Valls ha iniciat les obres de recuperació de les antigues muralles medievals. El punt per on s’han volgut iniciar els treballs és a la muralla de Sant Antoni. És un tram d’uns trenta metres de recinte emmurallat del segle XIV, que ja està al descobert, en força bon estat de conservació, i on els operaris fa quinze dies que treballen, sobre una gran bastida.
Es tracta d’un dels punts de la muralla més elevats i estratègics, a tocar del Portal Nou. També és singular perquè és on s’han descobert les restes més antigues de tota la muralla: un antic portal del segle XIII. L’objectiu és consolidar aquest tram de muralla i fer-hi un passeig enjardinat. El projecte, amb un pressupost de 482.000 euros, quedarà enllestit en un any.
L’Ajuntament de Tarragona impulsa un pla de monitoratge de la muralla per reforçar la conservació d’aquest monument romà. Segons ha avançat el regidor de Patrimoni, Hermán Pinedo, el projecte consisteix a fer “un repàs constant” de l’estat de la Muralla, tant visual com arquitectònic, per detectar problemes estructurals o danys ocasionats per les inclemències meteorològiques.
Mitjançant aquesta estratègia el consistori vol anticipar-se a possibles despreniments o a altres afectacions sobre el monument, i actuar com més aviat millor en cas que es detectin danys. La intenció és que la monitoratge pugui començar l’any vinent, un cop el pla rebi el vistiplau dels tècnics municipals i de la Generalitat.
L’informe l’ha fet el mateix equip tècnic que va elaborar el Pla Director de la Muralla i ha tingut un cost d’uns 10.000 euros. Segons Pinedo, es tracta d’un pla pioner a Tarragona “que només s’havia fet abans a la Sagrada Família”. Inicialment el pla se centrarà en el tram de la Baixada del Roser i la intenció és que posteriorment s’ampliï a la resta.
El projecte consisteix a analitzar periòdicament l’estat de la muralla “per veure si té algun problema estructural o, si plou o fa vent, comprovar que no pateixi danys”. “Volem fer una monitoratge constant del monument per no trobar-nos amb més trossos de muralla que cauen”, ha assenyalat Pinedo, qui ha insistit en la necessitat “que no passi més temps” i que el monument no es continuï degradant.
La muralla de Tarragona amaga entre els seus blocs de pedra un dels secrets de la seva bona conservació. Es tracta de l’anomenat caragol serp, una espècie endèmica de les Illes Balears que es creu que va arribar a Tarragona en època romana. Des d’aleshores hauria estat protegint el monument perquè s’alimenta dels líquens que apareixen a les pedres i que les degraden.
Després d’una primera investigació que ha determinat que hi ha 1.300 exemplars entre la muralla i dos punts molt concrets de la catedral, es planteja una segona fase, que vol comparar genèticament els mol·luscs de Tarragona i de les Balears per veure si han evolucionat de manera diferent. El projecte combina medi ambient, història, genètica, cultura i arqueologia.
Els investigadors, Txiki López i Ferran Aguilar
El caragol serp (‘AllognathusCompanyonii‘), rep aquest nom perquè el dibuix i colors de la seva closca recorden una serp cargolada. És endèmic del sud de Mallorca i de Cabrera, però fa uns anys es va descobrir que també vivia a la muralla romana de Tarragona i a la Catedral. En el cas del mur, en concret viuen principalment als grans blocs de pedra que hi ha a la base.
“El fet que siguin tan grans fa que la humitat quedi concentrada a les esquerdes. Els caragols les utilitzen per amagar-se i per fer les postes dels ous”, explica Ferran Aguilar, tècnic de l’associació científica Bioscicat, que està desenvolupant l’estudi. De fet, els investigadors han vist que els mol·luscs s’agrupen en diferents colònies al llarg de la muralla.
Estudiaran la genètica del cargol de la muralla
Hipotesi sobre l’arribada
Des de Bioscicat contemplen fins a sis hipòtesis sobre com i quan un caragol endèmic de Mallorca arriba a Tarragona. El fet que es trobin a les muralles i a la catedral els fa creure que hi ha una relació amb el moment de la construcció dels monuments, però s’inclinen més pel període romà que no pas per l’Edat Mitjana.
