Arxius de PLASEQTA | Diari La República Checa

REDACCIÓ7 Febrer, 2021
foto_3596666.jpg

Les eleccions al Parlament del 14-F arribaran just 13 mesos després de l’explosió a l’empresa IQOXE de la Canonja que va causar tres morts. Un sinistre que va obrir un debat social sobre la seguretat a la petroquímica de Tarragona i va generar pèrdua de confiança de la ciutadania vers aquesta indústria. Amb una investigació judicial encara en marxa, el retorn del Plaseqta a la demarcació i després d’haver-se fet una comissió d’estudi al Parlament sobre la seguretat al complex, les formacions defensen unànimement que calen més mecanismes per incrementar la seguretat. És a l’hora de concretar les mesures quan apareixen els matisos.

La petroquímica és segura? La majoria dels partits opinen que sí. JxCat, PDeCAT, VOX i PSC són els que n’estan més convençuts. El cap de llista per Tarragona de JxCat, Albert Batet, i del PDeCAT, Marc Arza, expressen “amb rotunditat” que les companyies no són un perill. Batet posa en valor “els esforços” que han fet les empreses, que afirma “treballen amb qualitat”. Arza defensa que “la majoria” de les firmes “tenen uns índex d’accidents baixíssims” i considera que la societat està “condicionada” per l’explosió a IQOXE.

En aquest sentit el discurs del número 2 de Vox, Sergio Macián, és força similar, ja que opina que el sinistre que va causar la mort de tres persones “va ser un fet aïllat” i creu que “no es pot criminalitzar tota la indústria per un fet puntual” perquè “genera molts llocs de treball”. La cap de llista del PSC, Rosa Maria Ibarra, indica que “en tota activitat humana hi ha accidents”, però que la química “ha demostrat que és segura”.

Amb menys contundència s’expressa la cap de llista d’ERC a la demarcació, Raquel Sans. D’entrada afirma que “no és segura”, però ràpidament matisa que “no ho és cap indústria”. “El risc zero no existeix, ni a la petroquímica de Tarragona ni a cap indústria. Nosaltres el que hem de fer és que -el risc- tendeixi a ser el mínim possible”. En una línia semblant s’expressa el seu homòleg de Cs, Matías Alonso, que lamenta que en el darrer any hi ha hagut “diversos accidents molt greus” tot i que no creu que sigui una indústria “insegura”.

Qui no està d’acord en que la indústria petroquímica sigui segura és la CUP. La cap de llista per Tarragona, Laia Estrada, manifesta que el complex ja va néixer “envoltat de corrupció en ple franquisme i segueix envoltat de corrupció, opacitat, connivència política i amb els mitjans de comunicació i impunitat”. En la seva opinió tots aquests elements posen en perill la ciutadania i el medi ambient. “No pot ser que s’infantilitzi la població cada vegada que hi ha fuites o males olors”, defensa. Estrada sosté que actualment no hi ha “una legislació prou estricta en matèria de seguretat laboral i industrial” ni tampoc una bona fiscalització per part de l’administració.

Canvi de paradigma
Les formacions són conscients que l’explosió a IQOXE ha canviat la percepció de la ciutadania -especialment de la que viu a tocar dels polígons-, que ha sortit al carrer per reclamar més mesures de seguretat a l’interior de les companyies, més informació de què passa als polígons i més formació sobre com actuar en cas d’accident.

Aquest nou escenari “preocupa molt” la candidata del PP, Inma Rodríguez. “La ciutadania està preocupada, com és lògic, i els veïns estan atemorits”, indica. Però creu que la desconfiança, més que cap al propi polígon “s’ha de generar cap als responsables polítics” perquè durant el darrer any considera que “la Generalitat no ha fet res” per millorar la situació.

És en aquest punt quan es fan evidents les diferències entre els partits que han format part de l’executiu –JxCat, ERC i PDeCAT, en menor mesura- i la resta. Els primers defensen la feina feta mentre que els grups de l’oposició retreuen la manca d’acció a l’hora de trobar solucions per millorar la seguretat industrial, laboral i exterior. A la vegada, adverteixen que el retorn del Plaseqta a la demarcació és insuficient si no es dota de recursos econòmics. “El que s’ha fet és canviar els acrònims, de Plaseqcat a Plaseqta. Quan hi ha un problema la Generalitat el passa als ens locals. Em sembla indignant que en un any no s’hagi fet cap simulacre de sirenes”, assevera Rodríguez. Les crítiques al Govern per les declaracions del conseller d’Interior, Miquel Sàmper, en les quals afirmava que no hi havia diners per fer la xarxa perimetral de sensors, són clares per part de PSC, PP, En Comú Podem, CUP i Cs.

Amb tot, hi ha consens al voltant d’implementar les mesures que els grups van acordar a la comissió del Parlament. Entre aquestes hi havia una manera diferent de gestionar les emergències, bunqueritzar les sales de control, fer més simulacres i donar millor formació i informació a la població. La CUP, PSC, Cs o ECP van més enllà i demanen que s’escolti més els sindicats i s’incrementi la presència de la inspecció de treball: “S’ha d’anar a aquestes empreses per saber si compleixen una sèrie de mesures tècniques”, apunta Jordi Jordan, cap de llista dels comuns a la demarcació. Des de Cs, Matías Alonso reclama que l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) faci un pas endavant i “a més de ser un lobby representatiu també tingui un mecanisme de millora continua i de la seguretat de les indústries”.

En els darrers mesos també s’ha parlat força de l’impacte mediambiental que tenen les empreses químiques. La CUP defensa que es faci un estudi independent de la qualitat de l’aire, especialment al polígon sud, mentre que la candidata socialista remarca la “necessitat d’incrementar la xarxa d’estacions de mesurament d’emissions i els Compostos Orgànics Volàtils que s’analitzen” i reclama que es reactivi la Taula de la Qualitat de l’Aire.

Finalment, els partits estan d’acord en la necessitat que la indústria química evolucioni cap a un model més sostenible i que això garanteixi el seu futur al Camp de Tarragona. ERC, JxCat i PDeCAT parlen obertament de l’hidrogen verd com el vector que ha de permetre la transició energètica de la indústria en els propers anys, mentre que en aquest àmbit la CUP reclama “taules de treball amb els diversos agents” de la societat “per analitzar diferents propostes”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ21 Gener, 2021
Ninots-IQOXE-1280x960.jpg

Fa poc des que es va complir un any de l’explosió d’IQOXE. Molts tarragonins van sortir al carrer per protestar davant la inseguretat que la indústria química encara els hi fa sentir. Les promeses del plasqta semblen no tranquil·litzar els ànims entre aquells que van sentir de primera mà l’esclat del 14 de gener. Les pancartes reivindicatives, així com els discursos de responsabilitat i lluita s’han sentit molt aquests dies. Però ara s’ha passat al següent nivell. Al barri de Torreforta han aparegut uns ninots que pretenen que no s’oblidi a les víctimes de l’accident. Els dos porten una pancarta on es pot llegir “Carburos metalicos mata!” i “IQOXE mata!”. De tot això se’n treu una conclusió evident: la ciutadania tarragonina no oblida ni les víctimes ni els fets de l’any passat.

PUBLICITAT


REDACCIÓ23 Desembre, 2020
Petroquímica-Tarragona-1280x853.jpg

El delegat del Govern i director del Plaseqta, Òscar Peris, ha mantingut una reunió amb alcaldes, empreses químiques i altres agents vinculats al pla. Es tracta del Grup de Treball de la Comissió de Protecció Civil, en el qual els 29 Ajuntaments participants han pogut enumerar les seves esmenes pel Plaseqta. Aquestes ja han estat recollides i s’incorporaran al document final.

En aquest sentit, el delegat del Govern ha volgut agrair la implicació dels ajuntaments per les aportacions que han fet al document inicial. “Aquest és un pla de tots i totes, no és un pla que ens ve imposat sinó que ens l’hem de sentir nostre i fer-hi sempre les propostes que es consideri necessàries per millorar-lo”, ha dit Peris.

El Govern ja va anunciar que aviat es donarà a conèixer el calendari d’inversions pel pla, per tal que estigui llest com més aviat millor. El Grup de Treball, format per tots els òrgans afectats pel Plaseqta, té com a objectiu vetllar per l’operativitat del pla, tant pel que fa a la seva implantació com per les especificitats d’aplicació i mecanismes de coordinació entre els organismes integrants.

