11. Maig 2024

Arxius de TecnAtox | Diari La República Checa

REDACCIÓ29 Juny, 2022

Una persona adulta ingereix uns 8.100 microplàstics de mitjana cada any a través del consum de musclos, ostres caragols marins, escopinyes, navalles o tellerines. Així ho demostra un estudi del grup TecnAtox de la Universitat Rovira i Virgili (URV), el qual s’ha elaborat a partir de l’anàlisi de 2.300 mol·luscs recollits pels productors a tota la costa catalana. La xifra es dispara de microplàstics es dispara a uns 19.400 entre els grans consumidors d’aquests aliments. Els fragments de materials polimèrics sintètics tenen entre 0,02 i 5 mil·límetres i per la mida accedeix als organismes dels mol·luscs que tenen estratègies d’alimentació de filtració actives, sobretot els que viuen a les roques o semienterrats als sediments.

La majoria de microplàstics són en forma de fibres (74%), fragments (13%) i films (13%). En dues mostres de musclos, també es van trobar dos pellets (esferes que són la matèria primera per fer els objectes de plàstics) de polietilè, de més d’un mil·límetre. Les fibres més abundants són de polièster i de cel·lulosa sintètica procedent de la roba i de mida inferior a un mil·límetre. Els fragments són sobretot de polietilè, un dels materials plàstics més produïts al món.

El grup de recerca assenyala que “encara falta estudiar més sobre els efectes dels microplàstics sobre la salut dels humans”, però que alguns estudis ja indiquen que poden estar relacionats en malalties inflamatòries del tracte digestiu. “Aquests microplàstics contenen substàncies químiques i metalls com ara additius i contaminants ambientals adherits, potencialment tòxics, que poden migrar del plàstic un cop ingerits”, apunta Joaquim Rovira, investigador del grup de recerca TecnAtox (Centre de Tecnologia Ambiental Alimentària i Toxicològica) de la URV-IISPV.

PUBLICITAT



REDACCIÓ24 Maig, 2021
IMG_20180625_161057_952-1024x768-1.jpg

Les mostres més properes a la boca del port són les que registren valors més elevats en les tres matrius ambientals, aigua, sediments i sorra.

Un estudi de la URV publicat a la revista científica The Science of the total Environment, ha analitzat la mida, la quantitat, la morfologia i la composició de les partícules de plàstic que es troben a la sorra de les platges de Tarragona, en els seus sediments submarins i a les aigües superficials, des de la punta de la Móra fins a la Pineda. Amb lestudi s’ha analitzat la contaminació dels microplàstics marins des d’un punt de vista integrat, que inclou aigua de mar superficial, sorra de platges i sediments.

Tenint en compte que la costa daurada té una pressió alta per la indústria, l’urbanisme i el turisme, un problema emergent és la contaminació per plàstics i microplàstics. Per això, el grup de recerca TecnAtox de la URV ha investigat sobre aquestes partícules marines.

A la costa de Catalunya hi ha nivells de microplàstics més elevats que en la majoria d’àrees de la Mediterrània i oceans. És un problema que els investigadors preveuen que anirà a més, ja que “aquests plàstics tardaran molts anys a degradar-se i contínuament n’alliberem a la mar”, explica Joaquim Rovira, un dels investigadors que han participat en aquesta recerca.

Aquest fet, que corrobora el mar Mediterrani occidental com a regió d’acumulació de microplàstics, el provoquen dos factors principals: d’una banda, el Mediterrani com a mar tancat amb molta pressió humana i, d’una altra, els corrents d’aigua que apleguen plàstics entre la costa espanyola i les Illes Balears.

 

PUBLICITAT

PUBLICITAT