Arxius de universitat | Diari La República Checa

REDACCIÓ2 Agost, 2022
equena.jpg

La Universitat Rovira i Virgili (URV) ha publicat un estudi que vincula el temps d’ús de pantalles i l’obesitat com a factors associats a l’augment del mal d’esquena crònic entre els adolescents europeus.

El grup de recerca en dolor Algos-Càtedra de Dolor Infantil de la URV ha usat dades d’una enquesta feta entre el 2002 i el 2014 per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a 423.000 adolescents de 27 països.

La recerca ha determinat que l’increment de les hores dels adolescents davant les pantalles de l’ordinador està associat a l’augment de la prevalença del dolor d’esquena crònic, que durant el període de vigència de l’enquesta va passar d’afectar al 18,3 % dels adolescents europeus al 21,6 %.

L’estudi també conclou que l’obesitat i el sedentarisme no causen per sí sols el mal d’esquena i deu haver-hi, a més, altres factors com la qualitat del somni i problemes psicològics com l’ansietat o la depressió.

PUBLICITAT





REDACCIÓ3 Juny, 2022
625becdb-e9b7-4a8d-bc50-15d84e096f52-e1654249177453.jpg

Les urnes han parlat. Després de gairebé un mes de campanya electoral a la Universitat Rovira i Virgili (URV), el Dr. Josep Pallarès s’ha imposat a la Dra. Maria José Figueras en la carrera per la rectoria. En aquest sentit, la votació d’aquesta segona volta ha estat força ajustada, amb Pallarès obtenint el 57,77% dels vots. Pel que fa a la participació, aproximadament un 25% de la comunitat universitària ha fet ús del seu dret a vot.

 

 

 

 

 

PUBLICITAT



REDACCIÓ9 Març, 2022
3aa13527-a2fb-4e7e-9c35-bc028783d7c0-1280x853.jpg

La Universitat Rovira i Virgili (URV) aprofita els castells per fer arribar la ciència a la ciutadania. Es tracta de la iniciativa ‘Castells de Ciència’, una de les primeres accions públiques de la Càtedra de Castells de la URV.

La idea és aprofitar el món casteller com a fil conductor per ajudar a entendre conceptes científics, des del material químic que s’usa per al casc de la canalla a l’energia emprada en un 3 de 10. Entre abril i maig s’instal·laran cartells a Tarragona, Reus i Valls i es farà divulgació a través de les xarxes.

En aquesta primera fase també s’organitzarà un cicle de xerrades, es faran accions efímeres a carrers i places dels tres municipis, i també visites als assajos i diades comentades des d’un punt de vista científic.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ26 Abril, 2021
DSC4376-e1619434893830-1536x994-1-1280x828.jpg

El donatiu es tracta de la recopilació, durant quasi seixanta anys, de publicacions i, 

Joan Martí Castell, professor i antic rector de la URV, dóna a la Universitat 11.000 llibres de l’àmbit de coneixement de les arts i humanitats. També s’hi troben publicacions d’altres àmbits científics i documents de l’exrector com manuscrits, programes i fotografies. Per a Joan Martí, és un motiu d’alegria que el fons bibliogràfic es pugui conservar totalment a la seva ciutat, Tarragona.

Per la seva banda, la rectora de la Universitat, María José Figueras, ha mostrat l’agraïment del Consell de Govern de la URV per la generositat de l’exrector. L’acceptació de la donació bibliogràfica va ser aprovada pel Consell el desembre del 2020, després d’una anàlisi del fons per part d’especialistes del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI). Un cop catalogada, la col·lecció es posarà de forma íntegra a disposició dels usuaris del CRAI del campus Catalunya, sota la designació de Fons Joan Martí i Castell.

La cap del CRAI, Josepa Rius, i la coordinadora, Carme Montcusí, han destacat l’interès del donatiu “com a col·lecció singular i diferenciada, ja que el donant, a més d’haver estat rector de la Universitat, és una persona molt reconeguda en l’àmbit de la filologia i les humanitats”.

PUBLICITAT

PUBLICITAT


REDACCIÓ25 Novembre, 2020
univresitat.jpg

La Universitat Rovira i Virgili (URV) ha prorrogat fins al final del període lectiu del primer quadrimestre les restriccions d’accés als campus.