PUBLICITAT


REDACCIÓ18 Desembre, 2020
ajuntament-tarragona.jpg

El Consell Plenari de l’Ajuntament de Tarragona ha aprovat una moció que reclama la implementació prioritària del Plaseqta. A través d’aquesta declaració institucional, el consistori insta a la Generalitat a que destini – en els propers 4 anys – els 7 milions d’euros als quals es va comprometre després de l’explosió d’IQOXE.

El motiu de la moció va ser la compareixença del conseller d’Interior, Miquel Sàmper, que va declarar que no hi havia els recursos previstos per aquest any. El Plaseqta pretén “disposar d’una planificació d’emergències que permeti afrontar i gestionar eficaçment les incidències i emergències que es puguin produir per accidents greus en establiments que manipulen substàncies perilloses”. En altres paraules, és un pla d’emergències davant els possibles problemes que puguin ocasionar les indústries químiques a Tarragona.

PUBLICITAT


REDACCIÓ26 Novembre, 2020
quimica.jpg

El delegat del Govern a Tarragona, Òscar Peris, ha garantit que l’executiu “no escatimarà ni un recurs” en el desplegament del Plaseqta, el Pla d’emergència exterior del sector químic de Tarragona anunciat el febrer passat. L’endemà que el conseller d’Interior, Miquel Sàmper, apuntés que caldria ajornar la instal·lació de sensors químics a l’entorn de la petroquímica per falta de pressupost, el delegat ha manifestat que les inversions, tal com les va anunciar al febrer l’exconseller Buch, “estan garantides”. Peris ha avançat que, abans de final d’any, preveuen aprovar un acord de Govern de tots els departaments implicats en la gestió d’emergències químiques per posar calendari al desplegament “exacte” de les inversions previstes.

El delegat ha reconegut que el desplegament del Plaseqta s’ha endarrerit a partir del març per l’impacte de la pandèmia. “Els diners d’aquesta actuació estan garantits i l’anunci del febrer no es va fer sense que hi hagi l’acompanyament econòmic per al desplegament del pla”, ha afegit.

Òscar Peris ha explicat que actualment treballen per resoldre les al·legacions que han fet els municipis al Plaseqta. A més, ha indicat que “en breu” mantindran una trobada amb els municipis i amb el sector empresarial “per donar retorn al pla”.

Una inversió de gairebé 7 MEUR en quatre anys
Durant una compareixença a la comissió d’estudi del sector de la petroquímica del Parlament, Sàmper va apuntar que entre el 2020 i el 2021 caldrien 800.000 euros per perimetrar tot el polígon químic sud amb sensors, i va reconèixer que els diners que calen per aquest any, no hi són. A més, va apuntar que entre 2022 i 2023 farien falta 440.000 euros més per perimetrar el polígon nord. A aquests, va dir, cal afegir-hi 315.000 euros anuals per contractar sis tècnics de guàrdia a la sala del CECAT de Tarragona.

Per la seva banda, al febrer l’exconseller Buch va explicar que el Govern preveia una inversió de gairebé 7 MEUR per a la implantació del pla durant els propers quatre anys. Segons aquelles previsions, aquí s’inclou la incorporació de tècnics especialistes, el finançament dels sensors de productes tòxics en l’aire, i eines i equipaments NRBQ per als efectius d’intervenció a la zona de l’accident.

PUBLICITAT


REDACCIÓ25 Novembre, 2020
pau-Ricoma-1280x722.jpg

Pau Ricomà (imatge d’arxiu)

L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, s’ha pronunciat respecte als 114.000 euros que l’Estat reclama a la ciutat pels Jocs del Mediterrani del 2018. El batlle ha arremès contra l’anterior Govern municipal, format pel PSC i el PP: “Diria que les coses no les van fer bé i que és un nyap més dels Jocs”.

D’altra banda, Ricomà ha reclamat al president en funcions de la Generalitat, Pere Aragonès, que compleixi amb el desenvolupament del Plaseqta. L’edil qualifica la mesura “d’imprescindible” per la seguretat dels tarragonins i dels ciutadans propers al complex químic. Alhora ha titllat “d’incoherent” el fet que des del Departament d’Interior s’afirmi que no hi ha pressupost per tirar endavant el pla, quan l’anterior conseller d’Interior, Miquel Buch, va mostrar el “seu compromís” a assolir-lo. 

