26. Abril 2024

Arxius de nuclears | Diari La República Checa

REDACCIÓ18 Agost, 2022

 

Els bombers privats de les centrals nuclears de Catalunya -Vandellòs II (Baix Camp) i Ascò I i II (Ribera d’Ebre)- han convocat una vaga aquest cap de setmana per reclamar millores salarials a l’empresa Falck, prestadora del servei.

Els empleats de Falck pateixen cada vegada més “precarització” i reclamen una revisió salarial davant una situació “insostenible” de degradació de les seves condicions, que s’ha aguditzat en un context d’inflació a l’alça.

Aquest cap de setmana, la plantilla està convocada a una vaga en les tres centrals nuclears i entre les 06.00 i les 09.00 hores s’han concentrat piquets a les portes d’Ascó per informar de la vaga. L’acció s’ha dut a terme sense incidències i es repetirà demà divendres a la central de Vandellòs.

L’última proposta de Falck és un augment salarial repartit en tres anys a raó del 2%, el 4% i un 3% que la plantilla rebutja per insuficient.

A més, el comitè d’empresa reclama una clàusula de revisió salarial el 2023, data de finalització del conveni, amb l’objectiu de prevenir pèrdua de poder adquisitiu. El 60% de la plantilla cobra el salari mínim interprofessional en un context en el qual l’IPC ja ronda l’11%, recorda el comitè.

PUBLICITAT










REDACCIÓ29 Juliol, 2022
bombers-falck.jpg

Els bombers privats de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs, de l’empresa Falck, han convocat vaga aquest cap de setmana davant el bloqueig de les negociacions amb la direcció per fixar els increments salarials.

Durant el matí d’aquest divendres, un grup de bombers de cada central ha fet una acció informativa als accessos a la planta sense provocar incidents.

Segons el comitè, les propostes de l’empresa són inassumibles perquè retallen salari als empleats de nova incorporació i modifiquen a la baixa les condicions de la plantilla actual, amb una congelació salarial de tres anys.

A més de la vaga d’aquest cap de setmana, està previst convocar diverses aturads més a l’agost, setembre i octubre, en els dies de menys activitat de les plantes nuclears.

Els bombers, a més de reclamar millores salarials, reivindiquen reforçar el personal amb un setè torn per alleujar la sobrecàrrega de feina, puntualitza CCOO.

PUBLICITAT












REDACCIÓ28 Gener, 2022

L’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp) va aprovar aquest dijous una moció de rebuig a la construcció de nous magatzems de residus radioactius a les centrals nuclears. La resolució va rebre els vots a favor de PSC, Junts, la FIC, ERC, Ciutadans i PP, i l’abstenció de la CUP.

Enresa ha licitat la construcció d’MTD (Magatzems temporals descentralitzats) a Almaraz, Ascó, Cofrentes i Vandellòs II i ha iniciat el procés per ampliar el magatzem centralitzat de residus de baixa o molt baixa activitat del Cabril (Còrdova) que cobrirà les necessitats del desmantellament del parc nuclear. Es proposa al govern espanyol “un pacte estatal” amb el món local per definir les condicions de la gestió dels residus nuclears.

La moció aprovada per l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant alerta que descartar la construcció d’un Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) és “un canvi radical d’estratègia” en la gestió del combustible radioactiu de les centrals nuclears, que afecta directament al futur dels municipis que formen part de les zones nuclears d’Espanya i els condemna a suportar l’emmagatzematge dels residus d’alta activitat per un llarg període de temps “sense preveure cap política de correcció dels seus efectes negatius en l’economia local”

El text avisa que s’oposaran frontalment a la construcció dels MTD “que no incloguin una instal·lació adequada per al tractament de qualsevol incidència que pugui donar-se en el funcionament de la instal·lació, com poden ser les ‘cel·les calentes’ que permeten la reparació dels contenidors de manera segura”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ25 Setembre, 2019

Alfons García

L’alcalde de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Alfons Garcia, ha estat nomenat vicepresident de l’Associació de Municipis en Àrees de Centrals Nuclears i emmagatzemament de residus nuclears (AMAC).

L’entitat va renovar, en una reunió aquest dilluns a Madrid i amb la votació de tots els seus membres, el seu equip directiu pels pròxims quatre anys. A la presidència se situa l’alcalde de Yebra, Juan Pedro Sánchez.

Precisament, el batlle va assenyalar que una de les principals reptes d’aquest mandat serà el calendari definitiu de tancament de totes les plantes atòmiques de l’Estat espanyol. També va mostrar-se partidari de lluitar per la “seguretat” i exigir “transparència” als propietaris de les nuclears i les administracions públiques.

 


REDACCIÓ24 Maig, 2016

El Partit Socialista vol més informació sobre les deficiències detectades pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN) en el Servei de Coordinació d’Activitats Radioactives (SCAR) del Govern. Les deficiències afecten a les llicències d’operador i supervisió i es van constatar, segons el PSC, en la reunió del CSN del passat 30 de març.

rosamibarra
Rosa Maria Ibarra / Foto: El Vallenc

La diputada vallenca Rosa Maria Ibarra pretén, a través d’una pregunta al Parlament, que li informin sobre per quantes reunions s’han fet des de 2012, quines persones de l’SCAR formen part d’aquesta comissió mixta, per què “s’ha fet cas omís de les auditories de l’SCAR i quin tipus de deficiències són aquestes.

El grup parlamentari del PSC també vol saber des de quin reunió de la Comissió Mixta entre el Consell de Seguretat Nuclear i la Generalitat han posat de manifest aquestes deficiències que recull l’acta del CSN del 30 de març.