Així, la docència continuarà sent a distància amb l’excepció de les pràctiques i les activitats d’avaluació per a les quals és necessària la presència d’alumnes, per no contribuir a incrementar la mobilitat i la interacció dels estudiants, segons una resolució signada per la rectora, María José Figueras.

D’acord amb el pla d’obertura progressiva d’activitats de Salut, des de dilluns passat el CRAI ja torna a oferir bona part dels serveis presencials.

Per contra, les instal·lacions esportives continuen tancades i es mantenen ajornades les activitats i competicions esportives que organitza la URV.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ13 Octubre, 2020
uni.jpg

Les universitats catalanes han decidit reprendre aquest dijous les classes virtuals, tal com van fer durant la pandèmia per coronavirus.

Aquest diumenge, el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, va anunciar que es prendrien noves mesures per evitar reduir l’augment de contagis que revelen les últimes dades epidemiològiques. En concret, va demanar a les universitats reduir la presencialitat i, a les empreses, el foment del teletreball.

Les universitats van respondre dilluns mateix i van dir que tornarien a fer classes virtuals “en els propers dies”, però sense concretar la data. La Universitat Pompeu Fabra (UPF) es va manifestar i va informar que començaria a fer classes a distància a partir de dijous.

Ara, després d’una reunió mantinguda aquest dimarts al matí, les universitats han decidit fer-ho a partir del mateix dia. Serà per un període de 15 dies i afectarà només les classes teòriques. Les pràctiques i l’activitat de recerca no es veuran afectades i s’hi podrà mantenir la modalitat presencial. Entre els centres, a més de la UPF, hi ha la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

 


REDACCIÓ3 Abril, 2020

 La pandèmia del coronavirus obliga a planificar el final de curs de manera diferent a l’habitual. Així ha informat l’ACN sobre la Universitat Rovira i Virgili (URV), decidint fer tota la docència i avaluacions de manera en línia fins a final de curs, donada la situació d’excepcionalitat i incertesa sobre quant temps s’allargarà l’estat d’alarma.

També s’habilitarà una convocatòria d’avaluació única al juliol, amb possibilitat de recuperació al setembre. Per als estudiants que estiguin en període de pràctiques, s’analitzarà si en alguns casos poden finalitzar-les mitjançant una sessió formativa per internet o si s’intenten reprogramar per al curs vinent.

 

 


REDACCIÓ3 Juny, 2014

DSCN6647
Josep Anton Ferré ja dirigeix la URV

El catedràtic en Mecànica de Fluïts, Josep Anton Ferré, ja és, formalment, el nou rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
Durant la seva presa de possessió, que ha durat una hora i a la que han assistit més de 200 persones, el màxim responsable de la universitat tarragonina ha volgut fer fincapé en el seu programa de govern.
Josep Anton Ferré pretén donar resposta a tots els universitats en el mercat laboral i poder demostrar a la societat que ha volgut la pena fer una inversió i apostar pel coneixement.
Ferré es compromet, al llarg d’aquest quadrienni, mantenir un diàleg continu i fructífer amb els empresaris. Defensa els sistemes que assegurin la qualitat de l’aprenentatge universitari  ja sigui en l’àmbit dels màsters com dels doctorats.
El substitut de Francesc Xavier Grau ha assumit el compromís ferm amb la recerca. “Ens interessa la recerca, tota la recerca, sense posar fronteres entre la que neix de la curiositat humana i de la que emergeix com a fruit d’una demanda”, ha subratllat en un discurs de de 13 pàgines i que ha tardat 13 minuts en llegir-lo.
Està convençut que el seu equip de govern està capacitat per donar resposta i un servei a la comunitat.
Ferré no ha oblidat els esforços del personal de la universitat per tirar endavant els objectius proposats. Ha fet una crítica directa a les retallades protagonitzades per la Generalitat, el que contribueix a una major dependència per part dels ingressos provinents de les matrícules.
Aposta per la recerca
Davant aquest escenari, i capficat en atraure més estudiants, ha dit que s’augmentaran les places on hi hagi més demanda i es reformularan els estudis a la realitat social i laboral. “Em sembla lícit reclamar, a més de majors recursos, també la màxima autonomia per prendre les decisions que millor ens poden ajudar a complir la missió que se’ns ha encomanat”.
El màxim responsable de la URV, aprofitant la presència del conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha evidenciat l’esforç de la universitat per esdevenir un centre investigador de referència internacional amb una forta implicació territorial i amb un compromís sòlid amb la societat catalana.
DSCN6661
A la presa de possessió del nou rector han assistit més de 200 persones

