lència mundial. La finalitat no és estar al rànquing sinó oferir els millors serveis i la millor formació.

Com s’empodera els estudiants?
No tenim la recepta màgica. Però, durant la campanya, vam poder observar que els alumnes reaccionen positivament si els tens en compte, els escoltes i són protagonistes. Ells han d’estar presents en els moments de prendre decisions. És fonamental. Els pressupostos participatius és un exemple del que s’ha de fer. Els delegats de classe han de tenir un paper rellevant i les seves propostes/inquietuds han de ser, com a mínim, analitzades. Les associacions també han de tenir un paper actiu que sigui respectat i comprès.

En alguns àmbits es volia fer creure que la URV estava polititzada. Com es desmarcarà d’aquesta percepció?
No sé què es va fer en el passat. Jo no he participat en aquelles decisions. La URV no està polititzada. No parlem d’afeccions ideològiques ni futbolístiques. La universitat és el lloc de la paraula, de la llibertat d’opinió, del debat i de la discussió d’idees i projectes. La universitat no pot anar per un camí diferent d’aquell que marca el Parlament de Catalunya, però sense oblidar que ens devem a la societat. La nostra missió no és fer política, tot i que estem immersos en la política.

Què vol trencar dels quatre anys anteriors?
Recuperar i reforçar el sentiment de pertinença de la institució per poder servir millor a la societat. És molt fàcil de dir i molt difícil de fer-ho.

S’ha reunit amb els sindicats dels estudiants. Què reclamen?
Volen que respectem els compromisos que vam posar al programa electoral. Volem demostrar amb elements concrets i tangibles que les nostres promeses són possibles de tirar endavant.

Parla de reforçar el sentiment de pertinença. S’havia perdut?
S’està perdent aquesta flama. Es tracta d’una qüestió humana. La universitat arriba als 30 anys de creació i hi ha canvis generacionals i vam passar alguna crisi, per tant, és normal que hi hagi un estancament que cal treballar que sortir-ne. Cal recuperar el ritme de propostes i de creixement. Cal recuperar l’energia.

Com arriba el missatge universitari a la societat?
Ha d’arribar basat en fets. S’ha de fet un combinat. S’ha d’aconseguir que la societat s’interessi per la vida universitària… ja trobarem alguna fórmula. Estem treballant en això.

Com serà com a rector?
Igual que abans quan no ocupava el càrrec.

…
Tots som persones amb els nostres caràcters i diferències. Tenir un càrrec no ens ha de fer canviar.

Però condiciona?
Sí, això sí, però no t’ha de canviar la personalitat, alterar els valors ni fer perdre l’honestedat ni l’espontaneïtat. I no podem oblidar mai que serem ex i això vol dir que tornarem a allò que érem abans.

Com està la situació econòmica de la URV?
Pressupostàriament falten diners…

Vau tancar la liquidació del pressupost de l’any 21, oi?
Hi havia un dèficit estructural a nivell de gestió que l’any 21 era d’uns 850 mil euros. Això vol dir que partim d’una situació que si no fem cap canvi tenim 800 mil euros menys per equilibrar el pressupost. La situació no és òptima ni molt menys, però és delicada.

Solució?
Haurem de fer una bona gestió i conèixer el sistema universitari català, això hauria de poder cobrir els 850 mil euros que hi havien al 31 de desembre del 21 i intentar, de cara al 2023, negociar un pressupost una mica expansiu per resoldre aquest dèficit. Ens aniria super bé.

PUBLICITAT