REDACCIÓ23 Maig, 2015
No és la primera vegada que ocupa la presidència d’una institució reputada. Abans de ser el màxim responsable de la Cambra de Comerç de Tarragona – substitueix en el càrrec l’alcaldable Albert Abelló – va estar al capdavant del Col·legi deFarmacèutics. Andreu Suriol és una persona inquieta i que sol dir les coses pel seu nom. Potencia la proximitat i treballa de valent per fer territori i que es resolguin alguns injustícies. Ell fuig dels protagonismes estèrils i que provoquen recels absurds. Parla obertament sobre qüestions que perjudiquen es ciutadans i que haurien de captar la sensibilitat i l’atenció dels polítics. Suriol assegura que la cambra està sanejada i disposa d’un grup de professionals de qualitat. “Jo només faig de director d’orquestra”, esclareix.
REPUBLICA CHECA – Com arriba vostè a la presidència de la Cambra?
ANDREU SURIOL – Les circumstàncies m’han portat aquí. He vingut per substituir Albert Abelló fins a les properes eleccions. No tinc cap intenció de perpetuar-m en el càrrec.
RC – Com es pot temporalitzar aquest ‘perpetuar-se’?
AS – Fins que hi hagin les properes eleccions a la Cambra. Ningú sap exactament quan se celebraran. La llei de cambres ja està (tècnicament) feta, però no està tramitada en el Parlament.
RC – Li agradaria continuar en el càrrec?
AS – En principi no. Malgrat tenir disponibilitat no podem obviar que ja tinc una edat i que cada dia haig de venir de l’Arboç cap a Tarragona i les carreteres són un veritable infern, un desastre.
RC – Pot fer servir el tren…
AS – Tenim un tren directe que va de l’Arboç a Cambrils que és ideal per a què la gent del Baix Penedès vingui a Tarragona, però hi ha un decalatge entre l’estació i el poble. Als caps de setmana, quan la gent podria aprofitar per anar a PortAventura, no funciona. O sigui, es fan les coses sense emprar el sentit comú.
RC – Què pot fer la Cambra de Comerç per resoldre aquesta problemàtica?
AS – Insistir, mobilitzar i protestar.
RC – Però si no s’ha fet res i tot continua pràcticament igual, això vol dir que teniu molt poca capacitat reivindicativa. Oi?
AS – Nosaltres fem allò que ens pertoca que és reclamar i defensar els interessos dels nostres associats, però és cert que a vegades no ens fan cas.
Els mals de cap
RC – Quin és el seu principal mal de cap com a president 
de la Cambra?
AS – Les infraestructures viàries i ferroviàries de Tarragona. No és normal que camions carregats de productes químics vagin donant voltes pel mig de la ciutat i sense sentit, perquè no tenen una sortida fàcil.
RC – Doncs, entén la problemàtica dels alcaldes que demanen la gratuïtat de l’AP-7 per resoldre la problemàtica dels camions…
AS – Clar. Entre tots s’hauria de trobar una solució factible. No és descabellada la idea de trobar una via ràpida i especialitzada reservada als camions.
RC – Com està Tarragona, segons el seu punt de vista?
AS – Tarragona és una ciutat complexa. Hi ha barris que dificulten la cohesió social. El centre de Tarragona no és el centre de tots aquests barris i això complica en gran mesura els serveis que ha de donar l’ajuntament. Hi ha barris, com la Canonja, que han acabat independitzant-se.
RC – S’hauran d’independitzar…?
AS – No, ni molts menys. La feina pendent passa per fer un esforç per connectar els barris amb el centre i evitar que hi hagi tarragonins de primera i de segona.
Cambra sanejada
RC – Com va deixar la Cambra, Albert Abelló?
AS – Sanejada, encarrilada i amb un personal de qualitat i selecte. L’Albert va haver de viure moments complicats, sobretot quan, per llei, se’ns va retirar l’impost cameral permanent, que representava, ni més ni menys, el 70% del nostre pressupost. I el pitjor és que s’havia perdut uns ingressos importants i s’havia de continuar oferint els mateixos serveis. En aquells moments contorbats va demostrar ser un bon gestor i un home d’empresa.
RC – Però va haver d’acomiadar 15 persones…
AS – Sí, però era la única solució. I es va fer les coses ben fetes.
RC – Quin paper té actualment el president?
AS – És un director d’orquestra. Abans es podia Bach i ara s’interpreta Wagner. Avui és fàcil perquè cada element de l’orquestra sap perfectament quin és el seu paper. L’Albert ha deixat la Cambra sanejada i molt bé organitzada.