“La part inferior de la muralla és de construcció megalítica o ciclòpia, molt típica de les Balears, i pensem que els constructors podrien haver vingut de Mallorca i portar els caragols de manera, o no, voluntària”, planteja Txiki López, investigador de Bioscicat. Fins i tot deixa la porta oberta a què els animals s’haguessin introduït perquè es considerava que tenien un caràcter protector, espiritualment.
Més de dos mil anys d’història no importen als falciots negres, au considerada com espècie protegida de la família de les orenetes que han arribat a posar fins a 128 nius arreu de la Muralla romana de Tarragona. El problema és que molts d’ells han mort atrapats per les xarxes protectores col·locades en diversos trams d’aquest element patrimonial per evitar la caiguda a la via pública de pedres que s’hi desprenen. Aquest efecte col·lateral, que afecta en essència al tram de la muralla de la Via de l’Imperi Romà a l’alçada del Portal del Roser on s’han detectat 17 d’aquests nius, s’ha solucionat aquest dijous gràcies a la col·laboració d’un vehicle escala dels Bombers de la Generalitat, amb el que ha estat possible procedir a realitzar petites obertures a la xarxa per tal d’evitar nous atrapaments. La problemàtica, curiosament, és compartida amb les quinze ciutats Patrimoni de la Humanitat espanyoles i per això s’ha dut a terme un protocol d’actuacions amb els Bombers per aquests casos extensible a totes elles.
Muralla i Medi Ambient han lligat bé en el que ha estat l’última roda de premsa com a regidora de Carme Crespo, que no repetirà a la propera legislatura. Responsable de les dues àrees, Crespo ha recordat l’esforç dut a terme per l’Ajuntament per rehabilitar o, simplement, evitar que s’esfonsi, una muralla de la que encara queda un 50% sense que se li hagi fet cap actuació de conservació. Per al que fa a la resta, Crespo recorda que “nosaltres vam actuar d’urgència al tram de la muralla de la Baixada del Roser. Ara falta que la Generalitat procedeixi a la consolidació definitiva. Ens han dit que està pressupostat. Però del que no en sabem res és del tram de seixanta metres del Passeig de Sant Antoni. Aquí sí que ‘no sabe no contesta’. Com tampoc pel que fa al tram del Rectorat, que es troba seriosament afectat. És un tema que ha de decidir Generalitat i Govern Central”.
“Sortir als diaris de Barcelona”
L’adéu de Crespo ha servit per a fer balanç en màteria de Patrimoni. El tema de la muralla dol. “Me’n vaig amb la sensació de poc. El que hem aconseguit és a base d’insistir, enfadar-se i sortir als diaris de Barcelona, que és quan reaccionen”. Crespo se’n va recordant que en aquests “quatre anys de crisi salvatge es van iniciar bé amb la rehabilitació del Pont del Diable a càrrec del Ministeri (1.5 milions d’euros) i una actuació a la mauralla a l’Hort de l’Arquebisbe. Ara bé, quan es van acabar els diners tot ho vam haver de fer des de l’Ajuntament, des de les millores al Circ, a l’amfiteatre i al Fòrum de la Colònia, on gràcies a la nova senyalització s’han incrementat les visites en 3.000 persones de pagament, fins a Ca la Garsa, recuperada com element ornamental, 0 la Necròpolis, en que vam apretar molt a la generalitat i al Ministeri per aconseguir la seva apertura”.
Carme Crespo diu ja que va reclamar a la Generalitat l’arranjament de la muralla, però la crisi provoca retards
La regidora Carme Crespo
La ventada que s’ha fet sentir a Tarragona ha desencadenat el despreniment d’una paret de tanca formada per totxo i una porta de ferro que hi havia damunt la muralla romana de la ciutat, a la Plaça de l’Escorxador.
La paret – dels anys 30 – no té cap tipus de valor històric i feia la funció d’elevar l’alçada del mur per impedir que s’hi enfilés la gent, segons ha informat el consistori tarragoní.
Des de la conselleria de Patrimoni s’està estudiant una solució per resoldre-ho, però la tinent d’alcalde, Carme Crespo, ha recordat que l’ajuntament ja va reclamar a la Generalitat que l’arranjament de la muralla fos un prioritari a nivell pressupostari “ja que és inassumible estar sempre pendents de la muralla davant les adversitats atmosfèriques”.
REDACCIÓ6 Abril, 2022
REDACCIÓ