PUBLICITAT


REDACCIÓ4 Maig, 2020
IQOXE.jpg

Les incògnites i les ferides que van provocar l’explosió a la planta química d’IQOXE segueixen sense tenir resposta, gairebé quatre mesos després de l’incident.

Aquest dilluns 4 de maig, el president Quim Torra ha presentat les conclusions de l’informe final de la Taula d’Avaluació i Seguiment, que deixa sense resoldre molts aspectes pendents.

El cap de l’executiu català ha presentat els resultats d’aquest informe, on un dels aspectes que va posar en evidència l’explosió és que cal actualitzar, tant el marc normatiu de les empreses químiques, com els protocols i les actuacions en cas d’una emergència d’aquesta importància.

Un primer pas va ser la tornada de competències al Camp de Tarragona, amb el PLASEQTA. D’altra banda, el president català també ha introduït que s’invertiran recursos per millorar la comunicació, així com reforçar els serveis d’emergències i protecció civil amb més efectius. Aquestes millores “poden tenir diferents temps d’implantació”, segons Torra.

Sobre l’explosió a la plata d’IQOXE, en l’informe també s’apunta que l’expedient informatiu obert a l’empresa en l’àmbit de la seguretat industrial està previst que es resolgui a finals de maig i que l’empresa no podrà tornar a l’activitat “fins que es justifiqui fefaentment el compliment de les condicions de seguretat imposades”.

L’INFORME ÍNTEGRE: informe IQOXE


REDACCIÓ10 Març, 2020
foto_3609270.jpg

El Govern ha aprovat el retorn del Plaseqta

El Govern de Catalunya ha aprovat el nou Pla d’emergència exterior del sector químic de Tarragona, el Plaseqta 2020, i d’aquesta manera, retorna al territori la gestió de les emergències químiques, tretze anys després que aquest pla s’integrés al Plaseqcat. D’altra banda el Plaseqta es revisarà cada sis mesos.

El pla preveu la resposta a una emergència química originada en qualsevol establiment industrial que manipula substàncies perilloses a les comarques de Tarragona, com va ser el cas de l’explosió a IQOXE de fa gairebé dos mesos. També contempla el confinament de la població davant els primers indicis d’accident greu a la petroquímica.

El Govern català també vol implantar el sistema Cell Broadcasting, que permet aviar la població d’una determinada zona mitjançant SMS, i que podria suposar una gran mesura pel territori, però abans cal que l’Estat transposi la directiva europea sobre aquesta matèria.

Els ajuntaments tindran competències

El nou pla detalla que, en cas d’activació del Plaseqta els ajuntaments dels municipis afectats hauran d’activar el seu pla d’emergència municipal. A més, els consistoris tindran l’obligació de transmetre la informació relativa a les mesures que es puguin prendre als elements crítics com ara escoles i llars d’infants, centres cívics o residències.

El Plaseqta es coordinarà des del 112 de Reus
El nou pla situa
l’edifici del 112 de Reus com el punt neuràlgic de la presa de decisions. La direcció del Plaseqta correspon al delegat del Govern a Tarragona, per delegació del conseller. Dins de les noves estructures de decisió i gestió es crea un Comitè Tècnic, presidit pel director dels serveis territorials d’Interior, que es constitueix sempre que s’activa el pla, amb un caràcter operatiu.

En paral·lel, hi ha el Consell Assessor, un òrgan directiu de coordinació presidit pel delegat del Govern i format per representants dels departaments que poden veure’s implicats en la gestió (Interior, Salut, Empresa i Ocupació, Territori i Sostenibilitat, Educació), i dels ajuntaments afectats. El Consell Assessor es reunirà sempre que s’activi la fase d’emergència i potestativament en cas d’activació en fase d’alerta.

 


REDACCIÓ28 Febrer, 2020
foto_3614408.jpg

Miquel Buch davant dels mitjans

El Govern recupera el Pla d’emergència exterior del sector químic de Tarragona (Plaseqta) i retorna al territori la gestió de les emergències químiques, tretze anys després que aquest pla s’integrés al Plaseqcat. El Govern aprovarà dimarts el Plaseqta, que tindrà sis mesos d’adaptació i estarà dirigit pel delegat del Govern a Tarragona.