Segell de Suriol
RC – No voldrà imprimir la seva empremta personal?
AS – Tinc 70 anys i no he de demostrar res i amagar-me de res. Dic el que penso i quan ho penso. Penso imprimir el segell de la proximitat i l’amabilitat dins la serietat que el càrrec comporta. No estalviaré les crítiques sempre i quan cregui que no s’està defensant els interessos de la societat o dels nostres representats. 
RC – La Cambra és, sovint, com una ambaixada comercial?
AS – No podem obviar que tenim un país complicat. La Cambra representa moltes empreses i diferents interessos, alguns sobreposats als altres, com potser el cas del turisme i de la indústria química. La nostra missió és queconvisquin harmoniosament i amb sentit de la responsabilitat. Això es fa amb mà esquerra i sabent separant el gra de la palla i tenint les idees molt clares.
Abelló s’ha beneficiat de la Cambra?
RC – Albert Abelló va utilitzar la Cambra per fer el salt cap a la política o sap si ha finançat la seva imatge amb diners camerals?
AS – No, rotundament no. Ell no ho necessita. Els recursos econòmics de la Cambra són minsos. No podem, obviar, però que s’ha beneficiat del prestigi de la institució i d’haver fet una feina ben feta.
RC – Abelló com a alcaldable pot perjudicar la imatge d’independència de la Cambra de Comerç?
AS – No. Jo vinc d’un altre partit encara que no tingui el carnet. Li puc assegurar que som lliures i independents.
RC – Quina relació hi ha entre la cambra i l’ajuntament?
AS – Exemplar.
Ens rebel·lem poc
RC – Quan tindrem el mercat central a funcionar?
AS – És la pregunta del milió. És una llàstima. És trist veure botigues en liquidació perquè no poden sobreviure. És urgent posar-se les piles i dinamitzar la zona. Hi ha molts cadàvers que s’han quedat pel camí a causa de les obres del mercat. Això no pot durar més temps. Crec que per tot allò que s’ha viscut ens rebel·lem molt poc.
RC – Què haurien de fer els veïns?
AS – Lluitar de debò per evitar que una zona comercial en el cor de la ciutat se’n vagi en orris per les interminables obres. Si jo fos alcalde aniria a robar per arreglar-ho.
Formació és l’aposta
RC – La Cambra està apostant fort per la formació…
AS – És una de les nostres nines dels ulls. Malauradament els joves no estan conscienciats per la necessitat i importància de la formació. Hem d’apostar per la formació de qualitat. Volem substituir el porta safates inútils per cambrers de qualitat.
RC – Els alumnes troben feina?
AS – Depèn. Tenim convenis amb empreses per contractar-los.
RC – Fa temps que la Cambra s’especialitza en la internacionalització…
AS – Ens va bé i ens dóna prestigi extern. Tothom sap que la Cambra de Tarragona s’ha especialitzat en aquesta àrea. Tenim persones de diferents indrets de l’estat que recorren a nosaltres per informar-los i recolzar-los. Ara hem engegat la ruta de Singapur, Indonèsia…
‘Dtapes’ és un projecte per continuar
RC – Acaba una altra edició ‘dTapes’ sent, de nou, tot un èxit..
AS – És cert. Estem molt contents. Enguany només farem una edició.
RC – És positiva la polèmica entre cerveseres?
AS – No entro en aquestes polèmiques. El meu paper és fer que el concurs continuï i tingui èxit. Hem de ser conscients que el ‘dTapes’ ajuda a dinamitzar la restauració. La única exigència que fem des de la Cambra és la qualitat i el bon servei.
RC – Per cert per què es va triar una bodega del Penedès i no un DO Tarragona?
AS – Escolti, el Penedès també és l’àmbit de representació de la Cambra i és, segurament, la comarca catalana més deprimida i castigada per l’atur. Crec que és hem de fer territori.
Allunyat de protagonismes
RC – Què no trobarem durant els eu pas per la cambra?
AS – Protagonismes que no porten enlloc. No tinc aspiracions personals. El meu objectiu és ser el director d’una orquestra fantàstica i molt bé preparada. Ella funciona sola.
RC – Quina simfonia tocarà aquesta orquestra?
AS – Variacions de Goldberg. Un concert de l’Emperador, potser seria massa.
RC – Quin és el seu lema?
AS – Harmonia del territori.