Ibarra exigeix que es “garanteixin les màximes condicions de seguretat en les centrals nuclears del país” i, en concret, en les centrals nuclears de la província de Tarragona.

“Aquesta garantia ha de consistir no només en la imposició de sancions, sinó també en la millora dels operatius i els sistemes d’organització i de control per assegurar la seguretat de la població”, afegeix.

En aquest sentit, la diputada socialista ha tornat a incidir en el foment de les polítiques de seguretat, la celeritat en el procés de presa de decisions i la diligència en el procés d’identificació i de resolució dels problemes que es puguin detectar.

Així, Ibarra ha preguntat “des de quan les auditories efectuades en els darrers anys evidencien un incorrecte compliment per part de l’entitat encarregada de la base de dades de llicències d’operadors i supervisors d’instal·lacions radioactives”.

 


REDACCIÓ19 Octubre, 2014

L’esplanada davant de la central de Vandellòs I ha estat l’escenari triat per diverses entitats ecologistes, el sindicat CGT i ICV i CUP (amb representants locals) per recordar l’accident que va patir el centre avui fa 25 anys.van

Els participants, en boca del coordinador de la campanya de commemoració de l’accident, Eloi Nolla, han insistit que és “necessari i urgent” marcar un calendari de tancament de les centrals nuclears a tot l’estat espanyol. Nolla també ha apuntat que seguir apostant per l’energia nuclear és “mirar cap enrere” i que “necessitem mirar endavant”. L’acte d’aquest diumenge ha consistit en uns funerals simbòlics i una ofrena floral al qual han assistit gairebé un centenar de persones.

Tancar la nuclear
Eloi Nolla ha explicat els motius pels quals creuen que s’han de tancar les nuclears, amb un calendari pactat amb tots els agents socials, polítics i econòmics.

D’una banda, per “la perillositat que impliquen”, i de l’altra, perquè “econòmicament no hi ha una viabilitat per aquests centres”. A més, ha recordat que durant tot aquest any, i en el marc de la campanya ’25 anys aniversari de l’accident Vandellòs I’, han “desmuntat” les mentides tant de l’estat espanyol com del Consell Assessor de Transició Nacional.vand

Aquest últim, ha detallat, “aposta per perpetuar fins als 60 anys l’activitat de les centrals nuclears”, i “ho fa en base a tota una sèrie de mentides”, ha assegurat, “com ara que aquestes plantes no tenen incidències i són segures”. En aquest sentit, el coordinador ha apostat perquè la construcció d’un nou país passi per “oblidar-nos de l’energia nuclear”.

Polítics presents
L’acte d’aquest diumenge, vistós i festiu, ha simbolitzat uns funerals en memòria de Vandellòs I als quals han assistit, entre altres, l’exconseller de Medi Ambient i diputat ecosocialista Salvador Milà, el diputat socialista tarragoní Xavier Sabaté, i també l’arquitecta i exregidora del barri de Ciutat Vella de Barcelona, Itziar González. Precisament aquesta última ha estat l’encarregada de llegir el manifest.

En el text han lloat l’actuació dels bombers la nit de l’accident, i han posat damunt la taula l’accident nuclear de Fukushima que “ha tornat a posar en evidència la perillositat d’aquestes instal·lacions”. L’allargament de la vida de les centrals l’han qualificat de “bogeria”, de “risc inassolible” i d’una “invitació al suïcidi”.

vann
El diputat Xavier Sabaté

L’experiència de Vandellòs I
Nolla ha relatat també que l’accident de Vandellòs I “ens va ensenyar moltes coses”, ja que “va aproximar el perill nuclear a la població”, va demostrar que “una central nuclear, quan es tanca, deixa la població del voltant molt més segura”, i “va servir per aprendre com es desmantella una central nuclear”. Una experiència, ha apuntat el coordinador, que esperen que serveixi per a la resta de centrals nuclears espanyoles, “fins que quedin totalment desmantellades totes”, ha etzibat.

Escenari de futur
El desmantellament està previst que finalitzi al 2028, “però hi haurà residus d’alta activitat que es quedaran en aquest emplaçament durant centenars d’anys”, ha lamentat Nolla. “L’herència que ens deixen els residus nuclears és una herència de per vida”, ha sentenciat, “que pagarem no solament nosaltres, sinó generacions i generacions posteriors”. “Els contribuents, quan ja no quedin centrals nuclears”, ha manifestat, “seguiran pagant a la seva factura de la llum un percentatge per gestionar uns residus radioactius que s’estan generant en aquests moments”.

L’accidentvandallos1
El 19 d’octubre de 1989 a les 21.40 hores es va produir l’accident nuclear de Vandellòs I, el més greu de la història nuclear espanyola. Tot plegat va començar amb un incendi a la sala de turbines que es va propagar fins al reactor i va estar a punt de provocar una fusió del nucli i una fuita de gas i aigua radioactiva, tal com anys després va passar a Fukushima, al Japó, l’any 2011.

El foc va donar lloc a una inundació que va deixar inservibles dos dels quatre turbo bufadors, peces que serveixen per refrigerar el reactor, i va danyar els altres dos que quedaven, amb el conseqüent risc que la reacció en cadena es descontrolés i es produís la fusió del nucli. Van ser els bombers els que van aconseguir acabar amb l’incendi, evitant de passada una enorme fuita radioactiva.

L’incident va provocar una gran mobilització social contra la central que va acabar amb el tancament de la planta mesos després. El seu desmantellament, però, encara no ha acabat, ja que resta pendent la tercera i última fase, corresponent a la retirada del reactor i l’enderroc de tots els edificis. Una operació que es preveu que es pugui completar al 2028.

LP