REDACCIÓ17 Setembre, 2022
El Nàstic empata a zero contra el CD Calahorra i allargarà una jornada més el seu mal inici de temporada, amb tan sols 3 punts de 12 possibles. A més, els granes encara no han pogut sumar de tres. L’enfrontament ha estat marcat per la poca ofensivitat dels visitants i un arbitratge més que polèmic. De fet, l’àrbitre principal, Fuente Martín, ha perjudicat clarament al Nàstic amb un desequilibri a l’hora de valorar les sancions. Tant és així que Trilles ha estat expulsat durant els últims minuts per una doble groga; la primera per protestar i la segona per una falta ‘inexistent’. El tècnic grana, Raül Agné, també veia la targeta vermella per protestar la decisió.
Respecte al partit, el Nàstic no ha aconseguit posar en perill massa vegades la porteria rival. Només un cop de cap de Guillermo i un pal d’Aarón Rey en una falta directa donarien un ensurt als locals. El Calahorra, per la seva banda, perdonaria una molt clara de Baselga davant de Manu García. En línies generals, ha estat el típic duel físic que no deixa lloc al joc fluid. A més, el matx s’ha vist interromput durant força temps a cada meitat. A la primera per una lesió del porter rival, i a la segona per l’expulsió de Trilles.
A partir de la sortida del camp del defensor de Castelló al minut 75, el Calahorra pressionaria a dalt, conscient de la delicada situació dels visitants. Tanmateix, els granes aconseguirien aguantar el resultat per a -com a mínim- tornar a Tarragona amb un punt més. L’aspecte més positiu del xoc ha estat el retorn de Pedro del Campo i de Joan Oriol, el primer des de l’onze inicial i el segon des de la banqueta.
Així i tot, s’allarga la petita crisi per la qual travessa el planter de Raül Agné. La setmana vinent, el conjunt tarragoní es veurà les cares amb la SD Amorebieta per intentar assolir la primera victòria de la campanya. Ara bé, si ho fa, serà sense un dels seus defensors titulars i sense el seu entrenador.
PUBLICITAT
Patiment, però victòria crucial per avançar a la final del play-off. En aquesta, els de Raül 
Des de 
La primera part començava amb un Nàstic neguitós, encara amb els nervis a flor de pell. L’Alcoià, tot i no jugar-se res, controlava el joc i creava perill per les bandes. La primera ocasió dels granes seria per a Robert 
La segona meitat seria de patiment. L’Alcoià, que no es jugava res, no deixaria d’intentar lliurar un bon resultat a la seva afició per acomiadar la temporada. En aquest sentit, els locals generaven molt perill per les bandes amb centres laterals que acabaven en no res. El Nàstic, per la seva banda, esperava poder matar el xoc al contraatac. Tanmateix, els granes no aconseguien combinar ràpidament, havent de desfer-se de la possessió amb la bona pressió de l’Alcoià. Al 73
La primera part començaria amb un Nàstic elèctric, amb ganes de guanyar el xoc des del primer minut. El Nou Estadi presentava un ambient espectacular, el de les nits màgiques. Des d’un inici, els aficionats granes feien vibrar les graderies, contagiant el seu entusiasme als jugadors. Potser per això, Pol Domingo foradava l’escaire al minut cinc amb un xut potent des de la frontal.
La segona meitat presentava un Nàstic incisiu per bandes, sense deixar d’atacar, però amb poc encert. 
El Nàstic-Sevilla 