“Les universitats són fonamentals per impulsar el desenvolupament cultural, econòmic i social de la Catalunya del segle XXI”, ha dit, remarcant que la seva lluita serà assolir una riquesa i benestar social, mitjançant activitats de recerca i innovació.
Per la seva banda, el conseller Mas-Collel no s’ha estat per mitjos ajustaments i ha confessat que la Generalitat “se sent orgullosa” de la URV. No obstant, és conscient que el nou rector té pel davant “reptes molt importants” i haurà de consolidar el nivell elevant que es proposa la URV.
El governant no s’ha pronunciat sobre les retallades universitàries i ha defensat una remodelació del sistema fiscal que sigui força més eficient i que sigui capaç de recaptar.
En les darreres paraules com a rector sortint, Francesc Xavier Grau, ha manifestat la seva disponibilitat per col·laborar amb el nou rector i treballar per aconseguir que la URV sigui una universitat reconeguda. “La URV és una universitat pròpia, però amb universalitat. És localment útil i universalment rellevant”, ha dit Grau.
El president del Consell Social de la URV, Anton Valero, que va ser un dels alumnes d’aquesta universitat, no té dubtes que la URV “és una joia que hem de protegir i fer créixer”.
DM
Moment de la signatura
Moment de la signatura


REDACCIÓ10 Març, 2014

urvUn equip d’investigadors del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Politècnica de València i la Universitat Politècnica de Catalunya BarcelonaTech (UPC) ha creat una cèl·lula fotovoltaica de silici capaç de transformar en electricitat la radiació infraroja.
El treballcinetífic surt  publicat, aquesta setmana, en la revista Nature Communications. El Sol és una font inesgotable d’energia que, de ser ben explotada, podria solucionar molts dels problemes energètics actuals.
El dispositiu capaç de realitzar la conversió de llum solar en electricitat és la cèl·lula fotovoltaica, comunament coneguda com a cèl·lula solar. Però existeixen diversos obstacles que impedeixen una major generalització del seu ús, entre ells un cost relativament alt (de l’ordre de 20 cèntims d’euro per watt produït) i una eficiència baixa, per sota del 17 per cent. Això vol dir que de cada watt que rebem del sol, només a aprofitem una petita part, els 0,17 watts que corresponen a l’espectre visible.urv
El motiu de la baixa eficiència de les cèl·lules fotovoltaiques convencionals resideix que els materials bàsics per a la seva fabricació, com el silici, són barats de produir, però només poden absorbir i aprofitar una petita part de l’espectre solar. La resta de la radiació solar, que correspon a la zona infraroja, no és aprofitada i es perd.
El professor de recerca del CSIC que ha liderat el projecte, Francisco Meseguer – que actualment treballa al Centre de Tecnologies Físiques de la UPV/Unitat Associada de l’Institut de Ciència de Materials de Madrid-, explica que “el nostre equip de recerca, després de tres anys de treball, ha desenvolupat un nou concepte de cèl·lula solar de silici capaç també de captar i transformar en electricitat la radiació infraroja del sol”.
L’investigador de la URV Lluís Marsal, responsable del grup de recerca Sistemes Nanoelectrònics i Fotònics (NePhoS) del Departament d’Enginyeria Electrònica i Autmàtica destaca que aquestes noves cèl·lules solars “són esferes de silici de mida micromètrica (un micròmetre es la milionèsima part d’un metre) y on la llum infraroja queda atrapada a la microesfera fins que és absorbida pel silici i es converteix en electricitat”.
Per la seva geometria esfèrica “la variació de l’eficiència d’aquestes cèl·lules solars respecte l’angle d’incidència de la llum és molt menor, permetent una major captació de la llum independentment de l’angle. Aquest treball suposa un nou enfocament científic per poder desenvolupar en el futur cèl·lulesfotovoltaiques d’alt rendiment.
 
 
 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter