REDACCIÓ7 Juny, 2015
Reforçada per un discurs propi però en gran mesura pel debat nacional, ERC ha retornat al plenari després de quatre anys de penitència. Quatre regidors, els mateixos que ‘Ciutadans’ tot i no ser el mateix. “Som un partit vell emergent”, afirma amb ironia. Nascut el 1957 a Tarragona i llicenciat en Història, treballa a CatalunyaCaixa. Va ser fundador del Sindicat d’Empleats de l’entitat, president del Comitè d’Empresa i actualment forma part del secretariat del Sindicat d’Estalvi de Catalunya. Milita a ERC des del 2000, i està disposat a fer oblidar els anys en què els republicans ja en tenien prou amb pactar qualsevol cosa. Ara arriba l’hora de ser exigents.
REPÚBLICA CHECA – Abans de fer l’entrevista m’he llegit la definició de la paraula ‘oposició’ a l’enciclopèdia i no encaixa per a res en el fet per CiU i PP durant aquesta legislatura…
PAU RICOMÀ – Això és veritat. Jo crec que entre les coses negatives en els darrers quatre anys, que han estat dels més letàrgics, s’hi troba la manca d’oposició que ha fet que el govern estigués molt còmode. La posició dels dos grups era el de ser el suport prioritari a l’hora de negociar els pressupostos a canvi de quatre cosetes. Jo li vaig dir a l’alcalde quan ens vam reunir, i amb la cordialitat que ens tenim, que faríem una oposició molt més dura però que això serà millor per al seu grup, perquè els obligarà molt més.
Nosaltres hem d’intentar fer el que vam dir durant la campanya. Sé que això li pugui sonar estrany per algú, però no pot sortir cap altre cosa. Vam tenir aquí una assemblea molt correcte i en aquesta línia.
RC – A què us referiu concretament?
PR – Vam dir molt clarament que era un moment històric tant pel que fa a nivell de ciutat com de país. En temes de ciutat ajudarem en el que sigui, fent una oposició fèrrea i constant i que pot ajudar a fer desencallar coses i activar el propi ajuntament. Així li vam dir al propi Ballesteros. Però al a vegada el tema del procés era importantíssim per a nosaltres, i vam dir que si el paartit majoritari no respectava les iniciatives sorgides del Parlament i Govern català respecte a crear estructures d’Estat i ell seguiment del full de ruta no podríem governar amb ells.
RC – Què demanareu en el primer o segon plenari de la proper mandat?
PR – Nosaltres demanarem un pacte entre totes les forces de la ciutat i del territori en qüestions d’infraestructures perquè entenem que si no hi ha una postura clara i decidida ens acabaran torejant un altre cop. Durant aquests darrers quatre anys hi ha hagut una postura de diletancia, manca de compromís, en temes com el de la provisionalitat del tercer fil. Hem d’engegar un procés participatiu que, si bé és cert que és més complicat que una decisió presa des d’un equip de govern, les conseqüències són molt més duradores. Perquè no podem estar cada quatre mesos canviant la ubicació de l’estació de trens o per on passarà la via d’ample europeu. Ens cal una opinió molt rotunda, participada i defensable perquè no parem de demanar que actui un lobby tarragoní, que no sabem si existeix, pèrò com ho pot fer si cada tres mesos canviem d’opinió? Aquest tema el treballarem de la mà de la resta de grups, perquè és un tema de ciutat.
Ballesteros no ha estat resolutiu
RC – Ballesteros és un polític amb sort?
PR – És una persona intel·ligent, afable, cordial. Jo crec que a nivell personal és fàcil tractar amb ell. Però jo crec que no ha estat resolutiu.
RC – Us preocupa l’estat financer de l’Ajuntament?
PR – Home, no és un moment d’alegries. És clar que ens preocupen les finances, però creiem que el finançament del nostre ajuntament, com els de la resta dels del país i el del govern, no se solucionarà fins que els recursos dels catalans no vagin a parar on han d’anar. A banda de la necessitat d’un concepte de solidaritat, que també ha d’existir, el dèficit fiscal que patim no el pateix cap regió del món occidental.
RC – Però més enllà d’això hi han qüestions estrictament de gestió…
PR – Sí, hi han problemes molt clars, com el del Jaume I -pensem demanar que les responsabilitats arribin fins el final- i altres coses, com els Jocs Mediterranis. Esperem que ens diguin fins on haurem de posar els diners que l’Estat no posa. Aquest tema s’ha d’aclarir, i ens preocupa especialment, perquè ens pot acabar hipotecant.
‘Ciutadans’ és semblant al PP
RC – Què us ha semblat la rotunditat de la presència de ‘Ciutadan al plenari?
PR – ‘Ciutadans’ és molt semblant al PP en gairebé tot. És més modernet, ha canviat el color blau pel taronja, però jo crec que juga el mateix que va fer el grup municipal del PP fa anys aquí sobretot a l’època de Francesc Ricomà, que és anar creixent com una taca d’oli en base a uns posicionaments amables. Això és una manera de créixer. Ja sabem de la seva hostilitat cap a les institucions catalanes, cap a la nostra llengua, i amb el temps tot això anirà sortint per molt que el seu representant a Tarragona no ho faci patent perquè ara no toca. Ara es presenten com una mena de partit de gestió, però sabem que s’ha fet gran arreu de l’Estat com un reducte de l’anticatalanisme.
RC – Pau Ricomà ve d’un món complicat com és el de representant sindical a l’antiga Caixa de Tarragona. Què en va aprendre?
PR – Molt. Ens va tocar uns anys molt complicats. Vam veure passar molta gent, problemes molt complicats… Vèiem com el sector s’estava desintegrant i que no teníem socis fora a qui fer-lis entendre el què estava passant. Ara hi ha moltíssima gent, economistes, periodistes, que s’estiren els cabells, però en aquells moments nosaltres vam trobar una manca d’auditori. Quan els treballadors ens queixàvem d’una expansió comercial sense sentit o de la concessió d’hipoteques amb riscos excessius, sempre acabava primant l’opinió del director general entre els que, diguem-ne, tenien una opinió en teoria formada. Durant molts anys vam estar criticant els informes de gestió durant l’assemblea però fora no tenia cap ressò. Primer, hem après a desmitificar l’opinió d’aquests opinadors i després a posar en quarentena els informes sobre gestió.
