El plenari de l’Ajuntament de Tarragona d’aquest divendres aprovarà una modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) per regular la implantació de nous centres de culte.
La mesura permetrà instal·lar equipaments religiosos a les zones d’activitat econòmica -de tipus industrial o comercial-, un supòsit que l’actual normativa no contempla. Pel que fa a les zones residencials, els centres de culte s’hauran d’instal·lar preferentment en edificis exclusius i requeriran de la tramitació d’un pla especial que en justifiqui la ubicació.
El regidor de Territori, Josep Maria Milà, diu que la proposta permetrà implantar equipaments en indrets que fins ara estaven “condicionats”, alhora que aconseguirà “racionalitzar” i “donar facilitats” a les propostes de les confessions religioses perquè “no hi hagi discriminació”. La modificació del POUM requerirà de l’aprovació definitiva de la Comissió d’Urbanisme.
La modificació del POUM que l’equip de govern (PSC-PP-UDC) portarà al plenari de divendres ja ha superat el tràmit de la comissió informativa municipal, on també va rebre el suport de CDC. La nova regulació es va aprovar inicialment l’abril del 2013 -aleshores amb el suport de CiU, l’oposició del PP i les reticències d’ICV-EUiA-, però es mantenia aturada des del març de l’any passat amb la voluntat d’assolir un major consens entre els grups municipals.
El text pretén regular les condicions d’implantació de nous centres de culte a la ciutat en l’àmbit residencial i obrir la porta a la ubicació en zones d’ús industrial i terciari, que l’actual planejament urbanístic no preveu. En aquest segon supòsit, el document preveu que es pugin implantar centres de culte sense cap altra limitació que la que ja estableix la legislació sectorial en aquesta matèria.
Pel que fa als nous centres de culte en zones residencials, requeriran de la tramitació i aprovació d’un pla especial que justifiqui la idoneïtat de l’emplaçament, “a fi que encaixin en el teixit urbà i per tal d’evitar problemes innecessaris que afectin a la normal convivència ciutadana”, ha apuntat Milà. En aquest cas, l’activitat dels centres de culte s’haurà d’implantar en un edifici exclusiu.
Excepcionalment, s’admetrà la instal·lació de nous centres de culte en edificis que no es destinin íntegrament a l’ús religiós, sempre que es justifiqui la impossibilitat de fer-ho en un edifici d’aquest tipus dins de l’àrea a la qual ha de donar servei i es compleixen una sèrie de condicions, entre les quals hi ha la de disposar d’accessos independents des de l’exterior.
Segons el regidor de Territori de l’Ajuntament de Tarragona, Josep Maria Milà, el consistori té diverses demandes no formals de diverses confessions religioses per obrir nous centres de culte “a curt i a mitjà termini”. L’església mormona té llicència d’obres per edificar un nou centre en un solar de la seva propietat, tot i que està a l’espera de tramitar el permís executiu. El consistori preveu que testimonis de Jehovà, evangelistes i musulmans també puguin concretar nous projectes a la ciutat.
“No hi ha un déu veritable sinó solament Déu (Al·là) i Mahoma és el seu missatger”. Aquestes són les creences fonamentals de l’Islam, la religió que experimenta el creixement més ràpid, tant a Estats Units com a Europa. A aquesta realitat se li uneix el fet que, des de finals del segle XX, també han augmentat exponencialment les mesquites que són usades amb finalitats polítiques.
A causa de la seva importància per als seguidors de l’islam, denominats musulmans (de l’àrab muslim “que se sotmet a Al·là”), les mesquites són un lloc favorable per promoure l’activisme polític, utilitzant els líders religiosos (1) els sermons que antecedeixen al rés Yumu’ah (oració dels divendres) bé per fer una crida a la calma quan esclaten conflictes o bé, els més radicals, utilitzant aquest moment i aquest lloc de culte religiós per defensar els seus postulats.
Molt s’està emfatitzant aquests dies en la radicalitat d’algunes mesquites de Catalunya, i entre les assenyalades es troba la de Torredembarra. En aquest municipi, no obstant això, hi ha dues mesquites que serveixen com a lloc de culte per als seguidors (homes i dones) de la fe islàmica.
Una, més petita i utilitzada exclusivament com oratori i la segona, més gran i situada fora del nucli urbà, que disposa d’altres serveis per a la comunitat musulmana, com un centre d’estudis de l’Alcorà (“la preexistent i perfecta paraula d’Al·là”) i de l’ensenyament de l’idioma àrab, convertint-se així en el que la cultura àrab diuen madrasa. És en aquesta mesquita o madrasa on el “salafisme sunnita”, moviment que reivindica la tornada als orígens de l’islam i que interpreta la llei islàmica en la seva forma més ortodoxa o tradicional, on se centren les recerques dels Mossos de Esquadra des de fa anys, amb les mesquites de Reus, Vilanova i la Geltrú i Salt. No obstant això, el salafisme, encara que en expansió, encara segueix sent minoritari i no sempre ha d’associar-se amb amenaces violentes.
En aquesta línia de recerca, el CNI va informar en 2011 que tercers països (Kuwait, Emirats, Oman, Aràbia Saudita i Catar) finançaven l’islamisme a Espanya, una cosa que en principi no té perquè ser negativa. No obstant això, no existeix suficient control d’aquests fluxos financers i les donacions i ajudes que es fan des d’aquests països a la comunitat islàmica d’Espanya no es fiscalitzen. Anys enrere, el govern espanyol va intentar implantar un “sistema de canalització de fons per al suport als projectes de les comunitats islàmiques d’Espanya”, pel qual els rics països petroliers podrien pagar projectes de les comunitats musulmanes sempre que es canalitzessin a través de la Comissió Islàmica d’Espanya (CIE) i estiguessin aprovats per aquesta. La realitat és que això mai s’ha aconseguit, no hi ha aprovació ni es coneixen les dades d’aquest finançament. Així ho ha confirmat Mohamed el Ghaidouni, president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (UCIDCAT) en ser consultat per aquest diari. És més, si els ingressos a les comunitats religioses o als individus que han sol·licitat finançament no es realitzen de forma oficial, a través dels bancs, la informació serà completament opaca, doncs ningú sabrà ni controlarà quant es rep ni amb quines finalitats es destina els diners.
Per entendre el finançament extern, potser hàgim de fer un parèntesi i explicar que un dels principals pilars de l’Islam (el tercer de cinc, pels sunís (2); un dels deu principis, pels chiís) declara que els musulmans han de donar aproximadament una quarantena part (1/40) dels seus béns com a solidaritat o per generar flux econòmic, ocupació, etc. Com les mesquites i les madrasas són el centre d’aquestes comunitats, allí és on els fidels donen o, si ho necessiten, reben el que ells diuen zakat (“allò que purifica”). Alguna cosa així com l’antic “delme”, que tant podia ser civil impositiu com a religiós voluntari en la nostra societat cristiana.
Seguint amb el finançament d’algunes de les monarquies del Golf Pèrsic, si bé el país més generós sembla que és Aràbia Saudita, a Torredembarra i Reus és Kuwait qui, a través de la “Societat pel Renéixer de l’Herència Islàmica”, va pagar la construcció de les seves madrasas. Aquestes mesquites van ser acusades en el seu moment de “difondre una interpretació religiosa contrària a la integració en la societat espanyola fomentant la separació i l’odi cap als col·lectius no musulmans”.
Aquest discurs, de ser cert i haver evolucionat en els últims anys, és el que està assenyalant el Ministeri de l’Interior com suposadament vinculat al jihadisme, que és com denominem a les branques més violentes i radicals dins de l’islam polític (3). El seu jihad o “guerra santa”, d’inspiració violenta, està lligada a l’expansió de l’anomenat “Estat Islàmic” i el seu projecte de califat a Síria i l’Iraq, que té els seus antecedents en la sagnant guerra civil d’Algèria, protagonitzada per grups salafistes en els 90 i en l’Al-Qaida de Bin Laden, posteriorment. Però diuen els experts que els “conversos” d’ara se senten atrets per la retòrica antisistema, més que per una convicció religiosa. “La conversió no és a l’islam sinó directament a la radicalitat. No és ni tan sols una conversió al salafisme. La transformació s’encamina a una visió violenta de l’islam”, diu Lurdes Vidal, analista i cap de Món Àrab de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed).
“D’altra banda –afegeix- aquesta crida a la guerra, a partir de propaganda molt sofisticada que idealitza la vida al califat, pot resultar suggerent per a determinats individus i aportar un sentit a la vida de persones desballestades”. Exposa també Vidal que “el retrat del jihadisme d’avui és diferent del que fèiem fa deu o cinc anys”. I afirma que “l’alarma no serveix per a res, només genera més por, tensió i rebuig”, però admet que els jihadistes “actuaran sempre on trobin més facilitats”.
El president de UCIDCAT, Mohamed el Ghaidouni, també ha declarat que “a part de treballar el tema de la seguretat, cal fer pedagogia de la integració”. Assegura que els representants de la comunitat musulmana a Catalunya tenen “una relació de col·laboració” tant amb els Mossos d’Esquadra com amb la Policia Nacional. Defensa, però, que la lluita contra el jihadisme s’ha d’abordar “no només des d’una aproximació de seguretat pura i dura” sinó també amb “pedagogia de la integració”. El Ghaidouni és molt crític amb l’actuació del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz. “És el primer cop que un alt càrrec del govern espanyol assenyala certes mesquites com a salafistes”, lamenta. Segons el president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, “quan es detecten llocs de culte suposadament salafistes s’ha de treballar amb aquestes comunitats per frenar la radicalització, i no fer declaracions que poden alarmar els ciutadans d’aquests municipis i trencar la convivència”.
El ministre d’Interior saludant alguns policies
(1) Per als seus fidels, la religió és molt més que una qüestió personal; és la realitat entorn de la qual tot gira: individu, societat, economia i cultura; és una vivència que abraça i unifica totes les facetes de la vida. A les mesquites hi ha un imám (“que predica la fe”), sol ser la persona que dirigeix l’oració col·lectiva en l’islam. No són l’equivalent musulmà dels sacerdots o els rabinos, doncs pot ser qualsevol persona que conegui bé el ritual del rés per servir de guia de l’oració. No obstant això, en la pràctica es dóna certa professionalització i hi ha persones que segueixen estudis específics per dedicar-se a aquesta tasca. L’elecció d’un imam recau, en principi, en la pròpia comunitat que li va a seguir, encara que tampoc és sempre així.A les madrasas, hi ha també un director d’estudis o gerent del centre.
(2) Els sunnites són el grup musulmà majoritari en la comunitat islàmica mundial (representen el 85% per cent dels musulmans) i deuen el seu nom a la sunna. Encara que l’Alcorà és el principal llibre sagrat, la sunna és considerada la segona font d’instrucció religiosa. Va ser escrita pels companys de Mahoma sobre el que ell va dir, va fer o va aprovar.
(3) L’islam polític es caracteritza per la freqüent i brutal utilització del terrorisme en nom d’una suposada jihad, a la qual els seus seguidors criden a una “guerra santa” en el nom d’Al·là. Però existeix una altra a “jihad major”, d’interpretació espiritual, que representa l’esforç que tot creient ha de realitzar per ser millor musulmà, millor pare o mare, espòs o persona.
En el mateix plenari de divendres, el govern de CiU i PP ratificarà l’ordenança que prohibeix l’ús del vel integral en edificis públics i al carrer
L’Ajuntament de Reus vol frenar l’edificació de nous centres de culte. Amb aquest objectiu, el ple del divendres, suspendrà, durant un any, l’atorgament de llicències referents també a l’ampliació dels ja existents, d’instal·lació o ampliació d’activitats i d’obertura i ús d’aquests centres.
Es tracta d’una mesura provisional que pretén dur a terme una modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana que reguli aquest sector.
Això es deu al fet que en el PGOU vigent regula els usos religiosos d’una manera “genèrica”, sense establir determinacions en la seva implantació. Així, segons l’Ajuntament, “no dóna una resposta adequada per a la implantació d’aquest centres a la ciutat i la seva incidència en l’acessibilitat i la mobilitat”.
Actualment a Reus hi ha dues mesquites als afores de la ciutat.
REDACCIÓ18 Maig, 2016
La mesura permetrà instal·lar equipaments religiosos a les zones d’activitat econòmica -de tipus industrial o comercial-, un supòsit que l’actual normativa no contempla. Pel que fa a les zones residencials, els centres de culte s’hauran d’instal·lar preferentment en edificis exclusius i requeriran de la tramitació d’un pla especial que en justifiqui la ubicació.
Pel que fa als nous centres de culte en zones residencials, requeriran de la tramitació i aprovació d’un pla especial que justifiqui la idoneïtat de l’emplaçament, “a fi que encaixin en el teixit urbà i per tal d’evitar problemes innecessaris que afectin a la normal convivència ciutadana”, ha apuntat Milà. En aquest cas, l’activitat dels centres de culte s’haurà d’implantar en un edifici exclusiu.