“Empoderem el territori i li donem totes les eines”, ha subratllat el conseller Miquel Buch. Alhora, Buch ha destacat que el Plaseqta “simplifica” la presa de decisions i se situarà sempre en un escenari “de màxims” a l’hora de donar resposta a incidents. En aquest sentit, el pla preveu el confinament de la població davant els primers indicis d’accident greu a la petroquímica, com el de fa sis setmanes a IQOXE.

La Comissió Plenària de Protecció Civil, reunida aquest divendres a l’edifici 112 de Reus, ha donat el vistiplau al Plaseqta, que queda ara pendent de l’aprovació del Govern. El pla inclou la zona d’influència dels principals polígons industrials químics, la qual cosa es tradueix en 29 municipis i una població de gairebé 370.000 persones.

Miquel Buch presenta el nou Plasqta

“Apropem la presa de decisions davant de qualsevol emergència al sector químic de Tarragona per la singularitat i la potencialitat que té”, ha subratllat el conseller d’Interior. El Plaseqta simplifica els escenaris previstos a l’hora de prendre la decisió d’activar les sirenes i el consegüent confinament de la població.

En cas d’emergència sempre es confinarà la població
El document preveu que l’activació de la fase d’emergència -la més greu- implicarà sempre el confinament de la zona afectada i el so de les sirenes. No és així en el cas de les altres dues fases previstes per a incidents i accidents menys greus, la prealerta i l’alerta. En aquest punt jugarà un paper clau la xarxa de sensors químics que s’implementarà per poder determinar quan hi ha risc per la població davant d’un possible núvol tòxic.

En paral·lel, Buch ha tornat a recordar que és l’Estat qui ha de fer la transposició de la directiva europea per implementar el sistema Cell Broadcasting, que permet avisar la població d’una determinada zona de situacions d’emergència mitjançant missatges SMS. La voluntat de l’executiu és implementar aquest sistema amb la celeritat més gran possible.

 


REDACCIÓ26 Febrer, 2020
Reunió-Torreforta-1280x792.jpg

L’equip de govern a la reunió a Torreforta

Representants del govern municipal de Tarragona van mantenir una reunió a Torreforta amb prop d’una cinquantena de veïns i representants de les associacions veïnals per tal de valorar les possibles accions a prendre en cas d’una nova emergència química a la capital tarragonina i els seus barris.

L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, acompanyat del regidor de Seguretat Ciutadana, Manel Castaño; el portaveu del Govern Municipal, Xavier Puig; i la regidora de Ciutadania, Carla Aguilar-Cunill; van escoltar les peticions dels veïns que van reclamar més formació i informació.

Ricomà: “Hem de ser molt exigents amb els riscos laborals dels treballadors de les empreses químiques i hem de ser molt seriosos en aquest sector”.

Segons el batlle tarragoní: “Va ser una reunió molt positiva. Hem de ser molt exigents amb els riscos laborals dels treballadors de les empreses químiques i hem de ser molt seriosos en aquest sector. Per això estem exigint a les administracions que retorni al territori la presa de decisions, perquè a Tarragona estem convivint en una situació especial”.

Per Ricomà “Cal ser rigorosos amb la inspecció de treball”. Ricomà va reiterar que calen dispositius del segle XXI per saber quan hi ha una incidència o emergència. L’alcalde va apuntar que el PLASEQTA, que es recuperarà, cal actualitzar-lo i revisar-lo. “No es pot aplicar amb els paràmetres que hi ha actualment”, va remarcar.

Actualitzar el PLASEQTA d’aplicar tecnologies del segle XXI
“Les sirenes -va remarcar- són una manera d’arribar a tothom, però calen més mecanismes i actualitzats al segle XXI. Estem a favor de la indústria neta i responsable, però cal ser durs perquè no es repeteixi un nou episodi”, va afegir l’alcalde republicà.

Per la seva part, els veïns van demanar als responsables polítics que pressionin a les empreses químiques perquè donin més informació a les administracions i a la ciutadania. En definitiva, els van demanar més transparència i molta més seguretat. També van proposar que es creï una taula de treball formada per l’Ajuntament, AEQT, sindicats i federacions veïnals, entre altres, així com la necessitat de fer un estudi de la qualitat de l’aire.




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter